Diferència entre les revisions de "Arnadí"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Arnadí.jpg|thumb|Arnadí]] | [[Image:Arnadí.jpg|thumb|Arnadí]] | ||
| − | L''''arnadí''' és un dels dolços més antics de la [[Comunitat Valenciana]]. També rep el nom de '''carabassa santa''' o '''moniato sant'''.<ref>{{DGLV|Arnadí}}</ref> Data dels sigles [[sigle IX|IX]]-[[sigle X|X]]. És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable [[àrap]]. Sobretot el trobem en [[La Costera]], en [[La Ribera Alta]], en [[la Safor]] i en algunes comarques de [[Castelló]]. | + | L''''arnadí''' és un dels dolços més antics de la [[Comunitat Valenciana]]. També rep el nom de '''carabassa santa''' o '''moniato sant'''.<ref>{{DGLV|Arnadí}}</ref> Data dels sigles [[sigle IX|IX]]-[[sigle X|X]]. |
| + | |||
| + | És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable [[àrap]]. Era comú en les festes i els menjars familiars orgnisades pels [[moriscs]] valencians i, conten que, en l’expulsió de 1606 les dones preparaven ''arnadí'' en cantitat per al viage, donat que es un menjar molt nutritiu i consistent, pero aprofitaven per a amagar dins de la dolça piràmide les joyes i monedes d’or i plata per a evitar les possibles, i casi segures, rapinyes de l’[[Inquisició]]. | ||
| + | |||
| + | Sobretot el trobem en [[La Costera]], en [[La Ribera Alta]], en [[la Safor]] i en algunes comarques de [[Castelló]]. | ||
És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'[[armela]] o de [[merengue]]. | És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'[[armela]] o de [[merengue]]. | ||
| Llínea 16: | Llínea 20: | ||
== Elaboració == | == Elaboració == | ||
| − | Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. | + | Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Despuix, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piràmide en una caçola de fanc, quan més alta millor. |
| − | Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al | + | Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al forn a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en [[merengue]]. Per a que estiga en son punt, el pastiç te que adquirir un color dorat i brillant. |
| − | Podem trobar l' | + | Podem trobar l'arnadí fet exclusivament de [[carabassa]] o de [[moniato]], o d'abdós confitures mesclades. |
| − | També és conegut en els noms de | + | També és conegut en els noms de ''carabassa santa'' i ''moniato sant'', en [[Vall d'Uxó]] i [[Guadassuar]], respectivament. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 12:15 17 abr 2016
L'arnadí és un dels dolços més antics de la Comunitat Valenciana. També rep el nom de carabassa santa o moniato sant.[1] Data dels sigles IX-X.
És tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" és un vocable àrap. Era comú en les festes i els menjars familiars orgnisades pels moriscs valencians i, conten que, en l’expulsió de 1606 les dones preparaven arnadí en cantitat per al viage, donat que es un menjar molt nutritiu i consistent, pero aprofitaven per a amagar dins de la dolça piràmide les joyes i monedes d’or i plata per a evitar les possibles, i casi segures, rapinyes de l’Inquisició.
Sobretot el trobem en La Costera, en La Ribera Alta, en la Safor i en algunes comarques de Castelló.
És un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'armela o de merengue.
Ingredients
S'elabora en els components següents:
- Carabassa o moniato bollits, 1 quilo.
- Sucre, 1 quilo.
- 4 ous.
- Canella.
- Ralladura de llima.
- Armela molta.
- Anous.
- Pinyons.
Elaboració
Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despuix es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Despuix, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piràmide en una caçola de fanc, quan més alta millor.
Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al forn a poca temperatura fins que estiga dorat. També el podem trobar adornat en merengue. Per a que estiga en son punt, el pastiç te que adquirir un color dorat i brillant.
Podem trobar l'arnadí fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdós confitures mesclades. També és conegut en els noms de carabassa santa i moniato sant, en Vall d'Uxó i Guadassuar, respectivament.
