Diferència entre les revisions de "Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano"
m |
m (Text reemplaça - 'Historic' a 'Històric') |
||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Otorga els [[Premis Palmes Dorades]] del Valencianisme (àmbit valencià o autonòmic) i Ilicitanisme (àmbit ilicità o local) des de [[1980]] a persones o personalitats de les ciències, de la cultura, del deport, de l'art, de l' economia...; i/o entitats, associacions i institucions socio-culturals-cíviques-deportives-empressarials, tant d'Elig com del restant del territori valencià; en el motiu de reconèixer la trayectòria i actuació en la defensa, promoció i divulgació de la nostra identitat autòctona pròpia en qualsevòl front, camp, sector o disciplina. | Otorga els [[Premis Palmes Dorades]] del Valencianisme (àmbit valencià o autonòmic) i Ilicitanisme (àmbit ilicità o local) des de [[1980]] a persones o personalitats de les ciències, de la cultura, del deport, de l'art, de l' economia...; i/o entitats, associacions i institucions socio-culturals-cíviques-deportives-empressarials, tant d'Elig com del restant del territori valencià; en el motiu de reconèixer la trayectòria i actuació en la defensa, promoció i divulgació de la nostra identitat autòctona pròpia en qualsevòl front, camp, sector o disciplina. | ||
− | L'entitat caigué en l'endogàmia, va desaparèixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareguent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat | + | L'entitat caigué en l'endogàmia, va desaparèixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareguent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat Històric-Artistic cultural d'Elig), que els va donar durant quatre anys o edicions anuals com a propis i baix el seu nom, capçalera o denominació. |
En l' any [[2000]] l'escritor ilicità [[Josep Esteve Rico Sogorb]] va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO' fent una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]]. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis. | En l' any [[2000]] l'escritor ilicità [[Josep Esteve Rico Sogorb]] va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO' fent una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]]. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis. | ||
− | Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat | + | Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat Històric-Artistic cultural d'Elig i posseïx la Medalla d'Or del Centanari de [[Lo Rat Penat]]. |
Es també posseïdor del "Premi Senyera" d'[[Estudiants Valencianistes de la Politecnica]] (EVP) i te una distinció a la Valencianía del [[Grup d'Acció Valencianista]]. També el Premi "Lizondo" que otorgà quan fon president d'[[Unió Valenciana]] aixina com diverses mencions d'honor de la [[Junta Central Fallera]], de varies [[Falles]] ([[casal faller|casals fallers]]), de [[Associació Cultural Cardona Vives|Cardona Vives]] de [[Castelló]]. En colaboració en [[Lo Rat Penat]] otorgà una Flor Natural en els [[Jocs Florals]] del [[Regne de Valéncia]] que guanyà l'Ajuntament de [[Crevillent]] en la decada dels 70. | Es també posseïdor del "Premi Senyera" d'[[Estudiants Valencianistes de la Politecnica]] (EVP) i te una distinció a la Valencianía del [[Grup d'Acció Valencianista]]. També el Premi "Lizondo" que otorgà quan fon president d'[[Unió Valenciana]] aixina com diverses mencions d'honor de la [[Junta Central Fallera]], de varies [[Falles]] ([[casal faller|casals fallers]]), de [[Associació Cultural Cardona Vives|Cardona Vives]] de [[Castelló]]. En colaboració en [[Lo Rat Penat]] otorgà una Flor Natural en els [[Jocs Florals]] del [[Regne de Valéncia]] que guanyà l'Ajuntament de [[Crevillent]] en la decada dels 70. |
Revisió de 10:56 11 abr 2016
El Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano d'Elig és una associació cultural autoctonista ilicitana i valenciana; localista i autonomista , ilicitanista i valencianista i de tendència progressista pro-republicanista d'inspiració blasquista (de Blasco Ibáñez) i de tall nacionaliste valencianiste moderat i que du el nom de Tonico Sansano i Mora, en honor ad este intelectual ilicità.
Fundat el dia 17 de giner de 1976 (tres mesos despuix de la mort de Franco, iniciada la restauració i transició democràtica), festivitat de Sant Antoni del Porquet (San Antón o Sant Antoni Abat) en el nom inicial o denominació d'orige Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia per Josep Marín i Morell. El fet fundacional va ser el de crear-se com a un grup cultural regionaliste de tall conservador, d'acció-reacció-ressistència-contraatac dins de la cultura valenciana i en resposta contra els atacs del pancatalanisme a la identitat pròpia autòctona valenciana amenaçada en un moment històric en que corría perill l'existència dels seus símbols (real senyera, himne regional valencià, denominació territorial històrica regne de valéncia) denominat i conegut com a 'batalla de valéncia'
Otorga els Premis Palmes Dorades del Valencianisme (àmbit valencià o autonòmic) i Ilicitanisme (àmbit ilicità o local) des de 1980 a persones o personalitats de les ciències, de la cultura, del deport, de l'art, de l' economia...; i/o entitats, associacions i institucions socio-culturals-cíviques-deportives-empressarials, tant d'Elig com del restant del territori valencià; en el motiu de reconèixer la trayectòria i actuació en la defensa, promoció i divulgació de la nostra identitat autòctona pròpia en qualsevòl front, camp, sector o disciplina.
L'entitat caigué en l'endogàmia, va desaparèixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareguent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat Històric-Artistic cultural d'Elig), que els va donar durant quatre anys o edicions anuals com a propis i baix el seu nom, capçalera o denominació.
En l' any 2000 l'escritor ilicità Josep Esteve Rico Sogorb va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO' fent una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis.
Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat Històric-Artistic cultural d'Elig i posseïx la Medalla d'Or del Centanari de Lo Rat Penat.
Es també posseïdor del "Premi Senyera" d'Estudiants Valencianistes de la Politecnica (EVP) i te una distinció a la Valencianía del Grup d'Acció Valencianista. També el Premi "Lizondo" que otorgà quan fon president d'Unió Valenciana aixina com diverses mencions d'honor de la Junta Central Fallera, de varies Falles (casals fallers), de Cardona Vives de Castelló. En colaboració en Lo Rat Penat otorgà una Flor Natural en els Jocs Florals del Regne de Valéncia que guanyà l'Ajuntament de Crevillent en la decada dels 70.
Activitats
Entre les actvitats del Grup, destaquen:
- Excursions al Llac d'Anna.
- Articuls Lliteraris i periodistics
- Viages
- Acampades en Pantà ilicità. Aigüa dolça i salada
- Assistència al Sopar de Gala d'Amics de la RACV
- Assistència als Premis Fadri de Cardona i Vives de castelló
- Assistència als premis Maulet de Jovens Nacionalistes d' UV
- Assistència actes colectiu jovenil d'assoc. valencianistes 9 d'Octubre, 25 d'abril.
- Excursio a Almansa. 25 abril
- Tertulies.
- Sopars de Germanor
- Conferències
- Participació en Front Identitat Llengües Amenaçades (Filla)
- Participació en actes adhesió normes d'el puig
- Presentacio de llibres de contes, poesia, sociollinguistica
- Debats, coloquis, taules redones.
- Publicacions.
- Ponencia II Congrés de la Llengua Valenciana.
- Participació en el Seminari Internacional de Llengües Monoritaries de la RACV
- Articuls en prensa
- Campanyes firmes carrerTonico Sansano
- Campanyes firmes parc jardi Sansanet
- Campanyes firmes pel Valencià
- Campanyes carrer a Ausias March
- Campanyes carrer a Vicent Pastor i Chilar i Luis Ibarra
- Campanyes nom parc infantil tràfic a Pedro Tenza
- Homenages a Tonico Sansano, Lopez Orozco i Nazario Gonzalez
- Inauguració carrer Tonico Sansano
- Presentacions de llibres de poemes
- Actes festers.
- Dinars, Sopars germanor.
- Estands en fires del llibre.
- Cursos de Llengua de Signes per a Oyents, etcètera...
El GCI va recolzar i recolza les campanyes per a protegir i recuperar el quasi desaparegut chop ilicità o "populus ilicitanus" variant del "populus eufhratica". Arbre que necessita dos aigues: una dolça i atra salada.
Palmes Dorades
Guardonats
- 1ª EDICIÓ 1980-.Josep Payà i Alberola (Àmbit Local) i Josep M. Ricart (Àmbit Valencià)
- 2ª EDICIÓ 1981-.Vicent Pastor i Chilar (Local) Josep Lluïs Manglano de Mas (Valencià)
- 3ª EDICIÓ 1982.-Maria Ampar Cabanes i Pecourt (Valencià)
- 4ª EDICIÓ 1983.-Mª C. Reyna Domenech (Valencià) i Tonico Sansano i Mora (Local)
- 5ª EDICIÓ 1984.-Josep Boronat (Valencià) i Grup Artistic Local de Teatre del PSOE (Local)
- 6ª EDICIÓ 1985.-RACV (Valencià) i Obra Social-Cultural de la CAM (Local)
- 7ª EDICIÓ 1986.-Roure Valencià (Valencià)
- 8ª EDICIÓ 1987.-Alternativa Universitària (Valencià)
- 9ª EDICIÓ 1988.-Associació Defensora dels Interesos Alacantins-ADIA (valencìà)
- 10ª EDICIÓ 1989.-Lo Rat Penat (valencià)
- 11ª EDICIÓ 1990.-Gustau Villapalos (estatal) i V. Gonzàlez Lizondo (valencià)
- 12ª EDICIÓ 1991.-Grup de Dones Valencianes (valencià)
- 13ª EDICIÓ 1992.-Grup d'Accio Valencianista (valencià) i Ricart Garcia Moya (valencià)
- 14ª EDICIÓ 1993.-Ignaci Gil Lázaro (valencià) i Grup Albades Llauradors Torrent (valencià)
- 15ª EDICIÓ 1994.-Maria Dolors Garcia Broch (valencià)
- 16ª EDICIÓ 1995.-Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana (valencià)
- 17ª EDICIÓ 1996.-Luis Diaz Alperi (pel PHACE, ambit valencià).
- 18ª EDICIÓ 1997.-Al POBLE VALENCIÀ (pel PHACE, arreplegada per Hèctor Villalba, President de les Corts Valencianes).
- 19ª EDICIÓ 1998.-Al decà del Colege d'Advocats de Valencia, Luis Romero Villafranca (valencià)
- 20ª EDICIÓ 1999.-Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló (valencià) i Juan Garcia Sentandreu (ambit valencià)
- 21ª EDICIÓ 2000.- Chimo Lanuza (valencià) i Estudiants Valencianistes Politècnica (valencià)
- 22ª EDICIÓ 2001.- Junta Gestora Misteri (local) i Toni Fontelles (valencià). Palma Jovenil: a VALENCIA UNIVERSITARIA
- 23ª EDICIÓ 2002.- Societat Venguda Mare Deu (local).Palma Jovenil: web-bolleti "EL PALLETER".
Palmes Dorades individuals àmbit valencià: Francesc Lliso, Emili Miedes, Josep Maria Guinot
- 24ª EDICIÓ 2003.- Museu-Grup Palentològic d'Elig (Local). Joan Pau Merita (Palma Jovenil) Antonia Vila i Juan Carlos Ferrero (valencià)
- 25ª EDICIÓ 2004: Lleopolt Penyarroja (valencià) Plataforma Jovenil Valencianista (Palma Jovenil) Museu de Pusol (Local)
- 26ª EDICIÓ 2005: Pedro Tenza (local), Anfós Ramón (valencià) Tomas Miralles (palma jovenil)
- 27ª EDICIÓ 2006: Juli Moreno (valencià), Llucia Gonzàlez (jovenil) poble ilicità ajuntament (local)
- 28ª EDICIÓ 2007: Joan Lladró (valencià), Club Femesala (local) Josué Ferrer (jovenil)
- 29ª EDICIÓ 2008: [[La Falla de la ciutat de Valéncia Fco Climent-Uruguay-Marqués de Bellet (Palma Dorada Colectiva Àmbit Valencià) , la Gestora de Festejos Populares de Elche (Palma Dorada Colectiva Àmbit Local) i el president de la Plataforma Jovenil Valencianista Joan Carles Puchalt, Palma Jovenil
- 30ª edició 2009: El catedràtic de Medicina i Cirugia Justo Medrano Heredia i el Grup Cultural Teatral 'Jerusalem' (local); Manuel Soler i Bahilo i Vicent LL. Simó Santonja (decà de la Racv, acadèmic, notari, advocat i investigador) (autonòmiques o àmbit valencià) i agustí zacarès (La LLar, Plataforma Jovenil Valencianista, delegat de Valéncia Universitària) palma jovenil
- 31ª Edició 2010: a "Cáritas-Elche" (local colectiva), Amigos de la Nit de l' Albà (local colecctiva), Alejandro Cañestro (local jovenil individual) , Mario Vidal (autonòmica jovenil individual) , Institut d'Estudis Valencians IEV (autonòmica colectiva ) , Lola Puntes (especial, individual, local , titul PÓSTUM)
- 32ª Edició 2011: Luis Paredes (local jovenil individual) , Òscar Rueda (autonòmica jovenil individual), Plataforma Acció Regne de Valéncia ARV (autonòmica colectiva) , Joan Benet (individual autonòmica), Jesús Andreu (local individual) , Fundació Pascual Ros Aguilar (local colectiva)
Palmes Dorades Especials
- A Lo Rat Penat, pels seus 100 anys d' existència.
- Al fundador del GCI Josep Marín i Morell: per la seua trayectòria: PALMA D'OR
- Al Poble Valencià,per la seua movilisació en la manifestació en defensa de la llengua valenciana el 13-juny de 1997
- Al poble ilicità - Ajuntament d'Elig 2006 per la seua defensa, promoció, revindicació i gestió de la Dama i la seua exposició.
- A la professora de valencià i escritora Antonia Vila i Ferri; co-fundadora, ex-vicepresidenta i presidenta d' honor del GCI ademés de vicepresidenta del Rogle Cultural Fullana d' Alacant.
- A Antoni Bañón i Guijarro, soci directiu del GCI, restaurador de l'image de la Verge de l' Assunció
- A Manolo Soler i Bahilo, pòstuma; perit agrònom, fundador de l'associació valenciana agrària i del centre 'La Llar'