Diferència entre les revisions de "Adolf Hitler"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
m
Llínea 13: Llínea 13:
 
'''Adolf Hitler''' ([[Braunau am Inn]], [[20 d'abril]] del [[1889]] – [[Berlin]], [[30 d'abril]] del [[1945]]) fon un polític i principal ideòlec del [[nacionalsocialisme]] d'orige [[Àustria|austríac]]. Fon, escollit democràticament, [[Canceller d'Alemanya]], pero progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemà aglutinant-los en la seua persona i devenint ''de facto'' un dels [[dictadura|dictadors]] més poderosos del [[sigle XX]]. Liderà el [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemans]] i va ser [[Canceller d'Alemanya|canceller]] del [[Tercer Reich]]. L'ideari del nacionalsocialisme desenrollat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment el poble judeu, resultant en l'[[Holocaust]] descobert despuix de la caiguda del règim; el racisme desenrollat per l'estat alemà inclogué atres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de purea de raça desenrollat en el seu llibre "''[[Mein Kampf]] ''". A nivell ideològic l'estat alemà i Hitler mateix es postulaven contraris al [[comunisme]]. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, ''manu militari'' quan ho considerà necessari; els territoris de parla alemana que s'havien perdut despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] en el colapse de l'[[Imperi Austro-hongarés]].  
 
'''Adolf Hitler''' ([[Braunau am Inn]], [[20 d'abril]] del [[1889]] – [[Berlin]], [[30 d'abril]] del [[1945]]) fon un polític i principal ideòlec del [[nacionalsocialisme]] d'orige [[Àustria|austríac]]. Fon, escollit democràticament, [[Canceller d'Alemanya]], pero progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemà aglutinant-los en la seua persona i devenint ''de facto'' un dels [[dictadura|dictadors]] més poderosos del [[sigle XX]]. Liderà el [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemans]] i va ser [[Canceller d'Alemanya|canceller]] del [[Tercer Reich]]. L'ideari del nacionalsocialisme desenrollat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment el poble judeu, resultant en l'[[Holocaust]] descobert despuix de la caiguda del règim; el racisme desenrollat per l'estat alemà inclogué atres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de purea de raça desenrollat en el seu llibre "''[[Mein Kampf]] ''". A nivell ideològic l'estat alemà i Hitler mateix es postulaven contraris al [[comunisme]]. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, ''manu militari'' quan ho considerà necessari; els territoris de parla alemana que s'havien perdut despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] en el colapse de l'[[Imperi Austro-hongarés]].  
  
−
Aixina, també perseguí una major expansió a l'est d'[[Europa]] (''Lebensraum'') i en última instància el domini del món. La [[Campanya de Polònia|invasió de Polònia]], el 1939, provocà l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]<ref>{{harvnb|Keegan|1989}}</ref> de la que va ser el màxim diligent dels eixèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, tot i que favorable als primers anys es tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el [[30 d'abril]] del [[1945]], poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques en el búnquer que hostajava les restes del govern alemà en Berlin per tal d'evitar que li feren presoner <ref>{{cite book | last = Wistrich | first = Robert S. | title = Who's Who In Nazi Germany? | isbn = 978-0415118880 | url = http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Holocaust/braun.html | accessdate = 07-09-2008 | year = 1995 | publisher = Routledge | location = Londres}}</ref>
+
Aixina, també perseguí una major expansió a l'est d'[[Europa]] (''Lebensraum'') i en última instància el domini del món. La [[Campanya de Polònia|invasió de Polònia]], en l'any [[1939]], provocà l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]<ref>{{harvnb|Keegan|1989}}</ref> de la que va ser el màxim diligent dels eixèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, encara que favorable als primers anys es tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el [[30 d'abril]] de [[1945]], poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques en el búnquer que hostajava els rests del govern alemà en Berlin per tal d'evitar que li feren presoner <ref>{{cite book | last = Wistrich | first = Robert S. | title = Who's Who In Nazi Germany? | isbn = 978-0415118880 | url = http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Holocaust/braun.html | accessdate = 07-09-2008 | year = 1995 | publisher = Routledge | location = Londres}}</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 18:30 5 oct 2015

Adolf Hitler
Bundesarchiv Bild 183-H1216-0500-002, Adolf Hitler.jpg
Retrat oficial de Adolf Hitler en la cancelleria, 1933
Nacionalitat: Alemà
Ocupació: Polític i militar
Naiximent: 20 d'abril de 1889
Lloc de naiximent: Braunau am Inn
Defunció: 30 d'abril de 1945 (als 56 anys)
Lloc de defunció: Berlin

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril del 1889 – Berlin, 30 d'abril del 1945) fon un polític i principal ideòlec del nacionalsocialisme d'orige austríac. Fon, escollit democràticament, Canceller d'Alemanya, pero progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins de l'estat alemà aglutinant-los en la seua persona i devenint de facto un dels dictadors més poderosos del sigle XX. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemans i va ser canceller del Tercer Reich. L'ideari del nacionalsocialisme desenrollat durant el govern de Hitler incloïa la discriminació racial i ideològica en contra especialment el poble judeu, resultant en l'Holocaust descobert despuix de la caiguda del règim; el racisme desenrollat per l'estat alemà inclogué atres grups ètnics com gitanos i, en general, qualsevol persona considerada no ària, concepte de purea de raça desenrollat en el seu llibre "Mein Kampf ". A nivell ideològic l'estat alemà i Hitler mateix es postulaven contraris al comunisme. A nivell internacional Hitler pretenia recuperar, manu militari quan ho considerà necessari; els territoris de parla alemana que s'havien perdut despuix de la Primera Guerra Mundial en el colapse de l'Imperi Austro-hongarés.

Aixina, també perseguí una major expansió a l'est d'Europa (Lebensraum) i en última instància el domini del món. La invasió de Polònia, en l'any 1939, provocà l'inici de la Segona Guerra Mundial[1] de la que va ser el màxim diligent dels eixèrcits del Tercer Reich. El curs de la guerra, encara que favorable als primers anys es tornà en una derrota inexorable que el conduí a suïcidar-se el 30 d'abril de 1945, poques hores abans de l'arribada de les tropes soviètiques en el búnquer que hostajava els rests del govern alemà en Berlin per tal d'evitar que li feren presoner [2]

Referències

  1. ↑ Keegan 1989
  2. ↑ Wistrich, Robert S. (1995). Who's Who In Nazi Germany?, Londres: Routledge. ISBN 978-0415118880. Consultat el 07-09-2008.

Enllaços externs

Imàgens i vídeos

Commons


Predecessor:
Paul von Hindenburg
Reichsadler Deutsches Reich (1935–1945).svg
Führer
(President d'Alemanya)
2 d'agost de 1934 – 30 d'abril de 1945
 Successor:
Karl Dönitz
Predecessor:
Kurt von Schleicher
Reichsadler Deutsches Reich (1935–1945).svg
Reichskanzler
(Canceller d'Alemanya)
30 de giner de 1933 – 30 d'abril de 1945 		Successor:
Joseph Goebbels
Predecessor:
Anton Drexler
NSDAP-Logo.svg
Líder del Partit Nazi
29 de juliol de 1921 - 30 d'abril de 1945 		Successor:
Martin Bormann
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Adolf_Hitler&oldid=89100»