Diferència entre les revisions de "Artur Ahuir"
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Artur Ahuir i López''' ([[Valéncia]], [[1965]]) és un filòlec i professor d'ensenyança mijà [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Acadèmic de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a on s'integra en les seccions de gramàtica, lexicografia i assessorament llingüístic. Fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] de la qual ixqué a l'ingressar en l'[[AVLL]], i en anterioritat fon president de les Joventuts de [[Lo Rat Penat]], formant part de la Junta de Govern d'esta mateixa entitat ([[1988]]-[[1992]]) i membre del [[Grup d'Accio Valencianista]] en la seua joventut. | + | '''Artur Ahuir i López''' ([[Valéncia]], [[6 de giner]] de [[1965]]) és un filòlec i professor d'ensenyança mijà [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Acadèmic de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a on s'integra en les seccions de gramàtica, lexicografia i assessorament llingüístic. Fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] de la qual ixqué a l'ingressar en l'[[AVLL]], i en anterioritat fon president de les Joventuts de [[Lo Rat Penat]], formant part de la Junta de Govern d'esta mateixa entitat ([[1988]]-[[1992]]) i membre del [[Grup d'Accio Valencianista]] en la seua joventut. |
Artur Ahuir s'ha destacat com un estudiós de l'història de la lliteratura i de l'época migeval valenciana; fon en son dia un ferm defensor del [[valencianisme llingüístic]], que rebuja l'unitat llingüística del [[Llengua valenciana|valencià]] i el [[català]].<ref> [http://www.abc.es/hemeroteca/historico-03-01-2005/abc/Valencia/artur-ahuir--la-avl-no-puede-dictaminar-para-una-minoria-elitista-y-dar-de-lado-a-la-mayoria-social_9631271079416.html Artur Ahuir: "L'AVL no pot dictaminar per a una minoria elitista i donar l'esquena a la majoria social"], en el [[diari ABC]] de 03/01/2005.</ref> per a més tart i per sorpresa, passar a defendre teories de [[tercera via]] i abandonar les teories [[valencianistes]] a l'entrar en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Fon també director lliterari de la colecció "Clàssics valencians" de l'[[Editorial l'Oronella]], i de "l'Olleta de poesia", i assessor de la colecció "l'Alfardó". | Artur Ahuir s'ha destacat com un estudiós de l'història de la lliteratura i de l'época migeval valenciana; fon en son dia un ferm defensor del [[valencianisme llingüístic]], que rebuja l'unitat llingüística del [[Llengua valenciana|valencià]] i el [[català]].<ref> [http://www.abc.es/hemeroteca/historico-03-01-2005/abc/Valencia/artur-ahuir--la-avl-no-puede-dictaminar-para-una-minoria-elitista-y-dar-de-lado-a-la-mayoria-social_9631271079416.html Artur Ahuir: "L'AVL no pot dictaminar per a una minoria elitista i donar l'esquena a la majoria social"], en el [[diari ABC]] de 03/01/2005.</ref> per a més tart i per sorpresa, passar a defendre teories de [[tercera via]] i abandonar les teories [[valencianistes]] a l'entrar en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Fon també director lliterari de la colecció "Clàssics valencians" de l'[[Editorial l'Oronella]], i de "l'Olleta de poesia", i assessor de la colecció "l'Alfardó". | ||
Revisió de 10:46 29 jun 2015
Artur Ahuir i López (Valéncia, 6 de giner de 1965) és un filòlec i professor d'ensenyança mijà valencià. Acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a on s'integra en les seccions de gramàtica, lexicografia i assessorament llingüístic. Fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana de la qual ixqué a l'ingressar en l'AVLL, i en anterioritat fon president de les Joventuts de Lo Rat Penat, formant part de la Junta de Govern d'esta mateixa entitat (1988-1992) i membre del Grup d'Accio Valencianista en la seua joventut.
Artur Ahuir s'ha destacat com un estudiós de l'història de la lliteratura i de l'época migeval valenciana; fon en son dia un ferm defensor del valencianisme llingüístic, que rebuja l'unitat llingüística del valencià i el català.[1] per a més tart i per sorpresa, passar a defendre teories de tercera via i abandonar les teories valencianistes a l'entrar en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Fon també director lliterari de la colecció "Clàssics valencians" de l'Editorial l'Oronella, i de "l'Olleta de poesia", i assessor de la colecció "l'Alfardó".
Obra
En el camp de l'investigació lliterària destaquen:
- "L'obra poètica del valencià Gilabert de Próxita" (1991), Premi Jaume Roig d'Investigació.
- "Ausias March. Antologia" (1993).
- "Iniciació a Ausias March" (1994).
- "Antologia de la poesia patriòtica valenciana 1808-1996" (1996), junt a Voro López.
- "Les proses profanes de Roïç de Corella"
- "Referències mitològiques i animalístiques en l'obra d'Ausias March"
En colaboració en Alícia Palazón ha publicat una "Història de la Lliteratura en Llengua Valenciana", en dos volums, i una extensa "Història de la Lliteratura Valenciana", en huit volums, que durà a terme la Diputació de Valéncia.
També ha publicat obres lliteràries com:
- "A espentes del silenci"
- "De lletres i rent"
- "De set en set"
- "Narrativa valenciana de postguerra"
- "Llibre de vicis"
Premis
Està en possessió de diverses Flors Naturals en els anys 1992, 1993 i 1994, del Premi Ciutat de Valéncia de Poesia i del guardó Escritor de l'Any, otorgat per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana.