Diferència entre les revisions de "Riu Palància"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Palància s'ha renomenat com Riu Palància)
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix')
Llínea 39: Llínea 39:
  
 
[[Image: RioPalancia.jpg‎|left|thumb|225px|El riu Palància al seu pas per [[Sagunt]]]]
 
[[Image: RioPalancia.jpg‎|left|thumb|225px|El riu Palància al seu pas per [[Sagunt]]]]
El '''riu Palància''' és un riu de la [[Comunitat Valenciana]]. Naix en el parage denominat "el estrecho del collao del cascajar" en la [[Serra del Toro]], en el terme municipal d'[[El Toro]], i desemboca en el terme municipal de [[Sagunt]], després de 85 km de recorregut.
+
El '''riu Palància''' és un riu de la [[Comunitat Valenciana]]. Naix en el parage denominat "el estrecho del collao del cascajar" en la [[Serra del Toro]], en el terme municipal d'[[El Toro]], i desemboca en el terme municipal de [[Sagunt]], despuix de 85 km de recorregut.
  
 
La superfície de la conca és de 910 km² i el cabal mijà d'1,5 m3/s en la localitat de [[Viver]].
 
La superfície de la conca és de 910 km² i el cabal mijà d'1,5 m3/s en la localitat de [[Viver]].

Revisió de 18:58 30 abr 2015

Palància
Curs del riu Palància
.

Llongitut: 85 km
Altura del naiximent: 1.618 msnm
Cabal mig: 1,5 m³/s
Superfície conca: 910 km²
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Mar Mediterràneu
Ample desembocadura: Delta en dos ramals d'aproximadament 50 m


Archiu:RioPalancia.jpg
El riu Palància al seu pas per Sagunt

El riu Palància és un riu de la Comunitat Valenciana. Naix en el parage denominat "el estrecho del collao del cascajar" en la Serra del Toro, en el terme municipal d'El Toro, i desemboca en el terme municipal de Sagunt, despuix de 85 km de recorregut.

La superfície de la conca és de 910 km² i el cabal mijà d'1,5 m3/s en la localitat de Viver.

A causa del seu alt valor ecològic, la capçalera del Riu Palància va ser arreplegada en l'Inventari de riberes, màrgens i atres espais hídrics d'interés de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (1988), com espai natural a protegir.

El curs alt del riu manté una aigua de gran purea fins a la localitat de Begís, pero a partir d'esta localitat, els abocaments urbans de diverses poblacions com Teresa, Viver o Xérica empobrixen la calitat de les aigües.

Este curs d'aigua se troba molt aprofitat per al rec de camps de llabor, fins al punt que al passar la localitat de Sot de Ferrer i degut a la presa d'aigua de la sequia Major de Sagunt fa que el llit quede pràcticament sec.

Pantans i preses

La presa d'Algar se feu tristament famosa degut a que en l'episodi de gota freda d'octubre de 2000 encara no tenia instalades les comportes lo que dugué a pensar en una possible afecció a la seua estructura ademés d'impedir-li complir la seua missió principal que es la de previndre les avingudes.

Enllaços externs

Referències