Diferència entre les revisions de "Eduardo Zaplana"
m (Text reemplaça - ' a la Comunitat' a ' en la Comunitat') |
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
És llicenciat en Dret per l'[[Universitat d'Alacant]] en 1984. Està casat, té dos filles i un fill. | És llicenciat en Dret per l'[[Universitat d'Alacant]] en 1984. Està casat, té dos filles i un fill. | ||
| − | Ingresà en el [[Partit Popular]] des de la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]. En [[1993]] va arribar a l'alcaldia de [[Benidorm]] | + | Ingresà en el [[Partit Popular]] des de la [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]. En [[1993]] va arribar a l'alcaldia de [[Benidorm]] despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del [[PSPV-PSOE]] gràcies al soport d'una regidora [[trànsfuga]] del dit partit, [[Maruja Sánchez]]. |
Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995. | Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
[[Image:AVL-Levante-EMV-6-2-2008.jpg|thumb|250px|[[Jordi Pujol]] admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l' [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a canvi de que Pujol donara respal al govern de [[José María Aznar]] (Levante-EMV_6-02-2008)]] | [[Image:AVL-Levante-EMV-6-2-2008.jpg|thumb|250px|[[Jordi Pujol]] admitix públicament que Eduardo Zaplana creà l' [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] a canvi de que Pujol donara respal al govern de [[José María Aznar]] (Levante-EMV_6-02-2008)]] | ||
| − | En [[1995]] fon candidat del [[Partit Popular|PP]] | + | En [[1995]] fon candidat del [[Partit Popular|PP]] despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador [[Pedro Agramunt]]. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "[[pacte del pollastre]]" en [[Unió Valenciana]], pel que la formació regionaliste portaria al seu cap de lliste, [[Vicente González Lizondo]], a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la [[Generalitat Valenciana]]. |
En [[1999]] Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'[[Unió Valenciana]] fomentant sa desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el [[pacte antitransfuguisme]] del PP i el PSOE) i de la [[Tàctica del camalleó]]. | En [[1999]] Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'[[Unió Valenciana]] fomentant sa desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el [[pacte antitransfuguisme]] del PP i el PSOE) i de la [[Tàctica del camalleó]]. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Carrera en la política nacional == | == Carrera en la política nacional == | ||
| − | En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, [[José María Aznar]]. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al [[24 de juliol]] de [[2002]], quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana [[José Luis Olivas]]. Poc | + | En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, [[José María Aznar]]. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al [[24 de juliol]] de [[2002]], quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana [[José Luis Olivas]]. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Després de les eleccions del [[14 de març]] de [[2004]], quan el [[PP]] va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Després de les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/19/espana/1203455295.Html Eduardo Zaplana abandona el seu càrrec com a portaveu del PP: 'Vull ser diputat ras' | El món]</ref> No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com delegat per a Europa del [[Grup Telefónica]]<ref>[http://www.diariodenavarra.Es/20080430/nacional/eduardo-zaplana-renuncia-al-congreso-ser-delegado-telefonica-europa.Html?not=2008043002285995&dia=20080430&seccion=nacional&seccion2=politica Eduardo Zaplana renúncia al Congrés per a ser delegat de Telefónica a Europa | El Diari de Navarra]</ref>. |
En l'actualitat Eduardo Zaplana és delegat per a [[Europa]] de la multinacional espanyola [[Telefónica]]. | En l'actualitat Eduardo Zaplana és delegat per a [[Europa]] de la multinacional espanyola [[Telefónica]]. | ||
Revisió de 17:39 30 abr 2015
Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol. Fon alcalde de Benidorm, president de la Generalitat Valenciana, ministre de Treball i portaveu del Partit Popular en l'oposició en el Congrés.
Biografia
És llicenciat en Dret per l'Universitat d'Alacant en 1984. Està casat, té dos filles i un fill.
Ingresà en el Partit Popular des de la UCD. En 1993 va arribar a l'alcaldia de Benidorm despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del PSPV-PSOE gràcies al soport d'una regidora trànsfuga del dit partit, Maruja Sánchez.
Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995.
Carrera política en la Comunitat Valenciana
En 1995 fon candidat del PP despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador Pedro Agramunt. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "pacte del pollastre" en Unió Valenciana, pel que la formació regionaliste portaria al seu cap de lliste, Vicente González Lizondo, a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la Generalitat Valenciana.
En 1999 Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'Unió Valenciana fomentant sa desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el pacte antitransfuguisme del PP i el PSOE) i de la Tàctica del camalleó.
Durant el seu mandat va tractar de promocionar l'image exterior de la Comunitat Valenciana per mig de campanyes de publicitat com la que que feu el cantant Julio Iglesias, reclutat com a embaixador dels productes valencians en el món. Va accedir a la vicepresidència del Comité de les regions de la UE. Va posar en marcha el parc temàtic Terra Mítica, que resultà poc rendable. Lo que escomençà prometent-se com un proyecte que no costaria diners als valencians, en 2003 acumulava pèrdues pròximes als 200 millons d'euros, i en 2004 es produïx la suspensió de pagaments. El seu cost rondava els 360 millons d'euros i ya en 1999 el tribunal de contes valencià advertia no se sabia el destí de 156 millons euros.
Per la seua banda, el mateix Zaplana ha calificat la seua gestió com la més positiva de l'història de la Comunitat Valenciana (giner de 2009).[1]
Firmà el nomenat Pacte de Reus del qual eixiria la creació de l'AVLL, orgue dissenyat per a fusionar la llengüa valenciana en la catalana. Este pacte supon una traïció a lo que va defendre el PP en les campanyes electorals i als votants valencianistes del mateix partit, puix encara hui, el PP defén davant les càmares la singularitat i diferencia entre les dos llengües, pese a les sentencies generades per els dictàmens de l'AVLL i les èxits conseguits per el nacionalisme català en els jujats derivats de les actuacions i pactes del PP.
Carrera en la política nacional
En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, José María Aznar. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al 24 de juliol de 2002, quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana José Luis Olivas. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Després de les eleccions del 14 de març de 2004, quan el PP va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Després de les eleccions del 9 de març de 2008 va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.[2] No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com delegat per a Europa del Grup Telefónica[3].
En l'actualitat Eduardo Zaplana és delegat per a Europa de la multinacional espanyola Telefónica.
Referències
Enllaços externs
- wikiquote, Eduardo Zaplana
- Biografia oficial (Congrés dels Diputats)
- LES BUTAQUES DEL PODER Eduardo Zaplana
- Transcripció de la conversació telefònica mantinguda entre Salvador Palop i Eduardo Zaplana, gravada en el context del cridat "Cas Naseiro"
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Eduardo Zaplana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.