Diferència entre les revisions de "Austràlia"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Aust1.jpg|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]] | [[Image:Aust1.jpg|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]] | ||
| − | '''Austràlia''' oficialment el '''Commonwealth d'Austràlia''' (o '''Mancomunitat d'Austràlia''') és un estat de l'[[Hemisferi Sur]] que conforma el continent més chicotet del món i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic|Pacífic]] i [[Oceà Índic|Índic]]. | + | '''Austràlia''' oficialment el '''Commonwealth d'Austràlia''' (o '''Mancomunitat d'Austràlia''') és un estat de l'[[Hemisferi Sur]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic|Pacífic]] i [[Oceà Índic|Índic]]. |
| − | + | Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia els mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, el [[mar del Coral]] i el [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest. | |
| − | De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta després de [[Rússia]], | + | De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta després de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut. |
| − | + | Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[segle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més van ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]]. | |
{{Països d'Oceania}} | {{Països d'Oceania}} | ||
Revisió de 16:06 8 nov 2013
Austràlia oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia) és un estat de l'Hemisferi Sur que conforma el continent més chicotet del món i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans Pacífic i Índic.
Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sur-est, i al nort Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nort, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sur i l'oceà Índic a l'oest.
De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta després de Rússia, Canadà, la China, els Estats Units i Brasil, pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el Murray, en 2.575 quilómetros de llongitut.
Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el segle XVII, la mitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics en 1770 i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el 6 de giner, 1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més van ser establides successivament en el curs del sigle XIX. L'1 de giner, 1901, les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la Comunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació és Canberra, encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaide.
| |
|---|---|
| Austràlia • Fiji • Kiribati • Illes Marshall • Micronèsia • Nauru • Illes Salomó
Nova Zelanda • Palau • Papua Nova Guinea • Samoa • Tonga • Tuvalu • Vanuatu | |
| Dependències: Illes Cook • Guam • Hawai • Illes Marianes del Nort • Niue • Norfolk • Nova Caledònia • Papua Occidental • Illa de Pasqua • Illes Perifèriques Menors dels EUA • Illes Pitcairn • Polinèsia Francesa • Samoa Nortamericana • Tokelau • Wallis i Futuna | |