Diferència entre les revisions de "Nacionalisme espanyol"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:La batalla de Tetuán (1894).jpg|thumb|300px|''La [[Batalla de Tetuán]]'' de [[Dionisio Fierros Álvarez]], 1894. La batalla, que va tenir lloc en 1860, durant la [[Guerra d'Àfrica]], va ser guanyada per les tropes espanyoles dirigides pel general [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]].]] | [[Image:La batalla de Tetuán (1894).jpg|thumb|300px|''La [[Batalla de Tetuán]]'' de [[Dionisio Fierros Álvarez]], 1894. La batalla, que va tenir lloc en 1860, durant la [[Guerra d'Àfrica]], va ser guanyada per les tropes espanyoles dirigides pel general [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]].]] | ||
[[Image:La Rendición de Bailén (Casado del Alisal).jpg|thumb|300px|''[[Batalla de Bailén|La rendició de Bailén]]'', de [[José Casado del Alisal]]. Clarament inspirada en el quadre de [[Velázquez]] ''[[La rendició de Breda]]'', ilustra la batalla de 1808 que el [[general Castanys]] va derrotar a l'eixèrcit francés del [[general Dupont]].]] | [[Image:La Rendición de Bailén (Casado del Alisal).jpg|thumb|300px|''[[Batalla de Bailén|La rendició de Bailén]]'', de [[José Casado del Alisal]]. Clarament inspirada en el quadre de [[Velázquez]] ''[[La rendició de Breda]]'', ilustra la batalla de 1808 que el [[general Castanys]] va derrotar a l'eixèrcit francés del [[general Dupont]].]] | ||
− | [[Image:Obelisco Dos de mayo (Madrid) 01.jpg|thumb|Obelisc commemoratiu del [[Alçament del 2 de maig]] a Madrit. En l'actualitat manté una flama perpètua en ''honor als quals van donar la seua vida per Espanya'' i és objecte d'homenages periòdics. La connotació simbòlica de la data, que ha estat considerada convencionalment com a fita d'inici de l'Edat Contemporània a Espanya, seguix tenint una gran força: la [[Comunitat de Madrid]], juntament en els ajuntaments de Madrid, Aranjuez i Móstoles (els més vinculats als fets de l'any 1808), han creat la Fundació «Dos de Mayo, Nación y Libertad», per | + | [[Image:Obelisco Dos de mayo (Madrid) 01.jpg|thumb|Obelisc commemoratiu del [[Alçament del 2 de maig]] a Madrit. En l'actualitat manté una flama perpètua en ''honor als quals van donar la seua vida per Espanya'' i és objecte d'homenages periòdics. La connotació simbòlica de la data, que ha estat considerada convencionalment com a fita d'inici de l'Edat Contemporània a Espanya, seguix tenint una gran força: la [[Comunitat de Madrid]], juntament en els ajuntaments de Madrid, Aranjuez i Móstoles (els més vinculats als fets de l'any 1808), han creat la Fundació «Dos de Mayo, Nación y Libertad», per organisar les celebracions del bicentenario<ref>M. Oliver[http://www.abc.es/20071122/madrid-madrid/medio-millon-estudiantes-recibiran_200711220327.html ''Medio millón de estudiantes recibirán un libro sobre el Bicentenario del 2 de mayo''], ABC, 22 de novembre de 2007. La fundació es va crear per Decret 120/2007, de 2 d'agost de 2007 i està preparant un extens programa d'exposicions i publicacions. Vegeu [http://www.fundaciondosdemayo.es/index.cfm su página web]. El seu director és l'historiador [[Fernando García de Cortázar]], i el patronat que la reix està presidit per [[Esperanza Aguirre]], presidenta de la Comunitat de Madrid.</ref>.]] |
El '''nacionalisme espanyol''' és el [[moviment social]], [[moviment polític|polític]] i [[ideològic]] que va conformar des del [[segle XIX]] la [[identitat nacional]] de [[Espanya]]. | El '''nacionalisme espanyol''' és el [[moviment social]], [[moviment polític|polític]] i [[ideològic]] que va conformar des del [[segle XIX]] la [[identitat nacional]] de [[Espanya]]. | ||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Com en les atres [[nacions-estat]] de [[Europa Occidental]] ([[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]]), la conformació d'una [[monarquia autoritària]] des de [[Baixa Edat Mija|finals de l'Edat Mija]] va produir el desenroll secular paralel del [[Estat]] i la [[Nació]] a Espanya, sota les successives conformacions territorials de la [[Monarquia Hispànica]]. Com va ocórrer en cada un dels atres casos, la identitat nacional i la mateixa estructura territorial va acabar donant molt diferents productes; pero sempre, i en el cas espanyol també, com a conseqüència de la forma en que [[Institucions espanyoles de l'Antic Règim|les institucions]] van respondre a la dinàmica econòmica i social (en ocasions, a pesar d'estes mateixes institucions), i sense acabar de presentar-se en el seu aspecte contemporàneu fins que no va acabar el [[Antic Règim]]. El factor d'identificació més clar va ser durant tot este periodo l'ètnic-religiós, expressat en la condició de [[cristià vell]]. Al final del periodo (segle XVIII) es va ser accentuant el factor d'identificació llingüístic entorn del [[idioma espanyol|castellà o espanyol]], en noves institucions com la [[Real Acadèmia Espanyola]]. | Com en les atres [[nacions-estat]] de [[Europa Occidental]] ([[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]]), la conformació d'una [[monarquia autoritària]] des de [[Baixa Edat Mija|finals de l'Edat Mija]] va produir el desenroll secular paralel del [[Estat]] i la [[Nació]] a Espanya, sota les successives conformacions territorials de la [[Monarquia Hispànica]]. Com va ocórrer en cada un dels atres casos, la identitat nacional i la mateixa estructura territorial va acabar donant molt diferents productes; pero sempre, i en el cas espanyol també, com a conseqüència de la forma en que [[Institucions espanyoles de l'Antic Règim|les institucions]] van respondre a la dinàmica econòmica i social (en ocasions, a pesar d'estes mateixes institucions), i sense acabar de presentar-se en el seu aspecte contemporàneu fins que no va acabar el [[Antic Règim]]. El factor d'identificació més clar va ser durant tot este periodo l'ètnic-religiós, expressat en la condició de [[cristià vell]]. Al final del periodo (segle XVIII) es va ser accentuant el factor d'identificació llingüístic entorn del [[idioma espanyol|castellà o espanyol]], en noves institucions com la [[Real Acadèmia Espanyola]]. | ||
+ | |||
+ | Històricament el nacionalisme espanyol va sorgir en el [[lliberalisme]] i en la [[Guerra d'Independència Espanyola|guerra contra Napoleó]]. | ||
+ | |||
+ | {{cita|A partir de 1808 pot parlar-se a Espanya de nacionalisme: el patriotisme ètnic va passar a ser plenament nacional, almenys entre les èlits. I això va ser obra indiscutible dels lliberals. Les èlits modernisadores van aprofitar l'ocasió per intentar impondre un programa de canvis socials i polítics; i el mètodo va ser llançar la idea revolucionària de la nació com a titular de la sobirania. El mit nacional va resultar movilisador contra un eixèrcit estranger i contra els colaboradors de [[José Bonaparte]], mentres que no espanyols ([[afrancesat]]s). Els lliberals espanyols van recórrer a la identificació entre patriotisme i defensa de la llibertat: com va declarar el diputat asturià [[Agustín Argüelles Álvarez|Agustín Argüelles]] en presentar la [[Constitució de 1812]], «espanyols, ya teniu pàtria».|[[José Álvarez Jonc]]}} | ||
== Referències == | == Referències == |
Revisió de 16:36 13 ago 2013
El nacionalisme espanyol és el moviment social, polític i ideològic que va conformar des del segle XIX la identitat nacional de Espanya.
No és pròpiament un nacionalisme irredentista: l'única reivindicació territorial identificada com a “nacional” ha estat Gibraltar (des del segle XVIII); la resta de les reivindicacions territorials han estat històricament les colonials o imperials (durant el segle XIX contra la independència d'Hispanoamèrica i en el segle XX sobre el Magrib). Tampoc ha estat un nacionalisme centrípet (que pretengué unificar comunitats d'espanyols someses a atres sobiranies), pero sí ha presenciat el naiximent de nacionalismes perifèrics que, des de finals del segle XIX, han funcionat com a moviments nacionalistes centrífucs (que pretenen la conformació d'identitats nacionals alternatives).
Com en les atres nacions-estat de Europa Occidental (Portugal, França i Anglaterra), la conformació d'una monarquia autoritària des de finals de l'Edat Mija va produir el desenroll secular paralel del Estat i la Nació a Espanya, sota les successives conformacions territorials de la Monarquia Hispànica. Com va ocórrer en cada un dels atres casos, la identitat nacional i la mateixa estructura territorial va acabar donant molt diferents productes; pero sempre, i en el cas espanyol també, com a conseqüència de la forma en que les institucions van respondre a la dinàmica econòmica i social (en ocasions, a pesar d'estes mateixes institucions), i sense acabar de presentar-se en el seu aspecte contemporàneu fins que no va acabar el Antic Règim. El factor d'identificació més clar va ser durant tot este periodo l'ètnic-religiós, expressat en la condició de cristià vell. Al final del periodo (segle XVIII) es va ser accentuant el factor d'identificació llingüístic entorn del castellà o espanyol, en noves institucions com la Real Acadèmia Espanyola.
Històricament el nacionalisme espanyol va sorgir en el lliberalisme i en la guerra contra Napoleó.
Referències
- ↑ M. OliverMedio millón de estudiantes recibirán un libro sobre el Bicentenario del 2 de mayo, ABC, 22 de novembre de 2007. La fundació es va crear per Decret 120/2007, de 2 d'agost de 2007 i està preparant un extens programa d'exposicions i publicacions. Vegeu su página web. El seu director és l'historiador Fernando García de Cortázar, i el patronat que la reix està presidit per Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid.