Diferència entre les revisions de "Galícia"
m (Text reemplaça - 'Desde' a 'Des de') |
|||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
|pàgina web = http://www.xunta.es | |pàgina web = http://www.xunta.es | ||
}} | }} | ||
| − | '''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per | + | '''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per les províncies de [[A Corunya]], [[Lugo]], [[Orense]] i [[Pontevedra]]. Geogràficament, llimita al nort en el [[mar Cantàbric]], al sur en [[Portugal]], al oest en l'[[oceà Atlàntic]] i l'est en el [[Principat d'Astúries]] i [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Zamora]] i [[Lleó]]). |
A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras. | A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras. | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
Els romans van sometre a Galícia per a aprofitar els seus recursos miners. En el tems la convertirien en província del imperi i reconeixerien la seua personalitat cridant-la Gallaecia. En ells, els castres pergueren el seu vell valor defensiu. Treballaren noves tècniques, noves vies de comunicació, noves formes d'organisar la propietat i una llengua nova, pero foren tolerants en la seua cultura existent. | Els romans van sometre a Galícia per a aprofitar els seus recursos miners. En el tems la convertirien en província del imperi i reconeixerien la seua personalitat cridant-la Gallaecia. En ells, els castres pergueren el seu vell valor defensiu. Treballaren noves tècniques, noves vies de comunicació, noves formes d'organisar la propietat i una llengua nova, pero foren tolerants en la seua cultura existent. | ||
| − | El [[cristianisme]] aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el [[llatí]] i es va impondre a arrianisme dels sueus i el paganisme | + | El [[cristianisme]] aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el [[llatí]] i es va impondre a arrianisme dels sueus i el paganisme prerromà. Els sueus, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progressivament mediatisats per els visigots. Fon en la seua época en la que es van impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap a el gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans. |
L'[[Islam]] aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, després de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de [[Portugal]]. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril. | L'[[Islam]] aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, després de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de [[Portugal]]. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril. | ||
=== Edat Mijana === | === Edat Mijana === | ||
| − | L'aparició del sepulcre del Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins | + | L'aparició del sepulcre del Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins de l'enfortiment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural per el que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme. |
=== Edat Moderna === | === Edat Moderna === | ||
| − | A partir de l' | + | A partir de l'escriturisació normativa en castellà escomençada per [[Alfonso X]], el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, passant per els cridats Segles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al [[segle XVIII]] s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallecparlants i els castellaparlants. |
=== Segle XIX === | === Segle XIX === | ||
En [[1833]] Galícia pert la seua representativitat com unitat administrativa i desapareix la Junta del "Regne de Galícia". Es ací que naixen les actuals quatre províncies gallegues que estructuren el territori baix administració del govern central. Es troba en el segle del primer sorgiment d'un moviment polític que va a defendre a Galícia per causa d'esta pèrdua de poder. | En [[1833]] Galícia pert la seua representativitat com unitat administrativa i desapareix la Junta del "Regne de Galícia". Es ací que naixen les actuals quatre províncies gallegues que estructuren el territori baix administració del govern central. Es troba en el segle del primer sorgiment d'un moviment polític que va a defendre a Galícia per causa d'esta pèrdua de poder. | ||
| − | El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren massacrats en la batalla de Compostela i el [[23 d'abril]] de [[1846]] fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els | + | El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren massacrats en la batalla de Compostela i el [[23 d'abril]] de [[1846]] fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtirs per la Llibertat o Màrtirs de Carral. |
| − | El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiançament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d' | + | El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiançament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'auto-pertinença. Açò supon la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época son escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres. |
== Denominació == | == Denominació == | ||
Revisió de 13:44 17 jun 2013
| Galícia Galicia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comunitat autònoma d'Espanya | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Galícia (en gallec, Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la Península Ibèrica i formada per les províncies de A Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra. Geogràficament, llimita al nort en el mar Cantàbric, al sur en Portugal, al oest en l'oceà Atlàntic i l'est en el Principat d'Astúries i Castella i Lleó (províncies de Zamora i Lleó).
A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.
Galicia te uns 2,78 millons d'habitants (2008), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre Ferrol i Vigo. Santiago de Compostela es la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.
El himne de Galícia, Os Pinós, elaborat per Eduardo Pondal, es referix a Galícia com la nació de Breogàn, héroe celta. L'estatut d'autonomia, en el seu artícul primer, definix a Galícia com a nacionalitat històrica.
Historia
Les etapes més importants de Galícia son:
Cultura megalítica
La primera clarament identificada, es caracterisa per la seua capacitat constructora i arquitectònica, junt en el seu sentit religiós, fonamentat en el cult als morts com mediadors entre l'home i els deus deus. Este sentit religiós té la seua importància fins l'actualitat. Estaven constituïts en clans. D'eixa época donen testimoni milers de túmuls i medorres esparcides per tot lo territori.
Edat de Bronze
Es en estos temps quan s'ateny el desenroll metalúrgic, impulsat per la riquea minera. Pareix que per els canvis climàtics, varis pobles de la meseta es van traslladar a Galícia, incrementant la població i els conflictes entre pobles.
Es l'época de producció de diversos utensilis i joyes d'or o de bronze, que inclús foren portades més allà dels Perineus.
Etapa Castrenya
L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de Bronze i atres contribucions posteriors, coexistint en part en l'época romana. Els celtes tragueren noves varietats al ganado, el cavall domesticat i provablement el centeno.
En el primer poble celta que va invadir Galícia fon el dels Saefes al segle XI a.C.. El poble dels Saefes someté al Oestrymnio, pero este va influir en el seu primer sobre tot al camp de la religió, de la organisació política i de les relacions marítimes en Bretanya i Anglaterra. El seu caràcter eminentment guerrer feu que Estrabó digué que ells eren els més difícils de véncer de tota Lusitània. Fa falta dir que la província romana de Gallaecia propia dels galaics encara no estava constituïda política i administrativament.
Els castres son recints fortificats de forma circular, que estan provists d'u o varis murs concèntrics, precedits generalment del seu corresponent fos, i situats, la majoria de ells, al cap d'oters i montanyes.
Entre els castres de tipo coster destaquen el Fazouro, Santa Tegra, Baronya i O neixón. En l'interior es poden mencionar el castre de Castromao i el de Viladonga. El fet de que l'home s'adapte al terreny i no al contrari es comú a tots estos castres.
En quant als temples, l'única construcció trobada es la d'Elvinya. Al castre de Meiràs es conserva una necròpolis. En atres castres existien unes menudes construccions que tenien forma de caixa, a on eren guardades les cendres (cultura sorotàptica, dels camps d'enterrament d'urnes o Urnenfelder com es coneixen per la seua denominació en alemà). També existixen atres construccions que estan parcialment soterrades i que tenen un depòsit per l'aigua, als que els vestigis de foc indiquen que deurien servir per incinerar els cadàvers.
Des de finals del Megalític apareixen inscripcions sobre les roques granítiques a cell obert, de les quals encara es desconeix l'orige verdader i el significat (son molt conegudes les de Camp Lameiro).
La romanisació
Els romans van sometre a Galícia per a aprofitar els seus recursos miners. En el tems la convertirien en província del imperi i reconeixerien la seua personalitat cridant-la Gallaecia. En ells, els castres pergueren el seu vell valor defensiu. Treballaren noves tècniques, noves vies de comunicació, noves formes d'organisar la propietat i una llengua nova, pero foren tolerants en la seua cultura existent.
El cristianisme aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el llatí i es va impondre a arrianisme dels sueus i el paganisme prerromà. Els sueus, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progressivament mediatisats per els visigots. Fon en la seua época en la que es van impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap a el gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans.
L'Islam aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, després de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de Portugal. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.
Edat Mijana
L'aparició del sepulcre del Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins de l'enfortiment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural per el que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme.
Edat Moderna
A partir de l'escriturisació normativa en castellà escomençada per Alfonso X, el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, passant per els cridats Segles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al segle XVIII s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallecparlants i els castellaparlants.
Segle XIX
En 1833 Galícia pert la seua representativitat com unitat administrativa i desapareix la Junta del "Regne de Galícia". Es ací que naixen les actuals quatre províncies gallegues que estructuren el territori baix administració del govern central. Es troba en el segle del primer sorgiment d'un moviment polític que va a defendre a Galícia per causa d'esta pèrdua de poder.
El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren massacrats en la batalla de Compostela i el 23 d'abril de 1846 fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtirs per la Llibertat o Màrtirs de Carral.
El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiançament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'auto-pertinença. Açò supon la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época son escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres.
Denominació
En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al segle IV a.C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mija es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galícia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galícia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de 1833, moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si van desaparéixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mijana Galícia fon cridada ocasionalment Suevia degut a que en este territori fon el centre al qual es van establir les ètnies invasores dels germans sueus (o suavos).
Divisió Administrativa
Històricament està dividida en 7 províncies (A Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Orense i Tuy), representades al escut de Galícia; actualment Galícia està conformada per quatre províncies:
- Província d'A Corunya
- Província d'Orense
- Província de Lugo
- Província de Pontevedra
Així mateix, Galícia també està conformada en numeroses comarques. Cada comarca està composta per varis municipis que al mateix temps es subdividixen en parròquies. Estan en procés de creació dos àrees metropolitanes, una en el nort (A Corunya-Ferrol) i atra en el sur (Vigo-Pontevedra).
Cultura
Llengües
Els dos idiomes oficials de Galícia son el castellà i el gallec. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). La independència portuguesa en l'edat mija va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades al segle XV.
Tradicions Religioses
- Ofrena del antic Regne de Galícia al Apòstol Santiago, del que diuen que descansen els seus rests davall de la catedral que porta el seu mateix nom.
