Diferència entre les revisions de "Partit judicial"
m (Text reemplaça - 'la resta ' a 'el restant ') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
En [[Espanya]], un '''partit judicial''' és una unitat territorial per a l'administració de justícia, integrada per un o més [[municipi|municipis]] llimítrofs i pertanyents a una mateixa [[província]]. | En [[Espanya]], un '''partit judicial''' és una unitat territorial per a l'administració de justícia, integrada per un o més [[municipi|municipis]] llimítrofs i pertanyents a una mateixa [[província]]. | ||
| − | D'entre els municipis que componen els partits judicials, un d'ells, normalment el més gran o a on es produïxen el número més gran d'assunts llitigiosos, es denomina ''cap de partit judicial''. En el dit cap es troba la seu d'un o més [[Jujat de Primera Instància|Jujats de primera instància i instrucció]]. Al front de | + | D'entre els municipis que componen els partits judicials, un d'ells, normalment el més gran o a on es produïxen el número més gran d'assunts llitigiosos, es denomina ''cap de partit judicial''. En el dit cap es troba la seu d'un o més [[Jujat de Primera Instància|Jujats de primera instància i instrucció]]. Al front de el restant de municipis del partit judicial es troben els [[Jujat de Pau|jujats de pau]]. |
La primera divisió d'Espanya en partits judicials, es va realisar en [[1834]], tenint-se en conte els llímits provincials. Més tart estes divisions serien la base per als districtes electorals i la contribució. En [[1868]] existien 463 partits judicials i uns 8.000 municipis. | La primera divisió d'Espanya en partits judicials, es va realisar en [[1834]], tenint-se en conte els llímits provincials. Més tart estes divisions serien la base per als districtes electorals i la contribució. En [[1868]] existien 463 partits judicials i uns 8.000 municipis. | ||
Revisió de 16:03 12 jun 2013
En Espanya, un partit judicial és una unitat territorial per a l'administració de justícia, integrada per un o més municipis llimítrofs i pertanyents a una mateixa província.
D'entre els municipis que componen els partits judicials, un d'ells, normalment el més gran o a on es produïxen el número més gran d'assunts llitigiosos, es denomina cap de partit judicial. En el dit cap es troba la seu d'un o més Jujats de primera instància i instrucció. Al front de el restant de municipis del partit judicial es troben els jujats de pau.
La primera divisió d'Espanya en partits judicials, es va realisar en 1834, tenint-se en conte els llímits provincials. Més tart estes divisions serien la base per als districtes electorals i la contribució. En 1868 existien 463 partits judicials i uns 8.000 municipis.
Els escuts provincials (utilisats per les diputacions provincials) normalment estan composts pels escuts dels municipis cap de partit judicial i en el centre solen portar l'escut de la capital provincial.
Vore també
- Poder Judicial d'Espanya
- Partits judicials d'Andalusia
- Partits judicials d'Aragó
- Partits judicials d'Astúries
- Partits judicials de Castella i Lleó
- Partits judicials de Castella-La Mancha
- Partits judicials de la Comunitat Valenciana
- Partits judicials d'Extremadura
- Partits judicials de la Regió de Múrcia
Enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Partido_judicial de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.