Diferència entre les revisions de "Montpellier"
m (Texto reemplaza - ' es una' a ' és una') |
|||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
== Ensenyança superior == | == Ensenyança superior == | ||
| − | L'Universitat de Montpellier | + | L'Universitat de Montpellier és una de las mes antigues de la república francesa ; la ciutat fon u dels principals centres del saber del migjorn francés. L'universitat fon fundada en [[1220]] pel [[Cardenal (catolicisme)|cardenal]] Conrad i confirmada pel [[Papa]] Nicolau IV en una bula en [[1289]]. L'universitat fon suprimida durant la [[Revolució francesa]] i restablida en [[1896]]. |
Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades. | Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades. | ||
Revisió de 14:52 6 jun 2013
Montpellier en francés i oficialment, Montpelhièr en occità, és una ciutat del sur de França, capital de la regió de Languedoc-Roselló i del departament Hérault. Està creuada per dos rius: el Lez a l'est, i el riu Mosson a l'oest. Segons les senyes de 2009 contava en una població de 257.092 habitants, que si s'incloïa l'àrea metropolitana sumaven 516.360 hab (2008) habitants.
En 2007 era la octava ciutat de França per la seua població intramurs, és una de les poques entre les ciutats de mes de 100.000 habitants que ha aumentat la seua població de forma ininterrompuda des de fa cinquanta anys, periodo en el que ha doblat la seua població. La ciutat és un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi, editorials i químics.
Geografia
Llimita: al nort en les comunes de Saint Clement de Riviere, Montferrier-sur-Lez i Clapiers; al noroest en la comuna de Castelnau le-Lez; al sur en la comuna de Lattes; al surest en la comuna de Saint Jean de Vedas; a l'oest en la comuna de Juvignac; i al noroest en la comuna de Grabels.
La ciutat està situada sobre un terreny ondulat, a deu km de la costa mediterrànea, a les vores del riu Lez. L'orige del nom de la ciutat, Monspessulanus en el llatí del segle XII, es desconegut, i se li ha volgut donar distints significats com mont pelat, mont del tossal, mont de les espècies, mont pedregós, etc.
Historia
Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com Nîmes, Narbonne, Béziers o Carcassonne que foren creades en sa major part en l'època romana. Montpellier per contra no te un orige romà, si no que fon fundada en el segle VIII. Durant l'Edat Mija, la veïna ciutat de Magalona era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament mes interior. Fins al segle X no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als comtes de Tolosa. Entre 975 i 1349 fon la capital del senyoriu de Montpellier, primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la Corona d'Aragó.
Montpellier passà a formar part de la Corona d'Aragó a partir de la boda de Pere II d'Aragó en María de Montpellier en 1204, i el seu fill, Jaume I, naixqué en la ciudad en 1208. Després de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del Regne de Mallorca, fins a que en 1349, Jaume III de Mallorca ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra Pere IV d'Aragó, moment en el que passà definitivament a la corona françesa. Meges jueus crearen l'Escola de Medicina a principis del segle XIII. L'Universitat fon creada el 26 d'octubre de 1289. La seu del bisbat de Maguelone fon traslladada en l'any 1536 a Montpellier.
Durant l'època de la Reforma protestant, molts dels seus habitants eren hugonots, nom en el que es coneixia en França als calvinistes. La ciutat fon un feu de la resistencia protestant front a la corona francesa, de tendencia catòlica. En 1622, el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despres d'un sege de vint mesos.
Durant el segle XIX, la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió.
En esta capital de regió tingué lloc la nomenada Entrevista de Montpellier, entre els generals Francisco Franco i Philippe Pétain, president de la França de Vichy, el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de regres del tren despres de l'Entrevista de Bordighera en Mussolini.[1]
La ciutat fon bombardejada varies voltes durant la Segona Guerra Mundial:
- 27 de giner de 1944: Bombardeig de l'aeròdrom de Montpellier-Fréjorgues per la 15th USAAF.
- 27 de maig de 1944: Segon bombardeig de l'aeròdrom de Montpellier-Fréjorgues per la 15th USAAF.
- 5 de juliol de 1944: Bombardeig de l'estació de formació per la 15th USAAF.
- 17 d'agost de 1944: Bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.
- 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.
En la decada de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga colonia francesa d'Argelia, que abandonaren el país despres de l'independencia del país magrebí.
Llocs d'interés
- Museu Fabre, que deu el seu nom al pintor F. X. Fabre. Alberga notables obres, del Barroc fins al Realisme i posteriors: Nicolas Poussin, Rubens, Zurbarán, Delacroix...
- Catedral de Sant Pere, segle XIV, caracterisada sobretot pel seu inusual pòrtic.
- La Porta del Peyrou, de 1691 i de estil dòric, en relleus posteriors que glorifiquen al rei Lluís XIV de França.
- El Jardí Botànic, fundat en 1593, el primer de França.
- L' Aqüeducte de Sant Clement, del segle XVII, en una llongitut de 880 metros i en dos órdens d’arcs. Transcorre pel barri dels Arceaux i servia per a portar aigua des de la font de Sant Clement a la ciutat, que distaven 14 km. L'aqüeducte desembocava en un gran depòsit situat prop de l’Arc del Triomf, des d’a on l’aigua era redistribuïda fea les fonts de la ciutat i els llavadors públics.
- La Facultat de Medicina de Montpeller, és la més antiga en activitat del món (la de Salern va desaparéixer a principis del segle XIX). Existix en la pràctica des del segle XII, encara que el seu primer marc institucional ho va obtindre obtindre en l’any 1220. Hui en dia pertany a l'universitat de Montpeller, crida l'Université Montpeller I. En el seu si van estudiar personages ilustres com ara Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet entre atres.
Ensenyança superior
L'Universitat de Montpellier és una de las mes antigues de la república francesa ; la ciutat fon u dels principals centres del saber del migjorn francés. L'universitat fon fundada en 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel Papa Nicolau IV en una bula en 1289. L'universitat fon suprimida durant la Revolució francesa i restablida en 1896.
Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades.
- Universidad Montpellier I
- Universidad Montpellier II
- Universidad Montpellier III o Universidad Paul-Valéry.
Montpelerins ilustres
En la ciutat de Montpellier naixqueren (per orde cronològic):
- Jaume I (1208-1276), rei de Valencia, Aragó, de Mallorca i comte de Barcelona.
- Jaume II (1243-1311), rei de Mallorca.
- Sant Roc (c. 1295-1327).
- August Comte (1798-1857), u dels fundadors de la sociologia
- Juliette Gréco (1927- ), cantant i actriu.
En la seua universitat estudiaren entre atres:
- Arnau de Vilanova (1238-1311)
- Ramon Llull (1232-1316)
- François Rabelais (1493-1553)
- Nostradamus (1503-1566)
- Alexander Grothendieck (1928-), matemàtic
- Jaume Cañellas Galindo (1965-), mege siquiatra
- Rémi Gaillard (1975-)
Notes
- ↑ Juan Eslava Galán. Los años del miedo, 2008.