Diferència entre les revisions de "Xalans"

Revisió de 20:11 22 dec 2012

Xalans (en castellà i oficialment Jalance) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall de Cofrents. El terme (93,3 km²) es troba encaixat entre dos rius, el Xúquer i el Cantaban i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la Cova de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Atres parages son els canons del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m), etc.

Història

En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar pintures rupestres que marquen l'antiguetat del lloc en, com a minim, cinc segles aC. Els romans traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els moros, en el segle XI, com Xalans era frontera entre regnes de taifes, hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. Jaume I va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en 1281, per pacte entre Pere el Gran i Alfons de Castella retornà al Regne de Valencia. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En 1389 va comprar-la el duc de Gandia, Alfons el Vell, i a la mort de son fill, en 1425, retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de Xerafull, fins al 1535, i de Cofrents fins al 1564. En l'expulsió morisca --150 focs el 1609-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella mesquita en l'actual església. Durant les guerres carlines es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en 1836 obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat Quílez. Les avingudes del Xúquer de 1740 i de 1864 destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.

Demografia

Xalans conta en 1.059 habitants (INE 2007).

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2009
1.304	1.196	1.180	1.117	1.103	1.073	1.030	981	1.016	1.059	1.012

Llocs d'interés

El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el castell que fon alçat en el sigle XI i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna.

Els monuments més destacats del poble són:

Església de Sant Miquel. Alçada en 1736 sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt.
Ermita de Sant Miquel. De 1880.
L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
Font de Los Cuatro Chorros, de 1913.

Atres llocs per visitar són:

La cova de don Joan.
Els canons del Xúquer.
Les pintures rupestres.

Gastronomia

Per a menjar cuina d'influencia castellana: morteruelo, torta mal hecha, ajitonto, patatas al monton, gaspachos, etc.

Festes

Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El 3 de febrer per Sant Blai, el 17 de giner per Sant Antoni (dia dels quintos), el 15 d'agost dedicades a l'Assunció i el 28 de decembre (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.

Atres senyes

L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. Bresquillers, cereals i olivera són els conreus més extensos. També abunda la caça, perdiu, conill i singlar, i la peixca, anguiles, barps i llises.

Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora • Cofrents • Cortes de Pallars • Teresa de Cofrents • Xalans • Xarafull • Zarra

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Xalans''' (en castellà i oficialment '''''Jalance''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]]. El terme (93,3&nbsp;km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Atres parages son els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895&nbsp;m), el pic de Sierrecilla (903&nbsp;m), la lloma de los Corrales (890&nbsp;m), el pic de l'Àguila (613&nbsp;m), el Sapo i la Sapa (636&nbsp;m), etc.
+'''Xalans''' (en [[castellà]] i oficialment '''''Jalance''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall de Cofrents]]. El terme (93,3&nbsp;km²) es troba encaixat entre dos rius, el [[Xúquer]] i el [[Cantaban]] i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la [[Cova]] de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Atres parages son els [[canó|canons]] del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895&nbsp;m), el pic de Sierrecilla (903&nbsp;m), la lloma de los Corrales (890&nbsp;m), el pic de l'Àguila (613&nbsp;m), el Sapo i la Sapa (636&nbsp;m), etc.
 ==Història==
-En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar [[pintura rupestre|pintures rupestres]] que marquen l'antiguetat del lloc en, com a minim, cinc segles aC. Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el segle XI, com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. [[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valencia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En 1389 va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en 1425, retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins al 1535, i de [[Cofrents]] fins al 1564. En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs el 1609-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[església (arquitectura)|església]]. Durant les [[guerres carlines]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en 1836 obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]]. Les avingudes del Xúquer de 1740 i de 1864 destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.
+En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar [[pintura rupestre|pintures rupestres]] que marquen l'antiguetat del lloc en, com a minim, cinc segles aC. Els [[imperi romà|romans]] traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els [[moro]]s, en el [[segle XI]], com Xalans era frontera entre regnes de [[taifa|taifes]], hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. [[Jaume I]] va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en [[1281]], per pacte entre [[Pere el Gran]] i [[Alfons de Castella]] retornà al [[Regne de Valencia]]. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En [[1389]] va comprar-la el duc de Gandia, [[Alfons el Vell]], i a la mort de son fill, en [[1425]], retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de [[Xerafull]], fins al [[1535]], i de [[Cofrents]] fins al [[1564]]. En l'[[expulsió dels moriscs|expulsió morisca]] --150 focs el [[1609]]-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella [[mesquita]] en l'actual [[església (arquitectura)|església]]. Durant les [[guerres carlines]] es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en [[1836]] obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat [[Quílez]]. Les avingudes del Xúquer de [[1740]] i de [[1864]] destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.
 ==Demografia==
@@ Llínea 36: / Llínea 36: @@
 ==Festes==
-Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El 3 de febrer per Sant Blai, el 17 de giner per Sant Antoni (dia dels quintos), el 15 d'agost dedicades a l'Assunció i el 28 de decembre (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.
+Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El [[3 de febrer]] per Sant Blai, el [[17 de giner]] per Sant Antoni (dia dels quintos), el [[15 d'agost]] dedicades a l'Assunció i el [[28 de decembre]] (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.
 ==Atres senyes==