Diferència entre les revisions de "Grupo d'Acció Baléà"

Revisió de 17:07 21 nov 2012

El Grupo d'Acció Baléà GAB (en valencià: Grup d'Acció Balear) és una associació cultural de Balears fundada en 2011 dedicada a la defensa i promoció de la cultura de Balears.

Ideologia

Defensa de la llengua propis i històrica de les Illes Balears, el balear, diferenciada de les demés llengües neollatines i romàniques.
Implantació, ensenyança i us de les normes ortogràfiques de l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà en les administracions públiques.
Conservació i potenciació de l'us i estudi dels principals dialectes parlats en Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca
Conscienciació de l'importància que tingué l'antic Regne de Mallorca en l'història de les Illes Balears.

Activitats

Posicionament sobre la llengua balear

Artícul principal → Conflicte llingüístic balear.

L'entitat utilisa les normes ortogràfiques de l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà per a l'idioma balear. Defén que la gramàtica de la llengua balear, és el resultat de l'estructuració de la llengua que parla el poble balear. D'esta manera el Grupo d'Acció Baléà contempla les similituts que compartix en el llatí, el bearnés, el gascó, el provençal i l'occità, front al català normativisat. Estes similituts heredades s'expliquen pel fet històric de que en l'any 799 D.C. hagué en Balears una notable colonisació de persones d'aquells llocs ^[1], que emigraren degut a la solicitut d'ajuda que feren els governants balears a Carlomagno (dos anys abans de que Carlomagno conquerira de Barcelona) per a que els ajudara a rebujar un molt possible desembarc aràbic. No obstant això, el desembarc àrap se produí definitivament en 912, fent que els parlars derivats del llatí començaren a rebre una significant influencia de l'àrap a partir d'eixe moment, de la mateixa manera que en la Península Ibèrica, i fins a la constitució del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó després de la reconquista cristiana. Esta nova situació provocà ademés que el balear tinguera ademés noves influencies dels idiomes parlats en l'Antiga Corona d'Aragó, sent el balear el primer d'estos en contar en gramàtica pròpia.

Referències

↑ (VITAE CAROLUS MAGNUS, EGINHARDO, 833. Historia General del regne de MALLORCA 1840

Vore també

Enllaços externs

[1] (VITAE CAROLUS MAGNUS, EGINHARDO, 833. Historia General del regne de MALLORCA 1840

[1]

@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 {{AP|Conflicte llingüístic balear}}
 L'entitat utilisa les normes ortogràfiques de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà]] per a l'[[idioma balear]]. Defén que la gramàtica de la llengua balear, és el resultat de l'estructuració de la llengua que parla el poble balear.
 D'esta manera el ''Grupo d'Acció Baléà'' contempla les similituts que compartix en el [[llatí]], el [[bearnés]], el [[gascó]],  el [[provençal]] i l'[[occità]], front al [[català]] normativisat. Estes similituts heredades s'expliquen pel fet històric de que en l'any [[799]] D.C. hagué en Balears una notable colonisació de persones d'aquells llocs <ref>(VITAE CAROLUS  MAGNUS,  EGINHARDO,  833.  Historia  General  del  regne  de  MALLORCA  1840</ref>,   que emigraren degut a la solicitut d'ajuda que feren els governants balears  a [[Carlomagno]] (dos anys abans de que Carlomagno conquerira de [[Barcelona]]) per a que els ajudara a rebujar un molt possible desembarc aràbic.
+No obstant això, el  desembarc àrap se produí definitivament en [[912]], fent que els parlars derivats del llatí començaren a rebre una significant influencia de l'àrap a partir d'eixe moment, de la mateixa manera que en la [[Península Ibèrica]], i fins a la constitució del Regne de Mallorca dins de la [[Corona d'Aragó]] després de la reconquista cristiana.
-{{uiquificar}}
+Esta nova situació provocà ademés que el balear tinguera ademés noves influencies dels idiomes parlats en l'Antiga Corona d'Aragó, sent el balear el primer d'estos en contar en gramàtica pròpia.
-Que naturalment en ells vi la seua forma de parlar, la que, sent tambe una evolucio del “SERMO VULGARIS” , s'integrà perfectament en el NEOLATÍN balear, eixit llogicament tambe de l'evolucio del “SERMO VULGARIS” existent aci des de l'any 123 a. C.
-Que el temido desembarc se produi definitivament en el 912 D. C., 113 anys despres dels assentaments de GASCONES, de BEARNESES i occitans.
-Que a partir de llavors qui governà Balears foren els null, pero que, tal i com succeia sempre, tant en la peninsula iberica com en atres llocs a lo llarc dels tres estadis de l'Edat Mija, la poblacio autoctona continuà en els seus treballs en el camp, continuà en les seues costums i continuà parlant la seua llengua romanica ancestral, a la que, poc a poc li foren afegint paraules de l'arabic. Evolucio que com se pot vore, es identica a l'evolucio llingüistica patida en tota la Peninsula Iberica. Soles que els fonemes vocalics dels idiomes que reberen l'influencia primer del provençal, i de l'Occita-Gasco-BEARNÉS despres, que foren les llengües de Balears i dels territoris de tota la Marca Hispanica, es diferent a la del restant dels regnes arabisats. D'aci que els vocabularis del conjunt siguen tan pareguts. I tant mes pareguts, quant mes mos acostem a la decadencia de l'Imperi Romà.
-.- Considerant que es indubtable que l'espanyol, l'italia, el gallec, el portugues, el valencià, el balear, l'aragones, el BABLE, el lleons, el cantabre i el catala, tenen un mateix sistema llingüistic heretat del llati, es d'una incultura superlativa o de molt malalta fa, assegurar que balear i catala es lo mateix, i que, lo que els separa del catala son unicament les seues fonetiques. Tots eixos idiomes estan estructurats per les seues respectives gramatiques, en les seues CARACTERES morfologics i sintactics que els diferencien. Per consegüent, es igualment d'una incultura superlativa o de molt malalta fa, difondre  o avalar que el balear es al catala, lo que l'andalus o mexica son a l'espanyol. Quan resulta que l'estructura llingüistica del balear (articuls, preposicions, pronoms, conjugacions verbals, etc.) es diferent a la del catala. Mentres que l'andalus, el mexica, el veneçola, etc.., i  l'espanyol,  tenen tots la mateixa estructura, i lo unic que les diferencia un poc, es la fonetica i un menut vocabulari particular.
-.- Considerant un idioma des de el punt de vista huma, tota consideracio colectiva del llenguage, ya siga  un idioma molt estés, ya siga un idioma de minima extensio, te el dret al maxim respecte. Respecte reconegut en la Declaracio Universal dels Drets Llingüistics. Sent un atentat contra estos drets, impondre en una comunitat, una llengua que no es la que secularment se parla, ni tampoc es la de la nacio a la qual pertanye politicament.
-.- Considerant que les llengües naturals no les creguen de les llingüistiques ni els doctors de les universitats, ni molt menys els politics.
-Que les llengües les fan els pobles en l'us que d'elles fan cada dia, CREANDO paraules noves, afegint atres d'atres idiomes, i deixant d'usar atres degut a la propia evolucio de la societat. El poble balear ha creat la seua propia LENGU a lo llarc de la seua dilatada i accidentada historia, i esta llengua es el balear.
-Que soles les llengües sintetiques son creades per Academies, Universitats o Instituts d'Estudis Llingüistics. Llengües sintetiques, com l'EUSKERA actual, que per necessitats sociologiques de comunicacio se CREÓ una llengua nova a partir d'una barreja de sis o set formes d'expressar-se que existien en BASCONIA. O com l'Italia, que tambe ix d'una barreja del toscà, florenti i romà.
-.- Considerant que, des de 1983 fins dia de hui tots els dirigents de tots els partits politics de Balears sense ninguna excepcio, han governat durant estos 29 anys totalment d'esquenes al poble, imponent-los per llei la llengua catalana com propia.
-Que els resultats de totes les enquestes que s'han fet al poble balear preguntant-los que llengua consideraven com propia, sempre han donat com resultat, que la seua llengua es la mallorquina o balear: Dia 02 Febrer 1991 (despres de huit anys d'immersio llingüistica catalana) el “Diari de MALLORCA”, publicà els resultats d'una enquesta oficial feta pel CONSELL Insular de MALLORCA, a on el 80% dels enquestats rebujaren la llengua catalana com propia.
-Els dies 04, 05 i 06 de Novembre de 1993 (despres de 10 anys d'immersio llingüistica catalana) el diari “Ultima Hora” feu una enquesta donant com resultat: el 100% dels enquestats rebujava l'ensenyança en catala.
-En decembre de 1996 (despres de 13 anys d'immersio llingüistica catalana) se publicà una enquesta del C .I.S. (Centre d'Investigacions Sociologiques) que done entre atres coses, se demanava: “¿CUÁL es la seua llengua materna?”. Donant els següents resultats:  el 47% de balearics digueren Mallorquina/Balear, el 11% Catala i el 37% Espanyol.
-Dia 06 de Giner de 2005 (despres de 22 anys d'immersio llingüistica catalana)  se publicà una enquesta en el diari “El Mon/El Dia de Balears”  feta per ells mateixos, a on la pregunta era: “¿Tenen que potenciar les institucions l'us del mallorqui en contra del catala?”:  el 70% digue que sí.
-Per totes estes consideracions i d'acort en el patrimoni llingüistic del poble balear, i segons la Declaracio Universal de Drets Llingüistics, els membres de l'Academia de la Llengua de Balear
 ==Referències==