32 368
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + Llínea 25:
Llínea 25: − + Llínea 34:
Llínea 34: − + Llínea 46:
Llínea 46: − + Llínea 53:
Llínea 53: − + Llínea 60:
Llínea 60: − + Llínea 74:
Llínea 74: − + Llínea 82:
Llínea 82: − + − + Llínea 91:
Llínea 91: − + − + + + + + + + + Llínea 118:
Llínea 125: − + +
→Enllaços externs
La '''toponímia''' o '''onomàstica geogràfica''' és una disciplina de l'[[onomàstica]] que consistix en l'estudi [[etimologia|etimològic]] dels [[Nom propi|noms propis]] d'un lloc.<ref>{{cita llibre |llinage=Martínez Jiménez |llinage2=Muñoz Marquina |llinage3= Sarrión Mora |nom=José Antonio |nom2= Francisco |nom=Miguel Ángel |any=2011 |títul=Lengua Castellana y Literatura |pàgina=17 |capítul=Clases de palabra (I). El sustantivo y el adjetivo. |edició= Akal |lloc=Madrit |editorial=Akal Sociedad Anónima |idioma=Espanyol |isbn=9788446033677 |fechaacceso=2 de decembre de 2016 |número-autors=3}}</ref> El terme «toponímia» deriva [[etimologia|etimològicament]] de l'[[idioma grec|grec]] τόπος (''tópos'', «lloc») i ὄνομα (''ónoma'', «nom»).
La '''toponímia''' o '''onomàstica geogràfica''' és una disciplina de l'[[onomàstica]] que consistix en l'estudi [[etimologia|etimològic]] dels [[Nom propi|noms propis]] d'un lloc.<ref>{{cita llibre |llinage=Martínez Jiménez |llinage2=Muñoz Marquina |llinage3= Sarrión Mora |nom=José Antonio |nom2= Francisco |nom=Miguel Ángel |any=2011 |títul=Lengua Castellana y Literatura |pàgina=17 |capítul=Clases de palabra (I). El sustantivo y el adjetivo. |edició= Akal |lloc=Madrit |editorial=Akal Sociedad Anónima |idioma=Espanyol |isbn=9788446033677 |fechaacceso=2 de decembre de 2016 |número-autors=3}}</ref> El terme «toponímia» deriva [[etimologia|etimològicament]] del [[idioma grec|grec]] τόπος (''tópos'', «lloc») i ὄνομα (''ónoma'', «nom»).
Ademés de l'[[onomàstica]], atres ciències utilisen el concepte de toponímia en significacions específiques: en [[anatomia]] s'utilisa el terme ''topònim'' per a fer referència al nom d'una regió del [[cos (anatomia)|cos]], en quant és distinta del nom d'un [[Orgue (biologia)|orgue]]; en [[biologia]] el terme ''toponímia'' és sinònim del d'''[[Orgue (biologia)|nom biològic]]''; en [[etnologia]] el terme ''topònim'' fa referència a un nom derivat d'un lloc o regió.
Ademés de l'[[onomàstica]], atres ciències utilisen el concepte de toponímia en significacions específiques: en [[anatomia]] s'utilisa el terme ''topònim'' per a fer referència al nom d'una regió del [[cos (anatomia)|cos]], en quant és distinta del nom d'un [[Orgue (biologia)|orgue]]; en [[biologia]] el terme ''toponímia'' és sinònim del de ''[[Orgue (biologia)|nom biològic]]''; en [[etnologia]] el terme ''topònim'' fa referència a un nom derivat d'un lloc o regió.
[[Archiu:D468- N° 286. Toponymie arabe en Espagne. -liv3-ch4.png|thumb|Toponímia àrap en Espanya. ''L'Homme et la Terre''.]]
[[Archiu:D468- N° 286. Toponymie arabe en Espagne. -liv3-ch4.png|thumb|Toponímia àrap en Espanya. ''L'Homme et la Terre''.]]
== Història ==
== Història ==
En l'idioma espanyol la [[RAE]] no registra este nom fins a finals del [[sigle XIX]]. En llengua anglesa, d'acort en el Diccionari Oxford d'anglés, la primera volta que apareix el terme «toponomiste» data aproximadament de mitan del sigle XIX. Se sap que els primers toponimistes varen ser els contistes i els poetes que es dedicaven, en el desenroll de les seues activitats, a explicar l'orige de certs llocs en el motiu de decidir el nom dels mateixos. En alguns casos els noms de certs llocs ya eren llegendes en sí.
En l'idioma espanyol la [[RAE]] no registra este nom fins a finals del [[sigle XIX]]. En llengua anglesa, d'acort en el Diccionari Oxford d'anglés, la primera volta que apareix el terme «toponomiste» data aproximadament de mitan sigle XIX. Se sap que els primers toponimistes varen ser els contistes i els poetes que es dedicaven, en el desenroll de les seues activitats, a explicar l'orige de certs llocs en el motiu de decidir el nom dels mateixos. En alguns casos els noms de certs llocs ya eren llegendes en sí.
== Característiques ==
== Característiques ==
== Tipos de topònims ==
== Tipos de topònims ==
[[File:Calle Camino Carrasendero.jpg|thumb|Placa de carrer en Aguilafuente (localitat rural de la província de Segòvia). El seu nom és "Calle Camino Carrasendero", la qual cosa és una curiosa coincidència en un sol odònim (és dir, topònim viari){{sfn|Tort|2003}} de quatre odònims genèrics: "carrer", "camí", "carra-" (prefix molt comú en el camp espanyol)<ref>L'orige del prefix "carra"- no sembla estar establit, més allà del seu significat de "direcció", "cap a". Gargallo l'identifica com una "relíquia toponímica", i propon el seu orige en una antiga preposició originada a la seua volta en l'expressió "cara a":
[[File:Calle Camino Carrasendero.jpg|thumb|Placa de carrer en Aguilafuente (localitat rural de la província de Segòvia). El seu nom és "Calle Camino Carrasendero", lo que és una curiosa coincidència en un sol odònim (és dir, topònim viari){{sfn|Tort|2003}} de quatre odònims genèrics: "carrer", "camí", "carra-" (prefix molt comú en el camp espanyol)<ref>L'orige del prefix "carra"- no sembla estar establit, més allà del seu significat de "direcció", "cap a". Gargallo l'identifica com una "relíquia toponímica", i propon el seu orige en una antiga preposició originada a la seua volta en l'expressió "cara a":
*[[José Enrique Gargallo]], [http://books.google.es/books?id=bHcymNX8TYYC&pg=PA51&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=prefijo%20carra&f=false ''Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz''], CSIC, 2004, pg. 51.
*[[José Enrique Gargallo]], [http://books.google.es/books?id=bHcymNX8TYYC&pg=PA51&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=prefijo%20carra&f=false ''Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz''], CSIC, 2004, pg. 51.
*[http://web.archive.org/web/http://www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=10668 celtiberia.net]</ref> y "sendero".]]
*[http://web.archive.org/web/http://www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=10668 celtiberia.net]</ref> y "sendero".]]
Depenent de l'orige de les paraules de lloc originats per diversos motius tals com la forma del terreny, la pedra, les plantes, els animals, els deus i deeses, els colors, les aigües, els hòmens i dònes, els cultius, la vida social, els héroes, els camins, etc. Els topònims usualment deriven de térmens que tenen a vore en la forma o l'apariència física del paisage a on se situa el referent dels topònims:
Depenent de l'orige de les paraules de lloc originats per diversos motius tals com la forma del terreny, la pedra, les plantes, els animals, els deus i deeses, els colors, les aigües, els hòmens i dònes, els cultius, la vida social, els héroes, els camins, etc. Els topònims usualment deriven de térmens que tenen a vore en la forma o l'apariència física del païsage a on se situa el referent dels topònims:
* L'[[hidronímia]] es referix als [[hidrònim]]s (noms que es designen masses d'aigua, usualment rius -cursos d'aigua-).
* L'[[hidronímia]] es referix als [[hidrònim]]s (noms que es designen masses d'aigua, usualment rius -cursos d'aigua-).
:* La [[limnonímia]], als [[limnònim]]s (noms de llac o atres masses d'aigua estancada).
:* La [[limnonímia]], als [[limnònim]]s (noms de llac o atres masses d'aigua estancada).
* [[Teònim]]s, referit als noms de deus en cultures [[politeisme|politeistes]].
* [[Teònim]]s, referit als noms de deus en cultures [[politeisme|politeistes]].
Alguns pocs topònims deriven del nom de grups humans o noms de [[Ètnia|grups ètnics]], per la qual cosa l'estudi d'este tipo d'onomàstica resulta moltes voltes útil en onomàstica. Les següents classes de noms es referixen a grups de persones:
Alguns pocs topònims deriven del nom de grups humans o noms de [[Ètnia|grups ètnics]], per lo que l'estudi d'este tipo d'onomàstica resulta moltes voltes útil en onomàstica. Les següents classes de noms es referixen a grups de persones:
* [[Etnònim]]s, és l'estudi dels noms que s'apliquen a grups ètnics. Entre ells devem diferenciar entre:
* [[Etnònim]]s, és l'estudi dels noms que s'apliquen a grups ètnics. Entre ells devem diferenciar entre:
** [[Autònim]]s o [[endònim]]s són els noms que es donen aixina mateixos els diversos grups humans. El significat expressat pels autònims es basa en característiques prou diferents dels exònims.
** [[Autònim]]s o [[endònim]]s són els noms que es donen aixina mateixos els diversos grups humans. El significat expressat pels autònims es basa en característiques prou diferents dels exònims.
Per un atre costat, els [[gentilici]]s són noms de grups humans a voltes convertits en [[etnònim]]s que deriven històricament d'algun tipo de topònim.
Per un atre costat, els [[gentilici]]s són noms de grups humans a voltes convertits en [[etnònim]]s que deriven històricament d'algun tipo de topònim.
La [[coronímia]] és la toponímia de zones d'entitat espacial superior a la de les localitats ([[comarca|comarques]], [[regions]], [[paisos]], [[continent]]s). "Si tots els registres toponímics expressen una realitat o un proyecte social, eixa qualitat es fa més present en els [[corònim]]s. O, més exactament, cobra major rellevància en ells."<ref>[[Fernando García de Cortázar]], [http://books.google.es/books?id=Xw0OXI9IH-8C&pg=PA168&lpg=PA168&dq=coronimia&source=bl&ots=vVMDyi7UNc&sig=9MV749Mq5RV21HKSW_fB8Mio6qg&hl=es&sa=X&ei=7fNvU56MOaya1AWH3IDQAg&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=coronimia&f=false ''Sociedad y organización del espacio en la España medieval''], pg. 168.</ref>
La [[coronímia]] és la toponímia de zones d'entitat espacial superior a la de les localitats ([[comarca|comarques]], [[regions]], [[països]], [[continent]]s). "Si tots els registres toponímics expressen una realitat o un proyecte social, eixa qualitat es fa més present en els [[corònim]]s. O, més exactament, cobra major rellevància en ells."<ref>[[Fernando García de Cortázar]], [http://books.google.es/books?id=Xw0OXI9IH-8C&pg=PA168&lpg=PA168&dq=coronimia&source=bl&ots=vVMDyi7UNc&sig=9MV749Mq5RV21HKSW_fB8Mio6qg&hl=es&sa=X&ei=7fNvU56MOaya1AWH3IDQAg&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=coronimia&f=false ''Sociedad y organización del espacio en la España medieval''], pg. 168.</ref>
=== Tautopònims ===
=== Tautopònims ===
== Topònims llarcs ==
== Topònims llarcs ==
* El topònim més llarc que existix en el món és el de la [[Capital (política)|capital]] de [[Tailàndia]], [[Bangkok]], [[Krung Thep Maha Nakhon]]. El seu nom tradicional complet és Krung Thep, que s'escriu (en [[idioma tailandés|tailandés]]) กรุงเทพมหานคร อมรรัตนโกสินทร์ มหินทรายุธยา มหาดิลกภพ นพรัตนราชธานีบูรีรมย์ อุดมราชนิเวศน์มหาสถาน อมรพิมานอวตารสถิต สักกะทัตติยวิษณุกรรมประสิทธิ์, i en alfabet llatí [[Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit]].
* El topònim més llarc que existix en el món és el de la [[Capital (política)|capital]] de [[Tailàndia]], [[Bangkok]], [[Krung Thep Maha Nakhon]]. El seu nom tradicional complet és Krung Thep, que s'escriu (en [[idioma tailandés|tailandés]]) กรุงเทพมหานคร อมรรัตนโกสินทร์ มหินทรายุธยา มหาดิลกภพ นพรัตนราชธานีบูรีรมย์ อุดมราชนิเวศน์มหาสถาน อมรพิมานอวตารสถิต สักกะทัตติยวิษณุกรรมประสิทธิ์, i en alfabet llatí [[Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit]].
* Un atre topònim llarc molt famós és el de la localitat [[Gales|galesa]] de [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] (abreviat, "Llanfair PG") que traduït de l'[[idioma galés|galés]] al [[valencià]] significa 'Iglésia de Santa María en el buit de l'avellaner blanc prop d'un tribulí ràpit i l'iglésia de Sant Tisili prop de la gruta roja'.
* Un atre topònim llarc molt famós és el de la localitat [[Gales|galesa]] de [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] (abreviat, "Llanfair PG") que traduït del [[idioma galés|galés]] al [[valencià]] significa 'Iglésia de Santa María en el buit de l'avellaner blanc prop d'un tribulí ràpit i l'iglésia de Sant Tisili prop de la gruta roja'.
== Toponimistes afamats ==
== Toponimistes afamats ==
* [[William J. Watson]]
* [[William J. Watson]]
== Toponímia de paisos i regions ==
== Toponímia de països i regions ==
* [[Toponímia d'Espanya]]
* [[Toponímia d'Espanya]]
** [[Toponímia d'Andalucia]]
** [[Toponímia d'Andalucia]]
** [[Toponímia de Galícia]]
** [[Toponímia de Galícia]]
** [[Toponímia de León]]
** [[Toponímia de León]]
** [[Toponimía de Múrcia]]
** [[Toponímia de Múrcia]]
** [[Toponímia de la Comunitat Valenciana]]
** [[Topònims Valencians|Toponímia de la Comunitat Valenciana]]
** [[Toponímia del País Vasc]]
** [[Toponímia del País Vasc]]
* [[Toponímia de Chipre]]
* [[Toponímia de Chipre]]
** [[Toponímia maya]]
** [[Toponímia maya]]
* [[Toponímia de Sant Vicent de Tagua Tagua]].
* [[Toponímia de Sant Vicent de Tagua Tagua]].
*[[Toponímia eslava en Alemània]]
*[[Toponímia eslava en Alemanya]]
== Vejau també ==
== Cites ==
* En el llibre titulat ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], Valéncia, 1991, 3ª Ed.), apareix un conveni entre la Conselleria i el rector de l'Universitat de Valéncia sobre la toponímia valenciana:
{{Cita|''Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià'. Firmado por el conseller Escarré y el rector [[Ramón Lapiedra Civera|Lapiedra]]. Escarré Esteve y el rector de la Universitat de Valencia, Ramón Lapiedra i Civera, mediante el cual y sólo para 1990, la Conselleria de Cultura aporta 2.500.000 pesetas. Por contra, en el texto del convenio, hecho a imprenta y que ocupa tres folios, en absoluto aparece la expresión toponomástica catalana, que, sin embargo, se repite y reitera en el anexo mecanografiado, la letra pequeña. Cuando se cita a la lengua vernácula, se hace con la terminología 'nostra llengua', sin hacer expresa mención de valenciana o catalana, a manera de burlar la denominación natural y legal de la lengua valenciana. Tal es así que, en el texto del convenio, ambas autoridades "exposen que la recuperació del nostre patrimoni toponimic es una tasca de realització prioritària en aquests moments a causa de la situació de postergació que la nostra llengua ha patit durant molts anys". Fotos del conveni firmat: Conveni entre la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i l'Universitat de Valéncia per a realitzar el curs de postgrau Master en Toponimia. Bloc III. Toponimia temàtica: "Es tracta de donar a conéixer de manera sistemàtica els inventaris i reculls de diversa procedència i metodologia, especialment per a valorar l'abast i la intensitat de la tasca de recol.lecció als diversos indrets dels Països Catalans". Annex A: '... en l'afany de regularitzar o 'normalitzar' la toponimia, sobretot la del sector catalanòfon del País Valencià, ....'''|Convenio para 'normalitzar' la toponimia catalanòfona del 'país valencià'' per [[Baltasar Bueno]] (''[[Las Provincias]]'', 24.6.1990). Citat en el llibre ''Judes Valentins''}}
== Vore també ==
* [[Topònim]]
* [[Epònim]]
* [[Epònim]]
* [[Antropònim]]
* [[Antropònim]]
* [http://web.archive.org/web/http://www.asu.edu/lib/hayden/govdocs/maps/geogname.htm Placename indexes]
* [http://web.archive.org/web/http://www.asu.edu/lib/hayden/govdocs/maps/geogname.htm Placename indexes]
* [http://www.oteroweb.com.ar/ Libro sobre Toponimia Mundial]
* [http://www.oteroweb.com.ar/ Libro sobre Toponimia Mundial]
* [http://www.abc.es/sociedad/20130525/abci-toponimos-comunes-espana-escriben-201305211253.html ''Los topónimos más comunes en España se escriben en gallego''].... ''casi medio millón de microtopónimos (nombres de tierras, vías...) recogidos. El municipio en que mayor densidad de nombres se registró fue Cangas (Pontevedra): tiene un superficie de 38 Km2 y se han recogido 6.043 topónimos, lo que nos da una media de 160 microtopónimos por km2'' (ABC, 25 de mayo de 2013).
* [http://www.abc.es/sociedad/20130525/abci-toponimos-comunes-espana-escriben-201305211253.html ''Los topónimos más comunes en España se escriben en gallego''].... ''casi medio millón de microtopónimos (nombres de tierras, vías...) recogidos. El municipio en que mayor densidad de nombres se registró fue Cangas (Pontevedra): tiene un superfície de 38 Km2 y se han recogido 6.043 topónimos, lo que nos da una media de 160 microtopónimos por km2'' (ABC, 25 de mayo de 2013).
* [https://www.llenguavalenciana.com/documents/toponimia_valenciana Topònims valencians - Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]
[[Categoria:Toponímia| ]]
[[Categoria:Toponímia| ]]
[[Categoria:Tipos de paraules]]
[[Categoria:Tipos de paraules]]