Diferència entre les revisions de "Sogorp"
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre | + | Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja (fruit)|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[olivera]], [[armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps. |
Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural. | Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural. | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
=== Monuments religiosos === | === Monuments religiosos === | ||
| − | * '''[[Catedral Basílica de | + | * '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torrassa de Santa Bárbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [1791d’estilacademicista. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per la irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea. |
| − | |||
| − | * '''Museo catedralici''' Es troba | + | * '''Museo catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[València]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | + | * '''Iglésia de Sant Martí''' | |
| − | + | * '''Iglésia de Sant Joaquim i Santa Anna''' | |
| + | * '''Iglésia de Sant Pere''' | ||
| + | * '''Iglésia de Santa Maria''' | ||
| + | * '''Seminari''' | ||
| − | + | === Monuments civils === | |
| − | |||
| − | * ''' | + | * '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del segle XIV que servia per a abastir d’aigua a la població |
| − | + | * '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà. | |
| − | * ''' | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | * '''Castillo de l’estrela''' L’antic | + | * '''Torre del bochí''' És nomena aixina pel fet que era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massiça i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al segle XIV. |
| + | |||
| + | * '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m. | ||
| + | * '''Ajuntament''' Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del segle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]]. | ||
| + | |||
| + | El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipos italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de [[llaceries]]s mudéixars. | ||
| + | |||
| + | * '''Castillo de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del segle XVIII Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors. | ||
* '''Fuente de les cinquantes''' canelles Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge pròxim al riu destaca per tindre una canella amb l’escut de cada província espanyola | * '''Fuente de les cinquantes''' canelles Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge pròxim al riu destaca per tindre una canella amb l’escut de cada província espanyola | ||
* '''[[Museo d’arqueologia i etnologia de Segorbe]]''' Es va construir l’any [1792]amb], fons municipals i per orde del rei [ [CarlesIV d’Espanya Carles|IV ]segons], resa en la inscripció de la fatxada. | * '''[[Museo d’arqueologia i etnologia de Segorbe]]''' Es va construir l’any [1792]amb], fons municipals i per orde del rei [ [CarlesIV d’Espanya Carles|IV ]segons], resa en la inscripció de la fatxada. | ||
| − | == | + | == Gastronomia == |
| − | |||
Segorbe es caracteritza per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la [[serra d’Espadà]], obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d’època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de comptar amb un molt baix grau d’acidesa. Està en tràmits d’obtindre la denominació d’origen. Anomenats també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. | Segorbe es caracteritza per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la [[serra d’Espadà]], obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d’època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de comptar amb un molt baix grau d’acidesa. Està en tràmits d’obtindre la denominació d’origen. Anomenats també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. | ||
Els plats més típics a més de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], el [[empedrao]] i sobretot la [[olla segorbina]]. | Els plats més típics a més de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], el [[empedrao]] i sobretot la [[olla segorbina]]. | ||
Quantes a les postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de [[moniato]] o de [[cabell d’àngel]], [[Rosigón|rosigones]] i [[Coca Cristina|coques cristina]] | Quantes a les postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de [[moniato]] o de [[cabell d’àngel]], [[Rosigón|rosigones]] i [[Coca Cristina|coques cristina]] | ||
| − | == | + | == Festes == |
| − | + | A lo llarc de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Actes festius més nous com les falles de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En Decembre i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la. No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’Agost comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’Agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d’Interés Turístic Internacional. | |
== Política == | == Política == | ||
| Llínea 121: | Llínea 118: | ||
}} | }} | ||
| − | == | + | == Persones célebres naixcudes en esta localitat == |
| − | * [[José Gambeta Bonanat]]: pintor | + | * [[José Gambeta Bonanat]]: pintor ilustrat del segle XVIII |
* [[Carlos Pau Espanyol]]: botànic de finals del segle XIX i principis del XX | * [[Carlos Pau Espanyol]]: botànic de finals del segle XIX i principis del XX | ||
| − | * [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat | + | * [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món |
| − | * [[Julio Cervera Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha | + | * [[Julio Cervera Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l’inventor de la ràdio) |
| − | * [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de | + | * [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de Paris. |
* [[Miguel Barrachina]], polític. | * [[Miguel Barrachina]], polític. | ||
| Llínea 137: | Llínea 134: | ||
* [[Vicente Peris]], militar. | * [[Vicente Peris]], militar. | ||
| − | * [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana | + | * [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 22:40 11 oct 2010
Sogorp (en castellà Segorbe) és un municipi de la Comunitat Valenciana, capital de la comarca de l'Alt Palància, situada en el sur de la província de Castelló. Conta en 8.889 habitants (INE 2007).
Geografia
El terme municipal de 106,10 km² es troba travessat pel riu Palància de Nort-oest a Sur-est sent ocupat per la serra d’Espadà en la zona nort i per la serra Calderona en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix Aragó en la Comunitat Valenciana.
El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos turons situats a la vora del riu.
Pedanies
Peñalba (també denominada Cárrica) i Villatorcas.
Localitats limítrofs
Altura, Castellnovo, Geldo, Xérica, Navaixes, Soneja, Sot de Ferrer i el Vall d’Almonesir en la província de Castelló i Alfara d'Algímia, Algar de Palància, Algímia d’Alfara, Gàtova, Serra i Torres Torres en la província de València
Accessos
La manera més senzilla d’arribar és a través de l’autopista A-23 de Sagunt a Somport. El poble es troba a 56 km de València, 65 km de Castelló de la Plana, 31 km de Sagunt i 87 km de Terol. També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la llínea C-5 del núcleu de rodalia de València Valéncia-Caudiel que la conecten en València i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.
Historia
La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobats en el turó de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any 1550 a. C. Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, un turó des del que es domina el camí natural entre la costa mediterrànea i Aragó.
A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat ibera de Segóbriga nomenada per diversos autors clàssics com Estrabó, Plini o Ptolemeu.
Després de ser part de la Hispània romana, i visigoda el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació musulmana. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de Zayd Abu Saïd, últim governador almohade de València, desposseït del càrrec per Zayyan qui es convertí en l’últim rei musulmà de la Taifa de València, en 1229. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés Jaume I el Conquistador en 1225. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de València en 1238.
Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila turolense de Albarrasí. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de València, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en 1259.
Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d’Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d’este en la sogorbina Maria de Lluna.
En 1435 va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric després de la creació del Senyoriu de Sogorp per part de Alfons V d'Aragó El Magnànim per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el Regne de Castella. En 1459, Joan II d’Aragó li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorp l’infant Enric d’Aragó també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.
En el segle XVIII durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al segle XIX en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en Castelló de la Plana. Durant la Guerra de l'Independència Espanyola fon ocupada pel mariscal Louis Gabriel Suchet. Ademés les guerres carlistes com la Guerra Civil espanyola causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.
Des del segle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del segle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de Castelló de la Plana i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.
No obstant això l’inici del segle XXI ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la Comunitat Valenciana.
Economia
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters (taronges, nyispros, caquis, cireras, albercocs). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'olivera, armeler i garrofera. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.
Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.
Tots els dijous de l’any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres.
Demografia
Sogorp conta en una població de 8.889 habitants segons (INE 2007) repartits entre el núcleu principal i les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l’arribada d’immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del segle XIX.
| Evolució demogràfica de Sogorp | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | |||||
| Població | 7.951 | 7.440 | 7.045 | 7.190 | 6.555 | 6.603 | 6.502 | 7.317 | 7.538 | 7.342 | 7.535 | 7.435 | 7.839 | 8.730 | 8.889 | ||||
Font: per a les senyes de 1857 a 2006, població de fet segons l'Institut Nacional d’Estadística [1]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de 1857 era un municipi independent.
Monuments
Monuments religiosos
- Catedral Basílica Es va iniciar la seua construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torrassa de Santa Bárbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [1791d’estilacademicista. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per la irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
- Museo catedralici Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de València. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de Vicent Macip entre 1525 i 1531. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de Donatello
- Iglésia de Sant Martí
- Iglésia de Sant Joaquim i Santa Anna
- Iglésia de Sant Pere
- Iglésia de Santa Maria
- Seminari
Monuments civils
- Conjunt de muralla i aqüeducte Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del segle XIV que servia per a abastir d’aigua a la població
- Arc de la Verònica Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la cabecica del nostre senyor. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.
- Torre del bochí És nomena aixina pel fet que era la residència del bochí. És de cos cilíndric, en una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massiça i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior en volta de creueria. La seua construcció va haver de realisar-se entorn al segle XIV.
- Torre de la presó Està torre del segle XIV situada junt en una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica en un cos inferior de major diàmetro i provablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les celes que van ser utilisades com a presons. El segon cos tenen un diàmetro de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, en voltes de creueria estil gòtic, espilleres i comunicació fins a la terraça per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.
- Ajuntament Antic palau Ducal, fon construït en la primera mitat del segle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la Cartoixa de Vall de Crist de la veïna localitat de Altura.
El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipos italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de llaceriess mudéixars.
- Castillo de l’estrela L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del segle XVIII Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre 1875 i 1876, en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
- Fuente de les cinquantes canelles Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge pròxim al riu destaca per tindre una canella amb l’escut de cada província espanyola
- Museo d’arqueologia i etnologia de Segorbe Es va construir l’any [1792]amb], fons municipals i per orde del rei [ [CarlesIV d’Espanya Carles|IV ]segons], resa en la inscripció de la fatxada.
Gastronomia
Segorbe es caracteritza per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la serra d’Espadà, obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d’època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de comptar amb un molt baix grau d’acidesa. Està en tràmits d’obtindre la denominació d’origen. Anomenats també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. Els plats més típics a més de la paella són el arròs al forn, el empedrao i sobretot la olla segorbina. Quantes a les postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de moniato o de cabell d’àngel, rosigones i coques cristina
Festes
A lo llarc de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Actes festius més nous com les falles de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En Decembre i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la. No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’Agost comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la Cova Santa. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’Agost. Durant la segona semana destaca la entrada de bous i cavalls declarada festa d’Interés Turístic Internacional.
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Sender Gil | n/d |
| 1983 - 1987 | Miguel Ángel González Sanchís | n/d |
| 1987 - 1991 | Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín | n/d |
| 1991 - 1995 | Olga Rar Plasència | n/d |
| 1995 - 1999 | Rafael Calvo Calp | n/d |
| 1999 - 2003 | Rafael Calvo Calp | n/d |
| 2003 - 2007 | Rafael Calvo Calp | n/d |
| 2007 - 2011 | Rafael Calvo Calp | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Persones célebres naixcudes en esta localitat
- José Gambeta Bonanat: pintor ilustrat del segle XVIII
- Carlos Pau Espanyol: botànic de finals del segle XIX i principis del XX
- Francesch Vicent: autor del primer tractat d'escacs del món
- Julio Cervera Baviera: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l’inventor de la ràdio)
- Antonio Soriano Mor: fundador de la Llibreria Espanyola de Paris.
- Miguel Barrachina, polític.
- Vicente Peris, militar.
- Fernando del Rosario, Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana.