Sogorp

Sogorp (en castellà Segorbe) és un municipi de la Comunitat Valenciana, capital de la comarca de l'Alt Palància, situada en el sur de la província de Castelló. Conta en 8.889 habitants (INE 2007).

Geografia

El terme municipal de 106,10 km² es troba travessat pel riu Palància de Nort-oest a Sur-est sent ocupat per la serra d’Espadà en la zona nort i per la serra Calderona en la zona sur. Se situa en el camí natural que unix Aragó en la Comunitat Valenciana.

El núcleu urbà es troba situat a 358 metros d’altura, sobre dos turons situats a la vora del riu.

Pedanies

Peñalba (també denominada Cárrica) i Villatorcas.

Localitats limítrofs

Altura, Castellnovo, Geldo, Xérica, Navaixes, Soneja, Sot de Ferrer i el Vall d’Almonesir en la província de Castelló i Alfara d'Algímia, Algar de Palància, Algímia d’Alfara, Gàtova, Serra i Torres Torres en la província de València

Accessos

La manera més senzilla d’arribar és a través de l’autopista A-23 de Sagunt a Somport. El poble es troba a 56 km de València, 65 km de Castelló de la Plana, 31 km de Sagunt i 87 km de Terol. També és possible accedir en tren ya que hi ha una estació i un abaixador (Sogorp-Ciutat i Sogorp-Arraval respectivament) integrats en la llínea C-5 del núcleu de rodalia de València Valéncia-Caudiel que la conecten en València i Castelló de la Plana. Ademés també realisen una parada els trens regionals de la llínea Valéncia-Saragossa.

Historia

La presència humana en Sogorp està corroborada des de temps prehistòrics ya que les restes més antigues trobats en el turó de Sopeña situen un assentament humà entorn de l’any 1550 a. C. Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, un turó des del que es domina el camí natural entre la costa mediterrànea i Aragó.

A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat ibera de Segóbriga nomenada per diversos autors clàssics com Estrabó, Plini o Ptolemeu.

Després de ser part de la Hispània romana, i visigoda el primer periodo d’esplendor de la ciutat arribà en la dominació musulmana. Després d’aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de Zayd Abu Saïd, últim governador almohade de València, desposseït del càrrec per Zayyan qui es convertí en l’últim rei musulmà de la Taifa de València, en 1229. Zayd s’havia fet feudatari del rei aragonés Jaume I el Conquistador en 1225. Després del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de València en 1238.

Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila turolense de Albarrasí. Això li va guanyar l’enemistat del bisbat de València, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l’acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en 1259.

Des de la reconquista l'importància de Sogorp fon creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d’Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d’este en la sogorbina Maria de Lluna.

En 1435 va passar de formar part del patrimoni real a les mans de l’infant Enric després de la creació del Senyoriu de Sogorp per part de Alfons V d'Aragó El Magnànim per a compensar l’infant de les pèrdues que havia patit en el Regne de Castella. En 1459, Joan II d’Aragó li va otorgar el títul de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorp l’infant Enric d’Aragó també nomenat "Infant Fortuna" lo que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII este títul abandonà la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.

En el segle XVIII durant la ilustració la ciutat vixqué un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al segle XIX en el que arribà a disputar la capitalitat de la província en Castelló de la Plana. Durant la Guerra de l'Independència Espanyola fon ocupada pel mariscal Louis Gabriel Suchet. Ademés les guerres carlistes com la Guerra Civil espanyola causaren greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del segle XIX s'inicià un periodo de decadència en que la seua població es mantingué estable en els set mil i els huit mil habitants fins a principis del segle XX en que va ser perdent importància relativa a causa de l’auge de Castelló de la Plana i de l’àrea urbana que s’ha format en la costa de la província.

No obstant això l’inici del segle XXI ha vist un important creiximent demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destins de turisme d’interior de tota la Comunitat Valenciana.

Economia

Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ramader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters (taronges, nyispros, caquis, cireras, albercocs). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'olivera, armeler i garrofera. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.

Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.

Tots els dijous de l’any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Supon un acontenyiment a tindre en conte i sol ser motiu de reunió de gents que acodixen des de tota la comarca per a realisar compres.

Demografia

Sogorp conta en una població de 8.889 habitants segons (INE 2007) repartits entre el núcleu principal i les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l’arribada d’immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del segle XIX.

Evolució demogràfica de Sogorp
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
Població	7.951	7.440	7.045	7.190	6.555	6.603	6.502	7.317	7.538	7.342	7.535	7.435	7.839	8.730	8.889

Font: per a les senyes de 1857 a 2006, població de fet segons l'Institut Nacional d’Estadística [1]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de 1857 era un municipi independent.

Monuments

Monuments religiosos

• Catedral Basílica Es va iniciar la seua construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de què a penes queden algunes restes en la fatxada oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torrassa de Santa Bárbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [1791d’estilacademicista. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, amb capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoïdal, obligat per la irregularitat de la muralla a què s’adossa, ja que constituïx un dels exemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillesa.

thumb|150px|right|Catedral (retaule)

• Museo catedralici Es troba instal·lat en el claustre alt, a què s’accedix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seua àmplia col·lecció de pintura gòtica valenciana sent la millor col·lecció després del museu de belles arts de València. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de Vicent Macip entre 1525 i 1531. També és ressenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de Donatello

thumb|left|Església de Sant Martí

• Iglesia de Sant Martí
• Iglesia de Sant Joaquim i Santa Anna
• Iglesia de Sant Pere
• Iglesia de Santa Maria
• Seminario

Monumentos civils

thumb|180px||right|Vista de la muralla i part de l’aqüeducte amb el portal del Barrimoral

• Conjunto de muralla i aqüeducte Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del segle XIV que servia per a abastir d’aigua a la població
• Arco de la Verónica Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És crida així perquè en la seua part interior conserva una imatge de la Santa Faç (denominada pels pobletans la cabecica del nostre senyor. De cuidades encara que reduïdes promocions, es compon d’un arc de mig punt amb dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un origen musulmà.

• Torre del botxí És crida així pel fet que era la residència del botxí (este el significat de botxí en valencià). És de cos cilíndric, amb una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massissa i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior amb volta de creueria. La seua construcció va haver de realitzar-se entorn al segle XIV.

thumb|left|150px|La torre de la presó i el portal de Terol

• Torre de la presó Està torre del segle XIV situada junt amb una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica amb un cos inferior de major diàmetre i probablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les cel·les que van ser utilitzades com a presons. El segon cos tenen un diàmetre de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, amb voltes de creueria estil gòtic, espitlleres i comunicació fins a la terrassa per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.
• Ayuntamiento Antic palau Ducal, va ser construït en la primera mitat del segle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la Cartoixa de Vall de Crist de la veïna localitat de Altura.

thumb|150px|Ajuntament. Saló de sessions El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudèjar, amb cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un altre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipus italià i estreles en punta de diamant que, junt amb l’anterior, es compte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes amb traçats de llaceriess mudèjars.

• Castillo de l’estrela L’antic alcàsser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del segle XVIII Les torres i murs que hui en dia es poden veure, corresponen a la fortificació duta a terme entre 1875 i 1876, amb motiu de la segona guerra Carlina. Però les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
• Fuente de les cinquantes canelles Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge pròxim al riu destaca per tindre una canella amb l’escut de cada província espanyola
• Museo d’arqueologia i etnologia de Segorbe Es va construir l’any [1792]amb], fons municipals i per orde del rei [ [CarlesIV d’Espanya Carles|IV ]segons], resa en la inscripció de la fatxada.

Gastronomía

220px|thumb|Vista general de la localitat Segorbe es caracteritza per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la serra d’Espadà, obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d’època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de comptar amb un molt baix grau d’acidesa. Està en tràmits d’obtindre la denominació d’origen. Anomenats també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. Els plats més típics a més de la paella són el arròs al forn, el empedrao i sobretot la olla segorbina. Quantes a les postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de moniato o de cabell d’àngel, rosigones i coques cristina

Fiestas

Al llarg de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abad a finals de Gener, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l’Ángel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Actes festius més nous com les falles de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any rere any atraient cada vegada a més públic. Al Desembre i en el transcurs del pont de la Inmaculada se celebra la fira de la Inmaculada en la que un gran mercat ambulant i nombroses atraccions infantils fan les delícies de què vénen a visitar-la. No obstant això les festes més cèlebres de Segorbe són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’Agost comprenent les dos setmanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Déu en la seua triple advocació de l’Esperanza, el Loreto i la Cova Santa. Les festes es dividixen en dos parts: la primera setmana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’Agost. Durant la segona setmana destaca la entrada de bous i cavalls declarada festa d’Interés Turístic Internacional.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Sender Gil	n/d
1983 - 1987	Miguel Ángel González Sanchís	n/d
1987 - 1991	Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín	n/d
1991 - 1995	Olga Rar Plasència	n/d
1995 - 1999	Rafael Calvo Calp	n/d
1999 - 2003	Rafael Calvo Calp	n/d
2003 - 2007	Rafael Calvo Calp	n/d
2007 - 2011	Rafael Calvo Calp	n/d
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Personas cèlebres nascudes en esta localitat

• José Gambeta Bonanat: pintor il·lustrat del segle XVIII

• Carlos Pau Espanyol: botànic de finals del segle XIX i principis del XX

• Francesch Vicent: autor del primer tractat de escacs del món

• Julio Cervera Baviera: pioner de la radiotelefonia (actualment ha sigut reconegut com l’inventor de la ràdio)

• Antonio Soriano Mor: fundador de la Llibreria Espanyola de París.

• Miguel Barrachina, polític.

• Vicente Peris, militar.

• Fernando del Rosario, Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana

Enllaços externs

• Excm. Ajuntament de Sogorp
• Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística