Diferència entre les revisions de "Rugat"
| Llínea 80: | Llínea 80: | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Revisió de 23:29 18 dec 2008
| Rugat | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | 295 m. | |||
| Superfície: | {{{superfície}}} | |||
| Població: | 179 hab. | |||
| • Densitat: | ||||
| Gentilici: | rugatí, rugatina | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià i Castellà | |||
| Còdic postal: | 46842 | |||
| Festes majors: | l'última setmana de juliol | |||
| Alcalde: | ||||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Rugat és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Localitat llimítrofes
El terme municipal de Rugat fita en las següents localitats: Ayelo de Rugat, i Castello de Rugat, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | |
| 1983 - 1987 | n/d | |
| 1987 - 1991 | n/d | |
| 1991 - 1995 | n/d | |
| 1995 - 1999 | n/d | |
| 1999 - 2003 | n/d | |
| 2003 - 2007 | Raúl Martínez Fuster | n/d |
| 2007 - 2011 | n/d | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 198 | 195 | 194 | 199 | 194 | 207 | 200 | 196 | 186 |
Economia
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut la fabricació de teulas i rajoles en centres on abans es fabricaven gerres. L'agricultura tant de secà: Raïm, armelers, oliveres i productes derivats com l'oli.
Monuments
Casc urbà vinculat clarament a les activitats agrícoles i ramaderes. Palau de Rugat d'estructura senzilla en coberta de teula àrab i murs de maçoneria, es troba habitat i en bon estat de conservació. Església Parroquial de la Mare de Déu de Gràcia en estil neoclàssic de principis del s. XIX. A l'interior destaca el retaule políptic de 12 taules atribuït a Ribera, un Crist del s. XVI i un oli de l'escola de Joan de Joanes. Al'exterior, el plafó devocionari de la Verge de Gràcia.
Festes locals
Corpus Christi. Les Festes Patronals dedicades a Sant Bernat l'última setmana de juliol, cercaviles, revetlles, cordà i processons.