Arnau de Vilanova

Archiu:Arnau de Vilanova-uiqui.jpg

Gravat que representa ad Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (Valéncia? entre 1235 i 1240 - Gènova (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre 1311 i 1313) fon un alquimiste, astròlec, teòlec i mege valencià. Se li ha atribuït orige francés, italià, català, i aragonés. Es sol dir que l'epítet de Vilanova prové de que provablement naixquera en el Grau de Valéncia, que en aquell moment era un poblat separat de Valéncia conegut en el nom de Vilanova del Grau, pero atra hipòtesis diu que naixqué en Vilanova del Jiloca i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia.

Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple Medicinalium introductionum speculum i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.

Biografia

Apareix com un mege d'orige valencià que estudià alquímia, medicina, física,filosofia i àrap. En 1260 estudià a Montpelier a on es graduà com a mestre en medicina. Es creu que estudià en Giovanni de Casamicciola, professor de medicina en la universitat de Nàpols. En acabant, vixqué al servici de la Corona d'Aragó, i més tart es desplaçà aParis, a on adquirí una gran reputació; pero al mateix temps s'enemistà en el clergat i tingué que fugir precipitadament. Quan el nou papa Benet XI aplegà al poder en 1302, Arnau buscà sa amistat, i quan este morí enverinat acusà ad un predicador nomenat Bernat Deliciós. Finalment, trobà asil en Sicília. Cap a 1313 fon convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V i durant el viage emmalaltí i morí, encara que atres fonts diuen que morí en un barco prop de les costes de Marsella.

Obra

Deixà diversos escrits d'alquímia, entre ells:

• Tesaurus Thesaurorum o Rosarius Philosophorum
• Novum Lumen
• Flos Florum

Totes estes obres se li imputen pero són de molt dubtosa autenticitat. Es publicaren edicions de recopilacions en Lyon en els anys 1504 i 1532 (en una biografia de Symphorianus Campegius), a Basilea el 1585, a Frankfurt el 1603, i de nou en Lyon en 1686.

Se'l coneix com un autor de reputació en medicina en alguns treballs que inclouen el Breviarium Practicae. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del monòxit de carboní i l'alcohol pur.

Enllaços externs

• Excerpta medica - Mscr.Dresd.C.278. [S.l.] 1500, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
• Opus aureum. Frankfurt a. Mayn 1604, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
• Hermetis Trismegisti Phoenicum Aegyptiorum Sed et aliarum Gentium Monarchae Conditoris ... sive Tabula Smaragdina. [Leipzig] 1657, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
• Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden

Referències

• Histoire littéraire de la France, J. B. Haureau (1881), vol. 28;
• Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, E. Lalande (Paris, 1896).
• Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu ,Bibliotheca Chemica (1906).
• Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie,U. Chevalier (Paris, 1903).