Diferència entre les revisions de "Nacionalisme en Espanya"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En [[Espanya]] n'hi han moviments nacionalistes | + | <br>{{en desenroll}} |
| + | |||
| + | En [[Espanya]] n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoría teorisats i desenrrollats durant el [[sigle XX]]. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat. | ||
== Nacionalisme espanyol == | == Nacionalisme espanyol == | ||
| + | |||
[[Image:Bandera_espanya.svg|thumb|right|<center>[[Bandera d'Espanya]] (oficial)</center>]] | [[Image:Bandera_espanya.svg|thumb|right|<center>[[Bandera d'Espanya]] (oficial)</center>]] | ||
| − | |||
| − | |||
| + | El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'aceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologíes d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]], i el radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Española]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]] | ||
| Llínea 13: | Llínea 15: | ||
== Nacionalisme vasc == | == Nacionalisme vasc == | ||
| − | [[Image:Bandera vasca.png|thumb|right|<center>[[Ikurriña]]</center>]] | + | [[Image:Bandera vasca.png|thumb|right|<center>[[Ikurriña]] vasca</center>]] |
El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del [[sigle XIX]], és una ideologia política que aboga per la unitat id efensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: [[Espanya]] i [[França]], per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en [[euskera]]). Dit territore compren l'actual comunitat autònoma del [[País Vasc]] i la comunitat foral de [[Navarra]], el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantària) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola). | El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del [[sigle XIX]], és una ideologia política que aboga per la unitat id efensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: [[Espanya]] i [[França]], per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en [[euskera]]). Dit territore compren l'actual comunitat autònoma del [[País Vasc]] i la comunitat foral de [[Navarra]], el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantària) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola). | ||
| Llínea 32: | Llínea 34: | ||
== Nacionalisme Gallec == | == Nacionalisme Gallec == | ||
[[Image:estreleira.png|thumb|right|<center>[[Estreleira]] galega</center>]] | [[Image:estreleira.png|thumb|right|<center>[[Estreleira]] galega</center>]] | ||
| − | El nacionalisme gallec és una corrent ideològica | + | El nacionalisme gallec és una corrent ideològica que aboga per el reconeiximent polític i cultural de [[Galícia]] com a nació. Per definició, és un moviment contrari al [[lusisme]]. |
| − | * | + | Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològicques principals: |
| − | *Atra | + | |
| + | *La majoritaria, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal. | ||
| + | *Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista. | ||
== Nacionalisme valencià == | == Nacionalisme valencià == | ||
| Llínea 43: | Llínea 47: | ||
{{AP|Valencianisme}} | {{AP|Valencianisme}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | El valencianisme està representat | + | El [[valencianisme]] és l'ideologia que defén la soberanía [[cultura valenciana|cultural]], política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està formàt per l'actual [[Comunitat Valenciana]], considerant valencianes tant la part valencianoparlant com la castellanoparlant, i defén la [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels [[països catalans]] i del pancatalanisme. |
| + | |||
| + | A nivell cultural està representat per entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o [[Lo Rat Penat]], a nivell social per [[ARV]] i el [[GAV]], i a nivell polític per [[Unió Valenciana]] i [[Coalició Valenciana]]. | ||
=== Nacionalisme valencià i el [[Carche]] === | === Nacionalisme valencià i el [[Carche]] === | ||
| − | Actualment no hi ha cap | + | Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol sa anexió a la [[Comunitat Valenciana]] ni tampoc una potenciació de la [[cultura valenciana]]. Lo únic que voldría el valencianisme és asegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche. |
=== Nacionalisme valencià i Requena-Utiel === | === Nacionalisme valencià i Requena-Utiel === | ||
| − | El actual | + | El valencianisme actual, considera la comarca natural de [[Requena]]-[[Utiel]] com una comarca valenciana més, pero respectant els seus origens castellans. Les seues costums característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià. |
== Més nacionalismes == | == Més nacionalismes == | ||
| − | Dins d'Espanya encara n'hi han més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. | + | Dins d'Espanya encara n'hi han més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escasa repercusió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya. |
[[Categoria:Nacionalisme]] | [[Categoria:Nacionalisme]] | ||
[[Categoria:Espanya]] | [[Categoria:Espanya]] | ||
Revisió de 13:37 7 maig 2010
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
En Espanya n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoría teorisats i desenrrollats durant el sigle XX. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat.
Nacionalisme espanyol
El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre Espanya. Històricament, l'aceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el centralisme polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'absolutisme dels Àustries i els Borbons, i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament (carlisme, federalisme, etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologíes d'ultraesquerra com d'ultradreta, passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el Partit Popular, en el PSOE i en UPyD, i el radical (o panespanyolisme) lo representen Falange Española, España 2000 i Democracia Nacional
Nacionalisme vasc
El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del sigle XIX, és una ideologia política que aboga per la unitat id efensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: Espanya i França, per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en euskera). Dit territore compren l'actual comunitat autònoma del País Vasc i la comunitat foral de Navarra, el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantària) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).
Nacionalisme català
Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que Catalunya és una nació de la qual la seua llengua es el català i tindre el dret d'autodeterminació.
Este nacionalisme està representat per partits com ERC o Convergència i Unió. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final de independència o no dependria del vot dels catalans.
Pancatalanisme
- Artícul principal → Pancatalanisme.
El pancatalanisme es un nacionalisme que pensa que la nacio catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. Al comenáment en el sigle XX del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de Catalunya, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. El català en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la llengua balear i la llengua valenciana.
Desde el sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitantse de els fets històrics i obres lliteràries de les Illes Balears, el Regne de Valéncia i poc a poc del Regne d'Aragó.
Esta suposta identitat cultural es diu Països Catalans un terme fomentat per l'ensayiste Joan Fuster recolzat principalment en Catalunya, i per grups minoritaris en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en Perpinyà, Andorra, Aragó (En sa franja oriental), el Carche i L'Alguer.
Nacionalisme Gallec
El nacionalisme gallec és una corrent ideològica que aboga per el reconeiximent polític i cultural de Galícia com a nació. Per definició, és un moviment contrari al lusisme.
Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològicques principals:
- La majoritaria, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal.
- Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista.
Nacionalisme valencià
- Artícul principal → Valencianisme.
El valencianisme és l'ideologia que defén la soberanía cultural, política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està formàt per l'actual Comunitat Valenciana, considerant valencianes tant la part valencianoparlant com la castellanoparlant, i defén la Real Senyera valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels països catalans i del pancatalanisme.
A nivell cultural està representat per entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana o Lo Rat Penat, a nivell social per ARV i el GAV, i a nivell polític per Unió Valenciana i Coalició Valenciana.
Nacionalisme valencià i el Carche
Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol sa anexió a la Comunitat Valenciana ni tampoc una potenciació de la cultura valenciana. Lo únic que voldría el valencianisme és asegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche.
Nacionalisme valencià i Requena-Utiel
El valencianisme actual, considera la comarca natural de Requena-Utiel com una comarca valenciana més, pero respectant els seus origens castellans. Les seues costums característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià.
Més nacionalismes
Dins d'Espanya encara n'hi han més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escasa repercusió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya.