Alfondeguella

Alfondeguella
60px 95px
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Castelló
• Comarca:	La Plana Baixa
• Partit judicial:	Nules
Ubicació:	{{	dms-lat=39°50′N	dms-long=0°16′O	dec-lat=39.833	dec-long=-0.267	default=dms|name=}}	dms-lat=39°50′N	dms-long=0°16′O	dec-lat=39.833	dec-long=-0.267	default=dms|name=}}</noinclude>
• Altitut:	219 msnm
Superfície:	129,86 km²
Població:	850 hab. (INE 2008)
• Densitat:
Gentilici:	Alfondegueller/a Fondeguiller/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	12609
Festes majors:	Del 21 al 24 d'abril, Moros i Cristians
Alcalde:	Salvador Ventura Berenguer (PPCV)
Pàgina web:	{{{web}}}

Alfondeguella (en espanyol Alfondeguilla), a nivell coloquial, Fondeguilla, és un municipi pertanyent a la Comunitat Valenciana. Situat al sur de la província de Castelló en la comarca de Plana Baixa, (llindant en Sagunt, ya en la província de Valéncia).

Geografia

Està situat en la part meridional de la serra d’Espadà, en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d’Alfondeguella pertany al Parc Natural de la Serra d’Espadà.

Accessos

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la N-340, prenent després la CV-10, seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de València direcció nort per la A-7, eixida la Vall d’Uxó, direcció Soneja, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguella.

Des de Terol, Sogorp, baixant per la A-23 fins a l’eixida Soneja - la Vall d’Uxó i agafant la CV-230 creuarem Assuévar i fins a Alfondeguella.

Localitats limítrofes

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en Artana, a l’est en la Vall d’Uxó, al sur-oest en Soneja, a l'oest en Chóvar i al nort-oest en Eslida, totes elles en la província de Castelló i al sur en Sagunt en la província de Valéncia. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

Història

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de Medinaceli. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre 1602 i 1646. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el segle XIX, época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en 1795 la seua població era de 180 habitants, en 1900 conseguia la sifra de 943 habitants. En el s. XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la Guerra Civil espanyola, sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Demografia

Evolució demográfica

1563	1795	1845	1873	1900	1940	1950	1960	1970	1985	1990	1995	2000	2005	2009
500	180	388	738	943	815	1009	1027	968	957	921	916	908	899	860

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	??	??
1983 - 1987	Amadeo Rodríguez	AP
1987 - 1991	Ramón Vilar Font	AP
1991 - 1995	Ramón Vilar Font	PPCV
1995 - 1999	Ramón Vilar Font	PPCV
1999 - 2003	Ramón Vilar Font	PPCV
2003 - 2007	Ramón Vilar Font	PPCV
2007 - 2011	Salvador Ventura Berenguer	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Economia

Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’armeles, vinyes, oliveres, garrofes, horta, tarongers i la resta del terme de pins sureres i carrasques.

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches. Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Festes

Cercavila a Sant Antoni. [[ DijousLlarder] "] Dijous", Llarder a on la gent berenarà a la montanya

• En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
• Festa a Ntra. Sra. de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.
• Festa Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.

Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.

• Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i mistela" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

Monuments

• Aqüeducte romà. Aqüeducte romà comunament conegut com "l’Arquet", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
• Aqüeducte romà. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "el Pont de l’Aigua" que creua el barranc del Riu Belcaire per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
• Castell de Castro. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en Benicàssim fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les Illes Columbretes. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de porten-te?? posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, la celoquia, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista durant la guerra civil espanyola, entre els penyalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recint amurallat.
• Castell d’Alfandech. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
• Ermita Calvari del Crist . enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
• Nevera de Castro. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com Pou de neu. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.

Llocs d’interés

• Calvari del Crist.
• Caixco antic nomenat el Castellet.
• Montanya de Pipa. 589 metros.
• Montanya de la Nevera. 855 metros.

En el terme municipal es troben les Fonts de "Cabanelles", "la Figuera" en el Barranc de les Vinyes, "el Flare" al principi del Barranc d’Eslida, "el Gos" prop d’Aigualit, de "l’Hedra", a les penyes el Castell de Castro, "Marc" en el Barranc d’Eslida, de "Montesinos" en el Barranc de les Vinyes i "la Penyeta" en el Barranc de Castro.

• Construccions de pedra seca.
• Corrals de bésties. Ubicats en les rostàries de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar les besties en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "La Paridera", a on es portaven les bésties femelles per a donar a llum en tranquilitat.
• Forns de Calç.
• Església de Sant Bertomeu. en la plaça de l’Ajuntament del s.XVIII.
• Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar.
• Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro, Antigues mines de Cinabri.
• L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se.

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística