Diferència entre les revisions de "Valencià Alacantí"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «right|thumb|Dialectes del Valencià L'alacantí es parla en les comarques del Sur de la Comunitat Valenciana i en [[...».) |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Dialectes valencià.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià]] |
L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques: | L'alacantí es parla en les [[comarques del Sur]] de la [[Comunitat Valenciana]] i en [[el Carche]]. Té les següents característiques: | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | ||
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''. | * El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''. | ||
| + | |||
| + | {{Dialectes del valencià}} | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Dialectes del valencià|Alacantí]] |
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 10:31 25 nov 2024
L'alacantí es parla en les comarques del Sur de la Comunitat Valenciana i en el Carche. Té les següents característiques:
- Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
- Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
- Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
- El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: es bou i es vaques, es alacantins i es alacantines.
