Llínea 24: |
Llínea 24: |
| Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del [[sigle XX]], president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues. | | Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del [[sigle XX]], president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues. |
| | | |
− | Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'[[Hospital General de Castelló]]. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en [[França]], l'Hospital Lariboiser de [[París]] i en centre de rehabilitació de [[Leeds]] en [[Regne Unit]]. | + | Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'[[Hospital General de Castelló]]. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en [[França]], l'Hospital Lariboiser de [[París]] i en el centre de rehabilitació de [[Leeds]] en [[Regne Unit]]. |
| | | |
| En l'any [[1966]] fundà el Centre Termalisme Heli Marí de [[Benicàssim]] que fins al seu tancament en [[1991]] fon pioner en [[Espanya]] en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com [[Ignaci Vilallonga]], fundador del [[Banc de Valéncia]], el comte d'Argillo, consogre del [[Francisco Franco|general Franco]], el futboliste [[Javier Clemente]], el torero [[Mario Cabré]] o l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]]. | | En l'any [[1966]] fundà el Centre Termalisme Heli Marí de [[Benicàssim]] que fins al seu tancament en [[1991]] fon pioner en [[Espanya]] en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com [[Ignaci Vilallonga]], fundador del [[Banc de Valéncia]], el comte d'Argillo, consogre del [[Francisco Franco|general Franco]], el futboliste [[Javier Clemente]], el torero [[Mario Cabré]] o l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]]. |
Llínea 36: |
Llínea 36: |
| Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers. | | Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers. |
| | | |
− | Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan molt pocs creïen i recolzaven eixe proyecte. | + | Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan molts pocs creïen i recolzaven eixe proyecte. |
| | | |
| Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]]. | | Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]]. |
| | | |
− | En l'any [[1995]] fon nomenat conseller de Sanitat per [[Eduardo Zaplana]], primer president del Partit Popular en la [[Generalitat Valenciana]]. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'[[Hepatitis]] i formulant el cridat [[Model Alzira]] de colaboració públic privada en la gestió sanitària. | + | En l'any [[1995]] fon nomenat conseller de Sanitat per [[Eduardo Zaplana]], primer president del Partit Popular en la [[Generalitat Valenciana]]. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'[[Hepatitis]] i formulant el nomenat [[Model Alzira]] de colaboració públic privada en la gestió sanitària. |
| | | |
| El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]]. | | El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]]. |
| | | |
− | En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió de la seua volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets. | + | En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió del seu volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets. |
| | | |
| == Premis i guardons == | | == Premis i guardons == |
Llínea 54: |
Llínea 54: |
| * Premi a la Concòrdia de l'Associació Cultural Gregal Estudis Històrics (2008). | | * Premi a la Concòrdia de l'Associació Cultural Gregal Estudis Històrics (2008). |
| * Medalla d'Or de la ciutat de [[Vilarreal]] (2010). | | * Medalla d'Or de la ciutat de [[Vilarreal]] (2010). |
− | * [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea (2012), concedit per l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]. | + | * [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea (2010), concedit per l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]. |
| * Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons. | | * Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons. |
| | | |
| + | == Vore també == |
| + | |
| + | * [[Hospital Provincial de Castelló]] |
| + | * [[Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | * [[Unió Valenciana]] (UV) |
| + | |
| == Referències == | | == Referències == |
| | | |