Diferència entre les revisions de "Joaquín Farnós Gauchía"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Joaquín Farnós Gauchía''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1935]] - [[30 de maig]] de [[2021]]) fon un mege, empresari i polític [[Valencians|valencià]]. | + | '''Joaquín Farnós Gauchía''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1935]] - † [[30 de maig]] de [[2021]]) fon un mege, empresari i polític [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del [[sigle XX]], president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues. | Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del [[sigle XX]], president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues. | ||
| − | Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'[[Hospital General de Castelló]]. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en [[França]], l'Hospital Lariboiser de [[París]] i en centre de rehabilitació de [[Leeds]] en [[Regne Unit]]. | + | Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'[[Hospital General de Castelló]]. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en [[França]], l'Hospital Lariboiser de [[París]] i en el centre de rehabilitació de [[Leeds]] en [[Regne Unit]]. |
En l'any [[1966]] fundà el Centre Termalisme Heli Marí de [[Benicàssim]] que fins al seu tancament en [[1991]] fon pioner en [[Espanya]] en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com [[Ignaci Vilallonga]], fundador del [[Banc de Valéncia]], el comte d'Argillo, consogre del [[Francisco Franco|general Franco]], el futboliste [[Javier Clemente]], el torero [[Mario Cabré]] o l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]]. | En l'any [[1966]] fundà el Centre Termalisme Heli Marí de [[Benicàssim]] que fins al seu tancament en [[1991]] fon pioner en [[Espanya]] en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com [[Ignaci Vilallonga]], fundador del [[Banc de Valéncia]], el comte d'Argillo, consogre del [[Francisco Franco|general Franco]], el futboliste [[Javier Clemente]], el torero [[Mario Cabré]] o l'escritor [[Vicent Andrés Estellés]]. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers. | Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de [[1979]] en les que va resultar elegit regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] i posteriorment president de la [[Diputació Provincial de Castelló|Diputació Provincial]]. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'[[Hospital Provincial de Castelló|Hospital Provincial]] en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el [[càncer]], va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el [[Museu de Belles Arts de Castelló|Museu Provincial]] en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers. | ||
| − | Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan | + | Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la [[Comunitat Valenciana]]. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'[[Universitat Jaume I]], les bases de la qual foren el [[Colege Universitari de Castelló|Colege Universitari (CUC)]]. El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les [[Corts Valencianes]] per a crear una universitat en Castelló quan molts pocs creïen i recolzaven eixe proyecte. |
Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]]. | Durant els anys de [[1983]] a [[1991]] fon diputat en les Corts Valencianes pel [[Partit Popular]] i per [[Unió Valenciana]] i sempre es va distinguir per la defensa de la [[província de Castelló]] colaborant en proyectes històrics com la creació del [[Illes Columbretes|Parc Natural de Columbretes]] i del [[Desert de les Palmes]]. | ||
| − | En l'any [[1995]] fon nomenat conseller de Sanitat per [[Eduardo Zaplana]], primer president del Partit Popular en la [[Generalitat Valenciana]]. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'[[Hepatitis]] i formulant el | + | En l'any [[1995]] fon nomenat conseller de Sanitat per [[Eduardo Zaplana]], primer president del Partit Popular en la [[Generalitat Valenciana]]. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'[[Hepatitis]] i formulant el nomenat [[Model Alzira]] de colaboració públic privada en la gestió sanitària. |
El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]]. | El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou [[Hospital de la Rivera]], ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'[[Hospital de la Plana en Vilarreal]]. | ||
| − | En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió | + | En l'any [[1999]], Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió del seu volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets. |
== Premis i guardons == | == Premis i guardons == | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
* Premi a la Concòrdia de l'Associació Cultural Gregal Estudis Històrics (2008). | * Premi a la Concòrdia de l'Associació Cultural Gregal Estudis Històrics (2008). | ||
* Medalla d'Or de la ciutat de [[Vilarreal]] (2010). | * Medalla d'Or de la ciutat de [[Vilarreal]] (2010). | ||
| − | * [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea ( | + | * [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] Francesc de Vinatea (2010), concedit per l'[[Cardona i Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]. |
* Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons. | * Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons. | ||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Hospital Provincial de Castelló]] | ||
| + | * [[Museu de Belles Arts de Castelló]] | ||
| + | * [[Unió Valenciana]] (UV) | ||
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:54 11 nov 2024
| Joaquín Farnós Gauchía | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege, empresari i polític. | ||
| Naiximent: | 23 de març de 1935 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 30 de maig de 2021 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joaquín Farnós Gauchía (Castelló de la Plana, 23 de març de 1935 - † 30 de maig de 2021) fon un mege, empresari i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Joaquín Farnós naixqué el 23 de març de l'any 1935 en el carrer Sant Vicent de Castelló. Sa mare, Carmen Gauchía, naixqué en la població valenciana i castellonenca de Benlloch.
Estudià el Bachillerat en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló i la carrera de Medicina en l'Universitat de Valéncia.
Es va casar en l'any 1962 en Teresa de los Santos Pascual i el matrimoni tingué cinc fills.
Trayectòria professional[editar | editar còdic]
Fon un dels empresaris més destacats en la segona mitat del sigle XX, president de l'organisació empresarial i fundador de la Confederació d'Empresaris i de la Mútua Industrial, hui Unió de Mútues.
Fon un dels primers especialistes en Espanya en Reumatologia i rehabilitació funcional, sent mege en el sanatori de la Malvarrosa, l'Hospital Clínic i primer cap de servici en l'Hospital General de Castelló. A nivell internacional es va formar i va treballar en el Centre Heli Marí de Colliure en França, l'Hospital Lariboiser de París i en el centre de rehabilitació de Leeds en Regne Unit.
En l'any 1966 fundà el Centre Termalisme Heli Marí de Benicàssim que fins al seu tancament en 1991 fon pioner en Espanya en la rehabilitació i lloc de referència per a la sanitat espanyola en la recuperació de distintes patologies. Pel Termalisme varen passar mils de malalts de tota Espanya, molts d'ells famosos com Ignaci Vilallonga, fundador del Banc de Valéncia, el comte d'Argillo, consogre del general Franco, el futboliste Javier Clemente, el torero Mario Cabré o l'escritor Vicent Andrés Estellés.
En l'any 1970 fundà el Palasiet Thalasso Clínica&Hotel que a lo llarc dels últims cinquanta anys s'ha convertit en un dels establiments més prestigiosos en el turisme de salut mundial. El Palasiet és hui un dels hotels de salut més valorats en Espanya.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
Joaquín Farnós fon fundador de l'Unió de Centre Democràtic en Castelló (UCD). En estes sigles va concórrer a les eleccions constituents de 1977 i es va amprar de forma activa en l'elaboració de la Constitució de 1978 i en el procés de transició democràtica. Fon destacada la seua aportació a la Carta Magna en temes com la sanitat, l'educació, el reconeiximent a les persones en discapacitat i el paper de la província com a eix vertebrador del nou estat autonòmic.
Pel seu gran amor a la província de Castelló va concórrer a les primeres eleccions municipals que es varen celebrar en maig de 1979 en les que va resultar elegit regidor de l'Ajuntament de Castelló i posteriorment president de la Diputació Provincial. Des del despaig de la plaça de les Aules democratisà l'institució provincial convertint-la en motor del desenroll de Castelló i els seus municipis. Ficà en marcha plans nous com el Pla d'Obres i el de Deports, d'infraestructures culturals, va crear el Patronat Provincial de Turisme i el Patronat de la Ceràmica, va ampliar l'Hospital Provincial en la posada en marcha de l'Unitat Oncològica, hui referent en la lluita contra el càncer, va posar les bases per a la construcció del Centre Cultural Provincial, hui Conservatori de Música i Escola de Disseny, també va posar en marcha el Centre de Penyeta Roja i el Museu Provincial en la seua antiga sèu del carrer de Cavallers.
Des de la Diputació va colaborar de forma decisiva en la posada en marcha de l'autonomia per a la Comunitat Valenciana. Va convocar a tots els alcaldes castellonencs per a demanar l'Estatut d'Autonomia i va facilitar tots els mijos al nou govern autònom. Pero sense dubte, el seu gran guany fon la creació de l'Universitat Jaume I, les bases de la qual foren el Colege Universitari (CUC). El primer campus en el Riu Sec fon construït baix el seu mandat i fon el diputat autonòmic que més mocions va propondre a les Corts Valencianes per a crear una universitat en Castelló quan molts pocs creïen i recolzaven eixe proyecte.
Durant els anys de 1983 a 1991 fon diputat en les Corts Valencianes pel Partit Popular i per Unió Valenciana i sempre es va distinguir per la defensa de la província de Castelló colaborant en proyectes històrics com la creació del Parc Natural de Columbretes i del Desert de les Palmes.
En l'any 1995 fon nomenat conseller de Sanitat per Eduardo Zaplana, primer president del Partit Popular en la Generalitat Valenciana. En esta responsabilitat va realisar el major esforç de canvi i modernisació de la sanitat pública valenciana eliminant pràcticament les llistes d'espera, construint numerosos centres de salut i nous hospitals, fent front a la crisis de l'Hepatitis i formulant el nomenat Model Alzira de colaboració públic privada en la gestió sanitària.
El Model Alzira, que es va posar en marcha en el nou Hospital de la Rivera, ha segut considerat com un dels grans alvanços en la gestió sanitària espanyola i imitat en vàries comunitats autònomes al mateix temps que s'ha estudiat en les millors escoles de gestió sanitària del món. Baix el seu mandat també es va construir l'Hospital de la Plana en Vilarreal.
En l'any 1999, Joaquín Farnós es va retirar de la vida pública dedicant-se a la gestió del seu volgut Palasiet en la seua esposa, fills i nets.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
La seua trayectòria ha segut reconeguda per numerosos premis i guardons:
- L'Orde Constitucional com a parlamentari constituent i Medalla al Mèrit Constitucional.
- Medalla d'Or de la província de Castelló, concedida per la Diputació Provincial de Castelló (2004).
- Premi a la Concòrdia de l'Associació Cultural Gregal Estudis Històrics (2008).
- Medalla d'Or de la ciutat de Vilarreal (2010).
- Premi Fadrí Francesc de Vinatea (2010), concedit per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.
- Premi Doctor Boldó del Colege de Meges, entre molts atres premis i guardons.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Ficha de Joaquín Farnós en el Senat
- Ficha de Joaquín Farnós - Corts Valencianes
- El legado del doctor Joaquín Farnós, en las Jornadas del Palasiet: vivir más y con mayor bienestar - El Mundo
- Castellón despide a Joaquín Farnós, figura política valenciana en la transición y finales de siglo XX - Castellón Plaza
- Fallece Joaquín Farnós, fundador del Termalismo de Benicàssim - Todo Benicàssim