Diferència entre les revisions de "Ampar Cabanes Pecourt"
(→Obres) |
|||
(No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox escritor | {{Infobox escritor | ||
− | | nom = | + | | nom = María Desamparados Cabanes Pecourt |
| image = Ampar cabanes.jpg | | image = Ampar cabanes.jpg | ||
| grandària = 250px | | grandària = 250px | ||
Llínea 29: | Llínea 29: | ||
[[Archiu:Acaba.jpg|thumb|250px|Entrevista en Las Provincias]] | [[Archiu:Acaba.jpg|thumb|250px|Entrevista en Las Provincias]] | ||
− | '''Ampar Cabanes | + | '''María Desamparados Cabanes Pecourt''', més coneguda per '''Ampar Cabanes''' o ''Amparo Cabanes'', ([[Valéncia]], [[1938]]) és una historiadora, catedràtica de [[paleografia]], [[diplomàtic|diplomàtica]] i política valenciana. Llicenciada en Filosofia i Lletres. Doctora en Història. 20 anys com a professora de l'[[Universitat de Valéncia]]. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa. Fon Consellera d'Educació ([[1981]]-[[1982]]) durant el govern preautonòmic d'[[Enric Monsonís]], com a independent. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 36: | Llínea 36: | ||
Ampar Cabanes Pecourt ha segut professora de Paleografia i Història Medieval de l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon discípula d'[[Antonio Ubieto]] i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any [[2009]]. Ademés és membre de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], sent la Directora de la Secció d'Història des de l'any 2009.<ref>[http://www.racv.es/vcia/seccio/historia Secció d'Història de la RACV].</ref> | Ampar Cabanes Pecourt ha segut professora de Paleografia i Història Medieval de l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon discípula d'[[Antonio Ubieto]] i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any [[2009]]. Ademés és membre de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], sent la Directora de la Secció d'Història des de l'any 2009.<ref>[http://www.racv.es/vcia/seccio/historia Secció d'Història de la RACV].</ref> | ||
+ | |||
+ | == Investigació == | ||
+ | |||
+ | Ampar Cabanes ha fet durant tota la seua vida un gran treball d'investigació de documents històrics, sent d'ella el millor estudi que existix sobre el [Llibre del Repartiment]], aixina com atres grans estudis, com són els sèt toms publicats sobre la documentació de [[Jaume I]] junt en el gran historiador arabiste [[Ambrosio Huici]]. | ||
+ | |||
+ | També dirigí la publicacio de ''Temes Valencians'', en els que colaboraren historiadors tan importants com [[Antonio Ubieto]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparici]], [[Felip Mateu i Llopis|Felip Mateu]], [[Félix Ferran]], [[Carola Reig]], [[León Esteban]], [[Eliseu Vidal]], [[Josep Aparici]], entre atres. | ||
+ | |||
+ | Ademés d'atres grans estudis sobre temes diversos, com: els reis valencians, els castells valencians o els monasteris migevals. | ||
== Trayectòria política == | == Trayectòria política == | ||
Llínea 52: | Llínea 60: | ||
* ''Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia'' (1979-80) | * ''Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia'' (1979-80) | ||
* ''Tirant lo Blanch de Joanot Martorell'' (1980) | * ''Tirant lo Blanch de Joanot Martorell'' (1980) | ||
− | * ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (1981) | + | * ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (1981) coautora, junt a [[Ramón Ferrer Navarro]] i [[Abelardo Herrero Alonso]]. |
* ''Pere III y Valencia'' (1978) | * ''Pere III y Valencia'' (1978) | ||
* ''Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim'' (1991) | * ''Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim'' (1991) | ||
Llínea 63: | Llínea 71: | ||
== Distincions == | == Distincions == | ||
− | * Primer Premi d'Investigació de l'Acadèmia de Cultura Valenciana | + | * Primer Premi d'Investigació de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] (1980). |
− | * Premi "Ausias March" d'Investigació, de l'Associació "Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana" (1997). | + | * Premi "Ausias March" d'Investigació, de l'Associació "[[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]" (1997). |
* Premi Crit Valencià de l'Any concedit per [[Lo Rat Penat]] (2023). | * Premi Crit Valencià de l'Any concedit per [[Lo Rat Penat]] (2023). | ||
+ | * Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]], Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (2024). | ||
== Cites == | == Cites == | ||
+ | [[Archiu:Amparcabanes6.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa]] | ||
{{Cita|''La geografía política de la Corona de Aragón en los primeros momentos de la repoblación de Valencia contradice totalmente la posibilidad de una importación de la lengua catalana''|Ampar Cabanes (''[[Las Provincias]]'', 30.3.1983)}} | {{Cita|''La geografía política de la Corona de Aragón en los primeros momentos de la repoblación de Valencia contradice totalmente la posibilidad de una importación de la lengua catalana''|Ampar Cabanes (''[[Las Provincias]]'', 30.3.1983)}} | ||
Llínea 74: | Llínea 84: | ||
{{Cita|''Después de analizar la repoblación de la ciudad de Valencia puede afirmarse que «quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora y por tanto la falta de seriedad científica de cuantos dogmáticos sustentan dicha teoría». Las cifras hablan por sí solas para sacar consecuencias lingüísticas. Igualmente, se ha demostrado que al constatar el origen de la procedencia de los repobladores de poblaciones valencianas, especificando la proporción de los identificados y su conexión con la lengua que actualmente se habla en la localidad, queda desmontada la hipótesis de la «frontera lingüística» del Reino de Valencia, en función de la procedencia de los nuevos repobladores del siglo XIII y de las «Cartas-Pueblas»''|Referència a Ampar Cabanes en el llibre ''La lengua valenciana hasta Jaime I. Particularidades del Proceso histórico'' per [[José Vicente Gómez Bayarri]]}} | {{Cita|''Después de analizar la repoblación de la ciudad de Valencia puede afirmarse que «quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora y por tanto la falta de seriedad científica de cuantos dogmáticos sustentan dicha teoría». Las cifras hablan por sí solas para sacar consecuencias lingüísticas. Igualmente, se ha demostrado que al constatar el origen de la procedencia de los repobladores de poblaciones valencianas, especificando la proporción de los identificados y su conexión con la lengua que actualmente se habla en la localidad, queda desmontada la hipótesis de la «frontera lingüística» del Reino de Valencia, en función de la procedencia de los nuevos repobladores del siglo XIII y de las «Cartas-Pueblas»''|Referència a Ampar Cabanes en el llibre ''La lengua valenciana hasta Jaime I. Particularidades del Proceso histórico'' per [[José Vicente Gómez Bayarri]]}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|''De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «[[Llibre del Repartiment]]» –estudiado entre otros por [[Ambrosio Huici|Huici]], [[Ampar Cabanes|Cabanes]] y [[Antonio Ubieto|Ubieto]]– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.''|'En defensa del valenciano', per [[César Vidal]] (''[[La Razón]]'', 19.9.2004)}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|''En la primavera de 1976, seis meses después de la muerte de Franco, la Profesora de Paleografía e Historia Medieval de la Universidad de Valencia, Amparo Cabanes, pronunció en el Ateneo Mercantil de Valencia una conferencia sobre los "valencianos" de 1238 que hizo temblar los cimientos. Demostró, según sus cifras basadas en el '[[Llibre del Repartiment]]', que la repoblación de Valencia la realizó Jaime I con menos catalanes y más aragoneses de los que se creía. Y de ahí a la discusión sobre el idioma. Por cierto, la conferencia la dio a instancias del mismísimo [[Sanchis Guarner]].'' | ||
+ | [...] | ||
+ | ''-¿Y por qué la polémica de aquella conferencia? | ||
+ | -Hasta entonces se creía que el origen de los pobladores de Valencia era Cataluña. Las cifras que se manejaban se basaban fundamentalmente en una obra de Teodoro Llorente, pero Llorente se equivocó: repitió sumas, sumó totales y parciales, no tuvo en cuenta a quienes no vinieron. Y así le salieron un montón de catalanes y unos pocos aragoneses. El hombre hizo lo que hizo y a partir de ahí todos trabajaron con esa cifra como si hubiera sido dogma de fe.'' | ||
+ | [...] | ||
+ | ''-Vinieron más aragoneses, menos catalanes y la mayor parte de la ciudad quedó vacía. Y lo di a conocer con gráficos de barras, circulares y con todo lujo de detalles; incluso mostrando fotografías de páginas del 'Llibre del Repartiment'. La conferencia fue un éxito.''|Entrevista a Ampar Cabanes (''[[Las Provincias]]'', 16.5.2010)}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|''Lo que se enseña en escuela no es valenciano. En la escuela hay que dar valenciano, no catalán. Yo lo llamo 'vacabés' porque en principio era valenciano, catalán y balear.''|Paraules d'Ampar Cabanes despuix de la concessió del guardó Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, 9 d'Octubre de 2024 (''[[Levante-EMV]]'', 10.10.2024)}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 86: | Llínea 107: | ||
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/08/21/quedan-descartados-los-fundamentos-de-la-repoblacion-catalana-de-manera-abrumadora/ «Quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora» - Cultura Valenciana] | * [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/08/21/quedan-descartados-los-fundamentos-de-la-repoblacion-catalana-de-manera-abrumadora/ «Quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora» - Cultura Valenciana] | ||
* [https://www.culturavalenciana.es/amparo-cabanes-rep-el-premi-crit-valencia-de-lany/ Amparo Cabanes rep el premi «Crit Valencià de l’Any» - Cultura Valenciana] | * [https://www.culturavalenciana.es/amparo-cabanes-rep-el-premi-crit-valencia-de-lany/ Amparo Cabanes rep el premi «Crit Valencià de l’Any» - Cultura Valenciana] | ||
+ | * [https://valenciaplaza.com/generalitat-premia-9-doctubre-amparo-cabanes-garcia-margallo-paco-torreblanca La Generalitat premia por el 9 d'octubre a Amparo Cabanes, García-Margallo y Paco Torreblanca - ''Valencia Plaza''] | ||
+ | * [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20241009/prestigiosa-historiadora-admite-imparte-aulas-valencianas-catalan_234358.html Una prestigiosa historiadora admite que lo que se imparte en las aulas valencianas es catalán - ''El Debate''] | ||
+ | * [https://noticiasciudadanas.com/ampar-cabanes-valentia-i-valenciania/ Ampar Cabanes: valentia, constància i valenciania - Lo Rat Penat - ''Noticias Ciudadanas''] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] |
Última revisió del 19:33 1 nov 2024
Naiximent | 1938 Valencia |
Activitat | Paleógrafa, diplomàtica, política i escritora |
Nacionalitat | Espanya |
Periodo | Sigle XX |
Temes | Història, cultura i llengua valencianes |
Obres principals | Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia |
María Desamparados Cabanes Pecourt, més coneguda per Ampar Cabanes o Amparo Cabanes, (Valéncia, 1938) és una historiadora, catedràtica de paleografia, diplomàtica i política valenciana. Llicenciada en Filosofia i Lletres. Doctora en Història. 20 anys com a professora de l'Universitat de Valéncia. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa. Fon Consellera d'Educació (1981-1982) durant el govern preautonòmic d'Enric Monsonís, com a independent.
Biografia[editar | editar còdic]
Cursà estudis de Bachillerat i Magisteri en la ciutat de Valéncia. Obtingué els graus de Llicenciatura en Filosofia i Lletres en Premi Extraordinari i de Doctora en Història, baix la direcció del Dr. Antonio Ubieto Arteta, en l'Universitat Lliterària de Valéncia (actual Universitat de Valéncia). Aixina mateix va cursar el estudis de Graduat Social i des de l'any 1963 fins a 1983 eixercí la docència com a Professora en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia. Obtingué la càtedra de Paleografia i Diplomàtica en l'Universitat de Múrcia, passant seguidament a l'Universitat de Saragossa, estan en el claustre de professors fins a la seua jubilació.
Ampar Cabanes Pecourt ha segut professora de Paleografia i Història Medieval de l'Universitat de Valéncia. Fon discípula d'Antonio Ubieto i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any 2009. Ademés és membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent la Directora de la Secció d'Història des de l'any 2009.[1]
Investigació[editar | editar còdic]
Ampar Cabanes ha fet durant tota la seua vida un gran treball d'investigació de documents històrics, sent d'ella el millor estudi que existix sobre el [Llibre del Repartiment]], aixina com atres grans estudis, com són els sèt toms publicats sobre la documentació de Jaume I junt en el gran historiador arabiste Ambrosio Huici.
També dirigí la publicacio de Temes Valencians, en els que colaboraren historiadors tan importants com Antonio Ubieto, Julià San Valero Aparici, Felip Mateu, Félix Ferran, Carola Reig, León Esteban, Eliseu Vidal, Josep Aparici, entre atres.
Ademés d'atres grans estudis sobre temes diversos, com: els reis valencians, els castells valencians o els monasteris migevals.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
Fon consellera d'Educació en el govern preautonòmic valencià d'Enric Monsonís, a proposta d'UCD, encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre setembre de l'any 1981 fins a novembre de 1982. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de Lerma (PSPV-PSOE). Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, encara que no va conseguir l'acta de diputada.[2]
Obres[editar | editar còdic]
Ampar Cabanes és autora de més d'un centenar de publicacions, la majoria dedicats a temes relacionats en l'història, la cultura i la llengua valencianes.
D'entre tota la seua obra, estes són algunes de les més destacades:
- Crónica Latina de los Reyes de Castilla (1964)
- Los monasterios valencianos. Su economía en el siglo XV (1974)
- Documentos de Jaime I de Aragón (1976/1988)
- Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia (1979-80)
- Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1980)
- Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (1981) coautora, junt a Ramón Ferrer Navarro i Abelardo Herrero Alonso.
- Pere III y Valencia (1978)
- Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim (1991)
- Vidal Mayor (1997)
- Aureum Opus de Xativa (1998)
- Ausias March i els seus manuscrits (2000)
- Avehinaments (Valencia s. XIV) (2000)
- El beato del abad Banzo, un Apocalipsis aragonés recuperado (2005)
Distincions[editar | editar còdic]
- Primer Premi d'Investigació de l'Acadèmia de Cultura Valenciana (1980).
- Premi "Ausias March" d'Investigació, de l'Associació "Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana" (1997).
- Premi Crit Valencià de l'Any concedit per Lo Rat Penat (2023).
- Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (2024).
Cites[editar | editar còdic]
[...] -¿Y por qué la polémica de aquella conferencia? -Hasta entonces se creía que el origen de los pobladores de Valencia era Cataluña. Las cifras que se manejaban se basaban fundamentalmente en una obra de Teodoro Llorente, pero Llorente se equivocó: repitió sumas, sumó totales y parciales, no tuvo en cuenta a quienes no vinieron. Y así le salieron un montón de catalanes y unos pocos aragoneses. El hombre hizo lo que hizo y a partir de ahí todos trabajaron con esa cifra como si hubiera sido dogma de fe. [...]
-Vinieron más aragoneses, menos catalanes y la mayor parte de la ciudad quedó vacía. Y lo di a conocer con gráficos de barras, circulares y con todo lujo de detalles; incluso mostrando fotografías de páginas del 'Llibre del Repartiment'. La conferencia fue un éxito.Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Entrevista en Las Províncias, el 20-11-2006
- Biografia en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
- «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario» - Las Provincias
- «Quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora» - Cultura Valenciana
- Amparo Cabanes rep el premi «Crit Valencià de l’Any» - Cultura Valenciana
- La Generalitat premia por el 9 d'octubre a Amparo Cabanes, García-Margallo y Paco Torreblanca - Valencia Plaza
- Una prestigiosa historiadora admite que lo que se imparte en las aulas valencianas es catalán - El Debate
- Ampar Cabanes: valentia, constància i valenciania - Lo Rat Penat - Noticias Ciudadanas