Diferència entre les revisions de "Picassent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox pobles  
 
{{Infobox pobles  
−
|image_comunitat = [[Image: Comunitat_valenciana_picassent.png|95px]]
+
|image_país = [[Image: Espanya.jpg|95px]]
−
|image_comarca =  [[Image: Horta_sur_picassent.png|160px]]
+
|image_província =  [[Image: Valéncia_provincia.gif|160px]]
 
|nom = Picassent
 
|nom = Picassent
 
|image_escut = [[Escut_de_picassent.png]]
 
|image_escut = [[Escut_de_picassent.png]]

Revisió de 14:33 9 nov 2008

Picassent
95px Escut_de_picassent.png
160px
País : Espanya
• Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
• Província: València
• Comarca: {{{comarca}}}
• Partit judicial: {{{partit_judicial}}}
Ubicació: -
• Altitut: 50 msnm
Superfície: 85,78 km²
Població: 18.556 hab.
• Densitat: 216,32 hab./km²
Gentilici: Picassenter/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46220
Festes majors: {{{festes}}}
Alcalde: María Concepción García Ferrer (PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}
{{{notes}}}



Picassent es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyen a la província de València, situat en la zona sur de l'àrea metropolitana de València, en la comarca de l'Horta Sur. Conta en 18.556 habitants (INE 2007). Es cap de partit judicial. Ací s'alberga la presó de Picassent.

Geografia

El término municipal de Picasent limita con las localidades de Alcácer, Alfarp, Almusafes, Benifayó, Llombay, Monserrat, Silla y Torrente, todas situadas en la provincia de Valencia.

Situat en lo extrem sur-oest de l'Horta valenciana. El mig climàtic es el típic mediterràneu.

En les tossals pròximes a la vila s'han alçat en les últimes décades varies urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc..

S'accedix ad esta localitat des de València prenent la N-332 o per l'Autovia A-7 E-15.

També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro València.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Picassent llimita en les localitats de Alcàsser, Alfarp, Almusafs, Benifayó, Llombay, Monserrat, Silla i Torrent, totes situades en la província de València.

Història

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En el 1237, Jaume I va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". Llibre del Repartiment del Regne de València), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

Va permanéixer despoblat de musulmans després de 1248 pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en 1247. Esta família dispon del senyoriu fins que en el 1367 pasa a la família Castellà que en el 1451 compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any 1511. El 27 de novembre de 1611, després de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas otorga, mediant el seu procurador, CARTA PUEBLA a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Després de la guerra de sucesió espanyola, adquirix la propietat el Marqués de Dos Aigües que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del segle XVI, contava en 65 veïns que a finals del segle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en 1794, consigna 390 veïns. Madoz, a mijans del segle XIX aporta la sifra de 2.121.

Demografia

Picassent conta en 18.556 habitants (INE 2007).

Evolució demogràfica de Picassent[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2007
2.643 3.313 4.052 4.500 4.898 5.322 6.007 6.974 8.433 11.143 13.691 14.604 15.438 16.333 18.556

Economia

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del segle XVII, va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de taronjer.

Part important de l'economia de Picassent, son també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

Monuments

* Esglesia Parroquial. Està dedicada a San Cristóbal i fon construida en 1712, sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en 1612. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc. 

* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en 1738.

* Torre Espioca. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 València-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de València. La torre es de planta rectangular, i la seua base mesura 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va emplear pedra i argamasa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda per els musulmans en el segle XI, i formava part del sistema defensiu de València. Existixen referències escrites sobre esta torreen el Llibre del Feits o Crónica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Históric Espanyol. La seua arqitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com son les torres d'Almusafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castella d'Aledua (en Llombay) i atres més.

Plats típics

La "pilota dolça" postre típic de la població. Els ingredients son: almena, pa rallat, sucre, ous, manteca de bacó (sagí), llimó rallat i canela en pols, també algunes cases se fica un poc de jolivert.

  • PROCÉS D'ELABORACIÓ:

Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I després, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995 Vicente Bta. Tarazona Fortuny PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Carlos Herrero de Lara PP
1999 - 2003 Juan Carlos Herrero de Lara PP
2003 - 2007 María Concepción García Ferrer PSPV-PSOE
2007 - 2011 María Concepción García Ferrer PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Referències

  • Antonio José Cavanillas. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruits del Regne de València.

València: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit.

Enllaços externs

  1. ↑ Font: Població de fet segons lo Institut Nacional de Estadística de Espanya. Alteracions de los municipis en los Censos de Població des de 1842, Series de població de los municipis de Espanya des de 1996.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Picassent&oldid=3564»