Diferència entre les revisions de "Dakota del Sur"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En la porció suroest de l'estat destaquen les montanyes nomenades [[Tossals Negres]] (en anglés Black Hills). És una regió de gran importancia religiosa per als [[Amerindi|amerindis]] locals, aixina com una important atracció turística, perque els Tossals Negres conté al famós [[Mont Rushmore]], a on estan insculpits els busts de quatre [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]]. Esta enorme escultura és una de les atraccions turístiques més conegudes del [[Terra|món]], i que dona a l'estat el sobrenom de ''The Mount Rushmore State''. | En la porció suroest de l'estat destaquen les montanyes nomenades [[Tossals Negres]] (en anglés Black Hills). És una regió de gran importancia religiosa per als [[Amerindi|amerindis]] locals, aixina com una important atracció turística, perque els Tossals Negres conté al famós [[Mont Rushmore]], a on estan insculpits els busts de quatre [[President dels Estats Units|Presidents dels Estats Units]]. Esta enorme escultura és una de les atraccions turístiques més conegudes del [[Terra|món]], i que dona a l'estat el sobrenom de ''The Mount Rushmore State''. | ||
| − | La regió que forma actualment Dakota del Sur fon una de les últimes zones d'Estats Units continental en ser explorat i assentada pels estatunidencs. En l'any [[1858]], el govern nortamericà creà el [[Territori de Dakota]] (un territori que incloïa lo que forma actualment els estats de [[Dakota del Nort]] i Dakota del Sur, fins llavors part del Territori de [[Minnesota]]). El Territori de Dakota estigué escasament poblat fins el [[sigle XIX]], quan les primeres llínies [[ferrocarril|ferroviaries]] foren construïdes a lo llarc del Territori de Dakota, incentivant aixina la pràctica de l'agricultura en la regió. Inicialment, soles alguns pocs [[Latifundi|latifundistes]] dominaven l'economia del territori. No obstant, l'èxit d'estos latifundistes i els [[ferrocarril]]s atragueren a mils de persones a la regió. El [[2 de novembre]] de l'any [[1889]], el Territori de Dakota fon dividit en les actuals Dakota del Nort i Dakota del Sur, i abdós foren elevades a la categoria d'estats, incorporant-se a l'[[Estats Units|Unió]]. | + | La regió que forma actualment Dakota del Sur fon una de les últimes zones d'Estats Units continental en ser explorat i assentada pels estatunidencs. En l'any [[1858]], el govern nortamericà creà el [[Territori de Dakota]] (un territori que incloïa lo que forma actualment els estats de [[Dakota del Nort]] i Dakota del Sur, fins llavors part del Territori de [[Minnesota]]). El Territori de Dakota estigué escasament poblat fins el [[sigle XIX]], quan les primeres llínies [[ferrocarril|ferroviaries]] foren construïdes a lo llarc del Territori de Dakota, incentivant aixina la pràctica de l'agricultura en la regió. Inicialment, soles alguns pocs [[Latifundi|latifundistes]] dominaven l'economia del territori. No obstant, l'èxit d'estos latifundistes i els [[ferrocarril]]s atragueren a mils de persones a la regió. El [[2 de novembre]] de l'any [[1889]], el Territori de Dakota fon dividit en les actuals Dakota del Nort i Dakota del Sur, i abdós foren elevades a la categoria d'estats, incorporant-se a l'[[Estats Units|Unió]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:47 29 set 2024
Dakota del Sur (en anglés South Dakota) és un dels 50 estats dels Estats Units d'Amèrica. El nom de l'estat prové de les tribus amerindies Lakota i Dakota (Sioux). La seua capital és Pierre.
Localisat en la regió Mig Oest del país, la major part de Dakota del Sur es troba en la zona geogràfica de les Grans Planures americanes, per això, la major part de l'estat es caracterisa per ser un terreny poc accidentat, relativament pla. Dakota del Sur està dividida pel riu Misuri, que separa l'estat en dos mitats social i econòmicament distintes, conegudes pels residents com "est del riu" i "oest del riu". L'agricultura ha segut històricament la seua principal font de riquea. L'estat és un dels liders nacionals en la producció de blat. Dominada per una economia basada en l'agricultura, Dakota del Sur ha procurat diversificar la seua economia per a atraure i mantindre a les seues residents. L'estat, no obstant, seguix sent majoritariament rural, en una de les densitats de població més baixes dels Estats Units.
.jpg)
En la porció suroest de l'estat destaquen les montanyes nomenades Tossals Negres (en anglés Black Hills). És una regió de gran importancia religiosa per als amerindis locals, aixina com una important atracció turística, perque els Tossals Negres conté al famós Mont Rushmore, a on estan insculpits els busts de quatre Presidents dels Estats Units. Esta enorme escultura és una de les atraccions turístiques més conegudes del món, i que dona a l'estat el sobrenom de The Mount Rushmore State.
La regió que forma actualment Dakota del Sur fon una de les últimes zones d'Estats Units continental en ser explorat i assentada pels estatunidencs. En l'any 1858, el govern nortamericà creà el Territori de Dakota (un territori que incloïa lo que forma actualment els estats de Dakota del Nort i Dakota del Sur, fins llavors part del Territori de Minnesota). El Territori de Dakota estigué escasament poblat fins el sigle XIX, quan les primeres llínies ferroviaries foren construïdes a lo llarc del Territori de Dakota, incentivant aixina la pràctica de l'agricultura en la regió. Inicialment, soles alguns pocs latifundistes dominaven l'economia del territori. No obstant, l'èxit d'estos latifundistes i els ferrocarrils atragueren a mils de persones a la regió. El 2 de novembre de l'any 1889, el Territori de Dakota fon dividit en les actuals Dakota del Nort i Dakota del Sur, i abdós foren elevades a la categoria d'estats, incorporant-se a l'Unió.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dakota del Sur.
| ||||||||||||||