Diferència entre les revisions de "Joan Costa i Català"
(→Cites) |
|||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Joan Costa i Català''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]). Fon un religiós [[Valencians|valencià]]. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or|sigle d'Or de les lletres valencianes]]. | + | '''Joan Costa i Català''', conegut també com '''Joan Costa''' o el '''Pare Costa''' ([[Palma de Gandia]], [[1935]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2005]]). Fon un religiós [[Valencians|valencià]]. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[Sigle d'Or|sigle d'Or de les lletres valencianes]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Aún en plena decadencia, no sólo del valenciano sino del catalán, aragonés y otras variantes romances de la antigua Corona de Aragón, es todavía en Valencia, en el siglo XVIII y parte del XIX, en donde resurge un especial interés por la antigua lengua literaria casi olvidada, hasta el punto de que en Cataluña se proponga como modelo de ello a Valencia''.|Joan Costa i Català}} | ||
{{Cita|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 29.11.1986)}} | {{Cita|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 29.11.1986)}} | ||
| Llínea 46: | Llínea 48: | ||
[...] | [...] | ||
D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat. | D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat. | ||
| − | Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (Las Provincias, 29.11.1986)}} | + | Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''Las Provincias'', 29.11.1986)}} |
{{Cita|''La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.''|''Identitat de la Llengua Valenciana'' (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}} | {{Cita|''La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.''|''Identitat de la Llengua Valenciana'' (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}} | ||
| Llínea 65: | Llínea 67: | ||
{{Cita|''El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'''.|Pròlec de Joan Costa en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}} | {{Cita|''El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'''.|Pròlec de Joan Costa en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Hay un Pere March en Gandía ya en 1249 (Repartiment) y en el documento donde aparece un Pere March, notario de Barcelona, no se dice de donde es y la fecha es de 1261, o sea doce años después del de Gandía. Ciertamente los March no se convierten en nobles catalanes (una rama) hasta que no adquieren 'con dinero' el Castillo de Aramprunyà.''|El pare Costa, parlant del gran poeta valencià, [[Ausias March]], citat en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991) de [[Francisco Lliso i Genovés]]}} | ||
{{Cita|Perqué ya se qui soc | {{Cita|Perqué ya se qui soc | ||
| Llínea 71: | Llínea 75: | ||
i quina ma senyera.|''Sé quí soc'' per Joan Costa i Català (1994)}} | i quina ma senyera.|''Sé quí soc'' per Joan Costa i Català (1994)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|En llemosi estava escrita tambe una Biblia d'un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa, 'e perque havia gran treball en mudar los vocables llemosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita correccio'.|'La desqualificacio', per Joan Costa (''[[Levante-EMV]]'', 16.2.1995)}} | ||
{{Cita|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}} | {{Cita|El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l'existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d'armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l'obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d'un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana.|[[Sant Pere Pasqual]] (Valéncia, 1227-1300). Biblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). [[Paco Tarazona Santabalbina]] (Sedaví, 1971)}} | ||
| Llínea 316: | Llínea 322: | ||
* ''Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 3, [[1996]], pags. 39-72. | * ''Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 3, [[1996]], pags. 39-72. | ||
| − | * ''Full d'una biblia manuscrita valenciana''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 4, [[1997]], pags. 41-54 | + | * ''Full d'una biblia manuscrita valenciana''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 4, [[1997]], pags. 41-54. |
| − | * ''Luis de Santángel''. Serie historica, ISSN 0214-025X, Nº. 22, [[2001]] (Eixemplar dedicat a: Un document inèdit: "el complemento de la dote de la hija de Santángel, Luisa"), pags. 109-118 | + | * ''Luis de Santángel''. Serie historica, ISSN 0214-025X, Nº. 22, [[2001]] (Eixemplar dedicat a: Un document inèdit: "el complemento de la dote de la hija de Santángel, Luisa"), pags. 109-118. |
| − | * ''Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, [[2001]], pags. 61-76 | + | * ''Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, [[2001]], pags. 61-76. |
| − | * ''La denominacio de llemosina per a la [[llengua valenciana]]''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, [[2002]], pags. 107-130 | + | * ''La denominacio de llemosina per a la [[llengua valenciana]]''. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, [[2002]], pags. 107-130. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Martínez Roda, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1 | + | * Martínez Roda, Federico. ''La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari'' (Arts Gràfiques Soler. [[Valéncia]], [[2006]]). ISBN: 84-96068-81-1. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 341: | Llínea 347: | ||
[[Categoria:Acadèmics RACV]] | [[Categoria:Acadèmics RACV]] | ||
[[Categoria:Valencianisme]] | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XX]] | ||
Última revisió del 10:23 28 set 2024
| Joan Costa i Català | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós i escritor | ||
| Naiximent: | 1935 | ||
| Lloc de naiximent: | Palma de Gandia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 de febrer de 2005 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Costa i Català, conegut també com Joan Costa o el Pare Costa (Palma de Gandia, 1935 - † Valéncia, 10 de febrer de 2005). Fon un religiós valencià. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el sigle d'Or de les lletres valencianes.
Biografia[editar | editar còdic]
Participà en actes com el SILM de l'any 2002, un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes (CJAV).
En reiterades ocasions se va negar a formar part de l'AVLL i no esperava res de les actuacions dels polítics.
Fon reconegut com un home de be o home bo.
Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), membre de la seua Junta de Govern i President de la Secció de Llengua i Lliteratura de la RACV.
Titulat en llengua anglesa per l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Valéncia.
Llicenciat en Filosofia per l'Universitat de Barcelona, en Teologia per la Facultat Eclesiàstica de Sant Cugat del Vallés.
Director de les Escoles Professionals de Sant Josep de Valéncia, del Colege Immaculada d'Alacant, director de l'Organisació d'Estudis del Mediterràneu.
Director del Sanatori Lleprològic de Fontilles.
Les seues llínees d'investigació varen ser els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or.
Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d'envergadura més recent ha segut l'estudi, transcripció i edició del Nou Testament segons el manuscrit Marmoutier (s. XIV).
Ha colaborat en diferents mijos de prensa en els seus artículs de temàtica llingüística i també parlant sobre la situació política actual respecte a la llengua valenciana.
Cites[editar | editar còdic]
[...] Esta preposicio A per a senyalar un lloc d'ubicacio, ni pertany a la llengua valenciana culta ni es l'usada pel poble valenciaparlant,... [...] Quan es tracta del problema llingüistic valencià i puja la clamor contra lo que està passant, l'ultima porta falsa per on s'en fugen els partidaris de l'aberrant 'normalitzacio', o siga catalanisacio, es el recurs a unes nuvoloses 'raons cientifiques'. Yo repte a tots els filolecs de l'Universitat i fora d'ella a que justifiquen ab una sola rao cientifica l'us i abus d'eixa A en lloc de EN per a la llengua valenciana. [...] D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat.
Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.El llibre fon impres en Venecia en l'any 1489. En canvi, la cartaproemi de l'autor al mege Ferrer Torrella està datada en 1472, lo qual indica que el manuscrit estava ya acabat a principis d´eixe mateix any en Valencia (giner de 1472).
El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]
Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o Joan Esteve, més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.[...] Es tracta d'una pauta, d'una tonica, casi es diria d'una consigna, de ficar el catala alla on el llibre ni l'ensomia, o diu clarament llengua valenciana. [...]
El tema dona per a molt, pero nomes dire que, en cas de que es tractara d'una mateixa llengua, no hi ha dubte de que esta es la valenciana. Sería tal volta l'unic cas en el mon en que un diccionari s'escriu en una llengua i se li posa, en canvi, el nom d'una atra. Com si del diccionari llati-castellà de Nebrija un comentarista actual diguera que es el primer diccionari lleones, o asturià.i quin es el meu nom
i quina ma senyera.La Bíblia Parva demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d'ella, que:
Cita poètica[editar | editar còdic]
¿Qué li han fet al meu poble?
Coches nous i cases noves
de motles prefabricats.
Blocs de rejola i cement
a la voreta del mar.
Carreteres i autopistes
sobre llenques i bancals.
Fabriques en mig de l'horta
i tarongers arrancats.
Montanyes de pedra morta
i tots los abres cremats.
Poble que vius en Valéncia,
que no saps ser valencià.
T'han furtat història i llengua,
fins el nom t'han canviat.
Volen que sigues un poble
sense soca i sense arrels,
empeltat de nova classe
com branca d'un abre estrany.
Tots fan llenya de tes rames
i tu seguixes callant.
Poble que vius en Valéncia
ya no saps ser valencià.
Intelectuals mercenaris,
politics i renegats
et fan despreciar lo teu
tractant-te cóm a un esclau
a qui res li perteneix
i tot lo que té es donat.
No volen que penses massa,
que ells per tu ya pensaran.
Com a un bon gos de mal amo
et volen docil i fart.
I mentres, t'arranquen l'ànima
mos a mos i al tall al tall.
Poble que vius en Valéncia,
¿quán sabras ser valencià?Discurs d'Antonio Ferrandis[editar | editar còdic]
L'actor valencià Antonio Ferrandis, durant la Semana Santa Marinera, pronuncià un discurs que fon arreplegat en la Revista de la Semana Santa Marinera de l'any 1999. Llegí els següents versos en llengua valenciana de Joan Costa i Català:
Se qui soc
De nou
estic aci
de llunt vingut
a l'alba del meu goig.
De nou torne al meu poble,
que em done la paraula
per tant de temps guardada
en l'arca del meu cor.
De nou torne a ser yo,
no més ya un foraster
en terra forastera.
Res ara em costa
parlar, i respirar,
i riure, i ser chiquet
de nou, en gent que es meua.
Yo se qui són els meus,
sense filologies,
ni tituls, ni cursets,
ni normes de paper
que no saben de vida.
Ho sap la meua sanc,
mon anima i mon cos,
que em donen la resposta.
Perque yo soc d'aci,
naixcut en esta terra,
pastar en els seus llims.
I tinc l'olor
del timo i del romer
de la meua montanya,
de la flor del gesmil,
de la brossa aclarada
dels nostres tarongers.
He trobat ma infantea
i els anys de joventut,
despres d'un llarc cami
per les sendes del mon.
Ara ya se qui soc.
I, si gent forastera,
que no tenen arraïls,
o han begut d'atres fonts,
o s'han venut per cinc sous
sa primogenitura,
em parlen d'atres veus
que sonen a desfeta
i a noves sumissions,
apretaré els dos punys
i giraré l'esquena
en senyal de rebuig.
Perque ya se qui soc
i quin es el meu nom
i quina ma senyera.
Llibres i publicacions[editar | editar còdic]
Llibres[editar | editar còdic]
- El ferro que desperta (Valéncia, 1997 Lo Rat Penat, D.L.) ISBN: 84-89069-37-9
- ¡Desperta, ferro! (Valéncia, 1988) ISBN: 84-404-2072-2
Artículs[editar | editar còdic]
- Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 3, 1996, pags. 39-72.
- Full d'una biblia manuscrita valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 4, 1997, pags. 41-54.
- Luis de Santángel. Serie historica, ISSN 0214-025X, Nº. 22, 2001 (Eixemplar dedicat a: Un document inèdit: "el complemento de la dote de la hija de Santángel, Luisa"), pags. 109-118.
- Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, 2001, pags. 61-76.
- La denominacio de llemosina per a la llengua valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, 2002, pags. 107-130.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Martínez Roda, Federico. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari (Arts Gràfiques Soler. Valéncia, 2006). ISBN: 84-96068-81-1.