Diferència entre les revisions de "Serra d'Aitana"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Aitana.jpg|thumb| | + | [[Image:Cima de Aitana.jpg|thumb|300px|La cima d'Aitana]] |
| − | La '''serra d'Aitana''' és un conjunt montanyós que forma part del [[sistema Bètic]], en el seu extrem més oriental dins de la [[península Ibèrica]]. Està enquadrada en el nort de la [[província d'Alacant]], en una disposició | + | [[Archiu:Sierra de Aitana.jpg|300px|miniaturadeimagen|La Serra d'Aitana vista des del [[Puig Campana]].]] |
| + | [[Archiu:Aitana nevada en 2013.jpg|300px|miniaturadeimagen|Aitana nevada]] | ||
| + | [[Archiu:Otoño en la Font de Partagat.jpg|300px|miniaturadeimagen|Primavera d'hivern en la Font de Partagat.]] | ||
| + | La '''serra d'Aitana''' és un conjunt montanyós que forma part del [[sistema Bètic]], en el seu extrem més oriental dins de la [[península Ibèrica]]. Està enquadrada en el nort de la [[província d'Alacant]], en una disposició [[est]]. El pic d'Aitana, cima de la dita serra, és al seu torn la cima de la província, en 1.558 [[msnm]]. | ||
| − | La serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les 2.000 hectàrees, a a soles uns pocs quilómetros de la costa. Caracterisada per un relleu extremadament accidentat, en el païsage de la serra predomina | + | La serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les 2.000 hectàrees, a a soles uns pocs quilómetros de la costa. Caracterisada per un relleu extremadament accidentat, en el païsage de la serra predomina el roqueral, sobretot en els nivells superiors de l'alvertent septentrional. És precisament en esta part a on es troben les altures principals: a banda del pic que dona nom a la serra (l'Aitana), són destacats la Penya Alta (1.506 [[msnm]]), la Penya Galta (1.467 [[msnm]]), la Penya del Mulater (1.308 [[msnm]]) i l'Alt del Carrascal (1.208 [[msnm]]). |
== Poblament i usos actuals == | == Poblament i usos actuals == | ||
| − | Actualment, un total de huit pobles | + | Actualment, un total de huit pobles es situen en els voltants de la serra: [[Alcoleja]], al nort-oest; al nort, i en la [[Vall de Guadalest]] es troben [[Confrides]], [[Benifato]], [[Beniardà]], [[Benimantell]], [[Abdet]] i [[Guadalest]]; finalment, en el llímit sur de la serra, apareix [[Sella (Alacant)|Sella]]. Tots estos municipis es troben en les comarques de [[Comtat de Cocentaina]] i la [[Marina Baixa]]. |
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | [[Aquila fasciata]], [[Accipiter nisus|gavilans]], [[Falcó|falcons]], [[muçol]]s | + | [[Aquila fasciata]], [[Accipiter nisus|gavilans]], [[Falcó|falcons]], [[muçol]]s i atres rapaços planegen per damunt d'estos terrenys, en els que també nien [[muçol]]s, [[òbila|òbile]]s, [[Corvus corone|cornelles]], [[Corvidae|corps]], [[Turdus merula|torts]], [[pit-roig]]s, [[merla|merle]]s, falzies i [[Oroneta|oronelles]]. Sobre un relleu caprichós que eleva el sol a les més altes cimes i cingles per a despuix afonar-se en valls i trencar-se en barrancs, habiten, ademés, espècies com el [[Lynx pardinus|gat cerval]], el [[javalí|porc javalí]], la [[farda]], la [[Genetta genetta|gineta]], el [[lliró]], el [[teixó]], la [[Mustela nivalis|mustela]], el [[Oryctolagus cuniculus|conill]] i el [[rabosot]]. |
== Flora == | == Flora == | ||
| − | + | La serra està encatifada de mates de [[llentiscle]], romer i timó, es cobrixen de [[Pinus|pi]], [[carrasques|carrasca]], fleixos, [[Olivera|oliveres]], [[Prunus dulcis|armelers]], [[Garrofera|garroferes]], [[fruiters]] i [[Hortaliça|hortalices]] en estes terres que a pesar d'adinsar-se en les montanyes, inclús conserven el seu sabor mediterràneu. | |
== Marc geològic == | == Marc geològic == | ||
| − | La Serra d'Aitana és una serra d'una gran complexitat geològica on predominen de manera acaparadora materials [[calcàrea| | + | La Serra d'Aitana és una serra d'una gran complexitat geològica on predominen de manera acaparadora materials [[Pedra calcàrea|calcàreus]] i en menor grau [[dolomític]]s. Estratigràficament, els materials que ixen en la serra es troben des del [[Cretaci]] fins al [[miocé]]. Cal destacar que en la seua cima es troba una base militar en les antenes d'EVA, i a uns 1.000 metros d'altura es troba el ''Safari Aitana''. |
== Sol i vegetació == | == Sol i vegetació == | ||
| − | L'estructuració del [[Relleu terrestre|relleu]], i una variada [[litologia]] en la que predominen les | + | L'estructuració del [[Relleu terrestre|relleu]], i una variada [[litologia]] en la que predominen les calcàrees en els ataluses i en els sectors més elevats, mentres que les margues ho fan en els tarussos i fondo de [[vall]], determinen: |
| − | *Un modelage [[kàrstic]] i processos en l'evolució dels | + | *Un modelage [[kàrstic|càrstic]] i processos en l'evolució dels tarussos en despreniments de grans blocs, solsides i fenòmens de [[clima fret]] (sobretot en el passat) que han generat erosions estratificades i penyons. |
Els dominis potencials de [[vegetació]] se cenyixen als pisos [[bioclimàtic]]s: | Els dominis potencials de [[vegetació]] se cenyixen als pisos [[bioclimàtic]]s: | ||
*[[Termomediterráneu]]: coscollar | *[[Termomediterráneu]]: coscollar | ||
| − | *[[Mesomediterráneu]]: | + | *[[Mesomediterráneu]]: carrasquer sublitoral |
| − | *[[Supramediterraneu]]: | + | *[[Supramediterraneu]]: carrasquer supramediterraneu |
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 31: | Llínea 34: | ||
== Característiques climàtiques == | == Característiques climàtiques == | ||
| − | El clima de la Serra d'Aitana està condicionat, en poques paraules, per l'altitut de la serra i la seua orientació predominant. El ritme anual de les temperatures és paregut en tota la serra, encara que els valors mijos presenten llògicament variacions importants: les | + | El clima de la Serra d'Aitana està condicionat, en poques paraules, per l'altitut de la serra i la seua orientació predominant. El ritme anual de les temperatures és paregut en tota la serra, encara que els valors mijos presenten llògicament variacions importants: les miges anuals oscilen entre els 13,8 [[ºC]] de [[Alcoleja]] (739 [[Altitud|msnm]]) i els 15,6 [[ºC]] de [[Callosa d'En Sarrià]] (247 msnm), en la part nort. A pesar d'això, resulta llògic supondre que les miges en les àrees superiors de la serra, per damunt dels 1.500 metros, han de superar els 11 ºC. El més més càlit és juliol en [[Alcoleja]] i agost en Callosa (en temperatures miges de 24,5 i 23,1 [[ºC]], respectivament), mentres el més fret és decembre en la primera i giner en la segona (en 6,1 i 10,0 [[ºC]], respectivament). |
Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot en giner, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del nordest, es generen els temporals de primavera d'hivern i hivern. | Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot en giner, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del nordest, es generen els temporals de primavera d'hivern i hivern. | ||
| − | Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mija de 706 mm/any) per disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est ([[Benimantell]], 608 mm/any; [[Callosa | + | Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mija de 706 mm/any) per a disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est ([[Benimantell]], 608 mm/any; [[Callosa d'En Sarrià]], 474 [[mm]]/any) i a l'oest ([[Benifallim]]-El Carrascalet, 558 mm/any); pero és en la part meridional a on es fa més patent l'efecte de barrera eixercitat per la serra: en l'observatori de [[Sella (Alacant)|Sella]] s'arrepleguen una mija de 424 mm/any, mentres que en [[Relleu]] la precipitació descendix fins als 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, encara que la seua incidència és molt variable entre un any i un atre. En observatoris com el de [[Benifallim]] es superen els dos dies de neu a l'any de mija, valor que llògicament ha de ser més elevat en cotes més altes. En este cas, l'incidència de les nevades no només és més pronunciada, sino que la permanència de la capa de neu és també més prolongada. |
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
{{traduït de|es|Sierra_de_Aitana}} | {{traduït de|es|Sierra_de_Aitana}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Aitana}} | |
[[Categoria:Montanyes valencianes]] | [[Categoria:Montanyes valencianes]] | ||
Última revisió del 17:31 22 set 2024
La serra d'Aitana és un conjunt montanyós que forma part del sistema Bètic, en el seu extrem més oriental dins de la península Ibèrica. Està enquadrada en el nort de la província d'Alacant, en una disposició est. El pic d'Aitana, cima de la dita serra, és al seu torn la cima de la província, en 1.558 msnm.
La serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les 2.000 hectàrees, a a soles uns pocs quilómetros de la costa. Caracterisada per un relleu extremadament accidentat, en el païsage de la serra predomina el roqueral, sobretot en els nivells superiors de l'alvertent septentrional. És precisament en esta part a on es troben les altures principals: a banda del pic que dona nom a la serra (l'Aitana), són destacats la Penya Alta (1.506 msnm), la Penya Galta (1.467 msnm), la Penya del Mulater (1.308 msnm) i l'Alt del Carrascal (1.208 msnm).
Poblament i usos actuals[editar | editar còdic]
Actualment, un total de huit pobles es situen en els voltants de la serra: Alcoleja, al nort-oest; al nort, i en la Vall de Guadalest es troben Confrides, Benifato, Beniardà, Benimantell, Abdet i Guadalest; finalment, en el llímit sur de la serra, apareix Sella. Tots estos municipis es troben en les comarques de Comtat de Cocentaina i la Marina Baixa.
Fauna[editar | editar còdic]
Aquila fasciata, gavilans, falcons, muçols i atres rapaços planegen per damunt d'estos terrenys, en els que també nien muçols, òbiles, cornelles, corps, torts, pit-roigs, merles, falzies i oronelles. Sobre un relleu caprichós que eleva el sol a les més altes cimes i cingles per a despuix afonar-se en valls i trencar-se en barrancs, habiten, ademés, espècies com el gat cerval, el porc javalí, la farda, la gineta, el lliró, el teixó, la mustela, el conill i el rabosot.
Flora[editar | editar còdic]
La serra està encatifada de mates de llentiscle, romer i timó, es cobrixen de pi, carrasca, fleixos, oliveres, armelers, garroferes, fruiters i hortalices en estes terres que a pesar d'adinsar-se en les montanyes, inclús conserven el seu sabor mediterràneu.
Marc geològic[editar | editar còdic]
La Serra d'Aitana és una serra d'una gran complexitat geològica on predominen de manera acaparadora materials calcàreus i en menor grau dolomítics. Estratigràficament, els materials que ixen en la serra es troben des del Cretaci fins al miocé. Cal destacar que en la seua cima es troba una base militar en les antenes d'EVA, i a uns 1.000 metros d'altura es troba el Safari Aitana.
Sol i vegetació[editar | editar còdic]
L'estructuració del relleu, i una variada litologia en la que predominen les calcàrees en els ataluses i en els sectors més elevats, mentres que les margues ho fan en els tarussos i fondo de vall, determinen:
- Un modelage càrstic i processos en l'evolució dels tarussos en despreniments de grans blocs, solsides i fenòmens de clima fret (sobretot en el passat) que han generat erosions estratificades i penyons.
Els dominis potencials de vegetació se cenyixen als pisos bioclimàtics:
- Termomediterráneu: coscollar
- Mesomediterráneu: carrasquer sublitoral
- Supramediterraneu: carrasquer supramediterraneu
Clima[editar | editar còdic]
El clima de la Serra d'Aitana és molt variable en totes les estacions de l'any. En hivern les mínimes temperatures poden arribar inclús als -7,5 ºC en nevades que poden superar els 30 cm de grossària i no deixar l'accés a la cima. Normalment les primeres nevades se solen efectuar a principis del més de novembre, encara que a conseqüència del canvi climàticcita requerida les nevades comencen a finals del mateix, no obstant, a finals del més d'octubre de 2008 ya varen caure les primeres nevades en la serra. La serra alberga precipitacions que oscilen entre els 400 mm i 900 mm a l'any.
Característiques climàtiques[editar | editar còdic]
El clima de la Serra d'Aitana està condicionat, en poques paraules, per l'altitut de la serra i la seua orientació predominant. El ritme anual de les temperatures és paregut en tota la serra, encara que els valors mijos presenten llògicament variacions importants: les miges anuals oscilen entre els 13,8 ºC de Alcoleja (739 msnm) i els 15,6 ºC de Callosa d'En Sarrià (247 msnm), en la part nort. A pesar d'això, resulta llògic supondre que les miges en les àrees superiors de la serra, per damunt dels 1.500 metros, han de superar els 11 ºC. El més més càlit és juliol en Alcoleja i agost en Callosa (en temperatures miges de 24,5 i 23,1 ºC, respectivament), mentres el més fret és decembre en la primera i giner en la segona (en 6,1 i 10,0 ºC, respectivament).
Les gelades són freqüents durant els mesos hivernals, sobretot en giner, i comprenen un periodo temporal relativament ampli, sobretot a les zones més elevades de la serra. Les precipitacions tenen en la zona caràcter orogràfic: com una conjunció de les característiques estructurals (altura relativament elevada i orientació aproximada este) i del paper predominant dels vents humits del nordest, es generen els temporals de primavera d'hivern i hivern.
Les precipitacions més elevades en l'entorn de la serra corresponen al sector de l'occident nort (Alcoleja, en una mija de 706 mm/any) per a disminuir ràpidament a dirigir-nos cap a l'est (Benimantell, 608 mm/any; Callosa d'En Sarrià, 474 mm/any) i a l'oest (Benifallim-El Carrascalet, 558 mm/any); pero és en la part meridional a on es fa més patent l'efecte de barrera eixercitat per la serra: en l'observatori de Sella s'arrepleguen una mija de 424 mm/any, mentres que en Relleu la precipitació descendix fins als 387 mm/any. Les nevades, finalment, solen visitar la serra quasi tots els hiverns, encara que la seua incidència és molt variable entre un any i un atre. En observatoris com el de Benifallim es superen els dos dies de neu a l'any de mija, valor que llògicament ha de ser més elevat en cotes més altes. En este cas, l'incidència de les nevades no només és més pronunciada, sino que la permanència de la capa de neu és també més prolongada.
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Sierra_de_Aitana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serra d'Aitana.