Canvis

'''Germana de Fox/Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] – [[Llíria]], [[província de Valéncia|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'Aragó (1505–1516) i virreina de Valéncia (1523–1537). Era filla de [[Juan I de Narbona|Juan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

[[Image:GdeFoix.jpg|right|350px|thumb|Germana de Foix]]

El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo de [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de França va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho van vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

 

El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

El [[3 de maig]] de [[1509]] naix en [[Valladolit]] el primer fill, Joan, lo que  suponia la separació dels regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], pero va morir a les poques hores de nàixer.

El [[3 de maig]] de [[1509]] naix en [[Valladolit]] el primer fill, Joan, lo que  suponia la separació dels regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], pero va morir a les poques hores de nàixer.

El [[23 de giner]] de [[1516]] mor el seu espós, [[Ferrando el Catòlic]], després de dos anys en problemes de salut, per prendre, segons es deya, unes herbes en l'esperança de conseguir successió de Germana. Ferrando va deixar en testament a Germana unes rendes anuals de més de 50.000 florins, un usufructe de viudetat que quedaria anulat en cas de contraure matrimoni. En l'última carta al seu net Carles, [[Ferrando el Catòlic]] li encomana que no abandone a la seua viuda, ''«puix no li queda, després de Deu, un atre remei sino només vós...»'' i li encarix que li siguen satisfetes les rendes que li havien segut assignades. A l'enviudar, Germana se trasllada a Castella.

El [[23 de giner]] de [[1516]] mor el seu espós, [[Ferrando el Catòlic]], despuix de dos anys en problemes de salut, per prendre, segons es deya, unes herbes en l'esperança de conseguir successió de Germana. Ferrando va deixar en testament a Germana unes rendes anuals de més de 50.000 florins, un usufructe de viudetat que quedaria anulat en cas de contraure matrimoni. En l'última carta al seu net Carles, [[Ferrando el Catòlic]] li encomana que no abandone a la seua viuda, ''«puix no li queda, despuix de Deu, un atre remei sino a soles vós...»'' i li encarix que li siguen satisfetes les rendes que li havien segut assignades. A l'enviudar, Germana se trasllada a [[Castella]].

A la seua arribada a [[Espanya]] en [[1517]], [[Carles I d'Espanya|Carles I]], en 17 anys, va conéixer la seua yaya, Germànica de Foix, de 29 anys, una dona discreta i afectuosa que encara no patia els problemes d'obesitat que va tindre més tart. En la primera entrevista mantinguda en la viuda en Valladolit es va mostrar molt afable en ella i va començar a organisar tornejos i banquets en el seu honor. Pronte va sorgir entre els dos una apassionada relació amorosa de la que va nàixer una filla, [[infanta Isabel de Castella|Isabel]], i encara que mai fon reconeguda oficialment, Germana de Foix se referix a ella en el seu testament com la «infanta Isabel» —Títul que no li podia correspondre— I a son pare com «l'emperador». La chiqueta va residir i fon educada en La Cort de Castella.

A la seua arribada a [[Espanya]] en [[1517]], [[Carles I d'Espanya|Carles I]], en 17 anys, va conéixer la seua yaya, Germàna de Foix, de 29 anys, una dona discreta i afectuosa que encara no patia els problemes d'obesitat que va tindre més tart. En la primera entrevista mantinguda en la viuda en [[Valladolit]] es va mostrar molt afable en ella i va començar a organisar tornejos i banquets en el seu honor. Pronte va sorgir entre els dos una apassionada relació amorosa de la que va nàixer una filla, [[infanta Isabel de Castella|Isabel]], i encara que mai fon reconeguda oficialment, '''Germana de Foix''' se referix a ella en el seu testament com la «infanta Isabel» —Títul que no li podia correspondre— I a son pare com «l'emperador». La chiqueta va residir i fon educada en La Cort de [[Castella]].

En [[1519]] Germana de Foix, acompanya a [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar la image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de Germana de Foix en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

En l'any [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

Pero Germànica va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. Carles I va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de Valéncia, des d'on van eixercir un govern en autoritat i al mateix temps van desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del sigle dor valencià . Van haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort de [[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies|agermanats]], els benes dels quals van ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme|refeudalizació]].  En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'a on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort d'[[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies|agermanats]], els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme|refeudalizació]].  En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

Germànica de Foix va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[monastir de Sant Miquel dels Reis]], en [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], les obres de la qual van començar en 1548 i es van prolongar durant els sigles XVII i XVIII.

'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monasteri de Sant Miquel del Reis]], en [[Valéncia]], les obres del qual varen escomençar en [[1548]] i es varen prolongar durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]].

En una [[masia]] del terme municipal de [[Llíria]], denominada «l'Espinar», i que fon propietat dels  jerónims, es conserva la reproducció exacta de la làpida original que arreplega la defunció i el trasllat de les restes mortals de Germànica de Foix, en ella resa: «''En este històric monasteri dels flares Jerónims va morir 15 d'octubre de 1536 sent Reina governadora de Valéncia Germànica de Foix esposa que fon del rei D. Ferrando el Catòlic marquesa de Brandemburc i Duquesa de Calàbria. Cent clercs  en antorches van acompanyar els seus restes mortals fins a Valéncia, a on reposen en el monasteri de S. Miguel dels Reis. In memòria scripsit (Crònica del Regne de Valéncia) (Viciana)''».

En una [[masia]] del terme municipal de [[Llíria]], denominada «l'Espinar», i que fon propietat dels  jerónims, es conserva la reproducció exacta de la làpida original que arreplega la defunció i el trasllat de les despulles de '''Germàna de Foix''', en ella resa: «''En este històric monasteri dels flares Jerónims va morir 15 d'octubre de [[1536]] sent Reina governadora de [[Valéncia]], '''Germàna de Foix''' esposa que fon del rei D. Ferrando el Catòlic marquesa de Brandemburc i Duquesa de Calàbria. Cent clercs  en antorches varen acompanyar els seus restes mortals fins a [[Valéncia]], a on reposen en el monasteri de S. Miguel dels Reis. In memòria scripsit (Crònica del [[Regne de Valéncia]]) (Viciana)''».

{{Successió

{{Successió

|títul2=[[Annex:Virreis de Valencia|Virreina de Valéncia]]<br/>(des de 1526 junt en el seu espós Ferrando d'Aragó)

|títul2=[[Annex:Virreis de Valencia|Virreina de Valéncia]]<br/>(des de 1526 junt en el seu espós Ferrando d'Aragó)

|predecessor2=[[Diego Hurtado de Mendoza i Lemos|Diego Hurtado de Mendoza]]

|predecessor2=[[Diego Hurtado de Mendoza i Lemos|Diego Hurtado de Mendoza]]

|successor2=[[Fernando d'Aragó, Duc de Calabria|Ferrando d'Aragó]]

|successor2=[[Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria|Ferrando d'Aragó]]

|periodo2= [[1523]] – [[1537]]

|periodo2= [[1523]] – [[1537]]

}}

}}

{{Traduït de|es|Germana_de_Foix}}

[[Categoria:Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Naixcuts en 1488]]

[[Categoria:Naixcuts en 1488]]

[[Categoria:Difunts en 1538]]

[[Categoria:Difunts en 1538]]