Diferència entre les revisions de "Nap"
m (Text reemplaça - 'mesura' a 'mida') |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Brassica rapa ssp rapa var pygmaea.jpg|thumb|right|300px|<center>Naps</center>]] |
| − | [[ | + | [[File:Brassica rapa var. rapa (01).jpg|thumb|right|300px|<center>Plantació de naps</center>]] |
El '''nap''' (Brassica rapa var. rapa) és una planta en flor de la família de les brassicàcies. | El '''nap''' (Brassica rapa var. rapa) és una planta en flor de la família de les brassicàcies. | ||
| − | |||
== Descripció == | == Descripció == | ||
És un verdura consumida per la seua raïl cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus). | És un verdura consumida per la seua raïl cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus). | ||
| − | Els naps de consum humà són típics de [[ | + | Els naps de consum humà són típics de [[Sardenya]] i són de color [[negre]] a diferència de la majoria que són [[blanc|blancs]]. |
Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterràneu, les fulles són enteres i naixen directament de la raïl. El primer any forma una raïl més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors. | Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterràneu, les fulles són enteres i naixen directament de la raïl. El primer any forma una raïl més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors. | ||
| − | |||
== Nutrició == | == Nutrició == | ||
La part aérea conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM. | La part aérea conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM. | ||
| − | La raïl | + | La raïl a soles és rica en [[vitamina C]], mentres que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en [[vitamina A]], pero també en [[vitamina C|C]], [[Vitamina K|K]] i [[calci]]. |
| − | |||
== Cultiu == | == Cultiu == | ||
| Llínea 25: | Llínea 22: | ||
Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben llaurada i lliure de males herbes. | Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben llaurada i lliure de males herbes. | ||
| − | En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilisar uns 3 dies | + | En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilisar uns 3 dies despuix del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm. |
El sembrat es pot fer durant tot l'[[any]]. El cultiu sol durar un parell de mesos, en rec abundant. No requerix de [[Sol]] directe. | El sembrat es pot fer durant tot l'[[any]]. El cultiu sol durar un parell de mesos, en rec abundant. No requerix de [[Sol]] directe. | ||
El cultiu de [[primavera]] es sol collir en l'[[estiu]] pel consum directe. Les de l'estiu es cullen abans de les gelades. | El cultiu de [[primavera]] es sol collir en l'[[estiu]] pel consum directe. Les de l'estiu es cullen abans de les gelades. | ||
| − | |||
== Usos culinaris == | == Usos culinaris == | ||
| − | [[ | + | [[File:2015 01 17 Cuinant Caldera, Festa de Sant Antoni de Massalfassar 2015 02.jpg|thumb|right|250px|<center>Arròs en fesols i naps</center>]] |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen be en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de [[càncer]] | ||
| + | El [[arròs en fesols i naps]] és un plat típic de la gastronomia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per [[grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] despuix substituïdes per les [[creïlla|creïlles]]. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Brassica rapa subsp. rapa}} | ||
| + | {{Wikispecies|Brassica rapa subsp. rapa}} | ||
| + | {{DGLV|Nap}} | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Última revisió del 11:24 21 set 2024
.jpg)
El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta en flor de la família de les brassicàcies.
Descripció[editar | editar còdic]
És un verdura consumida per la seua raïl cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus).
Els naps de consum humà són típics de Sardenya i són de color negre a diferència de la majoria que són blancs.
Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterràneu, les fulles són enteres i naixen directament de la raïl. El primer any forma una raïl més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors.
Nutrició[editar | editar còdic]
La part aérea conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM.
La raïl a soles és rica en vitamina C, mentres que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en vitamina A, pero també en C, K i calci.
Cultiu[editar | editar còdic]
El seu cultiu està relativament emparentat en el de la col. Te preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta be terres llaugeres i relativament pobres. No es desenrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage.
Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d’estar ben llaurada i lliure de males herbes.
En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilisar uns 3 dies despuix del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm.
El sembrat es pot fer durant tot l'any. El cultiu sol durar un parell de mesos, en rec abundant. No requerix de Sol directe.
El cultiu de primavera es sol collir en l'estiu pel consum directe. Les de l'estiu es cullen abans de les gelades.
Usos culinaris[editar | editar còdic]
Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen be en el porc i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de càncer
El arròs en fesols i naps és un plat típic de la gastronomia valenciana. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per grecs i romans despuix substituïdes per les creïlles.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nap.
Wikispecies té un artícul sobre Nap.
«Nap». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).