Diferència entre les revisions de "Bernardo Ferrándiz"
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Naixcut el [[21 de juliol]] de [[1835]] en el [[Canyamelar]], un dels Pobles Nous del Mar, en el [[Grau (Valéncia)|el Grau]], al nort del port de [[Valéncia]]. | Naixcut el [[21 de juliol]] de [[1835]] en el [[Canyamelar]], un dels Pobles Nous del Mar, en el [[Grau (Valéncia)|el Grau]], al nort del port de [[Valéncia]]. | ||
− | Ferrándiz inicia la seua formació pictòrica en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, com a discípul de [[Francisco Martínez]]. Les seues creacions evidencien la seua inclinació pels assunts de gènero, quotidians. En este sentit un dels seus quadros més impactants és ''[[El Viàtic]]'' donat a un pobre moribunt, gràcies al qual és premiat per la [[Diputació de Valéncia]] en una pensió per a continuar la seua formació fora d'[[Espanya]]. Va viajar per [[Àfrica]] i [[Itàlia]], més concretament en [[Roma]], i va participar en diverses exposicions, obtenint menció honorífica en l'[[Exposició Nacional de Belles Arts]] de [[1860]], va rebre la segona medalla de l'[[Exposició Nacional de Belles Arts|Exposició]] de [[1864]] per la seua obra ''Un alcalde de monterilla'' i fon medalla de plata en la de Madrit, de [[1866]]. | + | Ferrándiz inicia la seua formació pictòrica en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de [[Valéncia]], com a discípul de [[Francisco Martínez]]. Les seues creacions evidencien la seua inclinació pels assunts de gènero, quotidians. En este sentit un dels seus quadros més impactants és ''[[El Viàtic]]'' donat a un pobre moribunt, gràcies al qual és premiat per la [[Diputació de Valéncia]] en una pensió per a continuar la seua formació fora d'[[Espanya]]. Va viajar per [[Àfrica]] i [[Itàlia]], més concretament en [[Roma]], i va participar en diverses exposicions, obtenint menció honorífica en l'[[Exposició Nacional de Belles Arts]] de [[1860]], va rebre la segona medalla de l'[[Exposició Nacional de Belles Arts|Exposició]] de [[1864]] per la seua obra ''Un alcalde de monterilla'' i fon medalla de plata en la de [[Madrit]], de [[1866]]. |
− | S'incorpora a l'[[Academia de San Fernando]] en [[Madrit]], [[1876]], a on va assistir al taller de [[Federico Madrazo Küntz|Madrazo]]. Havia arribat a [[Màlaga]] en [[1868]] prenent possessió de la [[càtedra]] de Colorit i Composició de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Telmo, després d'unes dures oposicions desenrollades en [[Madrit]], i va romandre formant part d'esta escola malaguenya fins a que en [[1878]] fon nomenat el seu director. Fon amic inseparable de [[Muñoz Degrain]], a qui va atraure a Màlaga. Entre els seus molts discípuls van destacar [[José Moreno Carbonero|Moreno Carboner]], [[José Anouers Sevilla|José Anouers]], [[Blanco Coris]], [[Enrique Simonet]], [[José Denis Belgrano]] o [[Pedro Sáenz Sáenz]], entre atres. | + | S'incorpora a l'[[Academia de San Fernando]] en [[Madrit]], [[1876]], a on va assistir al taller de [[Federico Madrazo Küntz|Madrazo]]. Havia arribat a [[Màlaga]] en [[1868]] prenent possessió de la [[càtedra]] de Colorit i Composició de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Telmo, després d'unes dures oposicions desenrollades en [[Madrit]], i va romandre formant part d'esta escola malaguenya fins a que en [[1878]] fon nomenat el seu director. Fon amic inseparable de [[Muñoz Degrain]], a qui va atraure a [[Màlaga]]. Entre els seus molts discípuls van destacar [[José Moreno Carbonero|Moreno Carboner]], [[José Anouers Sevilla|José Anouers]], [[Blanco Coris]], [[Enrique Simonet]], [[José Denis Belgrano]] o [[Pedro Sáenz Sáenz]], entre atres. |
Va estudiar pintura també en [[Paris]] a on la seua educació artística culminaria davall dels consells de [[Théodore Duret|Duret]]. | Va estudiar pintura també en [[Paris]] a on la seua educació artística culminaria davall dels consells de [[Théodore Duret|Duret]]. | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Els seus retrats de [[Gabriel Císcar|Ciscar]] i [[Joan de Joanes]] es poden vore en la [[Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat de Valéncia]]. Els quadros de Ferrándiz estan àmpliament repartits per [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i coleccionistes particulars d'atres nacions. Encara que la major part de la seua producció es troba en l'estranger ([[Colecció Goupil]]), hi ha tretze obres seues en el [[Màlaga|Museu de Màlaga]]. Destacant-se entre la seua producció obres com ''El charrador polític'', i ''Eixida dels picadors de la posada'', entre atres. La seua obra més coneguda és ''"El Tribunal de les Aigües"'' (''El [[Tribunal de les Aigües]]'', de [[1865]]), de la que n'hi han dos versions, la primera es troba en el [[Burdeus|Museu de Burdeus]] i fon adquirida per [[Napoleó III]], i la segona es troba en [[Valéncia]]. | Els seus retrats de [[Gabriel Císcar|Ciscar]] i [[Joan de Joanes]] es poden vore en la [[Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat de Valéncia]]. Els quadros de Ferrándiz estan àmpliament repartits per [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i coleccionistes particulars d'atres nacions. Encara que la major part de la seua producció es troba en l'estranger ([[Colecció Goupil]]), hi ha tretze obres seues en el [[Màlaga|Museu de Màlaga]]. Destacant-se entre la seua producció obres com ''El charrador polític'', i ''Eixida dels picadors de la posada'', entre atres. La seua obra més coneguda és ''"El Tribunal de les Aigües"'' (''El [[Tribunal de les Aigües]]'', de [[1865]]), de la que n'hi han dos versions, la primera es troba en el [[Burdeus|Museu de Burdeus]] i fon adquirida per [[Napoleó III]], i la segona es troba en [[Valéncia]]. | ||
− | Ferrándiz va viure 17 anys en [[Màlaga]], fins a la seua mort el [[3 de maig]] de [[1885]], a on havia pintat el sostre del Teatre Cervantes i a on hi ha un [[Monument a Bernardo Ferrándiz|monument en el seu honor]] en el parc de Màlaga. | + | Ferrándiz va viure 17 anys en [[Màlaga]], fins a la seua mort el [[3 de maig]] de [[1885]], a on havia pintat el sostre del Teatre [[Cervantes]] i a on hi ha un [[Monument a Bernardo Ferrándiz|monument en el seu honor]] en el parc de [[Màlaga]]. |
Revisió de 17:50 13 feb 2010
Bernardo Ferrándiz Bádenes (Canyamelar, 21 de juliol de 1835– Màlaga, 3 de maig de 1885), fon un pintor valencià. És considerat un dels pintors valencians més importants de la seua época, junt en Sorolla o Degrain.
Biografia
Naixcut el 21 de juliol de 1835 en el Canyamelar, un dels Pobles Nous del Mar, en el el Grau, al nort del port de Valéncia.
Ferrándiz inicia la seua formació pictòrica en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, com a discípul de Francisco Martínez. Les seues creacions evidencien la seua inclinació pels assunts de gènero, quotidians. En este sentit un dels seus quadros més impactants és El Viàtic donat a un pobre moribunt, gràcies al qual és premiat per la Diputació de Valéncia en una pensió per a continuar la seua formació fora d'Espanya. Va viajar per Àfrica i Itàlia, més concretament en Roma, i va participar en diverses exposicions, obtenint menció honorífica en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1860, va rebre la segona medalla de l'Exposició de 1864 per la seua obra Un alcalde de monterilla i fon medalla de plata en la de Madrit, de 1866.
S'incorpora a l'Academia de San Fernando en Madrit, 1876, a on va assistir al taller de Madrazo. Havia arribat a Màlaga en 1868 prenent possessió de la càtedra de Colorit i Composició de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Telmo, després d'unes dures oposicions desenrollades en Madrit, i va romandre formant part d'esta escola malaguenya fins a que en 1878 fon nomenat el seu director. Fon amic inseparable de Muñoz Degrain, a qui va atraure a Màlaga. Entre els seus molts discípuls van destacar Moreno Carboner, José Anouers, Blanco Coris, Enrique Simonet, José Denis Belgrano o Pedro Sáenz Sáenz, entre atres.
Va estudiar pintura també en Paris a on la seua educació artística culminaria davall dels consells de Duret.
Els seus retrats de Ciscar i Joan de Joanes es poden vore en la Palau de la Generalitat de Valéncia. Els quadros de Ferrándiz estan àmpliament repartits per Espanya, França, Itàlia i coleccionistes particulars d'atres nacions. Encara que la major part de la seua producció es troba en l'estranger (Colecció Goupil), hi ha tretze obres seues en el Museu de Màlaga. Destacant-se entre la seua producció obres com El charrador polític, i Eixida dels picadors de la posada, entre atres. La seua obra més coneguda és "El Tribunal de les Aigües" (El Tribunal de les Aigües, de 1865), de la que n'hi han dos versions, la primera es troba en el Museu de Burdeus i fon adquirida per Napoleó III, i la segona es troba en Valéncia.
Ferrándiz va viure 17 anys en Màlaga, fins a la seua mort el 3 de maig de 1885, a on havia pintat el sostre del Teatre Cervantes i a on hi ha un monument en el seu honor en el parc de Màlaga.
Enllaços externs
- Art.htm, Senyes biogràfiques del pintor
- Web Museu de les Belles Arts de Màlaga. Biografia de Bernardo Ferrándiz.
- ARTEHISTORIA - Ferrándiz, Bernardo
- Art Valencià sigles XIX i XX
- Bernardo Ferrandis i Badenes Biography (en anglés)
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Bernardo_Ferrándiz de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.