Diferència entre les revisions de "Illa dels Faisans"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Irun - Isla de los Faisanes sobre el río Bisasoa 01.jpg|300px|thumb|Illa dels Faisans]] | [[Archiu:Irun - Isla de los Faisanes sobre el río Bisasoa 01.jpg|300px|thumb|Illa dels Faisans]] | ||
| − | L' '''illa dels Faisans''' ( | + | L' '''illa dels Faisans''' ([[idioma vasc|vasc]] ''Faisaien uhartea''; [[idioma francés|francés]] ''Île des Faisans, Île de l’Hôpital o Île de la Conférence'') és un [[illot]] [[riu|fluvial]] situat prop de la [[desembocadura]] del [[riu Bidasoa]], i la jurisdicció del qual és compartida amistosament entre [[Espanya]] i [[França]], que acordaren encarregar-se de cuidar-la durant sis mesos a l'any cada una, i un dia commemoratiu que pertany a abdós. És el territori en [[Condomini (dret internacional)|condomini]] més chicotet del món. |
L'illa pertanyia antigament al [[municipi|terme municipal]] de [[Fuenterrabía]] ([[Guipúscoa]]), pero en l'actualitat està administrada per l'Ajuntament d'[[Irún]] (fins al tractat franc-espanyol de [[1856]]) des de que esta última es separà en l'any [[1766]] de la primera. | L'illa pertanyia antigament al [[municipi|terme municipal]] de [[Fuenterrabía]] ([[Guipúscoa]]), pero en l'actualitat està administrada per l'Ajuntament d'[[Irún]] (fins al tractat franc-espanyol de [[1856]]) des de que esta última es separà en l'any [[1766]] de la primera. | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
L'Illa dels Faisans va supondre durant molt temps una important font de conflictes entre els peixcadors espanyols i francesos, que desenrollaven el seu treball en les dos riberes del riu Bidasoa, que servix de frontera natural entre abdós països. En l'objectiu d'evitar estos enfrontaments i impedir que l'illot es convertira en un terreny no llegislat, els dos estats varen decidir repartir-se durant sis mesos a l'any la jurisdicció de la mateixa. | L'Illa dels Faisans va supondre durant molt temps una important font de conflictes entre els peixcadors espanyols i francesos, que desenrollaven el seu treball en les dos riberes del riu Bidasoa, que servix de frontera natural entre abdós països. En l'objectiu d'evitar estos enfrontaments i impedir que l'illot es convertira en un terreny no llegislat, els dos estats varen decidir repartir-se durant sis mesos a l'any la jurisdicció de la mateixa. | ||
| + | |||
| + | Açò fa que també siga coneguda en els noms de l'Illa de la Conferència o Illa dels Diplomàtics, constituint el condomini més chicotet del món. | ||
| + | |||
| + | En esta illa ademés fon a on es va firmar el [[7 de novembre]] de [[1659]] el [[Tractat dels Pirineus]], pel qual es posava fi a la guerra entre Espanya i França que s'havia iniciat en l'any [[1635]]. A partir d'eixe moment els [[Pirineus]] passaven a ser la frontera natural entre els dos països. | ||
| + | |||
| + | Allí, despuix de més de vintiquatre reunions entre els ministeris de [[Madrit]] i [[París]], [[Luis de Haro]] i el [[Cardenal Mazarino]], acordaren ademés el matrimoni de [[Lluis XIV]] en [[María Teresa d'Àustria]], [[infanta d'Espanya]]; acort matrimonial que un any despuix, en [[1660]], ratificarien en la mateixa illa abdós monarques, Luis XIV i [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 16:48 12 set 2024
L' illa dels Faisans (vasc Faisaien uhartea; francés Île des Faisans, Île de l’Hôpital o Île de la Conférence) és un illot fluvial situat prop de la desembocadura del riu Bidasoa, i la jurisdicció del qual és compartida amistosament entre Espanya i França, que acordaren encarregar-se de cuidar-la durant sis mesos a l'any cada una, i un dia commemoratiu que pertany a abdós. És el territori en condomini més chicotet del món.
L'illa pertanyia antigament al terme municipal de Fuenterrabía (Guipúscoa), pero en l'actualitat està administrada per l'Ajuntament d'Irún (fins al tractat franc-espanyol de 1856) des de que esta última es separà en l'any 1766 de la primera.
La seua superfície actual és d'aproximadament 6820 m² (0,7 ha) i es troba estabilisada gràcies als treballs de protecció que es portaren a terme en la mateixa.
França i Espanya compartixen la sobirania de l'illa, assumint França la seua administració durant els mesos d'agost, setembre, octubre, novembre, decembre i giner. Espanya, per la seua banda, controla l'illa en febrer, març, abril, maig, juny i juliol.
El condomini més chicotet del món[editar | editar còdic]
Des de finals del sigle XIX la jurisdicció és rotatòria per periodos de sis mesos.
L'Illa dels Faisans va supondre durant molt temps una important font de conflictes entre els peixcadors espanyols i francesos, que desenrollaven el seu treball en les dos riberes del riu Bidasoa, que servix de frontera natural entre abdós països. En l'objectiu d'evitar estos enfrontaments i impedir que l'illot es convertira en un terreny no llegislat, els dos estats varen decidir repartir-se durant sis mesos a l'any la jurisdicció de la mateixa.
Açò fa que també siga coneguda en els noms de l'Illa de la Conferència o Illa dels Diplomàtics, constituint el condomini més chicotet del món.
En esta illa ademés fon a on es va firmar el 7 de novembre de 1659 el Tractat dels Pirineus, pel qual es posava fi a la guerra entre Espanya i França que s'havia iniciat en l'any 1635. A partir d'eixe moment els Pirineus passaven a ser la frontera natural entre els dos països.
Allí, despuix de més de vintiquatre reunions entre els ministeris de Madrit i París, Luis de Haro i el Cardenal Mazarino, acordaren ademés el matrimoni de Lluis XIV en María Teresa d'Àustria, infanta d'Espanya; acort matrimonial que un any despuix, en 1660, ratificarien en la mateixa illa abdós monarques, Luis XIV i Felip IV.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa dels Faisans.