Diferència entre les revisions de "Unió Europea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 31 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Europa.jpg|thumb|300px|<center>Bandera de l''''Unió Europea'''</center>]]
+
[[File:Flag of Europe.svg|thumb|300px|<center>Bandera de l''''Unió Europea'''</center>]]
L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una [[organisació internacional|comunitat]] singular<ref>http://europa.eu/abc/panorama/index_es.htm </ref> de [[Estats membres de l'Unió Europea|vintisset Estats]] [[Europa|europeus]] que va ser establida el [[1 de novembre]] de [[1993]], quan va entrar en vigor el [[Tractat de l'Unió Europea]] (TUE), sent la successora ''[[de fet]] '' de les [[comunitats Europees]], creades en els [[anys 1950|anys 50 del sigle XX]].
+
L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una [[organisació internacional|comunitat]] singular<ref>http://europa.eu/abc/panorama/index_es.htm </ref> de [[Estats membres de l'Unió Europea|vintisset Estats]] [[Europa|europeus]] que va ser establida el [[1 de novembre]] de [[1993]], quan va entrar en vigor el [[Tractat de l'Unió Europea]] (TUE), sent la successora ''[[de facto]] '' de les [[comunitats Europees]], creades en els [[anys 1950|anys 50 del sigle XX]].
  
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, el que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre el nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en qué les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
+
La seua singularitat residix en el seu caràcter en part [[supranacionalidad|supranacional]] i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix [[ordenament jurídic]], i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del [[Dret comunitari europeu|Dret comunitari]] sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).
 +
 
 +
L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa.​ Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.
  
 
== Estats membres ==
 
== Estats membres ==
 +
Els membres de l'Unió Europea,  han creixcut des dels sis estats fundadors ([[Alemanya]], [[Bèlgica]], [[França]], [[Italia]], [[Luxemburc]] i [[Països Baixos]]) als 27 que conformen actualment l'Unió Europea, tras la eixida del [[Regne Unit]] ([[1973]]-[[2020]]):
 +
 +
 
{| class="wikitable sortable"
 
{| class="wikitable sortable"
 
!|Nom de l'estat
 
!|Nom de l'estat
Llínea 10: Llínea 15:
 
!|Data d'adheriment
 
!|Data d'adheriment
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Germany}} '''[[Alemanya]]'''
+
|[[File:Flag of Germany.svg|thumb|center|100px|[[Alemanya]]]]
 
|[[Berlin]]
 
|[[Berlin]]
 
|25 de març de 1957
 
|25 de març de 1957
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Austria}} '''[[Austria]]'''
+
|[[File:Flag of Austria.svg|thumb|center|100px|[[Àustria]]]]
 
|[[Viena]]
 
|[[Viena]]
 
|1 de giner de 1995
 
|1 de giner de 1995
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Belgium}} '''[[Belgica]]'''
+
|[[File:Flag of Belgium.svg|thumb|center|100px|[[Bèlgica]]]]
 
|[[Brusseles]]
 
|[[Brusseles]]
 
|25 de marzo de 1957
 
|25 de marzo de 1957
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Bulgaria}} '''[[Bulgària]]'''
+
|[[File:Flag of Bulgaria.svg|thumb|center|100px|[[Bulgària]]]]
 
|[[Sofia]]
 
|[[Sofia]]
 
|1 de giner de 2007
 
|1 de giner de 2007
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Chipre}} '''[[Chipre]]'''
+
|[[File:Flag of Cyprus.svg|thumb|center|100px|[[Chipre]]]]
 
|[[Nicosia]]
 
|[[Nicosia]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Croatia}} '''[[Croacia]]'''
+
|[[File:Flag of Croatia.svg|thumb|center|100px|[[Croàcia]]]]
|Zagrep
+
|[[Zagrep]]
 
|1 de juliol de 2013
 
|1 de juliol de 2013
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Dinamarca}} '''[[Dinamarca]]'''
+
|[[File:Flag of Denmark.svg|thumb|center|100px|[[Dinamarca]]]]
 
|[[Copenhague]]
 
|[[Copenhague]]
 
|1 de giner de 1973
 
|1 de giner de 1973
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Slovakia}} '''[[Eslovàquia]]'''
+
|[[File:Flag of Slovakia.svg|thumb|center|100px|[[Eslovàquia]]]]
 
|[[Bratislava]]
 
|[[Bratislava]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Slovenia}} '''[[Eslovènia]]'''
+
|[[File:Flag of Slovenia.svg|thumb|center|100px|[[Eslovènia]]]]
 
|[[Liubliana]]
 
|[[Liubliana]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Spain}} '''[[Espanya]]'''
+
|[[File:Flag of Spain.svg|thumb|center|100px|[[Espanya]]]]
 
|[[Madrit]]
 
|[[Madrit]]
 
|1 de giner de 1986
 
|1 de giner de 1986
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Estonia}} '''[[Estonia]]'''
+
|[[File:Flag of Estonia.svg|thumb|center|100px|[[Estònia]]]]
 
|[[Tallin]]
 
|[[Tallin]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Finland}} '''[[Finlandia]]'''
+
|[[File:Flag of Finland.svg|thumb|center|100px|[[Finlàndia]]]]
 
|[[Helsinki]]
 
|[[Helsinki]]
 
|1 de giner de 1995
 
|1 de giner de 1995
 
|-
 
|-
|{{flagicon|France}} '''[[França]]'''
+
|[[File:Flag of France (1794–1815, 1830–1974, 2020–present).svg|thumb|center|100px|[[França]]]]
 
|[[París]]
 
|[[París]]
 
|25 de març de 1957
 
|25 de març de 1957
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Greece}} '''[[Grècia]]'''
+
|[[File:Flag of Greece.svg|thumb|center|100px|[[Grècia]]]]
 
|[[Atenes]]
 
|[[Atenes]]
 
|1 de giner de 1981
 
|1 de giner de 1981
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Hungary}} '''[[Hongria]]'''
+
|[[File:Flag of Hungary.svg|thumb|center|100px|[[Hongria]]]]
 
|[[Budapest]]
 
|[[Budapest]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Irlanda}} '''[[República d'Irlanda|Irlanda]]'''
+
|[[File:Flag of Ireland.svg|thumb|center|100px|[[República d'Irlanda|Irlanda]]]]
 
|[[Dublin]]
 
|[[Dublin]]
 
|1 de giner de 1973
 
|1 de giner de 1973
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Italy}} '''[[Itàlia]]'''
+
|[[File:Flag of Italy.svg|thumb|center|100px|[[Itàlia]]]]
 
|[[Roma]]
 
|[[Roma]]
 
|25 de març de 1957
 
|25 de març de 1957
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Letonia}} '''[[Letònia]]'''
+
|[[File:Flag of Latvia.svg|thumb|center|100px|[[Letònia]]]]
 
|[[Riga]]
 
|[[Riga]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Lithuania}} '''[[Lituània]]'''
+
|[[File:Flag of Lithuania.svg|thumb|center|100px|[[Lituània]]]]
 
|[[Vilna]]
 
|[[Vilna]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|'''[[Luxemburc]]'''
+
|[[File:Flag of Luxembourg.svg|thumb|center|100px|[[Luxemburc]]]]
|[[Ciutat de Luxemburc|Luxenburc]]
+
|[[Luxemburc]]
 
|25 de març de 1957
 
|25 de març de 1957
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Malta}} '''[[Malta]]'''
+
|[[File:Flag of Malta.svg|thumb|center|100px|[[Malta]]]]
|[[La Valeta]]
+
|[[La Valleta]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|'''[[Països Baixos]]'''
+
|[[File:Flag of the Netherlands.svg|thumb|center|100px|[[Països Baixos]]]]
 
|[[Àmsterdam]]
 
|[[Àmsterdam]]
 
|25 de març de 1957
 
|25 de març de 1957
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Polska}} '''[[Polònia]]'''
+
|[[File:Flag of Poland.svg|thumb|center|100px|[[Polònia]]]]
 
|[[Varsòvia]]
 
|[[Varsòvia]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Portugal}} '''[[Portugal]]'''
+
|[[File:Flag of Portugal.svg|thumb|center|100px|[[Portugal]]]]
 
|[[Lisboa]]
 
|[[Lisboa]]
 
|1 de giner de 1986
 
|1 de giner de 1986
 
|-
 
|-
|{{flagicon|United Kingdom}} '''[[Regne Unit]]'''
+
|[[File:Flag of the Czech Republic.svg|thumb|center|100px|[[República Checa]]]]
|[[Londres]]
 
|1 de giner de 1973
 
|-
 
|{{flagicon|Cze}} '''[[República Checa]]'''
 
 
|[[Praga]]
 
|[[Praga]]
 
|1 de maig de 2004
 
|1 de maig de 2004
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Romania}} '''[[Romania]]'''
+
|[[File:Flag of Romania.svg|thumb|center|100px|[[Romania]]]]
 
|[[Bucarest]]
 
|[[Bucarest]]
 
|1 de giner de 2007
 
|1 de giner de 2007
 
|-
 
|-
|{{flagicon|Suecia}} '''[[Suècia]]'''
+
|[[Image:Flag of Sweden.svg|thumb|center|100px|[[Suècia]]]]
 
|[[Estocolm]]
 
|[[Estocolm]]
 
|1 de giner de 1995
 
|1 de giner de 1995
 
|}
 
|}
  
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Europa]]
 +
* [[Dia d'Europa]]
 +
* [[Bandera d'Europa]]
 +
* [[Himne d'Europa]]
  
==Referències==
+
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|European Union}}
 +
* [https://www.europarl.europa.eu Portal del Parlament Europeu] {{en}} {{es}}
 
{{UE}}
 
{{UE}}
  
 +
[[Categoria: Política]]
 +
[[Categoria:Europa]]
 +
[[Categoria:Federalisme europeu]]
 
[[Categoria:Unió Europea| ]]
 
[[Categoria:Unió Europea| ]]

Última revisió del 12:10 18 ago 2024

Bandera de l'Unió Europea

L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de facto de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.

La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).

L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa.​ Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.

Estats membres[editar | editar còdic]

Els membres de l'Unió Europea, han creixcut des dels sis estats fundadors (Alemanya, Bèlgica, França, Italia, Luxemburc i Països Baixos) als 27 que conformen actualment l'Unió Europea, tras la eixida del Regne Unit (1973-2020):


Nom de l'estat Capital Data d'adheriment
Berlin 25 de març de 1957
Viena 1 de giner de 1995
Brusseles 25 de marzo de 1957
Sofia 1 de giner de 2007
Nicosia 1 de maig de 2004
Zagrep 1 de juliol de 2013
Copenhague 1 de giner de 1973
Bratislava 1 de maig de 2004
Liubliana 1 de maig de 2004
Madrit 1 de giner de 1986
Tallin 1 de maig de 2004
Helsinki 1 de giner de 1995
París 25 de març de 1957
Atenes 1 de giner de 1981
Budapest 1 de maig de 2004
Dublin 1 de giner de 1973
Roma 25 de març de 1957
Riga 1 de maig de 2004
Vilna 1 de maig de 2004
Luxemburc 25 de març de 1957
La Valleta 1 de maig de 2004
Àmsterdam 25 de març de 1957
Varsòvia 1 de maig de 2004
Lisboa 1 de giner de 1986
Praga 1 de maig de 2004
Bucarest 1 de giner de 2007
Estocolm 1 de giner de 1995

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia