Diferència entre les revisions de "Gracita Morales"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:gracita-morales.jpg|thumb|180px|Gracita Morales actuant en una pelicula]] | [[Image:gracita-morales.jpg|thumb|180px|Gracita Morales actuant en una pelicula]] | ||
| − | '''María Gracia Morales Carvajal''' ([[Madrit]], 11 de novembre de 1928 – Madrit, 3 d'abril de 1995) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia. | + | '''María Gracia Morales Carvajal''' ([[Madrit]], 11 de novembre de [[1928]] – [[Madrit]], 3 d'abril de [[1995]]) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de 1928. Gracita Morales era filla de l'empresari del Teatre Calderón. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]]. | + | Naixqué en [[Madrit]] el 11 de novembre de [[1928]]. '''Gracita Morales''' era filla de l'empresari del [[Teatre Calderón]]. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari [[Martín Zerolo]]. |
| − | Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en 1954, va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio". | + | Estudià [[dansa clàssica]] i espanyola . Se dedicà posteriorment al [[teatre]], a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de [[Miguel Mihura]] ''Maribel y la extraña familia'', que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per [[José María Forqué]]. El seu èxit en este mig la portà al [[cine]] a on debutà en [[1954]], va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio". |
Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal" | Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal" | ||
Revisió de 17:35 6 feb 2010
María Gracia Morales Carvajal (Madrit, 11 de novembre de 1928 – Madrit, 3 d'abril de 1995) fon una actriu espanyola especialment recordada per la seua inconfonible veu i la seua especial valia per a la comedia.
Biografia
Naixqué en Madrit el 11 de novembre de 1928. Gracita Morales era filla de l'empresari del Teatre Calderón. Tenia dos germans, Ana María i Pepito, i estigué casada en el pintor canari Martín Zerolo.
Estudià dansa clàssica i espanyola . Se dedicà posteriorment al teatre, a on debutà als 20 anys com a meritòria en la companyia de Luis Peña i Rosita Hernán. També va formar part de l'elenc d'atres companyies, com les de Antonio Víco, Catalina Bárcena i Tina Gascó. Un dels seus triumfos teatrals fon l'obra de Miguel Mihura Maribel y la extraña familia, que va repetir després en el cine en la versió de 1960 dirigida per José María Forqué. El seu èxit en este mig la portà al cine a on debutà en 1954, va tindre la seua época dorada en els 60 i escomençà la seua decadència a mitat dels anys 70. Participà en casi un centenar d'obres, pero es especialment recordada per les seues interpretacions en "Atraco a las tres!, "Sor Citroén", "Los Palomos", "La ciudad no es para mí", "Operación Cabaretera" o "Cómo está el servicio".
Es quedà encasellada en el personage de "chica del servici", a on interpretava un tipo de personage entranyable, ingenu pero voluntariós, que se caracterisava per la seua veu atiplada i inconfonible. Com digué Almodovar d'ella, Gracita pertanyia "a la casta genial d'actors atípics que fan les coses d'un modo radicalment personal"
Filmografia Completa
- Canción Triste De.. 1988
- No, Hija, No 1987
- El Donante 1985
- La De Troya En El Palmar 1984
- Play-Boy En Paro 1984
- El Pico 2- 1984
- Adulterio Nacional 1982
- Donde Hay Patrón 1978
- Nunca En Horas De Clase 1978
- Mi Adúltero Esposo 1975
- Vuelve, Querida Nati 1975
- Dormir Y Ligar, Todo Es Empezar 1974
- Guapo Heredero Busca Esposa 1972
- La Graduada 1971
- Si Fulano Fuese Mengano 1971
- A Mí Las Mujeres Ni Fu Ni Fa 1970
- En Un Lugar De La Manga 1970
- La Casa De Los Martínez 1970
- Préstame Quince Días 1970
- Cómo Casarse En Siete Días 1969
- Déle Color Al Difunto 1969
- El Taxi De Los Conflictos 1969
- Juicio De Faldas 1969
- Las Panteras Se Comen A Los Ricos 1969
- Matrimonios Separados 1969
- Pepa Doncel 1969
- ¡Cómo está el servicio! 1968
- Long Play 1968
- Mi Marido Y Sus Complejos 1968
- Objetivo Bi-Ki-Ni 1968
- Crónica De Nueve Meses 1967
- Cuarenta Grados A La Sombra 1967
- Las que tienen que servir 1967
- Novios 68 1967
- Pero ¿En Qué País Vivimos? 1967
- Sor Citroen 1967
- Una Señora Estupenda 1967
- Aquí Mando Yo 1966
- Buenos Días, Condesita 1966
- Despedida De Casada 1966
- Operación Secretaria 1966
- Algunas Lecciones De Amor 1965
- Historias de la televisión 1965
- Hoy Como Ayer 1965
- La ciudad no es para mí 1965
- La Visita Que No Tocó El Timbre 1965
- Más bonita que ninguna 1965
- Operación Cabaretera 1965
- Un Vampiro Para Dos 1965
- La Chica Del Gato 1964
- Casi Un Caballero 1964
- Los Palomos 1964
- Vacaciones Para Ivette 1964
- Atraco a las tres 1963
- Cuatro Bodas Y Pico 1963
- Millonario Por Un Día 1963
- Canción De Juventud 1962
- Chica Para Todo 1962
- El Grano De Mostaza 1962
- El Sol En El Espejo 1962
- Escuela De Seductoras 1962
- Fin De Semana 1962
- La Casta Susana 1962
- La Chica Del Gato 1962
- Los Guerrilleros 1962
- Vamos A Contar Mentiras 1962
- Vuelve San Valentín 1962
- Diferente 1961
- Abuelita Charleston 1961
- Esa Pícara Pelirroja 1961
- Mi Noche De Bodas 1961
- Los Pedigüeños 1961
- Los Que No Fuimos A La Guerra 1961
- Siempre Es Domingo 1961
- Tú Y Yo Somos Tres 1961
- 091, Policía Al Habla 1960
- Maribel Y La Extraña Familia 1960
- Mi Calle 1960
- Navidades En Junio 1960
- La Vida Por Delante 1958
- Elena 1954
Enllaços externs
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gracita_Morales de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.