Diferència entre les revisions de "Mónaco"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 23 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
| nom_oficial = ''Principauté de Monaco''<br />
 
| nom_oficial = ''Principauté de Monaco''<br />
 
''Principatu de Múnegu''<br />
 
''Principatu de Múnegu''<br />
Principat de Mònac
+
Principat de Mónaco
| image_bandera = Flag of Monac.png
+
| image_bandera = Flag of Monaco.svg
| image_escut = Coat_of_Arms_of_Monaco.png
+
| image_escut = Coat of Arms of Monaco.svg
 
| image_escut_tamany = 125px
 
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Monac.png
+
| image_mapa = Location Monaco Europe.png
 
| lema_nacional = Deo Juvante (En l'ajuda de Déu)
 
| lema_nacional = Deo Juvante (En l'ajuda de Déu)
 
| himne_nacional = Hymne Monégasque
 
| himne_nacional = Hymne Monégasque
| capital = [[Mònac]]
+
| capital = [[Mónaco-Ville]]
 
| capital_població = 35.000  
 
| capital_població = 35.000  
 
| capital_coord = 43°44′ N 7°24′ E
 
| capital_coord = 43°44′ N 7°24′ E
| ciutat_principal = [[Mònac]]
+
| ciutat_principal = [[Mónaco]]
| principals ciutats= Mònac
+
| principals ciutats= Mónaco
 
| festa_nacional=  
 
| festa_nacional=  
 
| idioma_oficial = [[Idioma Monegasc|Monegasc]] i [[Idioma francés|Francés]]
 
| idioma_oficial = [[Idioma Monegasc|Monegasc]] i [[Idioma francés|Francés]]
Llínea 45: Llínea 45:
 
| gentilici = Monegasc, monegasca
 
| gentilici = Monegasc, monegasca
 
| horari = [[Hora central europea|CET]]
 
| horari = [[Hora central europea|CET]]
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeu|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)
+
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeu|CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)
 
| cctld = .mc
 
| cctld = .mc
 
| còdic_telefònic = -377
 
| còdic_telefònic = -377
Llínea 57: Llínea 57:
 
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
El '''Principat de Mònac''' o simplement '''Mònac''' (en [[Idioma francés|francés]]: ''Principauté de Monaco''; en [[Idioma monegasc|monegasc]]: ''Principatu de Múnegu''; [[Idioma occità|occità]]: ''Principat de Mónegue''; en [[Idioma italià|italià]]: ''Principato di Monaco''), és, després del [[Vaticà]], el país més chicotet del món i mes densament poblat. Localisat entre el [[Mar Mediterràneu]] i [[França]] sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava).
+
El '''Principat de Mónaco''' o simplement '''Mónaco''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[Idioma francés|francés]]: ''Principauté de Monaco''; en [[Idioma monegasc|monegasc]]: ''Principatu de Múnegu''; [[Idioma occità|occità]]: ''Principat de Mónegue''; en [[Idioma italià|italià]]: ''Principato di Monaco''), és, despuix del [[Vaticà]], el país més chicotet del món i més densament poblat. Localisat entre el [[Mar Mediterràneu]] i [[França]] sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava).
  
 
== Història ==
 
== Història ==
[[Archiu:Whole Monaco.jpg|210px|left|thumb|Vista de Mònac]]
+
[[Archiu:Whole Monaco.jpg|210px|left|thumb|Vista de Mónaco]]
  
Antiga colònia [[Antiga Grècia|grega]] fundada pels grecs de [[Messàlia]] en el nom ''Monoikos'', la ciutat tenia un temple dedicat a [[Hèracles|Hèrcules]] i sota els [[Antiga Roma|romans]] es va dir ''Monoeci Portus'' (Μονοίκου λιμήν) o més exactament ''Portus Herculis Monoeci'' (a vegades només ''Portus Herculis''). Fon una base naval romana de segon orde.
+
Antiga colònia [[Antiga Grècia|grega]] fundada pels grecs de [[Messàlia]] en el nom ''Monoikos'', la ciutat tenia un temple dedicat a [[Hèracles|Hèrcules]] i baix els [[Antiga Roma|romans]] es va dir ''Monoeci Portus'' (Μονοίκου λιμήν) o més exactament ''Portus Herculis Monoeci'' (a vegades a soles ''Portus Herculis''). Fon una base naval romana de segon orde.
  
A les muntanyes propenques es va erigir un monument per commemorar la sumissió de les tribus [[ligurs]], la inscripció del qual fon conservada per [[Plini el Vell]]. Encara es conserven les seues ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de ''Tropaea Augusti'' (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o ''Tropaea Alpium''.  
+
En les montanyes propenques es va erigir un monument per a commemorar la sumissió de les tribus [[ligurs]], la inscripció del qual fon conservada per [[Plini el Vell]]. Encara es conserven les seues ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de ''Tropaea Augusti'' (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o ''Tropaea Alpium''.  
  
Mónaco passà a ser governada per la família [[Grimaldi]] el [[1297]] i a partir de [[1419]] la conserven fins als nostres dies. Després d'haver estat reconegut per França, el [[1793]], [[Napoleó]] anexionà el principat a l'estat francés fins al [[1814]], en qué es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fon substituït per un règim lliberal a partir de la constitució de [[1911]]. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentres el poder llegislatiu l'eixercix un Consell Nacional integrat per 18 membres.
+
Mónaco passà a ser governada per la família [[Grimaldi]] en l'any [[1297]] i a partir de [[1419]] la conserven fins als nostres dies. Despuix d'haver segut reconegut per [[França]], en l'any [[1793]], [[Napoleó]] anexionà el principat a l'estat francés fins a l'any [[1814]], en qué es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fon substituït per un règim lliberal a partir de la constitució de [[1911]]. El govern recau sobre el Príncep, que regix sobre un consell de govern, mentres el poder llegislatiu l'eixercix un Consell Nacional integrat per 18 membres.
  
Convertit en un paraís fiscal on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mónaco ingressà el [[1993]] a l'[[ONU]] i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El [[2002]], tot i no formar part de la [[Unió Europea]], Mónaco adoptà l'[[euro]] com a [[moneda]] única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tro dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu [[Albert II de Mónaco|Albert]], ya que fins llavors l'estat francés era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
+
Convertit en un paraís fiscal a on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mónaco ingressà en l'any [[1993]] en l'[[ONU]] i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. En l'any [[2002]], encara que no formava part de l'[[Unió Europea]], Mónaco adoptà l'[[euro]] com a [[moneda]] única i en [[abril]] d'aquell mateix any és modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tro dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu [[Albert II de Mónaco|Albert]], ya que fins llavors l'estat francés era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
  
 
De totes maneres, esta constitució deixa sense drets dinàstics a [[Alexandre Coste]] i a [[Jazmin Grace Rotolo]], fills del príncep pero concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.
 
De totes maneres, esta constitució deixa sense drets dinàstics a [[Alexandre Coste]] i a [[Jazmin Grace Rotolo]], fills del príncep pero concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.
 
 
 
  
 
== Política ==
 
== Política ==
'''Mònac''' ha segut governat per una monarquia constitucional des de [[1911]], en el Príncip com a Cap d'Estat. La rama eixecutiva consistix en un Ministre d'Estat (Cap de Govern), qui presidix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francés designat pel príncep, triat entre uns candidats proposats pel govern de [[França]], i s'encarrega dels assunts de defensa i seguritat del principat.
+
'''Mónaco''' ha segut governat per una monarquia constitucional des de [[1911]], en el Príncip com a Cap d'Estat. La rama eixecutiva consistix en un Ministre d'Estat (Cap de Govern), qui presidix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francés designat pel príncep, triat entre uns candidats proposts pel govern de [[França]], i s'encarrega dels assunts de defensa i seguritat del principat.
  
 
Baix la Constitució de [[1962]], el Príncip compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll.
 
Baix la Constitució de [[1962]], el Príncip compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll.
  
[[Image:Palau del princep de monac.jpg|thumb|center|500px|<center>Palau del Príncep de Mònac</center>]]
+
[[File:Palácio do Príncipe de Mônaco (3531766674).jpg|thumb|center|500px|<center>Palau del Príncep de Mónaco</center>]]
  
 
== Cultura i Art ==
 
== Cultura i Art ==
En '''Mònac''' prevalien els estils arquitectònics que s'han donat en [[França]]. Entre les seues construccions més significatives es troba la [[Catedral de Mònac]] de l'any [[1875]], construïda en pedres blanques de La Turbie sobre l'emplaçament d'una antiga iglésia del [[segle XII]] dedicada a Sant Nicolau. L'edifici presenta un estil romànic bizantí, i en el seu interior alberga interessants peces. Una atra de construcció emblemàtica de '''Mònac''', ademés del Palau Principesc, és l'edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l'Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada una obra mestra d'arquitectura monumental.
+
En '''Mónaco''' prevalien els estils arquitectònics que s'han donat en [[França]]. Entre les seues construccions més significatives es troba la [[Catedral de Mónaco]] de l'any [[1875]], construïda en pedres blanques de La Turbie sobre l'emplaçament d'una antiga iglésia del [[sigle XII]] dedicada a Sant Nicolau. L'edifici presenta un estil romànic bizantí, i en el seu interior alberga interessants peces. Una atra de construcció emblemàtica de '''Mónaco''', ademés del Palau Principesc, és l'edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l'Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada una obra mestra d'arquitectura monumental.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{reflist}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Monaco}}
 +
 
 +
{{Països Europa}}
  
 +
[[Categoria:Mónaco]]
 
[[Categoria:Microestats]]
 
[[Categoria:Microestats]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]

Última revisió del 08:27 13 ago 2024

Principauté de Monaco

Principatu de Múnegu
Principat de Mónaco

Bandera de Mónaco Escut de Mónaco
Bandera Escut
Lema: Deo Juvante (En l'ajuda de Déu)
himne nacional: Hymne Monégasque
 
Situació de Mónaco
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Mónaco-Ville
35.000
43°44′ N 7°24′ E
ciutat més poblada Mónaco
Idioma oficial Monegasc i Francés
Forma de govern Monarquia constitucional
Albert II
Jean-Paul Proust
Independència
 •
8 de giner de 1297
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 246º
n/d
despreciable
4,4 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 188º
32.409 (2005)
16.620 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita
Lloc 177º
US$ 870 mill
n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
IDH (21997) 0.946 (12º) – Alt
Moneda Euro
‎Gentilici Monegasc, monegasca
Fus horari
 • en estiu
CET
CEST (UTC+1)
Domini Internet .mc
Prefix telefònic +-377
Prefix radiofònic 3AA-3AZ
Còdic ISO 492 / MCO / MC
Membre de: OIF, ONU, OSCE, COE

El Principat de Mónaco o simplement Mónaco [1] (en francés: Principauté de Monaco; en monegasc: Principatu de Múnegu; occità: Principat de Mónegue; en italià: Principato di Monaco), és, despuix del Vaticà, el país més chicotet del món i més densament poblat. Localisat entre el Mar Mediterràneu i França sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava).

Història[editar | editar còdic]

Vista de Mónaco

Antiga colònia grega fundada pels grecs de Messàlia en el nom Monoikos, la ciutat tenia un temple dedicat a Hèrcules i baix els romans es va dir Monoeci Portus (Μονοίκου λιμήν) o més exactament Portus Herculis Monoeci (a vegades a soles Portus Herculis). Fon una base naval romana de segon orde.

En les montanyes propenques es va erigir un monument per a commemorar la sumissió de les tribus ligurs, la inscripció del qual fon conservada per Plini el Vell. Encara es conserven les seues ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de Tropaea Augusti (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o Tropaea Alpium.

Mónaco passà a ser governada per la família Grimaldi en l'any 1297 i a partir de 1419 la conserven fins als nostres dies. Despuix d'haver segut reconegut per França, en l'any 1793, Napoleó anexionà el principat a l'estat francés fins a l'any 1814, en qué es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fon substituït per un règim lliberal a partir de la constitució de 1911. El govern recau sobre el Príncep, que regix sobre un consell de govern, mentres el poder llegislatiu l'eixercix un Consell Nacional integrat per 18 membres.

Convertit en un paraís fiscal a on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mónaco ingressà en l'any 1993 en l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. En l'any 2002, encara que no formava part de l'Unió Europea, Mónaco adoptà l'euro com a moneda única i en abril d'aquell mateix any és modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tro dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu Albert, ya que fins llavors l'estat francés era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.

De totes maneres, esta constitució deixa sense drets dinàstics a Alexandre Coste i a Jazmin Grace Rotolo, fills del príncep pero concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.

Política[editar | editar còdic]

Mónaco ha segut governat per una monarquia constitucional des de 1911, en el Príncip com a Cap d'Estat. La rama eixecutiva consistix en un Ministre d'Estat (Cap de Govern), qui presidix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francés designat pel príncep, triat entre uns candidats proposts pel govern de França, i s'encarrega dels assunts de defensa i seguritat del principat.

Baix la Constitució de 1962, el Príncip compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll.

Palau del Príncep de Mónaco

Cultura i Art[editar | editar còdic]

En Mónaco prevalien els estils arquitectònics que s'han donat en França. Entre les seues construccions més significatives es troba la Catedral de Mónaco de l'any 1875, construïda en pedres blanques de La Turbie sobre l'emplaçament d'una antiga iglésia del sigle XII dedicada a Sant Nicolau. L'edifici presenta un estil romànic bizantí, i en el seu interior alberga interessants peces. Una atra de construcció emblemàtica de Mónaco, ademés del Palau Principesc, és l'edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l'Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada una obra mestra d'arquitectura monumental.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània