Diferència entre les revisions de "Freetown"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Freetown-aerialview.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista aérea de Freetown]]
 
[[Archiu:Freetown-aerialview.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista aérea de Freetown]]
−
'''Freetown''' (Lliteralment ''Ciutat Lliure'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més gran de [[Serra Lleona]], ademés de ser el seu principal centre econòmic, financer, cultural, educatiu i polític. És una important ciutat portuària en l'[[oceà Atlàntic]], localisada en la [[Àrea Occidental (Serra Lleona)|zona occidental]] del país. Tenia una població de {{unitat|772873|habitants}} en el cens de 2004,<ref>{{cita web|títul=2004 POPULATION AND HOUSING CENSUS|url=http://statistics.sl/2004_population_and_housing_census_tables.pdf|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=statistics.sl|format=PDF|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121004085515/http://statistics.sl/2004_population_and_housing_census_tables.pdf|fechaarchivo=4 d'octubre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|títul=Serra Leone|url=http://www.citypopulation.de/sierraleone.html|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=citypopulation.de}}</ref> i a partir de 2015 la seua població s'estima en 1,055,964 segons el cens nacional.<ref>{{cite web|title=2015 Population and Housing Census Key Figures Fact Sheet|url=https://www.statistics.sl/wp-content/uploads/2017/01/2015_census_fact-sheet.pdf|website=statistics.sl|publisher=Statistics Serra Leone|access-dona't=2017-08-16|archive-url=https://web.archive.org/web/20170202001303/https://www.statistics.sl/wp-content/uploads/2017/01/2015_census_fact-sheet.pdf|archive-dona't=2017-02-02}}</ref>
+
'''Freetown''' (lliteralment ''Ciutat Lliure'' en [[Idioma valencià|valencià]]) és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més gran de [[Serra Lleona]], ademés de ser el seu principal centre econòmic, financer, cultural, educatiu i polític. És una important ciutat portuària en l'[[oceà Atlàntic]], localisada en la [[Àrea Occidental (Serra Lleona)|zona occidental]] del país. Tenia una població de {{unitat|772873|habitants}} en el cens de l'any [[2004]],<ref>{{cita web|títul=2004 POPULATION AND HOUSING CENSUS|url=http://statistics.sl/2004_population_and_housing_census_tables.pdf|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=statistics.sl|format=PDF|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121004085515/http://statistics.sl/2004_population_and_housing_census_tables.pdf|fechaarchivo=4 d'octubre de 2012}}</ref><ref>{{cita web|títul=Serra Leone|url=http://www.citypopulation.de/sierraleone.html|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=citypopulation.de}}</ref> i a partir de l'any [[2015]] la seua població s'estima en 1,055,964 segons el cens nacional.<ref>{{cite web|title=2015 Population and Housing Census Key Figures Fact Sheet|url=https://www.statistics.sl/wp-content/uploads/2017/01/2015_census_fact-sheet.pdf|website=statistics.sl|publisher=Statistics Serra Leone|access-dona't=2017-08-16|archive-url=https://web.archive.org/web/20170202001303/https://www.statistics.sl/wp-content/uploads/2017/01/2015_census_fact-sheet.pdf|archive-dona't=2017-02-02}}</ref>
  
 
Es troba ubicada en la [[península de Freetown]]. Ocupa una part de la desembocadura del [[riu Serra Lleona]], un dels majors [[port|ports naturals]] d'aigües profundes en el món. L'economia de la ciutat gira entorn al port, que és per a on es mouen la majoria de les mercaderies d'exportació del país.
 
Es troba ubicada en la [[península de Freetown]]. Ocupa una part de la desembocadura del [[riu Serra Lleona]], un dels majors [[port|ports naturals]] d'aigües profundes en el món. L'economia de la ciutat gira entorn al port, que és per a on es mouen la majoria de les mercaderies d'exportació del país.
−
És la sèu del [[Fourah Bay College]], fundada en 1827, l'universitat més antiga en l'[[Àfrica Occidental|oest d'Àfrica]]. L'universitat va jugar un paper clau en l'història colonial de Serra Lleona i en les nacions de parla anglesa de l'oest d'Àfrica.
+
És la sèu del [[Fourah Bay College]], fundada en l'any [[1827]], l'universitat més antiga en l'[[Àfrica Occidental|oest d'Àfrica]]. L'universitat va jugar un paper clau en l'història colonial de Serra Lleona i en les nacions de parla anglesa de l'oest d'Àfrica.
  
 
Com a capital de Serra Lleona, és la sèu del [[Parlament de Serra Lleona|parlament]], la [[Cort Suprema de Serra Lleona|Cort suprema]] i la casa de govern, residència oficial del [[president de Serra Lleona]]. Totes les [[Missió diplomàtica|embaixades]] estrangeres tenen la seua sèu diplomàtica en la ciutat.  
 
Com a capital de Serra Lleona, és la sèu del [[Parlament de Serra Lleona|parlament]], la [[Cort Suprema de Serra Lleona|Cort suprema]] i la casa de govern, residència oficial del [[president de Serra Lleona]]. Totes les [[Missió diplomàtica|embaixades]] estrangeres tenen la seua sèu diplomàtica en la ciutat.  
Llínea 11: Llínea 11:
 
La població és ètnica, cultural i religiosament diversa entre [[musulmans]] i [[cristians]]. La ciutat alberga un gran percentage de la població total del país. De la mateixa manera que en casi tota Serra Lleona, el llenguage ''[[Krio]]'' és l'idioma principal i de llunt el més parlat en la ciutat.
 
La població és ètnica, cultural i religiosament diversa entre [[musulmans]] i [[cristians]]. La ciutat alberga un gran percentage de la població total del país. De la mateixa manera que en casi tota Serra Lleona, el llenguage ''[[Krio]]'' és l'idioma principal i de llunt el més parlat en la ciutat.
  
−
La ciutat fon fundada en l'any [[1792]] com ''Nova Scotian'' pel [[abolicioniste]] britànic [[John *Clarkson]], com un assentament d'esclaus lliberats, que havien lluitat en el costat britànic durant la [[Guerra d'Independència dels Estats Units|guerra revolucionària nortamericana]].<ref>{{cita web|títul=Serra leonean americans|url=http://www.everyculture.com/multi/pa-Sp/Serra-Leonean-Americans.html|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=everyculture.com}}<ref>{{cita web|títul=Avfal Freetown|url=http://www.avfal.org/avfal-freetown.html|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=avfal.org|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130418152337/http://avfal.org/avfal-freetown.html|fechaarchivo=18 d'abril de 2013}} Els colonisadors varen nomenar a la seua nova llar Freetown.<ref>{{cita web|títul=Serra Leone Background|url=http://freetown.usembassy.gov/history2.html|fechaacceso=21 de decembre de 2012|obra=freetown.usembassy.gov|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130117184401/http://freetown.usembassy.gov/history2.html|fechaarchivo=17 de giner de 2013}}
+
La ciutat fon fundada en l'any [[1792]] com ''Nova Scotian'' per l'[[abolicioniste]] britànic [[John Clarkson]], com un assentament d'esclaus lliberats, que havien lluitat en el costat britànic durant la [[Guerra d'Independència dels Estats Units|guerra revolucionària nortamericana]].<ref>{{cita web|títul=Serra leonean americans|url=http://www.everyculture.com/multi/pa-Sp/Serra-Leonean-Americans.html|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=everyculture.com}}</ref><ref>{{cita web|títul=Avfal Freetown|url=http://www.avfal.org/avfal-freetown.html|fechaacceso=20 de decembre de 2012|obra=avfal.org|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130418152337/http://avfal.org/avfal-freetown.html|fechaarchivo=18 d'abril de 2013}}</ref> Els colonisadors varen nomenar a la seua nova llar Freetown.<ref>{{cita web|títul=Serra Leone Background|url=http://freetown.usembassy.gov/history2.html|fechaacceso=21 de decembre de 2012|obra=freetown.usembassy.gov|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130117184401/http://freetown.usembassy.gov/history2.html|fechaarchivo=17 de giner de 2013}}</ref>
−
Al voltant de 500 esclaus lliberats en [[Jamaica]] varen fer el viage a Freetown en [[1800]] per la "''Serra Leone Company''". Durant les pròximes décades mils d'afroamericans, antillans i africans lliberats varen aplegar a la ciutat com a colons, a través de la companyia de Serra Lleona.<ref>{{cita web|títul=Freed O.S. slaves depart on journey to Africa|url=http://www.history.com/this-day-in-history/freed-us-slaves-depart-on-journey-to-africa|fechaacceso=21 de decembre de 2012|obra=history.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121225073526/http://www.history.com/this-day-in-history/freed-us-slaves-depart-on-journey-to-africa|fechaarchivo=25 de decembre de 2012}} Els seus descendents són coneguts hui en dia com criollos.
 
  
 +
Al voltant de 500 esclaus lliberats en [[Jamaica]] varen fer el viage a Freetown en [[1800]] per la "''Serra Leone Company''". Durant les pròximes décades mils d'afroamericans, antillans i africans lliberats varen aplegar a la ciutat com a colons, a través de la companyia de Serra Lleona.<ref>{{cita web|títul=Freed O.S. slaves depart on journey to Africa|url=http://www.history.com/this-day-in-history/freed-us-slaves-depart-on-journey-to-africa|fechaacceso=21 de decembre de 2012|obra=history.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121225073526/http://www.history.com/this-day-in-history/freed-us-slaves-depart-on-journey-to-africa|fechaarchivo=25 de decembre de 2012}}</ref> Els seus descendents són coneguts hui en dia com criolls.
 +
 +
== Història ==
 +
[[File:Freetown, Sierra Leone ca 1856.jpg|thumb|Freetown en 1856]]
 +
[[File:Freetown Court 1984.jpg|thumb|300px|Freetown Court]]
 +
La ciutat va ser fundada en l'any [[1787]] per 400 ex esclaus negres britànics enviats des de [[Londres]], [[Anglaterra]], baixe els auspicis del ''Committee for the Relief of the Black Poor'', una organisació creada per l'abolicioniste britànic [[Granville Sharp]], nomenaren a la seua nova llar "Província de la Llibertat" o ''Granville Town'' en la terra comprada a la tribu local dels Koya Temne.<ref>Roman Adrian Cybriwsky, ''Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture'', ABC-CLIO, USA, 2013, p. 109</ref>
 +
 +
L'assentament va ser cremat per les tribus en [[1790]]. [[Alexander Falconbridge]] va ser enviat a Serra Lleona en 1791 per a arreplegar el restant dels colons supervivents i restablit Granville Town (més tart renomenat [[Cline Town]]), prop de Fourah Bay.
 +
 +
En l'any [[1792]], una nova expedició d'esclaus aplega a Freetown, esta volta venien des de [[Nova Escòcia]]. El poder anglés va sobreviure a un [[Guerres revolucionàries franceses|assalt]] francés en [[1794]].<ref>Britannica,[https://www.britannica.com/place/freetown Freetown], britannica.com, USA, accedit el 24 de juny de 2019</ref>
 +
 +
Els habitants es varen rebelar en [[1800]] pero els britànics varen reprendre el control de la ciutat, començant ademés en l'expansionisme propi de l'época, que va conduir a la creació de l'actual Serra Lleona. En l'any [[1808]], la comunitat va ser declarada [[Colónia i Protectorat de Serra Lleona|colónia britànica]].
 +
 +
Entre els anys 1808 i [[1874]], la ciutat va servir com a base d'operacions i com a capital de la colónia britànica de l'occident d'[[Àfrica]]. La ciutat va créixer fortament gràcies a l'arribada de mils d'esclaus lliberats que aplegaven de totes les colónies britàniques. La lliberació en massa es va deure a la colaboració dels esclaus en les [[Guerres napoleòniques|Guerres Napoleòniques]] baix órdens britàniques.
 +
 +
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[Regne Unit]] va mantindre una base naval en Freetown. Els descendents dels esclaus lliberats són denominats creoles (criolls) i eixerciten un paper important en la capital encara que són una minoria nacional.
 +
 +
Es va convertir el [[27 d'abril]] de [[1961]] en la capital de Serra Lleona, despuix d'obtindre la seua independència.
 +
 +
===Guerra civil de Serra Lleona===
 +
Durant els [[anys 1990]] la ciutat es va vore envolta en cruents [[Guerra civil de Serra Lleona|enfrontaments]]. En [[1998]], les tropes de [[ECOWAS]] varen prendre la ciutat per a restaurar al president [[Ahmad Teixixquen Kabbah]]. Despuix la ciutat va ser atacada pel [[Front Revolucionari Unit]] encara que sense èxit.
 +
 +
== Geografia ==
 +
[[Archiu:Freetown-aerialview.jpg|thumb|240px|Vista aérea de Freetown, a on s'observa el panorama típic en un paisage de [[clima monsònic]].]]
 +
Freetown es troba localisada en l'extrem noroest de la [[península de Freetown]], una península que s'estén en l'[[Oceà Atlàntic]]. El paisage es caracterisa pels tossals coberts en [[boscs tropicals]] i les seues numeroses plages. Gran part del bosc primari ha segut destruït per la tala i els incendis forestals. En l'any [[2010]], l'àrea total de la península va ser declarada reserva forestal, per a garantisar la protecció dels boscs restants. A pesar del seu estatus de protecció, la reserva ha sofrit contínua [[deforestació]], principalment per l'expansió urbana i les activitats conexes, una tendència solament interrompuda per la [[Guerra Civil de Serra Lleona|guerra civil]].
 +
 +
La ciutat s'estén a lo llarc de la costa, a l'extrem est es troben els barris d'obrers: Wellington, Kissy, Cline Town, Fourah Bay, Kossa Town i Foulah Town. Del costat oest es troben els barris burguesos: Congo Town, Murray Town, Wilberforce i Aberdeen.
 +
 +
=== Clima ===
 +
De la mateixa manera que el restant de [[Serra Lleona]], Freetown té un [[clima tropical]] en un periodo de pluges de [[maig]] a [[octubre]] i una estació seca el restant de l'any. El principi i el final de l'estació plujosa es caracterisa per fortes tormentes. En la [[classificació del clima de Köppen]], Freetown té un clima [[Clima monsònic|tropical monsònic]], degut principalment a la forta cantitat de precipitació que rep durant la temporada de pluges. Entre novembre i febrer, l'alta humitat de la ciutat cau a causa dels vents ''[[Harmattan]]'', un vent suau que fluïx cap al sur des del [[desert del Sàhara]], i oferix a la ciutat el periodo més fret de l'any. Les temperatures extremes en Freetown són de 21 graus Celsius a 31 graus Celsius durant tot l'any. Les temperatures al voltant de 28 graus centígrats són normals, en molt poca variació des del dia a la nit.
 +
 +
{{clima
 +
|location = Freetown, Serra Lleona
 +
|metric first = yes
 +
|single line = yes
 +
|temperature colour=pastel
 +
|Jan record high C = 36.0
 +
|Feb record high C = 38.0
 +
|Mar record high C = 38.0
 +
|Apr record high C = 38.5
 +
|May record high C = 35.0
 +
|Jun record high C = 35.0
 +
|Jul record high C = 33.0
 +
|Aug record high C = 32.0
 +
|Sep record high C = 31.0
 +
|Oct record high C = 35.0
 +
|Nov record high C = 36.5
 +
|Dec record high C = 33.5
 +
|year record high C = 38.5
 +
|Jan high C = 29.9
 +
|Feb high C = 30.3
 +
|Mar high C = 30.9
 +
|Apr high C = 31.2
 +
|May high C = 30.9
 +
|Jun high C = 30.1
 +
|Jul high C = 28.7
 +
|Aug high C = 28.4
 +
|Sep high C = 29.0
 +
|Oct high C = 29.9
 +
|Nov high C = 30.1
 +
|Dec high C = 29.7
 +
|year high C =
 +
|Jan mean C = 27.3
 +
|Feb mean C = 27.6
 +
|Mar mean C = 28.1
 +
|Apr mean C = 28.5
 +
|May mean C = 28.3
 +
|Jun mean C = 27.4
 +
|Jul mean C = 26.3
 +
|Aug mean C = 25.9
 +
|Sep mean C = 26.4
 +
|Oct mean C = 27.1
 +
|Nov mean C = 27.7
 +
|Dec mean C = 27.5
 +
|year mean C =
 +
|Jan low C = 23.8
 +
|Feb low C = 24.0
 +
|Mar low C = 24.4
 +
|Apr low C = 24.8
 +
|May low C = 24.4
 +
|Jun low C = 23.6
 +
|Jul low C = 23.1
 +
|Aug low C = 23.0
 +
|Sep low C = 23.1
 +
|Oct low C = 23.4
 +
|Nov low C = 24.0
 +
|Dec low C = 24.1
 +
|year low C =
 +
|Jan record low C = 15.0
 +
|Feb record low C = 17.8
 +
|Mar record low C = 19.4
 +
|Apr record low C = 20.0
 +
|May record low C = 20.6
 +
|Jun record low C = 20.0
 +
|Jul record low C = 19.4
 +
|Aug record low C = 19.4
 +
|Sep record low C = 20.0
 +
|Oct record low C = 19.4
 +
|Nov record low C = 20.0
 +
|Dec record low C = 15.6
 +
|year record low C = 15.0
 +
|Jan rain mm = 3.4
 +
|Feb rain mm = 3.6
 +
|Mar rain mm = 12.5
 +
|Apr rain mm = 46.9
 +
|May rain mm = 177.2
 +
|Jun rain mm = 323.0
 +
|Jul rain mm = 734.3
 +
|Aug rain mm = 791.1
 +
|Sep rain mm = 484.1
 +
|Oct rain mm = 265.8
 +
|Nov rain mm = 87.5
 +
|Dec rain mm = 15.9
 +
|Jan rain days = 0
 +
|Feb rain days = 0
 +
|Mar rain days = 1
 +
|Apr rain days = 4
 +
|May rain days = 15
 +
|Jun rain days = 22
 +
|Jul rain days = 27
 +
|Aug rain days = 27
 +
|Sep rain days = 24
 +
|Oct rain days = 21
 +
|Nov rain days = 9
 +
|Dec rain days = 2
 +
|unit rain days = 1.0 mm
 +
|Jan sun = 226.3
 +
|Feb sun = 217.5
 +
|Mar sun = 232.5
 +
|Apr sun = 207.0
 +
|May sun = 189.1
 +
|Jun sun = 153.0
 +
|Jul sun = 102.3
 +
|Aug sun = 86.8
 +
|Sep sun = 126.0
 +
|Oct sun = 186.0
 +
|Nov sun = 204.6
 +
|Dec sun = 161.2
 +
|source 1 = HKO<ref>{{cita web|url=http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/africa/w_afr/freetown_e.htm|título=Climatological Information for Freetown, Sierra Leone|editorial=[[Hong Kong Observatory]]|fechaacceso=18 de diciembre de 2012|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20021124020507/http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/africa/w_afr/freetown_e.htm|fechaarchivo=24 de noviembre de 2002}}</ref>
 +
|source 2 = BBC Weather (récords)<ref>{{cita web|título=Average Conditions Freetown, Sierra Leone|url=http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT000540|fechaacceso=18 de diciembre de 2012|obra=BBC Weather|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070211071916/http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT000540|fechaarchivo=11 de febrero de 2007}}</ref>
 +
|fecha=agosto de 2010
 +
}}
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}

Última revisió del 11:02 26 jul 2024

Vista aérea de Freetown

Freetown (lliteralment Ciutat Lliure en valencià) és la capital i ciutat més gran de Serra Lleona, ademés de ser el seu principal centre econòmic, financer, cultural, educatiu i polític. És una important ciutat portuària en l'oceà Atlàntic, localisada en la zona occidental del país. Tenia una població de 772 873 habitants en el cens de l'any 2004,[1][2] i a partir de l'any 2015 la seua població s'estima en 1,055,964 segons el cens nacional.[3]

Es troba ubicada en la península de Freetown. Ocupa una part de la desembocadura del riu Serra Lleona, un dels majors ports naturals d'aigües profundes en el món. L'economia de la ciutat gira entorn al port, que és per a on es mouen la majoria de les mercaderies d'exportació del país. És la sèu del Fourah Bay College, fundada en l'any 1827, l'universitat més antiga en l'oest d'Àfrica. L'universitat va jugar un paper clau en l'història colonial de Serra Lleona i en les nacions de parla anglesa de l'oest d'Àfrica.

Com a capital de Serra Lleona, és la sèu del parlament, la Cort suprema i la casa de govern, residència oficial del president de Serra Lleona. Totes les embaixades estrangeres tenen la seua sèu diplomàtica en la ciutat. Freetown és una dels sis municipis del país que és governat localment per un ajuntament, encapçalat per un alcalde. L'alcalde i els membres del consell són elegits cada quatre anys per sufragi directe.

El municipi està políticament dividit en tres regions: East End Freetown, Central Freetown i West End Freetown, que a la seua volta es subdividixen en barris. La població és ètnica, cultural i religiosament diversa entre musulmans i cristians. La ciutat alberga un gran percentage de la població total del país. De la mateixa manera que en casi tota Serra Lleona, el llenguage Krio és l'idioma principal i de llunt el més parlat en la ciutat.

La ciutat fon fundada en l'any 1792 com Nova Scotian per l'abolicioniste britànic John Clarkson, com un assentament d'esclaus lliberats, que havien lluitat en el costat britànic durant la guerra revolucionària nortamericana.[4][5] Els colonisadors varen nomenar a la seua nova llar Freetown.[6]

Al voltant de 500 esclaus lliberats en Jamaica varen fer el viage a Freetown en 1800 per la "Serra Leone Company". Durant les pròximes décades mils d'afroamericans, antillans i africans lliberats varen aplegar a la ciutat com a colons, a través de la companyia de Serra Lleona.[7] Els seus descendents són coneguts hui en dia com criolls.

Història[editar | editar còdic]

Freetown en 1856
Freetown Court

La ciutat va ser fundada en l'any 1787 per 400 ex esclaus negres britànics enviats des de Londres, Anglaterra, baixe els auspicis del Committee for the Relief of the Black Poor, una organisació creada per l'abolicioniste britànic Granville Sharp, nomenaren a la seua nova llar "Província de la Llibertat" o Granville Town en la terra comprada a la tribu local dels Koya Temne.[8]

L'assentament va ser cremat per les tribus en 1790. Alexander Falconbridge va ser enviat a Serra Lleona en 1791 per a arreplegar el restant dels colons supervivents i restablit Granville Town (més tart renomenat Cline Town), prop de Fourah Bay.

En l'any 1792, una nova expedició d'esclaus aplega a Freetown, esta volta venien des de Nova Escòcia. El poder anglés va sobreviure a un assalt francés en 1794.[9]

Els habitants es varen rebelar en 1800 pero els britànics varen reprendre el control de la ciutat, començant ademés en l'expansionisme propi de l'época, que va conduir a la creació de l'actual Serra Lleona. En l'any 1808, la comunitat va ser declarada colónia britànica.

Entre els anys 1808 i 1874, la ciutat va servir com a base d'operacions i com a capital de la colónia britànica de l'occident d'Àfrica. La ciutat va créixer fortament gràcies a l'arribada de mils d'esclaus lliberats que aplegaven de totes les colónies britàniques. La lliberació en massa es va deure a la colaboració dels esclaus en les Guerres Napoleòniques baix órdens britàniques.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit va mantindre una base naval en Freetown. Els descendents dels esclaus lliberats són denominats creoles (criolls) i eixerciten un paper important en la capital encara que són una minoria nacional.

Es va convertir el 27 d'abril de 1961 en la capital de Serra Lleona, despuix d'obtindre la seua independència.

Guerra civil de Serra Lleona[editar | editar còdic]

Durant els anys 1990 la ciutat es va vore envolta en cruents enfrontaments. En 1998, les tropes de ECOWAS varen prendre la ciutat per a restaurar al president Ahmad Teixixquen Kabbah. Despuix la ciutat va ser atacada pel Front Revolucionari Unit encara que sense èxit.

Geografia[editar | editar còdic]

Vista aérea de Freetown, a on s'observa el panorama típic en un paisage de clima monsònic.

Freetown es troba localisada en l'extrem noroest de la península de Freetown, una península que s'estén en l'Oceà Atlàntic. El paisage es caracterisa pels tossals coberts en boscs tropicals i les seues numeroses plages. Gran part del bosc primari ha segut destruït per la tala i els incendis forestals. En l'any 2010, l'àrea total de la península va ser declarada reserva forestal, per a garantisar la protecció dels boscs restants. A pesar del seu estatus de protecció, la reserva ha sofrit contínua deforestació, principalment per l'expansió urbana i les activitats conexes, una tendència solament interrompuda per la guerra civil.

La ciutat s'estén a lo llarc de la costa, a l'extrem est es troben els barris d'obrers: Wellington, Kissy, Cline Town, Fourah Bay, Kossa Town i Foulah Town. Del costat oest es troben els barris burguesos: Congo Town, Murray Town, Wilberforce i Aberdeen.

Clima[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que el restant de Serra Lleona, Freetown té un clima tropical en un periodo de pluges de maig a octubre i una estació seca el restant de l'any. El principi i el final de l'estació plujosa es caracterisa per fortes tormentes. En la classificació del clima de Köppen, Freetown té un clima tropical monsònic, degut principalment a la forta cantitat de precipitació que rep durant la temporada de pluges. Entre novembre i febrer, l'alta humitat de la ciutat cau a causa dels vents Harmattan, un vent suau que fluïx cap al sur des del desert del Sàhara, i oferix a la ciutat el periodo més fret de l'any. Les temperatures extremes en Freetown són de 21 graus Celsius a 31 graus Celsius durant tot l'any. Les temperatures al voltant de 28 graus centígrats són normals, en molt poca variació des del dia a la nit.

Gnome-weather-few-clouds.svg  Paràmetros climàtics promig de Freetown, Serra Lleona WPTC Meteo task force.svg
Mes Gin. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. máx. abs. (°C) 36.0 38.0 38.0 38.5 35.0 35.0 33.0 32.0 31.0 35.0 36.5 33.5 38.5
Temp. máx. mija (°C) {{{ene}}} 30.3 30.9 31.2 {{{may}}} 30.1 28.7 28.4 {{{sep}}} 29.9 30.1 {{{dic}}} 29.9
Temp. mija (°C) {{{ene}}} 27.6 28.1 28.5 {{{may}}} 27.4 26.3 25.9 {{{sep}}} 27.1 27.7 {{{dic}}} 27.3
Temp. mín. mija (°C) 23.8 24.0 24.4 24.8 24.4 23.6 23.1 23.0 23.1 23.4 24.0 24.1 23.8
Temp. mín. abs. (°C) 15.0 17.8 19.4 20.0 20.6 20.0 19.4 19.4 20.0 19.4 20.0 15.6 15.0
Plujes (mm) 3.4 3.6 12.5 46.9 177.2 323.0 734.3 791.1 484.1 265.8 87.5 15.9 2945.3
Díes de plujes (≥ 1.0 mm) 0 0 1 4 15 22 27 27 24 21 9 2 152
Hores de sol 226.3 217.5 232.5 207.0 189.1 153.0 102.3 86.8 126.0 186.0 204.6 161.2 2092.3
Font n.º 1: HKO[10]
Font n.º 2: BBC Weather (récords)[11]


Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ (PDF). statistics.sl. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2012. Consultat el 20 de decembre de 2012.
  2. ↑ . citypopulation.de. Consultat el 20 de decembre de 2012.
  3. ↑ «2015 Population and Housing Census Key Figures Fact Sheet». Statistics Serra Leone.
  4. ↑ . everyculture.com. Consultat el 20 de decembre de 2012.
  5. ↑ . avfal.org. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2013. Consultat el 20 de decembre de 2012.
  6. ↑ . freetown.usembassy.gov. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2013. Consultat el 21 de decembre de 2012.
  7. ↑ . history.com. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2012. Consultat el 21 de decembre de 2012.
  8. ↑ Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 109
  9. ↑ Britannica,Freetown, britannica.com, USA, accedit el 24 de juny de 2019
  10. ↑ «Climatological Information for Freetown, Sierra Leone». Hong Kong Observatory. Archivat des d'el original, el 24 de noviembre de 2002. Consultat el 18 de diciembre de 2012.
  11. ↑ «Average Conditions Freetown, Sierra Leone» (en inglés). BBC Weather. Archivat des d'el original, el 11 de febrero de 2007. Consultat el 18 de diciembre de 2012.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Alger  •  L'Aaiún  •  El Caire  •  Khartum  •  Nouakchott  •  Rabat  •  Trípoli  •  Tunis
Àfrica Occidental : Abuja  •  Accra  •  Bamako  •  Banjul  •  Bissau  •  Brazzaville  •  Conakry  •  Dakar  •  Freetown  •  Libreville  •  Lomé  •  Malabo  •  Monròvia  •  Niamey  •  Porto Novo  •  Praia  •  Sant Tomé  •  Ouagadougou  •  Yamoussoukro  •  Yaundé
Àfrica Central : Bangui  •  Gitega  •  Kigali  •  Kinshasa  •  N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba  •  Asmara  •  Dodoma  •  Jibuti  •  Juba  •  Kampala  •  Mogadiscio  •  Nairobi  •  Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo  •  Ciutat del Cap  •  Gaborone  •  Harare  •  Lilongwe  •  Luanda  •  Lusaka  •  Maputo  •  Maseru  • Mbabane  •  Moroni  •  Port Louis  •  Windhoek
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Freetown&oldid=338877»