Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Gilymorte.jpg|thumb|right|250px|Dr. Gil i Morte]]
+
{{Biografia|
 +
| nom = Adolf Gil i Morte
 +
| image = [[Image:Gilymorte.jpg|200px|Dr. Gil i Morte]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Mege i polític.
 +
| data_naix = [[30 de juliol]] de [[1860]] 
 +
| lloc_naix = [[Soneja]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[7 de juny]] de [[1929]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - † [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - † [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En l'any [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]].
+
== Biografia ==
  
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la [[Tuberculosis|tuberculosis]], raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials.
+
Adolf Gil i Morte és llicencià en l'any [[1881]] en Medicina i Ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]].
 +
 
 +
Més tart tingué un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la [[Tuberculosis|tuberculosis]], raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Real Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional d'Asseguració Social.
  
 
== Trayectòria política ==
 
== Trayectòria política ==
Llínea 20: Llínea 33:
 
* Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)
 
* Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)
  
== Distincions ==
+
== Guardons i distincions ==
  
Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, va ser guardonat en l'any [[1920]] en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.7
+
* El Dr. Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, fon guardonat en l'any [[1920]] en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.
 +
* Per un atre costat, en el seu honor, l'[[Ajuntament de Valéncia]] té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte,​ la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any [[2011]] es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.​
 +
* Un carrer de la ciutat de Valéncia porta el seu nom.
  
Per un atre costat, en el seu honor, l'Ajuntament de Valéncia té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte,​ la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any [[2011]] es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.​
+
== Referències ==
 
 
Un carrer de la ciutat de Valéncia du el seu nom.
 
  
== Referències ==
 
* Barona Vilar, José José Puche Álvarez: ''Historia de un compromiso''
 
 
* Colegio de Médicos de Valencia. ''Valencia Médica''
 
* Colegio de Médicos de Valencia. ''Valencia Médica''
 
* González Rebollo, Ana ''Las Juntas Directivas''
 
* González Rebollo, Ana ''Las Juntas Directivas''
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [https://www.cervantesvirtual.com/obra/jose-puche-alvarez-18961979-historia-de-un-compromiso-estudio-biografico-y-cientifico-de-un-republicano-espanol--0/  Barona Vilar, José José Puche Álvarez: Historia de un compromiso]
 
* Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: ''El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939)''. p. 35. ISBN 9788437083100
 
* Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: ''El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939)''. p. 35. ISBN 9788437083100
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Gil_y_Morte Adolf Gil i Morte en Wikipedia]
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
Llínea 40: Llínea 58:
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics Valencians]]
 
[[Categoria:Polítics Valencians]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 18:28 21 jul 2024

Adolf Gil i Morte
Dr. Gil i Morte
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Mege i polític.
Naiximent: 30 de juliol de 1860
Lloc de naiximent: Soneja, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 7 de juny de 1929
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Adolf Gil i Morte (Soneja, 30 de juliol de 1860 - † Valéncia, 7 de juny de 1929) fon un mege i polític valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Adolf Gil i Morte és llicencià en l'any 1881 en Medicina i Ciències en l'Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any 1889.

Més tart tingué un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosis, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Real Acadèmia Nacional de Medicina. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre 1898 i 1904. Durant els anys de la I Guerra Mundial pertany al Comité permanent internacional d'Asseguració Social.

Trayectòria política[editar | editar còdic]

En l'any 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet. Milità en el Partit Republicà Centraliste de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per Valéncia en 1907 dins de la candidatura pero en 1908 dimití i cedí l'escan a Fèlix Azzati i Descalci, blasquiste.

A raïl de la separació en l'any 1908 entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any 1918 el banc de diputat.

En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.

Fon nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en l'any 1920 i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.

Obres[editar | editar còdic]

  • Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
  • Fisiología humana (Valencia, 1899)
  • Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)

Guardons i distincions[editar | editar còdic]

  • El Dr. Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, fon guardonat en l'any 1920 en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.
  • Per un atre costat, en el seu honor, l'Ajuntament de Valéncia té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte,​ la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any 2011 es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.​
  • Un carrer de la ciutat de Valéncia porta el seu nom.

Referències[editar | editar còdic]

  • Colegio de Médicos de Valencia. Valencia Médica
  • González Rebollo, Ana Las Juntas Directivas

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]