Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians"
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem. | Pero sense cap dubte és a finals del [[sigle XVIII]] i principis del [[sigle XIX]], quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem. | ||
| − | ==Festa== | + | == Festa == |
Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en: | Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en: | ||
| − | *Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada. | + | * Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada. |
| − | *Embaixades | + | * Embaixades |
| − | *Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius. | + | * Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius. |
El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars]]). | El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en [[Toledo]], per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars]]). | ||
| − | ==Música== | + | == Música == |
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. | Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. | ||
En l'[[any]] [[1882]] l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] ([[1856]]-[[1908]]) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]]([[1840]]-1908) fora escrit en anterioritat. | En l'[[any]] [[1882]] l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] ([[1856]]-[[1908]]) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]]([[1840]]-1908) fora escrit en anterioritat. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Moors and Christians Festival}} | {{Commonscat|Moors and Christians Festival}} | ||
Última revisió del 16:31 21 jul 2024
Festa en raïls molt fortes en la Comunitat Valenciana, en especial en les comarques centrals valencianes de L'Alcoya, El Comtat, La Vall d'Albaida i L'Alt Vinalopó, pero també en moltes atres comarques i poblacions repartides per tota la geografia valenciana.
Orígens[editar | editar còdic]
Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-nos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal se representava en forma de dansa. Aixina, despuix de la guerra de Reconquista, el be i el mal se representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del sigle XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.
Festa[editar | editar còdic]
Les festes se componen de diferents actes, pero sempre conten en:
- Entrades dels dos bandos. Solen fer-se per separat, per eixemple, el bando cristià pel matí i el moro per la vesprada.
- Embaixades
- Dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutats, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
El participants se dividixen en dos bandos: moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Judeu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars).
Música[editar | editar còdic]
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Moros i Cristians.- Associació de Sant Jordi d'Alcoy