Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies

   

Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies
240px Temple a Salt Lake City (Utah)
Data de fundació:	6 d'abril de 1830
Lloc de fundació:	Manchester o Fayette, Nova York, Estats Units
President:	Thomas S. Monson
Membres:	13.508.509
Congregacions:	28.109
Seu:	Salt Lake City, Utah, (Estats Units)
Països:	Presència en 176 països.
Centres educatius:	4
Lloc web:	www.lds.org

L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, coneguda també com a Iglésia Mormona, o com a Iglésia SUD (LDS, per les seues sigles en anglés, Latter-Day Saints), és la denominació més gran i reconeguda del moviment dels Sants dels Últims Dies.

L'iglésia fon organisada com a congregació religiosa en Palmyra, estat de Nova York, EEUU, per José Smith el 6 d'abril de 1830, professant seguir les ensenyances de Jesucrist, mes no es consideren part de les tradicions catòliques, ortodoxes, o protestants, sino una restauració del "cristianisme primitiu", després que este apostatara prop de la mort de Sant Pere i els atres apòstols, segons els seus seguidors.

Té com a texts sagrats la Bíblia, el Llibre de Mormó, Doctrina i Convenis i La Perla de Gran Preu.

Missió

La missió de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és convidar les persones a vindre a Crist i perfeccionar-se en Ell. Esta missió té tres fases que ajuden als membres i als quals no ho són, a progressar més en la seua vida tant de manera temporal com espiritual i són el fonament de les tradicions i costums de l'Església:

• Primer: "Proclamar l'Evangeli"; des del seu orige l'església ha segut coneguda pels seus programes missionals. Des de chiquets se'ls persuadix als membres de l'iglésia per a que servixquen en una missió entre els 19 i 25 anys. Estos jóvens eixien de les seues ciutats natals per a prestar el seu temps i el seu esforç no remunerat per dos anys predicant l'evangeli, cobrint cada missioner la despesa del seu servici. Esta despesa per als missioners nort-americans ix dels seus fondos personals, mentres que els missioners de molts atres països ampren el fondo de la missió local, el qual retribuïxen al final de les seues missions.

• Segon: "Perfeccionar als sants", nom que li donen als seus membres; esta missió conta en múltiples programes, com l'orientació familiar, en la qual els membres de l'església es visiten uns a uns atres en l'objectiu de fortificar l'esperit i acostar a l'església als quals s'han separat d'ella. Atre programa és la nit de llar, establerta oficialment en l'església els dilluns a la nit, on els pares en una reunió en la família ensenyen l'evangeli en les seues llars.

• Tercer: "Redimir als morts", cridada obra vicaria, important des dels inicis de l'Església i exclusiva entre el cristianisme, inclou el batisme pels morts. Esta doctrina dòna importància a proveir ordenances als quals ya van morir sense el coneiximent de Crist. L'esforç a la busca d'ancestrals és primordial dins d'esta Església (per als seus membres), i és el fonament de la contribució genealògica internacional de l'Església. Atres cerimònies en favor dels morts, com el matrimoni etern, ocorren en els temples de l'Església.

La doctrina mormona

Els membres de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies es consideren cristians, pero diuen no pertànyer a cap tradició ortodoxa, catòlica o protestant. Ells creuen que l'església mormona és la restauració de l'església original establida per Jesucrist. Algunes esglésies cristianes no consideren el mormonisme una denominació cristiana, ya que hi ha moltes diferències substancials en les credences sobre la naturalea de Deu i de Jesucrist.

La doctrina mormona establix la revelació continua, és a dir, que el cànon de les Escritures Sagrades està obert, i no només conté la Bíblia, sino el Llibre del Mormó, la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Artículs de la Fe. Estes escritures conformen les Obres Estàndarts de l'església mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'església són escritures sagrades no canonisades. Els membres de l'església mormona han d'acceptar estes declaracions com a escritura sagrada contemporànea.

D'acort a la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre de Mormó, Jesús va visitar els pobles de Nort-Amèrica per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hi van haver dos grans civilisacions a Amèrica, una representada pels jaredites que hi van arribar després de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'atra va sortir de Jerusalem el 600 a.C., i es va separar en dos nacions, els nefites i els lamanites. Després de mil anys, les civilisacions van ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui van ser els antecessors dels amerindis nort-americans. No hi ha, però, evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'estes civilisacions a Amèrica.

Teologia de la deïtat

Archiu:Plá de Salvació valencià.jpg

Una diferència principal de la teologia mormona és la doctrina de la deïtat, en oposició a la doctrina tradicional de la trinitat. D'acort als mormons, Deu, Jesucrist i l'Esperit Sant són tres persones separades que conformen la deïtat. Els tres membres de la deïtat són eterns i igualment divins, pero tenen papers diferents. Deu té un cos propi, i Jesucrist també té un cos propi distint al cos de Deu Pare. Els tres, pero, constituïxen una deïtat, "un Deu" en els atres sentits possibles, principalment units en propòsit.

El mormonisme dona els mateixos atributs als membres de la deïtat que la resta de les denominacions cristianes donen a la trinitat: omnipotència, omnisciència, benevolència, eternitat, immutabilitat, immortalitat, immanència en l'univers, pero no tenen transcendència sobre l'univers: Deu és l'organisador de la matèria, pero tota la matèria sempre ha existit i sempre existirà. La immutabilitat de Deu només afecta les seues criatures i el seu status futur, pero no el seu status passat, ya que, d'acort als escrits de Joseph Smith (encara que no es considera part de l'escritura canonisada), Deu Pare és un home que ha estat exaltat al status de Deu. Els mormons també creuen, encara que esta doctrina no és canònica, que Deu està eternament casat en una Mare Celestial, la qual és igual que el Pare en status. La seua identitat, pero, ha estat protegida en anonimat, pel Pare Celestial, i per això, ningú no coneix el seu nom.

Atés que hi ha grans diferències en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts protestants i catòlics no consideren el mormonisme una església cristiana, i especialment consideren que la seua doctrina de la deïtat és politeista. Els mormons, per la seua banda, es consideren henoteistes o monolatrístics. Alguns mormons també creuen en l'existència d'atres deus o sers divins que no tenen importància en la salvació de l'home. Pero en l'adoració, els mormons creuen en un Deu, d'acort a la descripció donada pel Llibre de Mormó. A diferència d'esta doctrina, les esglésies protestants, anglicanes, catòliques i ortodoxes creuen que Deu és un ser (ousia) i simultàneament tres persones (hypostases).

Escritures

Joseph Smith va ensenyar, i des de llavors la credença s'ha mantingut, que el cànon de llibres sagrats no estava tancat i que Deu seguia revelant coses divines a l'home. L'Església accepta atres llibres sagrats i revelacions que complementen i clarifiquen a la Bíblia. Més encara, Deu pot donar revelacions a qui presidixen l'església en el present, així com revelacions personals a qualsevol home o dona en qualsevol lloc i situació i que compleixi els requisits de la fe en Crist, relacionats a les seues vides personals i familiars. Se sostenen a la Primera Presidència i als dotze apòstols de l'Església com profetes, vidents i reveladors.

La Bíblia

Artícul principal → Bíblia.

Tots els Sants dels Últims Dies accepten a la Santa Bíblia com escritura sagrada fins a on estigui correctament traduïda., i creuen que les seues profecies són verídiques, pero que hi ha algunes parts de la traducció de la Bíblia que estan incompletes o incorrectes. S'estudia l'Antic Testament i el Nou Testament en classes dominicals, cridades Escola Dominical. S'entén que les escritures són compendis de llibres que manifesten la voluntat de Deu per mijà dels seus respectius profetes, i noten que existixen atres llibres que s'esmenen en la Bíblia que s'han perdut. La revisió de la Santa Bíblia, considerada la millor traduïda; totalment acceptada i usada pels membres hispà-parlants de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, és "Reina Valera 1960".

«Som creents fidels i verídics en el Senyor Jesucrist i en La seva paraula revelada per mijà de la Santa Bíblia.»

M. Russell Ballard

Al setembre de 2009, l'església va publicar el text de l'edició SUD de la Santa Bíblia, basat en l'edició Regna-Valera de 1909 i revisada de manera molt conservadora. Es va fer émfasis en la modernisació de certa gramàtica antiga i de vocabulari que ha variat pel que fa a significat i acceptabilitat.

El Llibre de Mormó

Artícul principal → Llibre de Mormó.

És un volum d'escritura sagrada, semblant en propòsit i teologia a la Bíblia, i és considerat pels seus membres com el més correcte de tots els llibres sobre la terra, i la clau de la seua religió. És una història de la comunicació de Deu en els antics habitants d’Amèrica. El relat comença 600 anys AC, quan el Senyor va manar a un profeta cridat Lehi que ixquera de Jerusalem en la seua família, els quals van ser conduïts a una terra de promissió: Amèrica. Després de Lehi, el Senyor cridaria a atres profetes: Nefi, Mosíah, Helamán, entre uns atres. Mormó va ser un d'estes profetes i va ser qui compendií els escrits de tots els profetes que li van precedir, en un llibre, el qual és hui El Llibre de Mormó. Es predica que el llibre atesta de la missió de Jesucrist, igual que ho fa la Bíblia.

Doctrina i Convenis

Artícul principal → Doctrina i Convenis.

Este llibre conté escrits, considerats revelacions modernes, donades per Deu a Joseph Smith i alguns dels seus successors. Conté instruccions sobre el sacerdoci, l'obra de la missió, l'obra dels temples, les glòries de les eternitats, i l'obra a favor dels morts, entre unes atres. Doctrina i Convenis consta de 138 seccions o capítuls i 2 Declaracions Oficials, donades a Joseph Smith en la seua majoria; encara que contenen també el que es considera és la paraula lliteral de Déu o àngels (Sec. 2, 122 i 136), ordenacions (Sec. 13), visions (Sec. 76, 110, 137 i 138), actes (Sec. 102), oracions (Sec. 109 i 121), preguntes (Sec. 113), deures i responsabilitats eclesiàstiques (Sec. 123), epístoles (Sec. 127 i 128), instruccions personalisades (Sec. 129 a 131 i declaracions (Sec. 134). La majoria de les Seccions van ser rebudes per Joseph Smith des de 1829 fins a la seua mort. La Secció 135 relata la mort del mateix, escrit per John Taylor el 27 de juny de 1844. L'última secció és una visió donada al President Joseph F. Smith en l'any 1918 sobre el món dels esperits i l'administració de l'obra de la missió entre els morts.

La Perla de Gran Preu

Artícul principal → La Perla de Gran Preu.

Tots els Sants dels Últims Dies accepten una colecció d'escriptures sagrades cridada "La Perla de Gran Preu". La mateixa consisteix de "El llibre de Moisés", "El llibre d'Abraham", "José Smith - Mateu" i "José Smith - Història": una selecció de matèries o temes de gran valor que es relacionen en molts aspectes importants de la fe i de la teologia de L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. El profeta José Smith va preparar estes temes i es van publicar en els periòdics de l'Església en la seua época i són considerats autèntics i part de la paraula de Deu.

El Llibre de Moisès

Consistix en un llibre curt, de huit capítuls, que José Smith va començar al juny de 1830 en el qual va afirmar haver traduït, en el poder de Deu, els escrits de Moisés de la Bíblia, agregant parts originals que s'havien perdut en el córrer del temps. Equival al començament del Génesis, i conté un relat de la creació del món, la història d'Adam i Eva, la vida de Enoc (descendent directe d'Adam) i les condicions que van preparar al món per al Diluvi. Relata l'intent de Satanàs de destruir el Pla de Salvació, i de com Jesucrist va acceptar dit pla en la vida d'abans.

El Llibre d'Abraham

Al començament del segle XIX, un arqueòlec italià, Antonio Lebolo, va trobar certs papirs en tombes egípcies. AL morir els hi va deixar a Michael Chandler. El mateix els va esposar en Estats Units en 1835. José Smith els va comprar en ajuda dels membres de l'església en Kirtland per $2.400 i, en Oliver Cowdery i W. W. Phelps com escrigues, va traduir els caràcters i jeroglífics. Estes transaccions històriques es van tornar en qüestió de fe al donar José Smith a conéixer la traducció dels manuscrits. Els escrits que va presentar José Smith contenen un relat en primera persona, escrit per qui anés el patriarca Abraham. En pocs capítuls, es narra la decisió d'Abraham de fugir de la seua casa, el seu viage a Egipte, i diverses visions que va tenir, incloent atra narració de la creació del món i el pla de salvació que va ser presentat als fills espirituals de Deu en la vida d'abans.

José Smith – Mateu

Llibre d'un només capítul, forma part de la correcció que José Smith va afirmar fer de la Bíblia, en l'ajuda divina. L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies continua utilisant la Bíblia cristiana (sense els llibres deuterocanònics, acceptats per l'Església Catòlica, alguns els criden "apòcrifs" (el que significa que la discussió sobre estes texts està oberta), pero considera d'importància la correcció de José Smith. No obstant això, cap d'estes correccions es troba en el cànon d'escritures, excepte dos fragments: "El llibre de Moisés" (explicat dalt) i el capítul 24 de Mateu, la correcció del qual es denomina "José Smith - Mateu".

José Smith-Història

Són seleccions del testimoni i història oficial de José Smith que ell va preparar en 1838 i que es va publicar en serie en el periòdic Times and Seasons, en Nauvoo, Illinois, començant el 15 de març de 1842.

Revelacions Actuals

Els fidels de l'església (comunament cridats Sants dels Últims Dies) creuen que Jesucrist guia l'església per revelació donada al President de l'Església, a qui consideren que és un profeta. Les revelacions personals, no són considerades escritures, ni tenen la importància d'estes. No obstant això, d'acort en la doctrina d'esta Església, Joseph Smith ensenyava que cada persona tenia la responsabilitat de buscar a Deu per si mateixa. Tota persona pot rebre revelació per a la seua pròpia vida. Se sosté, per tant, que quan Deu revela una mica per a totes les persones i l'església, ho fa a través del seu profeta per mijà de l'Esperit de Deu, guiada i provada pels ensenyaments de les escritures. L'església i els seus membres consideren fonamental la revelació moderna de Deu, com una revelació que és constant. El president de l'Església dona a conéixer revelacions i instruccions en les «Conferències Generals» semestrals. És acceptat que, en cas de ser necessari, el president de l'Església de conéixer noves escritures, oficials i que s'incorporen al cànon ya existent, el que va succeir per última vegada en 1978. A part del president de l'Església, atres líders de l'Església (apòstols, setantes, presidents d'estaca, bisbes) també poden donar a conéixer les revelacions que reben referent a les congregacions al seu càrrec, les quals no són aplicades a tota l'Església, tampoc són agregades als llibres canònics (escritures). Els mormons creïen que tota persona digna -home o dona- independentment de la seua relació en l'Església, pot rebre revelació de Deu, principalment en forma de pensaments i sentiments, per a ajudar-los en les seues responsabilitats, especialment en la seua vida personal i familiar. Així, per eixemple, una mare podria rebre revelacions que li ajuden a criar als seus fills; un jove podria rebre una revelació sobre com portar a terme els seus estudis, etc.

Líders de Quòrums del Sacerdoci

El Sacerdoci és l'autoritat que Deu a dau als membres fidels i dignes de l'Església per a dirigir i beneir la seua Església. És per mijà del Sacerdoci de Deu que es dirigixen els assunts del Regne de Deu en la Terra. El Sacerdoci està conformat per diferents Oficis, cadascú en responsabilitats específiques segons la seua ordenació. Una agrupació de germans en el mateix ofici conforma un Quòrum. Estes quòrums són de: Diaques, Mestres, Preveres, Elders, Sume Sacerdots, Setantes i Apòstols. Cada Quòrum és presidit per una Presidència d'este Quòrum, segons esta següent conformació:

Diaques (en general jovencells de 12 i 13 anys: són presidits per una presidència de germans en este ofici en el sacerdoci. La presidència es compon d'un president i dos consellers. Es conformen a nivell de Barris o Branques. en Mestres (en general jovencells de 14 i 15 anys): són presidits per una presidència de germans en este ofici en el sacerdoci. La presidència es compon d'un president i dos consellers. Es conformen a nivell de Barris o Branques.

Preveres (jovencells de 16 a 18 anys o barons batejats majors d'edat): són presidits pel bisbe (en una Branca pel president de Rama) qui és assistit per dos germans en l'Ofici de Prevere, a qui se'ls denomina Assistents. Es conformen a nivell de Barris o Branques.

Elders (germans majors de 18 anys): són presidits per una presidència de germans en este ofici en el sacerdoci. La presidència es compon d'un president i dos consellers. Es conformen a nivell de Barris o Branques.

Sume Sacerdots: són presidits per la Presidència d'Estaca (en un Districte no es conformen els quòrums de Sume Sacerdots, pel que els germans que posseïxen este Ofici del Sacerdoci integren el Quòrum de Elders). Es conformen a nivell de Barris o Branques.

Setantes: són presidits per Set Presidents. Es conformen a nivell General (mundial).

Apòstols: presidits per un president, que és el segon Apòstol amb mes antiguetat en el Quòrum dels Dotze, després del President de l'Església qui és l'Apòstol mes antic. Es conformen a nivell General (mundial).

Primera Presidència: És el màxim cos que governa l'església, d'acort en la secció 107 de DiC. Està integrada per tres homes, que també són apòstols. En els Oficis del Sacerdoci s'alvança segons l'edat i dignitat, depenent del cas.

Jesucrist
Autoritats Generals
	Profetes, Vidents i Reveladors
		'Primera Presidència : El President de l'Església assistit per un primer i un segon Conseller
		Quòrum dels Dotze Apòstols : El president del Quòrum dels Apòstols Dotze, juntament en atres onze Apòstols
	Quòrum dels Setanta : La Presidència del Quòrum dels Setanta (consta de set presidents) i diversos Quòrum, cadascú en dotzenes de membres nomenats "Setanta" (Setanta autoritats generals en els primers dos quòrums i Setanta d'àrea en la resta de quòrums)"
	Primer Quòrum dels Setanta				Segon Quòrum dels Setanta
	Bisbe President de l'Església: El bisbe President assistit per un primer i un segon Conseller
Autoritats Locals
	Tercer, Quart, Cinquet, Sisè, Setè i Vuitè Quòrum dels "Setanta d'àrea
	Presidències de l’Àrea : Estes estén formades per Setanta i, excepcionalment, podran ser presidies pels Apòstols									Presidències dels Temples	Presidències de les Missions
	Bisbes del Barri o Presidències de Rama			Quòrum dels Ancians	Quòrum dels Sumes Sacerdots	Patriarca o Evangelista
	Quòrum dels Diaques	Quòrum dels Mestres	Quòrum dels Sacerdots

Llitúrgia i ritos

El cult dominical

La llitúrgia té lloc en els edificis religiosos cridats "cases de reunió", "capelles" o "esglésies". Els servis del dumenge, en una durada total de tres hores, es dividixen en tres segments, marcats per dos pauses de deu minuts. Cada sessió dura uns 50 minuts i en la seua major part té lloc en el següent orde:

• En la primera hora (o l'hora última, en funció de la congregació), homes (18 anys) i jovenells (de 12 a 18 anys) es troben en classes segons la seua edat i les oficines del sacerdoci, mentres que les dones i les dones jovenells es reunixen en les reunions de la Societat de Socors (per a les dones majors de 18 anys) i dones jovenells (per a les dones de 12 a 18 anys). A més, hi ha reunions de dos hores d'educació primària (de 0 a 12 anys), on els chiquets són dividits d'acort a l'edat.

• L'Escola Dominical, on els fidels deprendre les històries i els principis religiosos que figuren en els texts sagrats (Bíblia, Llibre de Mormó, Doctrina i Convenis i la Perla de Gran Preu). Cada any, al seu torn, s'estudia un d'estes quatre llibres.

• La reunió sacramental és el centre de la llitúrgia dominical i es compon principalment de les cançons ("Sacred Hymns"), d'una oració al començament i atra al final de la reunió i el ritual de l'Eucaristia, coneguda pels mormones com "sacrament" en el qual es recorda el sacrifici expiatori de Jesucrist. Només l'oració de la bendició del pa i l'aigua (en contes de vi) tenen una formula fixa que ha de ser respectada paraula per paraula. Després de la distribució del sacrament a la congregació, es donen dos o tres discursos (prop de deu minuts cadascú) sobre diferents temes de l'Evangeli, portats a terme pels fidels o els líders del sacerdoci, a excepció del primer dumenge del mes, cridat "el dumenge de testimoni i dejuni". En esta ocasió, els discursos se substituïxen per breu "testimonis" dels fidels.

Conferències generals

Dos vegades a l'any, el primer cap de semana d'abril i octubre, l'Església en tot el món es reunix en la Conferència General. Des del Centre de Conferències en Tremp Square a Salt Lake City, Utah, el President de l'Església i de totes les Autoritats Generals de l'Església, es posen enfront dels fidels per a parlar sobre l'evangeli de Jesucrist. La conferència és transmesa per televisió via satèlit en les capelles mormones.

El cult realisat en el Temple

Artícul principal → Temple (mormonisme).

A més del ritual dels dumenges, obert a totes les persones, hi ha atres ritos que se celebren en el temple, accessible només als membres que han demostrat una bona fidelitat als principis i preceptes de l'Evangeli. Les "Ordenances del Temple" té un caràcter simbòlic i es realisen perqué el creent individual comprenguí els significats més profunts. Les ordes en si i la seua pròpia explicació, són considerades sagrats i per tant confidencials. El seu paper fonamental és entendre el ministeri del Senyor Jesucrist i de forjar, a través d'ordenances, més aliances en Deu. Atra funció és fer que els llaços familiars duren per a tota l'eternitat pel ritual del tancament el matrimoni, o "el matrimoni etern", oficiat per un representant designat pel president del sacerdoci de l'Església. Atre rito practicat pels Sants dels Últims Dies és el batisme pels morts i atres ordenances de la salvació, a favor de les seues propis morts.

En el pensament escatològic dels mormones, els esperits dels morts no deixen d'existir, sino que viuen en el món del "esperit", i tots els sers humans tenen la capacitat d'escoltar i acceptar, o no, l'Evangeli i les ordenances que Jesús va celebrar d'acort en L'orde del sacerdoci divinament revelada als Sants dels Últims Dies, i esta possibilitat s'oferix en la seua vida mortal, o en l'atra vida. Atés que, segons el credo dels Sants dels Últims Dies, per a celebrar les ordenances de salvació com el batisme, és necessari que el receptor tingué un cos, l'esperit pot rebre les comandes realisades al seu favor per la vida de les persones que se someten a les ordenances en el seu lloc. Esta credença ha dut a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies Sants per a crear, a Salt Lake City, la major colecció de noms de persones que vivien en el món, a fi de batejar i celebrar les ordenances d'uns atres, d'acort en el rito dels Sants dels Últims Dies. En moltes capelles mormones hi ha Centres genealògics en els quals poden consultar tots aquells que estan interessats en la investigació genealògica. De fet, els mormones són encorajats per líders de l'Església a fer la investigació genealògica de la seua família, a reconstruir el seu arbre genealògic, almenys fins a la quarta generació, a saber, la dels seus bisaves.

La pràctica religiosa

• Família
• Oració
• Paraula de la Sabiduria La secció 89 de Doctrina i Convenis, comunament cridada “Paraula de la Sabiduria” i considerada pels mormones una revelació, conté un còdic de la salut". D'acort en esta revelació de 1833, la seua interpretació i la interpretació, dels Sants dels Últims Dies se'ls va ordenar que s'abstinguen de consumir begudes o de prendre de substàncies nocives, a saber: te, café, alcohol, tabac i drogues. La Paraula de la Sabiduria, dons, anima als fidels a seguir una dieta equilibrada que dona prioritat al consum de cereals, fruites i verdures, deixant per a l'hivern o époques de fam el consum de carn. Finalment, en la mateixa revelació, es promet als quals observen este còdic aliment, salut i sabiduria.

• Nit de Llar
• Llei de castitat
• Paper en l'Església
• Llectura bíblica
• Delme

Cada membre està obligat a adherir-se a l'antiga llei del delme, que és la donació a l'església d'una decena part dels seus ingressos anuals a fi de construir el Regne de Deu en estes ingressos, en els quals l'Església, fabrica i sagella els temples i capelles per a les congregacions. L'administració financera és oficialment revisada per empreses de contabilitat independents de l'Església. * Dejuni En general, els mormones dejunen el primer dumenge de cada mes, abstenint-se de consumir aliments o líquits, durant tot un dia, al voltant de 24 hores. Per eixemple, des de l'almorzar del dissabte fins a l'almorzar del dumenge, o del sopar al sopar. El dejuni comença i acaba en una oració i poden tindre motivacions diferents: en favor d'una persona que està malalta, per a l'adreça en l'assolament d'objectius personals o simplement per a donar gràcies a Deu El primer dumenge del mes que es coneix com "dejuni i testimoni", i durant la reunió sacramental, en lloc dels discursos es fan dels testimonis. El mateix dumenge, s'oferix una suma de diners (cridat "ofrenes de dejuni") equivalent almenys en el que es gastaria en dos menjars a les quals s'ha renunciat. Els fons obtinguts a través d'estes ofrenes són utilisats per a activitats de caritat de l'Església, dirigides als necessitats, ya siguen mormones o no.

El matrimoni

Artícul principal → Matrimoni celestial.

El matrimoni celestial (també nomenada la Aliança Nova i Eterna, i el matrimoni etern) és una doctrina única dels mormons, en particular l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies i les branques del fonamentalisme mormó.

Dins dels mormons, el matrimoni celestial és una ordenança associats en un pacte que sempre té lloc dins dels temples per les persones autorisades per celebrar el poder de sagellat. Com a tal, les úniques persones autorisades per entrar al temple són els que tenen un temple oficial recomanar. A la cerimònia de matrimoni d'un home i una dona fer pactes en Deu i uns en atres i es diu que estan tancats com a marit i muller pel temps i l'eternitat. Els Sants dels Últims Dies es distinguix en este punt, citant Mateu 16:19 i 18:18, d'atres religions, posant l'accent en qué les relacions matrimonials i pactes realisats en esta vida continuarà sent vàlida en la vida següent.

La Família

La família és la unitat bàsica de L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies i la unitat social més important que pugues existir tant en esta vida com en l'eternitat. Deu ha establit la família perqué Els seus fills siguen feliços, perqué puguen deprendre principis correctes en un ambient d'amor i perqué es preparen per a la vida eterna. La llar és el lloc perfecte per a ensenyar, deprendre i aplicar els principis de l'Evangeli. Les famílies poden ser eternes. La Primera Presidència de l'Església i el Consell dels Dotze Apòstols aclarixen:

MOSATROS, LA PRIMERA PRESIDÈNCIA i el Consell dels Dotze Apòstols de L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, solemnement van proclamar que el matrimoni entre l'home i la dona és ordenat per Deu i que la família és la part central del pla del Creador per a la destinació eterna dels seus fills. LA FAMÍLIA és ordenada per Deu. El matrimoni entre l'home i la dona és essencial per al seu pla etern. Els fills tenen el dret de nàixer dins dels llaços del matrimoni, i de ser criats per un pare i una mare que honren les seues promeses matrimonials en fidelitat completa. Hi ha més possibilitats d'assolar la felicitat en la vida familiar quan es basa en els ensenyances del Senyor Jesucrist. Els matrimonis i les famílies que assolegen tindre èxit s'establixen i mantenen sobre els principis de la fe, l'oració, el arrepenediment, el perdó, el respecte, l'amor, la compassió, el treball i les activitats recreatives edificants. Per designi diví, el pare ha de presidir sobre la família en amor i rectitut i té la responsabilitat de protegir-la i de proveir-li les coses necessàries de la vida. La responsabilitat primordial de la mare és criar als fills. En estes responsabilitats sagrades, el pare i la mare, com iguals, estan obligats a ajudar-se mútuament. Les incapacitats físiques, la mort o atres circumstàncies poden requerir una adaptació individual.

A esta declaració la hi coneix com: La família:Una proclamació al món. Títul de l'enllaç

Relació en atres religions

Els Sants dels Últims Dies i els musulmans

Artícul principal → Mormonisme i Islam.

L'apreciació de l'Iglésia per al paper de Mahoma en la història es pot llegir en la Declaració de 1978 de la Primera Presidència. Este informe a Mahoma entre els "grans líders religiosos del món" que va rebre "una porció de la llum divina" i diu que "...les veritats morals van ser donades per Deu [els líders] per investigar a nacions sinceres i proporcionar un major nivell de comprensió de cada ser humà".

Segons B. H. Roberts (1857-1933), els anys setanta: "L'Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies és creat per a l'educació dels homes i és una de les maneres que Deu fa servir per donar a conéixer la la veritat, pero no llimitat a esta institució per conseguir este objectiu, no està llimitada en el temps o lloc. Deu alça equí i allà, entre tots els fills dels homes, sabis i profetes que són dels seus pròpia llengua i la seva pròpia nacionalitat i parlar a la gent perqué entenguen. ... Tots els grans mestres són els servents de Déu en tots els països i totes les époques. S'inspiren en els homes, elegits per educar els fills de Deu, en les condicions en que viuen".

En els darrers anys, l'observança de l'herència espiritual de Muhammad i els valors religiosos de la comunitat musulmana ha portat els Últims Dies Sants i els musulmans de tot el món tenen més contactes i més i cooperar més. L'Iglésia respecta les lleis i tradicions musulmanes que prohibixen la conversió de musulmans a atres religions. Per això, ha adoptat una política de no fer proselitisme en els països musulmans a l'Orient Mijà. No obstant això, el diàlec i la cooperació són nombroses, com les visites als líders musulmans a la seu de l'Església a Salt Lake City, utilisa el enllanant de l'Església pels musulmans per produir aliments "halal" (purificada per un ritual) l'assistència humanitària i de primers auxilis per a l'Església en àrees predominantment musulmanes, com Jordània, Kosovo i Turquia, els acords entre la Universitat de Brigham Young i atres institucions acadèmiques i de govern en el món musulmà L'existència de l'Associació d'Estudiants Musulmans de la Universitat Brigham Young, i la col.laboració entre l'Església i les organisacions musulmanes per a la preservació dels valors familiars tradicionals. A més, la publicació de la Islamic Translation Series (colecció de llibres islàmics traduïda a l'anglés) és patrocinat per la Universitat Brigham Young i de l'Església i va donar lloc a múltiples intercanvis entre les autoritats i els líders musulmans de la Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies . Un embaixador musulmà davant l'ONU, va dir que esta colecció d'obres traduïdes "tenen un paper positiu en els esforços d'Occident per conseguir una millor comprensió de l'Islam". A més, la instalació de dos centres d'intercanvi acadèmic i cultural a l'Orient Mijà en 1989 (a Jerusalem i Amman), reflectixen el tradicional respecte pels líders de l'església a l'Islam. Un membre del Consell de Ministres d'Egipte, va dir Howard W. Hunter, del Quòrum dels Dotze Apòstols: "Si arriba un dia per tancar la brecha entre el cristianisme i l'Islam, que necessàriament serà per l'Església Mormona".

Els mormons i el judaisme

Artícul principal → Mormonisme i judaisme.

Els Sants dels Últims Dies reclamen pertany a la casa d'Israel, ya sigues familiars directes o per adopció. Com a tal, el judaisme és la base de la història dels mormons. Els judeus són considerats com un poble del pacte de Deu, celebrada a alta estima i respectada en la fe mormona. L'Iglésia és per tant molt Filó en la seua doctrina. Des de la perspectiva de la comunitat judia, les credences mormons en relació en la seua pertinença a la Casa d'Israel són generalment rebujats, tant teològica i cultural.

El concepte de reivindicació de la pertinença a la Casa d'Israel produïx problemes entre religions diferents. Encara que hi ha conflictes, les relacions han arribat poques vegades, si alguna vegada, a l'antisemitisme i antimormonisme.

Situació dels negres dins del mormonisme

Artícul principal → Situació dels negres dins del mormonisme.

Els negres han estat sempre benvinguts a l'Església i Joseph Smith (1805-1844), va ordenar sacerdots negres i va lluitar contra l'esclavitut com un candidat a president dels Estats Units. Smith va sostindre la credença comuna en el moment en que els negres eren els malaïts descendents de Caín. Després de la seua mort, la doctrina de l'Església ensenya que si els negres podien ser batejats, no podien, per tant, ser ordenat sacerdot i després entrar al temple. Segons Brigham Young, el seu successor, la discriminació era la intenció de Deu. El 1852, va declarar: "ells no reben les bendicions del sacerdoci abans dels atres descendents d'Adam ha rebut les promeses i estem encantats en bendicions del sacerdoci ... si ho féssim, el sacerdot seria remogut de l'Església i el Regne de Deu ... l'església aniria a la seua destrucció". Esta política ha suscitat moltes crítiques durant el segle XX, sobretot moviment de drets civils als Estats Units, sino també dels intelectuals i acadèmics (de vegades els mormons mateixos). L'actitut de l'Iglésia anvers les atres cultures i gent de color, que havia estat compartida per la majoria dels nort-americans blancs, va començar a aparéixer racista i neocolonial. L'Iglésia va ser objecte de fortes reaccions, degut a la seua posició sobre la qüestió dels negres i els indis.

En 1955, l'Iglésia va començar a ordenar als melanesis negres per al sacerdoci. A finals de 1960, l'església va créixer al Brasil, el Carib i Àfrica. En el cas d'Àfrica i el Carib, l'Església encara no havia començat la seua tasca missionera a gran escala en la majoria dels estats. Els grups grans a Ghana i Nigèria han volgut unir-se a l'església i membres de l'església molts eren els brasilers d'ascendència africana. El juny 8, 1978, Spencer W. Kimball, president 12 de l'Iglésia, posar fi a la política de discriminació mitjançant l'emissió d'una declaració. En 1981, l'Església va publicar una nova edició del Llibre del Mormó, que es va reprendre la publicació el 1840 sota la supervisió de Joseph Smith. Llavors va canviar el pas dient que els lamanites (considerat pels mormons com els indis) que "es convertixen en blanc i agradable" després d'acceptar l'Evangeli de Jesucrist. En la nova edició, que es va incorporar el 1840, el terme utilisat és pur en este passage (i no blanc), que definix l'espiritualitat termine en lloc de color de la pell. Hui dia, els membres negres de l'Iglésia són numerosos i moltes congregacions són predominantment negres.

Mormonisme i de les Primeres Nacions d'Amèrica

Durant el periodo que va seguir a la Segona Guerra Mundial, l'Iglésia va començar a centrar la seua expansió en el nom de les cultures natives d'Amèrica i Oceania que molts mormons consideren de la mateixa ètnia. Estes persones van ser nomenades "lamanites" a causa dels seus suposts descendents dels lamanites en el Llibre del Mormó. El 1947 l'Iglésia es va iniciar un programa que oferix l'Índia, on els estudiants indígenes d'Amèrica (a petició dels seus pares) van ser voluntàriament colocats en llars dels mormons els va donar la benvinguda en blanc per a l'any escolar quan van assistir Les Escoles Públiques i va comparar la cultura mormona.