Canvis

'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d’abril]] de [[1904]] - [[Valéncia]] [[3 de Juliol]] de [[1994]], es un poeta valencià de la [[Generació del 27]]. Naixqué en [[Alcoy]] el 1 d’abril de 1904 en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat Carrer [[Sant Llorenç]]).  

'''Joan Gil-Albert''' ([[Alcoy]], [[1 d'abril]] de [[1904]] - [[Valéncia]] [[3 de juliol]] de [[1994]], es un poeta valencià de la [[Generació del 27]]. Naixqué en [[Alcoy]] el 1 d’abril de 1904 en el carrer Polavieja nº 4 (en l'actualitat Carrer [[Sant Llorenç]]).  

   

   

==Infància==

==Infància==

Acaba el bachillerat en [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despres, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.

Acaba el bachillerat en [[1920]] i es matricula en les facultats de Dret i Filosofia i Lletres. Poc despres, en [[1922]], decidix abandonar els seus estudis i dedicar-se a escriure, lo que no agrada als seus pares.

==Primers escrits==

==Primers escrits==

En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseix influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d’[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.

En l'any [[1927]] publica dos obres en prosa, “La fascinación de lo irreal” i "Vibración del estío". La publicacio de “La fascinación de lo irreal” fon costejada per ell mateix i posseix influencies notables de [[Wilde]] i [[Miro]]. La critica va saludar-ho en entusiasme, sobretot [[Las Provincias]] de [[Valencia]] i [[El Noticiero Regional]] d’[[Alcoy]]. Provablement va ser l’unic llibre que li dona diners.

   

   

==Ideologia politica==

==Ideologia politica==

A partir de [[1929]] escomença a interessar-se per la politica. Mes tart se sent molt d’esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.

A partir de [[1929]] escomença a interessar-se per la politica. Mes tart se sent molt d’esquerres, sobretot al conéixer a [[José Bueno]], [[Juan Miguel Romá]] i [[Juan Renau]]. L’actitut política de Gil-Albert va ser sempre lliure i independent, recordem que no va pertànyer mai a cap partit, negant-se a retirar el carnet que el [[Partit Comuniste]] li havia preparat.

Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.

Posteriorment coneix a [[Max Aub]] que com era adinerat, rebia revistes internacionals i estava al dia de tots els “ismes” i vanguardes.

==[[La Generació del 27]] i la [[II Republica]]==

==[[La Generació del 27]] i la [[II República]]==

En [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d’ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].

En [[1934]] trava amistat en [[Federico Garcia Lorca]] i atres intelectuals que residixen en [[Valéncia]]. En [[1936]] coneix en [[Madrit]] a [[Juan Ramón Jiménez]], [[Cernuda]], [[Manuel Altolaguirre]], [[Neruda]], [[María Zambrano]], [[Rosa Chacel]], [[Miguel Hernandez]] i [[Vicente Aleixandre]], etc. A molts d’ells els retrobaria en motiu del trasllat de la capital de la República a [[Valéncia]].

En [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els ultims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduits al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d’Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns messos, despres representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

En [[1938]] s’incorpora Gil-Albert al XI Cuerpo del Ejército. En [[febrer]] de [[1939]] passen la frontera en [[França]] el [[XI Cuerpo del Ejercito republicà]], els ultims en fer-ho. Ya en [[França]] foren conduits al [[camp de concentracio de Saint Ciprien]], del que Gil-Albert guardava un pesim recort. Als quinze dies al grup de “Hora de España” els reclama l’Aliança d’Intelectuals Antifascistes, transladant-los a [[Perpinya]]. Alli residixen uns messos, despres representants del [[Govern de la Republica]] negociaren el seu exili a [[Mexic]].

==L'exili==

==L'exili==

En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua familia ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

En [[Mexic]] s’obri una oficina per a resoldre assunts relacionats en [[Espanya]]. Gil-Albert s’interessa per les gestions precises per a tornar, des de [[Valencia]] la seua familia ajuda a la seua tornada en els passos oportuns.

== Un atra vegada en Valencia==

== Un atra vegada en Valencia==

Va faltar el [[3 de Juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia Ciutat]].

Va faltar el [[3 de Juliol]] de [[1994]], als 90 anys d'edat, en [[Valéncia Ciutat]].

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

* L’[[Universitat d’Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].

* L’[[Universitat d’Alacant]] el nomena Doctor Honoris Causa en [[1985]].

   

   

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/gilalbert/index.html Universitat d'Alacant]

*[http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/gilalbert/index.html Universitat d'Alacant]