Diferència entre les revisions de "Mahatma Gandhi"
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu: | + | {{Biografia| |
| − | + | | nom = Mohandas Karamchand Gandhi | |
| + | | image = [[Archiu:Gandhi smiling.jpg|190px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Advocat, lider polític i espiritual. | ||
| + | | data_naix = [[2 d'octubre]] de [[1869]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Porbandar]], [[Índia]] | ||
| + | | data_mort = [[30 de giner]] de [[1948]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Nova Delhi]], [[Índia]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Mohandas Karamchand Gandhi''', conegut per '''Mahatma Gandhi''' o simplement '''Gandhi''' ([[Porbandar]], [[Índia]], [[2 d'octubre]] de [[1869]] - † [[Nova Delhi]], [[Índia]], [[30 de giner]] de [[1948]]), fon un advocat i lider polític i espiritual, un dels més grans del [[sigle XX]]. Fon el dirigent més destacat del Moviment d'independència de l'Índia contra el Raj britànic, per lo que va practicar la desobediència civil no violenta, ademés de pacifiste, polític, pensador i advocat hinduiste indi. | ||
| − | + | == Biografia == | |
| − | + | Mahatma Gandhi naixqué en [[Porbandar]] (actual estat de [[Gujarat]]), un poble prop de l'[[Índia]]. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la [[Casta (sociologia)|casta]] "[[vaisya]]" (comerciant). Va estudiar [[dret]] en la [[University College de Londres]],<ref>Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155</ref> i va eixercir com a advocat en [[Bombai]] (actual [[Mumbai]]). Els seus primers treballs els va realisar en [[Suràfrica]] en l'any [[1893]]. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la [[Resistència no-violenta|resistència passiva]] i la [[desobediència civil]]. | |
| − | + | Va tornar a l'Índia en l'any [[1915]] i en [[1921]] ya figurava al front del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous métodos de lluita (les [[folga|folgues]] i les [[folga de fam|folgues de fam]]), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant inclús a la desobediència civil si fora necessari; ademés, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en [[Lleó Tolstói]], qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la [[Marcha de la sal]], una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte. | |
| − | Gandhi va intentar | + | Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any [[1931]] va participar en la Conferència de [[Londres]], en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. En [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa [[Kasturba]] varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni. |
| + | |||
| + | La seua influència moral sobre el desenroll de les converses que varen preparar la independència de l'Índia va ser considerable, pero la separació del [[Pakistan]] el va descorajar profundament. | ||
| + | |||
| + | Gandhi va intentar reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els ''[[sudra]]'' o ‘treballadors', els ''[[pària|pàries]]'' o ‘[[intocabilitat|intocables]]' i els ''[[mleccha|mlecha]]'' o ‘bàrbars') i per desenrollar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que varen seguir a l'independència de l'Índia i va defendre als [[Musulmà|musulmans]] i al territori [[hinduisme|hindú]], per lo que fon assessinat per [[Nathuram Godse]], un fanàtic integriste indi, el [[30 de giner]] de [[1948]] a l'edat de 78 anys. Les seues cendres varen ser llançades al [[riu Ganges]]. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | Li preguntaren a Mahatma Gandhi quins són els factors que destruïxen al ser humà. Ell va respondre aixina: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|La Política sense principis, el Plaure sense compromís, la Riquea sense treball, el Saber sense caràcter, els Negocis sense moral, la Ciència sense humanitat i l'Oració sense caritat. | ||
| + | |||
| + | La vida m'ha ensenyat que la gent és amable, si yo soc amable; que les persones estan tristes, si estic trist; que tots em volen, si yo els vullc; que tots són roïns, si yo els odie; que hi ha cares somrients, si els somric; que hi ha cares amargues, si estic amargat; que el món està feliç, si yo soc feliç; que la gent està toflà, si yo soc toflat; que les persones són agraïdes, si yo soc agraït. | ||
| + | |||
| + | La vida és com un espill: Si somric, l'espill em torna el somriure. L'actitut que prenga front a la vida, és la mateixa que la vida prendrà davant mi. | ||
| + | "El que vullga ser amat, que ame".}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Advocats]] | ||
[[Categoria:Advocats asiàtics]] | [[Categoria:Advocats asiàtics]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
[[Categoria:Polítics indis]] | [[Categoria:Polítics indis]] | ||
[[Categoria:Pacifistes]] | [[Categoria:Pacifistes]] | ||
[[Categoria:Compromesos en la no-violència]] | [[Categoria:Compromesos en la no-violència]] | ||
| − | [[Categoria:Alumnes de | + | [[Categoria:Alumnes de l'Universitat College de Londres]] |
[[Categoria:Desobediència civil]] | [[Categoria:Desobediència civil]] | ||
[[Categoria:Assessinats]] | [[Categoria:Assessinats]] | ||
Revisió de 17:50 28 abr 2024
| Mohandas Karamchand Gandhi | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat, lider polític i espiritual. | ||
| Naiximent: | 2 d'octubre de 1869 | ||
| Lloc de naiximent: | Porbandar, Índia | ||
| Defunció: | 30 de giner de 1948 | ||
| Lloc de defunció: | Nova Delhi, Índia | ||
Mohandas Karamchand Gandhi, conegut per Mahatma Gandhi o simplement Gandhi (Porbandar, Índia, 2 d'octubre de 1869 - † Nova Delhi, Índia, 30 de giner de 1948), fon un advocat i lider polític i espiritual, un dels més grans del sigle XX. Fon el dirigent més destacat del Moviment d'independència de l'Índia contra el Raj britànic, per lo que va practicar la desobediència civil no violenta, ademés de pacifiste, polític, pensador i advocat hinduiste indi.
Biografia
Mahatma Gandhi naixqué en Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble prop de l'Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seua família era de la casta "vaisya" (comerciant). Va estudiar dret en la University College de Londres,[1] i va eixercir com a advocat en Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realisar en Suràfrica en l'any 1893. Mentres treballava per a una empresa en este país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis en Suràfrica per mig de la resistència passiva i la desobediència civil.
Va tornar a l'Índia en l'any 1915 i en 1921 ya figurava al front del Congrés Nacional Indi. Va instaurar nous métodos de lluita (les folgues i les folgues de fam), i en els seus programes rebujava la lluita armada i predicava la no-violència com a mijà per resistir el domini britànic. Preconisava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant inclús a la desobediència civil si fora necessari; ademés, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantindre correspondència en Lleó Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la Marcha de la sal, una manifestació a través del país contra els imposts a que estava subjecte este producte.
Empresonat en diverses ocasions, es va convertir en un héroe nacional. En l'any 1931 va participar en la Conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i per això va tindre conflictes en el seu discípul Nehru, que representava l'esquerra. En 1942, Londres va enviar com a intermediari Richard Stafford Cripps per a negociar en els nacionalistes; pero, com no es va trobar una solució satisfactòria, estos varen radicalisar les seues postures. Gandhi i la seua esposa Kasturba varen ser empresonats: ella va morir a la presó, mentres que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.
La seua influència moral sobre el desenroll de les converses que varen preparar la independència de l'Índia va ser considerable, pero la separació del Pakistan el va descorajar profundament.
Gandhi va intentar reformar la societat índia apostant per integrar les castes més baixes (els sudra o ‘treballadors', els pàries o ‘intocables' i els mlecha o ‘bàrbars') i per desenrollar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que varen seguir a l'independència de l'Índia i va defendre als musulmans i al territori hindú, per lo que fon assessinat per Nathuram Godse, un fanàtic integriste indi, el 30 de giner de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seues cendres varen ser llançades al riu Ganges.
Cites
Li preguntaren a Mahatma Gandhi quins són els factors que destruïxen al ser humà. Ell va respondre aixina:
La vida m'ha ensenyat que la gent és amable, si yo soc amable; que les persones estan tristes, si estic trist; que tots em volen, si yo els vullc; que tots són roïns, si yo els odie; que hi ha cares somrients, si els somric; que hi ha cares amargues, si estic amargat; que el món està feliç, si yo soc feliç; que la gent està toflà, si yo soc toflat; que les persones són agraïdes, si yo soc agraït.
La vida és com un espill: Si somric, l'espill em torna el somriure. L'actitut que prenga front a la vida, és la mateixa que la vida prendrà davant mi.
"El que vullga ser amat, que ame".Referències
- ↑ Gangrade, K.D., Moral Lessons From Gandhi S Autobiography And Other Essays, p. 155