Diferència entre les revisions de "La Xerea"
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* [[Jardí de la Glorieta]] | * [[Jardí de la Glorieta]] | ||
− | {{Traduït de|ca| | + | {{Traduït de|ca|La_Xerea}} |
[[Categoria:Barris de Valéncia|Xerea, la]] | [[Categoria:Barris de Valéncia|Xerea, la]] |
Revisió de 14:01 30 dec 2009
La Xerea o Xarea és un dels sis barris que componen el districte de la Ciutat Vella de Valéncia. En 2005 sumava 3.839 habitants. El 1981 en tenia 5.313, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys.
Llímits
El barri està delimitat pels següents carrers i places: Comença en la plaça del Poeta Llorente, i d'allí passa a la plaça del Temple, passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del Justícia, va per la porta de la Mar, incloent la Glorieta pero no el Parterre (plaça d'Alfons el Magnànim) i continua pel carrer de l'Olivera, gira per Bonaire i després per Pintor Sorolla cap a Salvà, gira per Embaixador Vic, raconet de Garcia Sanchis, Marquès de Dosaigües, Castellvins, gira per el Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirant, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaça del poeta Llorente.
Història
Era barri extramurs fins a la construcció de la muralla cristiana de Pere el Cerimoniós (1356), i abans, en temps dels àraps, era raval de la ciutat musulmana de Valéncia, al NE de la ciutat. Xerea deriva de l'àrap xaria, que vol dir camí, via cap a fora (raval). També vol dir el camí de la llei (islàmica) o xara. La porta de la murada àrap que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de Bab al-Xaria. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de Valéncia. En este barri es troba l'iglésia de sant Joan de l'Hospital, la qual s'hi començà a construir en 1238 (any de la conquista de Valéncia per les tropes del rei d'Aragó En Jaume I), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulmà de la Xerea.
Llocs d'interés
Posseïx alguns dels millors monuments de la ciutat, entre els quals destaquen:
- L'edifici del carrer de La Nau de la Universitat de Valéncia o Estudi General.
- Palau del Marqués de Dosaigües (Museu de Ceràmica)
- Palau de Cervelló (Nou archiu municipal)
- Palau dels Boïl-Arenós (Seu de la Bossa de Valéncia)
- Palau de l'Almirant d'Aragó (seu de la Conselleria d'Economia i Facenda de la Generalitat Valenciana)
- Banys de l'Almirant (el millor testimoni de la presència mudéixar a la ciutat)
- Colege i Iglésia del Patriarca
- Iglésia de Sant Joan de l'Hospital
- Iglésia de Sant Felip Neri
- Iglésia de Sant Esteve
- Iglésia i palau del Temple
- Iglésia de Sant Andreu (hui de sant Joan de la Creu)
- Convent de Sant Doménec o sant Domingo
- Porta del Mar (Actualment en una replica de la Porta Real de Valéncia)
- Centre Cultural Bancaja
- Cases modernistes del carrer de la Pau (cases Sagnier)
- Jardí de la Glorieta
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/La_Xerea de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.