Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:crei4.jpg|thumb|right|200px|<center>Creïlles</center>]] | + | [[File:Solanum tuberosum 02.jpg|thumb|right|200px|<center>Creïlles</center>]] |
| [[Image:Blühende Kartoffel.JPG|thumb|right|200px|Creïllera]] | | [[Image:Blühende Kartoffel.JPG|thumb|right|200px|Creïllera]] |
− | La '''creïlla''' ('''''Solanum tuberosum''''') és un tubèrcul comestible, fruit de la [[creïllera]],<ref>{{DGLV|Creïllera}}</ref> és redonenc, carnós, feculent en una fina pell fosca o [[roig|rogenca]]. És originària d'[[Amèrica]] fon introduïda en [[Europa]] a partir del [[sigle XVI]], i hi ha moltes varietats i se conrea en la majoria de països. | + | La '''creïlla''' ('''''Solanum tuberosum''''') és un tubèrcul comestible, fruit de la [[creïllera]],<ref>{{DGLV|Creïllera}}</ref> és redonenc, carnós, feculent en una fina pell fosca o [[roig|rogenca]]. És originària d'[[Amèrica]], fon introduïda en [[Europa]] a partir del [[sigle XVI]]. Hi ha moltes varietats i se cultiva en la majoria de païssos. |
| | | |
− | Encara que en un principi la seua introducció fon lenta al final terminà sent un aliment bàsic en moltíssims països. Les malalties de les collites de les creïlles o les primeres plagues desnugaren verdaderes hambrunes ya que era l'aliment base de les classes més pobres. | + | Encara que en un principi la seua introducció fon lenta al final acabà sent un aliment bàsic en moltíssims països. Les malalties de les collites de les creïlles o les primeres plagues provocaren verdaderes fams ya que era l'aliment base de les classes més pobres. |
| + | |
| + | == Etimologia == |
| + | La paraula "creïlla" és una variant de la paraula antiga "criaïlla",<ref>{{DGLV|Criaïlla}}</ref> hui en desús. La paraula general del [[valencià]] "creïlla" te numerosses variants dialectals o locals: pataca, creadilla, creaïlla, credadilla, credella, creguilla, creiaïlla, criaïlla, crilla, queradilla, queredilla, queraguilla, queraïlla, querdaïlla, quereïlla, querilla, treguilla.<ref>{{DGLV|Creïlla}}</ref> |
| | | |
| == Propietats de les creïlles == | | == Propietats de les creïlles == |
| | | |
− | * Les creïlles són un aliment que nos aporta molta energia sent adequades especialment per a deportistes o persones que realisen un treballe físic. | + | * Les creïlles són un aliment que nos aporta molta energia sent adequades especialment per a deportistes o persones que realisen un treball físic. |
| * Quan mengem les creïlles bollides o en puré són realment un aliment molt digestiu per lo que són ideals per a persones en problemes gàstrics com l'agrea d'estòmec, problemes hepàtics o intestinals, etc. | | * Quan mengem les creïlles bollides o en puré són realment un aliment molt digestiu per lo que són ideals per a persones en problemes gàstrics com l'agrea d'estòmec, problemes hepàtics o intestinals, etc. |
− | * Les creïlles tenen un efecte alcalinisant sobre l'organisme favorint puix l'eliminació de toxines (ideal en casos d'àcit úric) i la remineralizació de nostre organisme. Ademés ajuda en els casos d'espasmes, tos nerviosa, rampes, etc. | + | * Les creïlles tenen un efecte alcalinisant sobre l'organisme favorint puix l'eliminació de toxines (ideal en casos d'àcit úric) i la remineralizació de nostre organisme. Ademés, ajuda en els casos d'espasmes, tos nerviosa, rampes, etc. |
| * La seua riquea en [[potassi]] favorix, si les creïlles són cuites i sense [[sal]], l'eliminació de líquits (edemes) podent ajudar a les persones en obesitat causada per retenció de líquits. Deuen tindre cuidat els malalts del [[renyó]] als que el seu mege els haja llimitat la presa d'aliments o begudes riques en potassi. | | * La seua riquea en [[potassi]] favorix, si les creïlles són cuites i sense [[sal]], l'eliminació de líquits (edemes) podent ajudar a les persones en obesitat causada per retenció de líquits. Deuen tindre cuidat els malalts del [[renyó]] als que el seu mege els haja llimitat la presa d'aliments o begudes riques en potassi. |
| * A nivell extern les propietats de les creïlles també són moltes ya que podem preparar-la (be rallada) a modo de cataplasma: crues i rallades poden aliviar cremades no greus o les produïdes pel [[sol]], també calmen i disminuïxen les bosses dels [[ull|ulls]] (les típiques ulleres). | | * A nivell extern les propietats de les creïlles també són moltes ya que podem preparar-la (be rallada) a modo de cataplasma: crues i rallades poden aliviar cremades no greus o les produïdes pel [[sol]], també calmen i disminuïxen les bosses dels [[ull|ulls]] (les típiques ulleres). |
Llínea 16: |
Llínea 19: |
| | | |
| En la composició de la creïlla cap destacar la cantitat d'[[hidrats de carbó]], majoritàriament en forma d'[[almidó]] i una chicoteta proporció com [[glucosa]], [[fructosa]] i [[sacarosa]]; aixina com un aporte important de [[fibra]]. | | En la composició de la creïlla cap destacar la cantitat d'[[hidrats de carbó]], majoritàriament en forma d'[[almidó]] i una chicoteta proporció com [[glucosa]], [[fructosa]] i [[sacarosa]]; aixina com un aporte important de [[fibra]]. |
− | La creïlla és una bona font de [[vitamina C]], si be una bona part de la mateixa pot perdre's durant el procés de cuita. Per a preservar el seu contengut, és recomanable cuinar-les al vapor o al forn (embolicades en paper d'[[alumini]]). Ademés, donat que la vitamina C se localisa baix de la pell, el chollat de la creïlla, i encara més un chollat profunt, pot representar una pèrdua important de la cantitat d'este nutrien. També estan presents atres vitamines i elements com [[tiamina]], [[niacina]], [[piridoxina]] i [[àcit fólic]]. No obstant, en la creïlla apenes se troben les vitamines A i I. | + | |
| + | La creïlla és una bona font de [[vitamina C]], si be una bona part de la mateixa pot perdre's durant el procés de cuita. Per a preservar el seu contingut, és recomanable cuinar-les al vapor o al forn (embolicades en paper d'[[alumini]]). Ademés, donat que la vitamina C se localisa baix de la pell, el chollat de la creïlla, i encara més un chollat profunt, pot representar una pèrdua important de la cantitat d'este nutrien. També estan presents atres vitamines i elements com [[tiamina]], [[niacina]], [[piridoxina]] i [[àcit fólic]]. No obstant, en la creïlla apenes se troben les vitamines A i I. |
| | | |
| Conte minerals com [[fòsfor]], [[magnesi]] i [[ferro]], si be la cantitat de [[calci]] es molt reduïda. A l'igual que atres fruites i hortalices, la creïlla aporta una gran cantitat de [[potassi]], acompanyat d'una escassa proporció de [[sodi]], lo que la convertix en un aliment recomanable en cas d'[[hipertensió]] o afeccions cardiovasculars. Presenta ademés, chicotetes cantitats de [[seleni]]. A este respecte, diversos estudis epidemiològics han trobat una relació inversa entre l'ingesta d'este oligoelement i la mortalitat deguda a varis tipos de [[càncer]]. | | Conte minerals com [[fòsfor]], [[magnesi]] i [[ferro]], si be la cantitat de [[calci]] es molt reduïda. A l'igual que atres fruites i hortalices, la creïlla aporta una gran cantitat de [[potassi]], acompanyat d'una escassa proporció de [[sodi]], lo que la convertix en un aliment recomanable en cas d'[[hipertensió]] o afeccions cardiovasculars. Presenta ademés, chicotetes cantitats de [[seleni]]. A este respecte, diversos estudis epidemiològics han trobat una relació inversa entre l'ingesta d'este oligoelement i la mortalitat deguda a varis tipos de [[càncer]]. |
| | | |
| També aporta carotenoides, sent la violaxantina, anteraxantina, luteïna, els més abundants, mentres que la neoxantina, beta-criptoxantina, zeaxantina i beta-carotenos se troben en cantitats menors. | | També aporta carotenoides, sent la violaxantina, anteraxantina, luteïna, els més abundants, mentres que la neoxantina, beta-criptoxantina, zeaxantina i beta-carotenos se troben en cantitats menors. |
| + | |
| Conté miosmina, un alcaloide específic del [[tabac]] que pot estar present en algunes fonts dietètiques com [[cereals|cereals]], fruites, verdures i [[llet]] i que podria eixercir un paper beneficiós en l'adenocarcinoma d'esofago, si be este és un fet que deu ser investigat en major profunditat. | | Conté miosmina, un alcaloide específic del [[tabac]] que pot estar present en algunes fonts dietètiques com [[cereals|cereals]], fruites, verdures i [[llet]] i que podria eixercir un paper beneficiós en l'adenocarcinoma d'esofago, si be este és un fet que deu ser investigat en major profunditat. |
| | | |
| [[Archiu:Several_varieties_of_potatoes.png|center|thumb|600px|Algunes varietats de creïlla]] | | [[Archiu:Several_varieties_of_potatoes.png|center|thumb|600px|Algunes varietats de creïlla]] |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | |
| + | * [[Creïlles al forn]] |
| + | * [[Creïlles braves]] |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
| <references /> | | <references /> |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 |
| + | * Dimitri, Milan (1987). Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. ACME S.A.C.I, Buenos Aires |
| + | * Hawkes, J.G. (1990). The potato: evolution, biodiversity and genetic resources. London.: Belhaven Press,. p. 259 |
| + | * Plaisted, R. (1982). «Potato». En W. Fehr & H. Hadley, ed. Hybridization of Crop Plants. Nueva York: American Society of Agronomy, Crop Science Society of America. pp. 483-494 |
| + | * [http://www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/11_134_01_Solanum.pdf Solanum en Flora Ibérica] |
| + | * Solanum tuberosum en Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España, CSIC/RJB, Madrid, 2012 |
| + | * [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/tro-29600334 The Plant List: A Working List of All Plant Species] |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| + | {{DGLV|Creïlla}} |
| {{Commonscat|Solanum tuberosum}} | | {{Commonscat|Solanum tuberosum}} |
− | * {{DGLV|Creïlla}}
| + | {{Wikispecies|Solanum tuberosum}} |
| | | |
| [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |