Diferència entre les revisions de "José Luis Sampedro"

Última revisió del 19:21 20 març 2024

José Luis Sampedro Sáez


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor, humaniste, economiste i polític.
Naiximent:	1 de febrer de 1917
Lloc de naiximent:	Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:	8 d'abril de 2013
Lloc de defunció:	Madrit, Espanya

José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 - † Madrit, 8 d'abril de 2013) fon un escritor, humaniste, economiste i polític espanyol que va advocar per una economia «més humana, més solidària, capaç de contribuir a desenrollar la dignitat dels pobles». En l'any 2010 el Consell de Ministres li va otorgar l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya per «la seua sobreixent trayectòria lliterària i pel seu pensament compromés en els problemes del seu temps». En 2011 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

Biografia[editar | editar còdic]

Fill d'un mege militar, a l'any de nàixer en Barcelona la seua família es va traslladar a Tànger (protectorat espanyol de Marroc), ciutat cosmopolita a on es va aficionar a la llectura i a on va viure feliçment fins als dotze anys. Despuix va marchar a educar-se a Cihuela (Sòria) en una tia seua, que ho manà durant el curs escolar intern a un colege privat que els jesuïtes tenien en Saragossa. Despuix va viure en Aranjuez fins als díhuit anys, alguna cosa que tindrà la seua importància quan escriga la seua novela Real sitio; dels seus anys en el Tajo va nàixer també El río que nos lleva. Ell afirmarà despuix que allí va nàixer com a escritor.

En l'any 1935, en sols díhuit anys, va obtindre per oposició una plaça de funcionari d'aduanes; feu els cursos en Madrit tornant les fins de semana a Aranjuez. Fon destinat a Santander. Li queda temps per a escomençar a estudiar piano i es fa soci d'un cineclub pioner; anant el temps eixercirà de crític cinematogràfic.

En 1936 fon movilisat per l'eixèrcit republicà en la Guerra Civil Espanyola, combatent en un batalló anarquiste. Per petició dels analfabets els llegia el periòdic i alguns llibres. En 1937, en ser conquistada Santander, es va passar a l'eixèrcit del bando nacional. Passada la guerra en Santander, Melilla, Catalunya, Guadalajara i Huete (Conca). Durant estos anys, comença a escriure poesia, de la que s'han conservat varis centenars de poemes que s'han donat a conéixer en l'any 2020 en el llibre: Días en blanco. Poesía completa.

En 1939 acaba la seua primera novela, La estatua de Adolfo Espejo. Demana i obté el trasllat a Madrit en 1940, a on, en 1944, contrau matrimoni en Isabel Pellicer i realisa els seus estudis universitaris de Ciències Econòmiques, que finalisà en 1947 en Premi Extraordinari. En 1950 es doctora en una tesis sobre localisació industrial que publica en 1951.

Des de 1947 dona classes en l'universitat i comença ademés a treballar com a economiste per al Banc Exterior d'Espanya. Eixercix ademés d'assessor per al Ministeri de Comerç entre 1951 i 1957 i en eixe comés assistix a numeroses reunions internacionals i en la preparació del Pla d'Estabilisació de 1959. Ademés s'incorpora a la Secretaria Tècnica del Ministeri de Facenda en 1962. En l'any 1955 ya s'havia convertit en catedràtic de "Estructura i institucions econòmiques" en l'Universitat Complutense de Madrit, que ocupà fins a 1969, compaginant-ho en diversos llocs en el Banc Exterior d'Espanya, alcançant el nivell de subdirector general.

Per llavors escriu la peça teatral Un sitio para vivir (1955). Publica Realidad económica y análisis estructural (1958) i El futuro europeo de España (1961). També en 1961 l'editor Manuel Aguilar publica la seua primera novela, Pan y navaja, el títul de la qual va canviar a El río que nos lleva —que fon duta al cine en 1988-, i l'estructura de la qual es funda en el I Ching i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo.

Entre els anys 1965 i 1966, davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola Aranguren i Tierno Galván, decidix fer-se professor visitant en les universitats de Salford i Liverpool."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En l'any 1967 publicà Las fuerzas económicas de nuestro tiempo, que fon traduït a cinc idiomes. En 1968 fon designat Ann Howard Shaw Lecturer en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford (1969-1970) i Liverpool (1970-1971). En 1969 apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual Estructura económica, que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.

Al seu regrés a Espanya demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de setembre de 1971 torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica El caballo desnudo (1970), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any 1972 participa en la III Conferència de la UNCTAD en Santiago de Chile i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la República Dominicana. En 1976 torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En 1977 fon nomenat senador per designació real, en les primeres Corts democràtiques, càrrec que ocuparia fins a 1979.

En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com Octubre, octubre (1981), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; La sonrisa etrusca (1985), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica La vieja sirena (1990). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en 1986.

En l'any 1990 fon nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE), a on el seu heterodoxe discurs d'ingrés, Des de la frontera, té molt que vore en el tema de la seua obra La vieja sirena, publicada eixe mateix any, considerada un cant a la vida, a l'amor i a la tolerància.

Es casa en Alhama de Aragón (Saragossa), en 2003, en l'escritora, poetessa i traductora Olga Lucas. Pergué una miqueta d'oïment i va patir glaucoma. Des de feya temps passava part de l'any en Tenerife, una terra els símbols de la qual, el drago i el Teide, li varen servir per a compondre La senda del drago.

Va eixercir el seu humanisme crític sobre la decadència moral i social d'Occident, del neoliberalisme i les brutalitats del capitalisme. En referència ad açò, va posar el seu gra d'arena en les protestes en Espanya de maig de 2011 escrivint el pròlec a l'edició espanyola del llibre ¡Indignaos!, de Stéphane Hessel.

José Luis Sampedro fallí el 8 d'abril de l'any 2013, en la ciutat de Madrit, als 96 anys d'edat i fon incinerat al sendemà en el Cementeri de l'Almudena.

Obra[editar | editar còdic]

Noveles[editar | editar còdic]

Trilogia Los círculos del tiempo:

Octubre, octubre (1981), ISBN 9788420420547
La vieja sirena (1990), ISBN 9788423318704
Real Sitio (1993), ISBN 9788466336444

Independents:

La estatua de Adolfo Espejo (1939, publicada en 1994), ISBN 9788420481456
La sombra de los días (1947, publicada en 1994), ISBN 9788420481463
Congreso en Estocolmo (1952), ISBN 9788420420035
El río que nos lleva (1961), ISBN 9788422628002
El caballo desnudo (1970), ISBN 9788420421810
La sonrisa etrusca (1985), ISBN 9780679763383
El amante lesbiano (2000), ISBN 9788401341526
La senda del drago (2006), ISBN 9788401341878
Cuarteto para un solista (2011), coautor junt a Olga Lucas, ISBN 9788401340000

Contes[editar | editar còdic]

Coleccions:

Mar al fondo (1992), colección de 10 cuentos, ISBN 9788423322114:
"Ártico", "Mediterráneo", "Báltico", "Índico", "Land's End", "Caribe", "Egeo", "Mar del Sur", "Mar Amarillo", "Antártico"
Mientras la tierra gira (1993), colección de 32 cuentos, ISBN 9788423322565:
"Primer grupo": "La sombra de los días", "Etapa", "Trayecto final", "La sierva y el ángel", "Un día feliz", "El tratado con Laponia", "La felicidad", "El agostero", "Una visita", "El buen pan", "Tormenta en el campo", "Gregorio Martín"

"Segundo grupo": "La noche de Cajamarca", "Viajero", "Arca número dos", "Junto a la ventana", "Fantasía de Año Nuevo", "Un puñado de tierra", "El hombre fiel", "La isla sumergida", "Un caso de cosmoetnología: la religión hispánica", "La bendición de Dios", "Sabiduría sufí", "El llanto de la llave perdida"

"Tercer grupo": "Ebenezer", "Aquel instante en Chipre", "En la misma piel del tigre", "A Erika", "Divino diván", "La Mortitecnia, industria de Occidente", "Felisa", "Iniciación"

No publicats en coleccions:

"La balada del agua" (2008), ISBN 9788415597957

Obres de teatre[editar | editar còdic]

La paloma de cartón (1948, impresa en 2007), Premi Calderón de la Barca de 1950
Un sitio para vivir (1955, impresa en 2007), ISBN 9788415028017
El nudo (1982)

Poemes[editar | editar còdic]

Días en blanco: Poesía completa (2020), colecció ISBN 9788401024542, paraules preliminars d'Olga Lucas, edició i estudi introductori de José Manuel Lucía Megías (Barcelona, Plaza y Janés, 2020)

No ficció[editar | editar còdic]

Economia

Principios prácticos de localización industrial (1957)
Realidad económica y análisis estructural (1959)
Lecciones de estructura Económica (1965)
Las fuerzas económicas de nuestro tiempo (1967), ISBN 9780303175667
Estructura económica: teoría básica y estructura mundial (1969)
Serie Conciencia del subdesarrollo:
Conciencia del subdesarrollo (1973), ISBN 9788434573246
Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después (1996), coescrita con Carlos Berzosa, ISBN 9788430600304
Inflación: una versión completa (1976)
La Inflación: Prótesis del sistema, o La inflación (al alcance de los ministros) (1985), ISBN 9788485859924
El mercado y nosotros (1986), ISBN 9788485337699
Dulce cintura de América (1991), coautor junt a Luis Ramírez Benéytez i Luis de Sebastián, ISBN 9788440498892
El mercado y la globalización (2002), ISBN 9788423334094
Los mongoles en Bagdad (2003), ISBN 9788423335756
Multimegamuchaglobalización (2008), coautor junt a Carlos Berzosa i Ángel Martínez González-Tablas, ISBN 9788474919028
Economía humanista. Algo más que cifras (2009), ISBN 9788483068281
Economía eres tú (2015), ISBN 9788460817895

Autobiografies

Escribir es vivir (2005), coautor junt a Olga Lucas, que transcriu les conferencies sobre la seua vida i obra que dictà en l'Universitat Menéndez Pelayo, ISBN 9788401341861
La escritura necesaria (2006), ensaig-diàlec sobre la seua obra novelística i la seua vida. Edició i diàlec: Gloria Palacios. Ed. Siruela
Monte Sinaí (2012), ISBN 9788497931953
Sala de espera (2014), ISBN 9788401343056

Atres

Fronteras (1995), opinió
Con nombre y apellidos, o Con nombre y apellidos: cómo localizar a nuestros antepasados (1999), guia, ISBN 9788427024397
Las joyas de las reinas de España (2004), coautor junt a Fernando Rayón, art, ISBN 9788408051190
Conversaciones sobre política, mercado y convivencia (2006), coautor junt a Carlos Taibo Arias, política, ISBN 8483192616
La ciencia y la vida (2008), diàlec junt al cardiòlec Valentín Fuster, ordenat per Olga Lucas, ISBN 9788401336768
Reacciona: 10 razones por las que debes actuar frente a la crisis económica, política y social (2011), coautor junt a Federico Mayor Zaragoza, Baltasar Garzón, Juan Torres López, Àngels Martínez Castells, Rosa María Artal, Ignacio Escolar, Carlos Martínez Alonso, Javier López Facal, Javier Pérez de Albéniz i Lourdes Lucía, política, ISBN 9788403102002
Pregón de la rosa (2013), discursos, ISBN 9788415597704
La vida perenne (2015), filosofia, ISBN 9788401347344

Distincions[editar | editar còdic]

Sampedro fon president honorari no eixecutiu de l'empresa Sintratel, junt en José Saramago.
En l'any 2008, fon condecorat en la Medalla de l'Orde de Carlomagne del Principat d'Andorra.
En abril de 2009 fon investit com a Doctor Honoris causa de l'Universitat de Sevilla.
El 2 de juny de 2010 se li va concedir el XXIV Premi Internacional Menéndez Pelayo per les seues «múltiples aportacions al pensament humà» des de les seues facetes d'economiste, escritor i professor, rebent el guardó el 22 de juliol de 2010.
El Consell de Ministres de 12 de novembre de 2010 li va otorgar l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya per «la seua sobreixent trayectòria lliterària i pel seu pensament compromés en els problemes del seu temps».
En 2011, va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.
El 24 de maig de 2012 fon investit Doctor Honoris causa per l'Universitat d'Alcalà.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Des del 5 de juliol de 2014 es presenta una exposició permanent de la seua vida i obra en el poble que el va vore forjar el seu últim amor: Alhama de Aragón. Més concretament en la casa palau. La seua viuda, Olga Lucas, l'inaugura en dita data.

En 2014 l'Associació Internacional Humanisme Solidari li va entregar a títul pòstum el I Premi Internacional Humanisme Solidari "Erasmo de Rotterdam".

Bust en el Parc José Luis Sampedro en el Conceio de Oleiros (La Corunya), realisat per Álvaro Gil García i inaugurat el 17 de juliol de 2019.

Estàtua en homenage a José Luis Sampedro en el Parc José Luis Sampedro en el districte madrileny de Chamberí, de l'escultora Natividad Sánchez, inaugurat en giner de 2020.

Estàtua en el Bulevar Caleño de Mijas (Màlaga), realisat per José María Córdoba, i inaugurat el 15 de maig de 2021.

Cites[editar | editar còdic]

José Luis Sampedro té frases molt interessants:

Sense llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no servix per a res.

En l'any 2012 José Luis Sampedro, digué lo següent sobre l'economia i el govern espanyol:

Les retallades s'accepten per una de les forces més importants de la humanitat, la por.

Hi ha dos tipos d'economistes: els que treballen per a fer més rics als rics i els que treballem per a fer menys pobres als pobres.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

José Luis Sampedro en Wikipedia

@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 Per llavors escriu la peça teatral ''Un sitio para vivir'' ([[1955]]). Publica ''Realidad económica y análisis estructural'' ([[1958]]) i ''El futuro europeo de España'' ([[1961]]). També en [[1961]] l'editor [[Manuel Aguilar Muñoz|Manuel Aguilar]] publica la seua primera novela, ''Pan y navaja'', el títul de la qual va canviar a ''El río que nos lleva'' —que fon duta al cine en [[1988]]-, i l'estructura de la qual es funda en el [[I Ching]] i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo.
-Entre [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.
+Entre els anys [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En l'any [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.
-Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de setembre de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]].
+Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de [[setembre]] de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]].
 En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com ''Octubre, octubre'' ([[1981]]), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; ''La sonrisa etrusca'' ([[1985]]), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica ''La vieja sirena'' ([[1990]]). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en [[1986]].
@@ Llínea 39: / Llínea 39: @@
 José Luis Sampedro fallí el 8 d'abril de l'any [[2013]], en la ciutat de [[Madrit]], als 96 anys d'edat i fon incinerat al sendemà en el Cementeri de l'Almudena.
+== Obra ==
+=== Noveles ===
+Trilogia ''Los círculos del tiempo'':
+# ''Octubre, octubre'' (1981), {{ISBN|9788420420547}}
+# ''La vieja sirena'' (1990), {{ISBN|9788423318704}}
+# ''Real Sitio'' (1993), {{ISBN|9788466336444}}
+Independents:
+* ''La estatua de Adolfo Espejo'' (1939, publicada en 1994), {{ISBN|9788420481456}}
+* ''La sombra de los días'' (1947, publicada en 1994), {{ISBN|9788420481463}}
+* ''Congreso en Estocolmo'' (1952), {{ISBN|9788420420035}}
+* ''El río que nos lleva'' (1961), {{ISBN|9788422628002}}
+* ''El caballo desnudo'' (1970), {{ISBN|9788420421810}}
+* ''La sonrisa etrusca'' (1985), {{ISBN|9780679763383}}
+* ''El amante lesbiano'' (2000), {{ISBN|9788401341526}}
+* ''La senda del drago'' (2006), {{ISBN|9788401341878}}
+* ''Cuarteto para un solista'' (2011), coautor junt a [[Olga Lucas]], {{ISBN|9788401340000}}
+=== Contes ===
+Coleccions:
+* ''Mar al fondo'' (1992), colección de 10 cuentos, {{ISBN|9788423322114}}:
+*: "Ártico", "Mediterráneo", "Báltico", "Índico", "Land's End", "Caribe", "Egeo", "Mar del Sur", "Mar Amarillo", "Antártico"
+* ''Mientras la tierra gira'' (1993), colección de 32 cuentos, {{ISBN|9788423322565}}:
+*: "Primer grupo": "La sombra de los días", "Etapa", "Trayecto final", "La sierva y el ángel", "Un día feliz", "El tratado con Laponia", "La felicidad", "El agostero", "Una visita", "El buen pan", "Tormenta en el campo", "Gregorio Martín"
+*: "Segundo grupo": "La noche de Cajamarca", "Viajero", "Arca número dos", "Junto a la ventana", "Fantasía de Año Nuevo", "Un puñado de tierra", "El hombre fiel", "La isla sumergida", "Un caso de cosmoetnología: la religión hispánica", "La bendición de Dios", "Sabiduría sufí", "El llanto de la llave perdida"
+*: "Tercer grupo": "Ebenezer", "Aquel instante en Chipre", "En la misma piel del tigre", "A Erika", "Divino diván", "La Mortitecnia, industria de Occidente", "Felisa", "Iniciación"
+No publicats en coleccions:
+* "La balada del agua" (2008), {{ISBN|9788415597957}}
+=== Obres de teatre ===
+* ''La paloma de cartón'' (1948, impresa en 2007), Premi Calderón de la Barca de 1950
+* ''Un sitio para vivir'' (1955, impresa en 2007), {{ISBN|9788415028017}}
+* ''El nudo'' (1982)
+=== Poemes ===
+* ''Días en blanco: Poesía completa'' (2020), colecció {{ISBN|9788401024542}}, paraules preliminars d'Olga Lucas, edició i estudi introductori de [[José Manuel Lucía Megías]] (Barcelona, Plaza y Janés, 2020)
+=== No ficció ===
+;Economia:
+* ''Principios prácticos de localización industrial'' (1957)
+* ''Realidad económica y análisis estructural'' (1959)
+* ''Lecciones de estructura Económica'' (1965)
+* ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'' (1967), {{ISBN|9780303175667}}
+* ''Estructura económica: teoría básica y estructura mundial'' (1969)
+* Serie ''Conciencia del subdesarrollo'':
+* ''Conciencia del subdesarrollo'' (1973), {{ISBN|9788434573246}}
+* ''Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después'' (1996), coescrita con [[Carlos Berzosa]], {{ISBN|9788430600304}}
+* ''Inflación: una versión completa'' (1976)
+* ''La Inflación: Prótesis del sistema'', o ''La inflación (al alcance de los ministros)'' (1985), {{ISBN|9788485859924}}
+* ''El mercado y nosotros'' (1986), {{ISBN|9788485337699}}
+* ''Dulce cintura de América'' (1991), coautor junt a Luis Ramírez Benéytez i [[Luis de Sebastián]], {{ISBN|9788440498892}}
+* ''El mercado y la globalización'' (2002), {{ISBN|9788423334094}}
+* ''Los mongoles en Bagdad'' (2003), {{ISBN|9788423335756}}
+* ''Multimegamuchaglobalización'' (2008), coautor junt a Carlos Berzosa i [[Ángel Martínez González-Tablas]], {{ISBN|9788474919028}}
+* ''Economía humanista. Algo más que cifras'' (2009), {{ISBN|9788483068281}}
+* ''Economía eres tú'' (2015), {{ISBN|9788460817895}}
+;Autobiografies:
+* ''Escribir es vivir'' (2005), coautor junt a Olga Lucas, que transcriu les conferencies sobre la seua vida i obra que dictà en l'Universitat Menéndez Pelayo, {{ISBN|9788401341861}}
+* ''La escritura necesaria'' (2006), ensaig-diàlec sobre la seua obra novelística i la seua vida. Edició i diàlec: Gloria Palacios. Ed. Siruela
+* ''Monte Sinaí'' (2012), {{ISBN|9788497931953}}
+* ''Sala de espera'' (2014), {{ISBN|9788401343056}}
+;Atres:
+* ''Fronteras'' (1995), opinió
+* ''Con nombre y apellidos'', o ''Con nombre y apellidos: cómo localizar a nuestros antepasados'' (1999), guia, {{ISBN|9788427024397}}
+* ''Las joyas de las reinas de España'' (2004), coautor junt a [[Fernando Rayón]], art, {{ISBN|9788408051190}}
+* ''Conversaciones sobre política, mercado y convivencia'' (2006), coautor junt a [[Carlos Taibo Arias]], política, {{ISBN|8483192616}}
+* ''La ciencia y la vida'' (2008), diàlec junt al cardiòlec [[Valentín Fuster]], ordenat per Olga Lucas, {{ISBN|9788401336768}}
+* ''Reacciona: 10 razones por las que debes actuar frente a la crisis económica, política y social'' (2011), coautor junt a [[Federico Mayor Zaragoza]], [[Baltasar Garzón]], [[Juan Torres López]], [[Àngels Martínez Castells]], [[Rosa María Artal]], [[Ignacio Escolar]], [[Carlos Martínez Alonso]], [[Javier López Facal]], [[Javier Pérez de Albéniz]] i [[Lourdes Lucía]], política, {{ISBN|9788403102002}}
+* ''Pregón de la rosa'' (2013), discursos, {{ISBN|9788415597704}}
+* ''La vida perenne'' (2015), filosofia, {{ISBN|9788401347344}}
 == Distincions ==
@@ Llínea 49: / Llínea 124: @@
 * En [[2011]], va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.
 * El 24 de maig de [[2012]] fon investit Doctor Honoris causa per l'Universitat d'Alcalà.
+== Reconeiximents ==
+Des del 5 de juliol de [[2014]] es presenta una exposició permanent de la seua vida i obra en el poble que el va vore forjar el seu últim amor: [[Alhama de Aragón]]. Més concretament en la casa palau. La seua viuda, [[Olga Lucas]], l'inaugura en dita data.
+En 2014 l'Associació Internacional Humanisme Solidari li va entregar a títul pòstum el I Premi Internacional Humanisme Solidari "Erasmo de Rotterdam".
+Bust en el Parc José Luis Sampedro en el Conceio de Oleiros ([[La Corunya]]), realisat per Álvaro Gil García i inaugurat el 17 de juliol de [[2019]].
+Estàtua en homenage a José Luis Sampedro en el Parc José Luis Sampedro en el districte madrileny de Chamberí, de l'escultora Natividad Sánchez, inaugurat en giner de [[2020]].
+Estàtua en el Bulevar Caleño de [[Mijas]] ([[Màlaga]]), realisat per José María Córdoba, i inaugurat el 15 de maig de [[2021]].
 == Cites ==