La Pobla de Sant Miquel

La Pobla de Sant Miquel

Iglésia parroquial

Ermita de la Puríssima

La Pobla de Sant Miquel (en castellà Puebla de San Miguel), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca del Racó d'Ademús, en la província de Valéncia.

Geografia

Ocupa extrem oriental de la comarca. Es troba enclavat en les estribacions de la serra de Javalambre, en la Vall de Sant Miquel. En el seu terme es troba la cota més alta de la Comunitat Valenciana, l'Alto de las Barracas (1.838 m.), erròneament conegut com Cerro Calderón. Posseïx extensos pasturages, pinades i savinars. El mig climàtic és fret i sec.

Llimita en Ademús en la mateixa comarca i en Arcos de las Salinas i Camarena de la Sierra en la província de Terol, Aragó).

Història

Se li atribuïx una fundació posterior a la conquista cristiana i aixina sembla indicar-lo el seu propi nom de "pobla". Pertanygué en principi al senyoriu de la corona aragonesa, encara que formant part de l'Orde de Montesa. Més tart, passà a Miguel Rico, qui la va vendre per una cantitat prou elevada.

Els seus agrests parages foren refugi de partides carlistes i la població hagué de patir diversos atacs per part dels guerrillers.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Luz Blasco	UCD
1983 - 1987	Juan Manuel Barrachina Moliner	OIV
1987 - 1991	Juan Manuel Barrachina Moliner	OIV
1991 - 1995	Francisco Tortajada Marqués	PP
1995 - 1999	Luis María Alcusa Belsue	AIPSN
1999 - 2003	Luis María Alcusa Belsue	PP
2003 - 2007	Luis María Alcusa Belsue	PP
2007 - 2011	Eva María Azcutia Marqués	PSPV
2011 - 2015	Eva María Azcutia Marqués	PSPV
2015 - 2019	Eva María Azcutia Marqués	PSPV
2019 - 2023	Eva María Azcutia Marqués	PSPV
2023	Eva María Azcutia Marqués	PSPV

Demografia

Conta en 59 habitants en l'any 2022 segons les senyes del cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2018	2022
45	39	65	77	80	81	73	68	65	66	88	61	59

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia, es reguen unes 14 Ha destinades a creïlles, alfals i hortalices, mentres que en secà es troben cereals i vinya.

La ganaderia conta en caps de llanar. L'absència d'indústria, el rigor climàtic, la pobrea del sol i unes comunicacions roïnes han motivat l'emigració dels seus habitants.

Monuments

Ermita de Sant Roc

• Iglésia de Sant Miquel. Construïda a la fi del sigle XVII en la qual es troben dos retaules de bona calitat, atribuïts a Joan de Joanes i discípuls, l'estat de les quals de conservació és bo. Ademés es poden apreciar dos belles talles de Sant Miquel i de la Verge del Rosari. L'altar major va desaparéixer a conseqüència de la Guerra Civil pero encara queden chicotetes mostres d'ell.
• Ermita de la Puríssima. Ha segut restaurada i es troba en perfecte estat de conservació. Consta la firma del picapedrer i està datada sobre l'any 1700.
• Ermita de Sant Roc. Es troba en un mal estat de conservació.
• Jaciments arqueològics. Existixen dos assentaments ibèrics sense estudiar i un jaciment de fòssils de dinosauri que es troba en estudi.

Cultura

• Archiu històric. Està situat en l'antic Ajuntament. És un dels pocs archius històrics municipals de la Comunitat Valenciana que es conserva complet, afortunadament, no va ser destruït ni en les Guerres Carlistes ni en la Guerra Civil Espanyola, de la qual fon salvat per N'Antonio Argilés. En este archiu es troben documents des de l'any 1400 fins als nostres dies, en series completes d'anys, de les quals historiadors i erudits ya han realisat diversos llibres. Estos documents poden consultar-se també en l'Archiu del Regne de Valéncia, el personal del qual va realisar l'inventariat, classificació i microfilmat de tots ells.
• Sala permanent d'exposicions. Situada en el mateix edifici (antic Ajuntament), en ella es realisen exposicions en una periodicitat quinzenal, abastant entre els seus temes tota la gamma d'arts plàstiques (escultura, aquarela, oli, fotografia, dibuix, ceràmica, etc.), aixina com exposicions monogràfiques (música, botànica, recuperació de fotografia popular, etc.).
• Museu Etnològic El Cubo. Està situat en un de les nou almàsseres que existien antigament en la Pobla de Sant Miquel, i dels quals ara solament queden dos. En el museu es podrà admirar tots els utensilis que s'ampraven antany en les llabors compreses des que es plantava la vinya fins que s'obtenia el vi elaborat.
• Casa del Cirujano-barbero. Est edifici complementa l'anterior, dedicant la seua primera planta a centre de restauració i taller, la seua segona planta a l'agricultura de secà i la tercera a la ganaderia i la fusta, que són les tres activitats econòmiques que han caracterisat ad este poble.

Llocs d'interés

• Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel. El parc té una superfície de més de 6.300 hectàrees, que comprén la totalitat del terme de la Pobla. La declaració com a espai protegit ha segut polèmica i ha trobat una forta oposició entre els veïns.

Festes i celebracions

• Los Mayos. Els fadrins ("Mayos") celebren la plenitut de la primavera en cants populars a les "Mayas".
• Romiage de Santa Quitèria. Se celebra el dumenge més propet al 22 de maig. Este romiage finalisa fora del terme de La Pobla de Sant Miquel, concretament en la Foya de la Carrasca (Terol), a on es troba l'ermita. Allí acodixen tots els veïns de la Pobla i se celebra una missa, obsequiant-se a tots els assistents en licors i pastes. Posteriorment es desplacen tots els romanís al terme de la La Pobla de Sant Miquel, on es repartix un "mollete" (peça de pa en forma de pit) a cada visitant, fent-se càrrec de la despesa els veïns de la Pobla (als quals es diu "caridaderos"), finalisant el romiage en un menjar familiar en la montanya.
• Festes d'estiu. Se celebren reveles, menjars populars, competicions lúdiques i deportives, actuacions folclòriques, etc. del 13 al 15 d'agost, en honor a Sant Miquel l La Puríssima.
• Festes patronals. El 29 de setembre en honor a Sant Miquel.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de la Pobla de Sant Miquel
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de La Pobla de Sant Miquel
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Eslava Blasco, R.: "Las ermitas de Puebla de San Miguel", en la revista ABABOL, n.º 67. Pp. 29-36. Ed. Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2012
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Rodrigo Alfonso, Carles (1999). Ayuntamiento de Puebla de San Miguel, ed. Puebla de San Miguel “el rincón del Rincón”. Valencia: Gráficas Papallona, s.c.v.
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Pobla de Sant Miquel.

• Turisme Rural en la Pobla de Sant Miquel