Diferència entre les revisions de "La Pobla de Sant Miquel"
(No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:PueblaSanMiguel.jpg|thumb|300px|La Pobla de Sant Miquel]] | [[File:PueblaSanMiguel.jpg|thumb|300px|La Pobla de Sant Miquel]] | ||
− | '''La Pobla de Sant Miquel''' (en [[castellà]] ''Puebla de San Miguel''), és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca del [[Racó d'Ademús]]. | + | [[Archiu:1-Pueblasanmiguel-iglesiaParroquial (2004)-5.jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia parroquial]] |
+ | [[Archiu:Ermita de la Purisima.JPG|300px|miniaturadeimagen|Ermita de la Puríssima]] | ||
+ | '''La Pobla de Sant Miquel''' (en [[castellà]] ''Puebla de San Miguel''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca del [[Racó d'Ademús]], en la [[província de Valéncia]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | Ocupa extrem oriental de la comarca. Es troba enclavat en les estribacions de la serra de [[Javalambre]], en la Vall de Sant Miquel. En el seu terme es troba la cota més alta de la Comunitat Valenciana, | + | Ocupa extrem oriental de la comarca. Es troba enclavat en les estribacions de la serra de [[Javalambre]], en la Vall de Sant Miquel. En el seu terme es troba la cota més alta de la Comunitat Valenciana, l'[[Alto de las Barracas]] (1.838 m.), erròneament conegut com ''Cerro Calderón''. Posseïx extensos pasturages, pinades i savinars. El mig climàtic és fret i sec. |
Llimita en [[Ademús]] en la mateixa comarca i en [[Arcos de las Salinas]] i [[Camarena de la Sierra]] en la [[província de Terol]], [[Aragó]]). | Llimita en [[Ademús]] en la mateixa comarca i en [[Arcos de las Salinas]] i [[Camarena de la Sierra]] en la [[província de Terol]], [[Aragó]]). | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Se li atribuïx una fundació posterior a la conquista cristiana i aixina sembla indicar-lo el seu propi nom de "pobla". Pertanygué en principi al senyoriu de la corona aragonesa, encara que formant part de l'[[Orde de Montesa]]. Més tart, passà a Miguel Rico, qui la va vendre per una cantitat | + | Se li atribuïx una fundació posterior a la conquista cristiana i aixina sembla indicar-lo el seu propi nom de "pobla". Pertanygué en principi al senyoriu de la corona aragonesa, encara que formant part de l'[[Orde de Montesa]]. Més tart, passà a Miguel Rico, qui la va vendre per una cantitat prou elevada. |
+ | |||
+ | Els seus agrests parages foren refugi de partides [[Carlisme|carlistes]] i la població hagué de patir diversos atacs per part dels guerrillers. | ||
+ | |||
+ | == Administració == | ||
+ | {{Alcaldes_Espanya | ||
+ | | Alcalde_1 = Vicente Luz Blasco | ||
+ | | Partit_1 = [[UCD]] | ||
+ | | Alcalde_2 = Juan Manuel Barrachina Moliner | ||
+ | | Partit_2 = [[OIV]] | ||
+ | | Alcalde_3 = Juan Manuel Barrachina Moliner | ||
+ | | Partit_3 = [[OIV]] | ||
+ | | Alcalde_4 = Francisco Tortajada Marqués | ||
+ | | Partit_4 = [[PP]] | ||
+ | | Alcalde_5 = Luis María Alcusa Belsue | ||
+ | | Partit_5 = [[AIPSN]] | ||
+ | | Alcalde_6 = Luis María Alcusa Belsue | ||
+ | | Partit_6 = [[PP]] | ||
+ | | Alcalde_7 = Luis María Alcusa Belsue | ||
+ | | Partit_7 = [[PP]] | ||
+ | | Alcalde_8 = Eva María Azcutia Marqués | ||
+ | | Partit_8 = [[PSPV]] | ||
+ | | Alcalde_9 = Eva María Azcutia Marqués | ||
+ | | Partit_9 = [[PSPV]] | ||
+ | | Alcalde_10 = Eva María Azcutia Marqués | ||
+ | | Partit_10 = [[PSPV]] | ||
+ | | Alcalde_11 = Eva María Azcutia Marqués | ||
+ | | Partit_11 = [[PSPV]] | ||
+ | | Alcalde_12 = Eva María Azcutia Marqués | ||
+ | | Partit_12 = [[PSPV]] | ||
+ | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
+ | Conta en 59 habitants en l'any [[2022]] segons les senyes del cens del [[INE Espanya|INE]]. | ||
+ | |||
+ | <center> | ||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |- | ||
− | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2022]] | |
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2018]] | ||
|- | |- | ||
− | | align=center| 45 || align=center| 39 || align=center| 65 || align=center| 77 || align=center| 80 || align=center| 81 || align=center| 73 || align=center| 68 || align=center| 65 || align=center| 66 || align=center| 88 || align=center| 61 | + | | align=center| 45 || align=center| 39 || align=center| 65 || align=center| 77 || align=center| 80 || align=center| 81 || align=center| 73 || align=center| 68 || align=center| 65 || align=center| 66 || align=center| 88 || align=center| 61 || align=center| 59 |
|} | |} | ||
+ | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
Llínea 25: | Llínea 60: | ||
La ganaderia conta en caps de llanar. L'absència d'indústria, el rigor climàtic, la pobrea del sol i unes comunicacions roïnes han motivat l'emigració dels seus habitants. | La ganaderia conta en caps de llanar. L'absència d'indústria, el rigor climàtic, la pobrea del sol i unes comunicacions roïnes han motivat l'emigració dels seus habitants. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Monuments == | == Monuments == | ||
Llínea 62: | Llínea 75: | ||
== Llocs d'interés == | == Llocs d'interés == | ||
− | *[[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel]]. El parc té una superfície de més de 6.300 hectàrees, que comprén la totalitat del terme de la Pobla. La declaració com a espai protegit ha segut polèmica i ha trobat una forta oposició | + | *[[Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel]]. El parc té una superfície de més de 6.300 hectàrees, que comprén la totalitat del terme de la Pobla. La declaració com a espai protegit ha segut polèmica i ha trobat una forta oposició entre els veïns. |
== Festes i celebracions == | == Festes i celebracions == | ||
Llínea 69: | Llínea 82: | ||
* '''Festes d'estiu'''. Se celebren reveles, menjars populars, competicions lúdiques i deportives, actuacions folclòriques, etc. del [[13 d'agost|13]] al [[15 d'agost]], en honor a Sant Miquel l La Puríssima. | * '''Festes d'estiu'''. Se celebren reveles, menjars populars, competicions lúdiques i deportives, actuacions folclòriques, etc. del [[13 d'agost|13]] al [[15 d'agost]], en honor a Sant Miquel l La Puríssima. | ||
* '''Festes patronals'''. El [[29 de setembre]] en honor a Sant Miquel. | * '''Festes patronals'''. El [[29 de setembre]] en honor a Sant Miquel. | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | {{Reflist}} | ||
+ | |||
+ | * [https://www.puebladesanmiguel.es/ Ajuntament de la Pobla de Sant Miquel] | ||
+ | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
+ | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
+ | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Puebla INE. Població de La Pobla de Sant Miquel] | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
+ | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
+ | * Eslava Blasco, R.: "Las ermitas de Puebla de San Miguel", en la revista ABABOL, n.º 67. Pp. 29-36. Ed. Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2012 | ||
+ | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
+ | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
+ | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
+ | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
+ | * Rodrigo Alfonso, Carles (1999). Ayuntamiento de Puebla de San Miguel, ed. Puebla de San Miguel “el rincón del Rincón”. Valencia: Gráficas Papallona, s.c.v. | ||
+ | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Puebla de San Miguel}} | {{commonscat|Puebla de San Miguel}} | ||
− | * [https | + | |
− | + | * [https://www.ruralpuebladesanmiguel.com/ Turisme Rural en la Pobla de Sant Miquel] | |
− | |||
− | |||
− | |||
{{Municipis del Racó d'Ademús}} | {{Municipis del Racó d'Ademús}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |
Última revisió del 18:42 11 nov 2023
La Pobla de Sant Miquel (en castellà Puebla de San Miguel), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca del Racó d'Ademús, en la província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
Ocupa extrem oriental de la comarca. Es troba enclavat en les estribacions de la serra de Javalambre, en la Vall de Sant Miquel. En el seu terme es troba la cota més alta de la Comunitat Valenciana, l'Alto de las Barracas (1.838 m.), erròneament conegut com Cerro Calderón. Posseïx extensos pasturages, pinades i savinars. El mig climàtic és fret i sec.
Llimita en Ademús en la mateixa comarca i en Arcos de las Salinas i Camarena de la Sierra en la província de Terol, Aragó).
Història[editar | editar còdic]
Se li atribuïx una fundació posterior a la conquista cristiana i aixina sembla indicar-lo el seu propi nom de "pobla". Pertanygué en principi al senyoriu de la corona aragonesa, encara que formant part de l'Orde de Montesa. Més tart, passà a Miguel Rico, qui la va vendre per una cantitat prou elevada.
Els seus agrests parages foren refugi de partides carlistes i la població hagué de patir diversos atacs per part dels guerrillers.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Vicente Luz Blasco | UCD |
1983 - 1987 | Juan Manuel Barrachina Moliner | OIV |
1987 - 1991 | Juan Manuel Barrachina Moliner | OIV |
1991 - 1995 | Francisco Tortajada Marqués | PP |
1995 - 1999 | Luis María Alcusa Belsue | AIPSN |
1999 - 2003 | Luis María Alcusa Belsue | PP |
2003 - 2007 | Luis María Alcusa Belsue | PP |
2007 - 2011 | Eva María Azcutia Marqués | PSPV |
2011 - 2015 | Eva María Azcutia Marqués | PSPV |
2015 - 2019 | Eva María Azcutia Marqués | PSPV |
2019 - 2023 | Eva María Azcutia Marqués | PSPV |
2023 | Eva María Azcutia Marqués | PSPV |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 59 habitants en l'any 2022 segons les senyes del cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2018 | 2022 | |||||||
45 | 39 | 65 | 77 | 80 | 81 | 73 | 68 | 65 | 66 | 88 | 61 | 59 |
Economia[editar | editar còdic]
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia, es reguen unes 14 Ha destinades a creïlles, alfals i hortalices, mentres que en secà es troben cereals i vinya.
La ganaderia conta en caps de llanar. L'absència d'indústria, el rigor climàtic, la pobrea del sol i unes comunicacions roïnes han motivat l'emigració dels seus habitants.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia de Sant Miquel. Construïda a la fi del sigle XVII en la qual es troben dos retaules de bona calitat, atribuïts a Joan de Joanes i discípuls, l'estat de les quals de conservació és bo. Ademés es poden apreciar dos belles talles de Sant Miquel i de la Verge del Rosari. L'altar major va desaparéixer a conseqüència de la Guerra Civil pero encara queden chicotetes mostres d'ell.
- Ermita de la Puríssima. Ha segut restaurada i es troba en perfecte estat de conservació. Consta la firma del picapedrer i està datada sobre l'any 1700.
- Ermita de Sant Roc. Es troba en un mal estat de conservació.
- Jaciments arqueològics. Existixen dos assentaments ibèrics sense estudiar i un jaciment de fòssils de dinosauri que es troba en estudi.
Cultura[editar | editar còdic]
- Archiu històric. Està situat en l'antic Ajuntament. És un dels pocs archius històrics municipals de la Comunitat Valenciana que es conserva complet, afortunadament, no va ser destruït ni en les Guerres Carlistes ni en la Guerra Civil Espanyola, de la qual fon salvat per N'Antonio Argilés. En este archiu es troben documents des de l'any 1400 fins als nostres dies, en series completes d'anys, de les quals historiadors i erudits ya han realisat diversos llibres. Estos documents poden consultar-se també en l'Archiu del Regne de Valéncia, el personal del qual va realisar l'inventariat, classificació i microfilmat de tots ells.
- Sala permanent d'exposicions. Situada en el mateix edifici (antic Ajuntament), en ella es realisen exposicions en una periodicitat quinzenal, abastant entre els seus temes tota la gamma d'arts plàstiques (escultura, aquarela, oli, fotografia, dibuix, ceràmica, etc.), aixina com exposicions monogràfiques (música, botànica, recuperació de fotografia popular, etc.).
- Museu Etnològic El Cubo. Està situat en un de les nou almàsseres que existien antigament en la Pobla de Sant Miquel, i dels quals ara solament queden dos. En el museu es podrà admirar tots els utensilis que s'ampraven antany en les llabors compreses des que es plantava la vinya fins que s'obtenia el vi elaborat.
- Casa del Cirujano-barbero. Est edifici complementa l'anterior, dedicant la seua primera planta a centre de restauració i taller, la seua segona planta a l'agricultura de secà i la tercera a la ganaderia i la fusta, que són les tres activitats econòmiques que han caracterisat ad este poble.
Llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel. El parc té una superfície de més de 6.300 hectàrees, que comprén la totalitat del terme de la Pobla. La declaració com a espai protegit ha segut polèmica i ha trobat una forta oposició entre els veïns.
Festes i celebracions[editar | editar còdic]
- Los Mayos. Els fadrins ("Mayos") celebren la plenitut de la primavera en cants populars a les "Mayas".
- Romiage de Santa Quitèria. Se celebra el dumenge més propet al 22 de maig. Este romiage finalisa fora del terme de La Pobla de Sant Miquel, concretament en la Foya de la Carrasca (Terol), a on es troba l'ermita. Allí acodixen tots els veïns de la Pobla i se celebra una missa, obsequiant-se a tots els assistents en licors i pastes. Posteriorment es desplacen tots els romanís al terme de la La Pobla de Sant Miquel, on es repartix un "mollete" (peça de pa en forma de pit) a cada visitant, fent-se càrrec de la despesa els veïns de la Pobla (als quals es diu "caridaderos"), finalisant el romiage en un menjar familiar en la montanya.
- Festes d'estiu. Se celebren reveles, menjars populars, competicions lúdiques i deportives, actuacions folclòriques, etc. del 13 al 15 d'agost, en honor a Sant Miquel l La Puríssima.
- Festes patronals. El 29 de setembre en honor a Sant Miquel.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de la Pobla de Sant Miquel
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de La Pobla de Sant Miquel
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Eslava Blasco, R.: "Las ermitas de Puebla de San Miguel", en la revista ABABOL, n.º 67. Pp. 29-36. Ed. Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2012
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Rodrigo Alfonso, Carles (1999). Ayuntamiento de Puebla de San Miguel, ed. Puebla de San Miguel “el rincón del Rincón”. Valencia: Gráficas Papallona, s.c.v.
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Pobla de Sant Miquel.
Municipis de El Racó d'Ademús | |
---|---|
Ademús • Cases Altes • Cases Baixes • Castielfabit • La Pobla de Sant Miquel • Torrebaixa • Vallanca |