Diferència entre les revisions de "Ramón Lobo"
(→Obra) |
|||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| − | ( | + | * ''El héroe inexistente. Los viajes de un corresponsal de guerra al corazón de las tinieblas del fin de siglo'' (Aguilar, [[1999]], ISBN: 978-84-03-59852-2) |
| + | * ''Isla África'' ([[Seix Barral]], [[2001]], ISBN: 978-84-322-1103-4), sobre la guerra de [[Serra Lleona]] i els [[chiquets soldat]] | ||
| + | * ''Cuadernos de Kabul. Historias de mujeres, hombres y niños atrapados en una guerra'' ([[RBA]], [[2010]], ISBN: 978-84-9867-782-9) | ||
| + | * ''El autoestopista de Grozni y otras historias de fútbol y guerra'' ([[KO]], [[2012]], ISBN: 978-84-939336-9-2) | ||
| + | * ''Todos náufragos'' ([[Ediciones B]], [[2015]], ISBN: 978-84-666-5825-6) | ||
| + | * ''El día que murió Kapuściński'' (Círculo de Tiza, 2019, ISBN: 978-84-949131-4-3) | ||
| + | * ''Las ciudades evanescentes. Miedos, soledades y pandemias en un mundo globalizado'' (Península, 2020, ISBN: 978-84-9942-936-6) | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
Revisió de 12:58 2 nov 2023
Ramón Lobo Leyder (Lagunillas, Veneçola, 23 de giner de 1955 – Madrit, 2 d'agost de 2023) fon un periodiste i escritor espanyol.
Biografia
Fill de pare espanyol i mare anglesa, Ramón Lobo naixqué en Veneçola en l'any 1955 i s'afincà en Espanya en l'any 1960. Es llicencià en Periodisme per l'Universitat Complutense de Madrit, en 1975. Des de llavors treballà en diversos mijos de comunicació com l'agència Pyresa, Radio Intercontinental, Heraldo de Aragón, Radio 80, Actual, La Voz de América, Expansión, Cinco Días, La Gaceta de los Negocios i [[El Sol].
En agost de l'any 1992, entrà en el diari El País, en el que va permanéixer vint anys com a redactor de la seua secció d'Internacional, en el que va cobrir diversos conflictes: Croàcia, Sèrbia (Província Autònoma de Kosovo i Metojia), Bòsnia-Hercegovina, Albània, Chechènia, Iraq, Argentina, Haití, Ruanda, Nigèria, Guinea Equatorial, Serra Lleona, Uganda, Congo, Zimbabue, Namíbia i Filipines. Fon despedit d'este periòdic en 2012, per l'Expedient de regulació d'ocupació que va presentar l'empresa editora.
Dirigí el curs d'estiu "Els testics incómodos: reporters en una zona de conflictes" en l'Universitat Rei Joan Carles. Quan realisava el seu treball com a enviat especial per a les eleccions palestines, en giner de 2005, fon retingut en la Franja de Gaza durant algunes hores, junt a la fotógrafa Carmen Secanella, per membres del grup radical palestí de les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa.
També va colaborar en atres mijos de comunicació com elDiario.es, El Periòdico del Grup Zeta, en "A viure que són dos dies" en la Cadena SER, InfoLibre i Jot Down, en els que comentava els principals temes de l'actualitat internacional.45
En 2018 va tornar a escriure en El País en una columna quinzenal.
Ramón Lobo fallí el 2 d'agost de l'any 2023, víctima d'un càncer de pulmó.
Obra
- El héroe inexistente. Los viajes de un corresponsal de guerra al corazón de las tinieblas del fin de siglo (Aguilar, 1999, ISBN: 978-84-03-59852-2)
- Isla África (Seix Barral, 2001, ISBN: 978-84-322-1103-4), sobre la guerra de Serra Lleona i els chiquets soldat
- Cuadernos de Kabul. Historias de mujeres, hombres y niños atrapados en una guerra (RBA, 2010, ISBN: 978-84-9867-782-9)
- El autoestopista de Grozni y otras historias de fútbol y guerra (KO, 2012, ISBN: 978-84-939336-9-2)
- Todos náufragos (Ediciones B, 2015, ISBN: 978-84-666-5825-6)
- El día que murió Kapuściński (Círculo de Tiza, 2019, ISBN: 978-84-949131-4-3)
- Las ciudades evanescentes. Miedos, soledades y pandemias en un mundo globalizado (Península, 2020, ISBN: 978-84-9942-936-6)
Reconeiximents
(Secció per completar)