Diferència entre les revisions de "Francisco Ferrer Lerín"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]]. | Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]]. | ||
| − | A finals dels xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]]. | + | A finals dels [[Anys 1960|anys xixanta]], Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]]. |
| − | A principis dels setanta, retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de Lleida i Osca. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona. | + | A principis dels [[Anys 1970|anys setanta]], retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de [[província de Lleida|Lleida]] i [[província d'Osca|Osca]]. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En l'any [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona. |
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 18:41 29 oct 2023
| Francisco Ferrer Lerín | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 1 de giner de 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Francisco Ferrer Lerín (Barcelona, 1 de giner de 1942) és un escritor i ornitòlec espanyol.
Biografia
Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any 1964 publicà el seu primer llibre, De las condiciones humanas, i en 1971 arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys 1960 i 1970 en La hora oval, selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En 1987 va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat Cónsul, nova antologia de poemes, escrits entre 1964 i 1973. Ferrer Lerín ha traduït L'homme aproximatif de Tristan Tzara, Ossi di seppia d'Eugenio Montale, L'annonce faite à Marie de Paul Claudel, Trois contes de Gustave Flaubert i Le hasard et la nécessité de Jacques Monod.
A finals dels anys xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a Jaca per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del CSIC i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el pòquer.
A principis dels anys setanta, retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al ICONA per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de Lleida i Osca. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En l'any 1979 intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.
(Secció per completar)
Obra
(Secció per completar)