Francisco Ferrer Lerín

Francisco Ferrer Lerín
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor i poeta.
Naiximent:	1 de giner de 1942
Lloc de naiximent:	Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Francisco Ferrer Lerín (Barcelona, 1 de giner de 1942) és un escritor, poeta i ornitòlec espanyol.

Biografia

Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any 1964 publicà el seu primer llibre, De las condiciones humanas, i en 1971 arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys 1960 i 1970 en La hora oval, selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En 1987 va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat Cónsul, nova antologia de poemes, escrits entre 1964 i 1973. Ferrer Lerín ha traduït L'homme aproximatif de Tristan Tzara, Ossi di seppia d'Eugenio Montale, L'annonce faite à Marie de Paul Claudel, Trois contes de Gustave Flaubert i Le hasard et la nécessité de Jacques Monod.

A finals dels anys xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a Jaca per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del CSIC i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el pòquer.

A principis dels anys setanta, retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al ICONA per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de Lleida i Osca. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En l'any 1979 intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

En la década dels huitanta, Ferrer Lerín viaja a Andalusia en la finalitat d'ocupar un lloc de professor de llingüística en l'Universitat de Granada i culminar la seua tesis doctoral pero tràgiques circumstàncies donen al trast en estos proyectes. Més tart és nomenat director de l'Escola Taller de Serrablo, en Sabiñánigo, en alguns dels alumnes dels quals posa en funcionament una empresa per a la rehabilitació de construccions pirenaiques.

Ferrer Lerín és membre de la Societat Espanyola d'Ornitologia aixina com del Grup Mundial de Treball sobre les Rapaces i ha publicat els seus texts d'especialitat en Ibérica, Ardeola, Birds of Prey Bulletin, Miscel.lània Zoològica i C.P.B.E..

Fòra d'estes contribucions, ha colaborat en diverses publicacions periòdiques: El País, La Vanguardia, Estaciones, Diario Jaén, Poesía española, Rocamador, Diario de Barcelona, Informaciones, El Heraldo de Aragón, Papeles de Son Armadans, Ínsula i El Estado Mental. La seua persona ha aparegut en l'obra d'Enrique Vila-Matas, que li dedica el capítul setzé de Bartleby y compañía, i en la de Félix de Azúa, que en El diario de un hombre humillado oferix un fidedigne retrat seu baix l'apelatiu de "el Buitre". Igualment, Ferrer Lerín protagonisa un breu episodi filològic en Paseos con mi madre de Javier Pérez Andújar.

En l'any 2001 Ferrer Lerín escriu, per encàrrec de Frederic Amat, un guió cinematogràfic, Die Rabe, que més avant és transformat en una novela, publicada en 2005 baix el títul de Níquel. A partir d'este moment la seua producció es multiplica. En l'any 2006 l'editorial Artemisa trau a la llum la seua obra poètica completa baix el títul de Ciudad Propia, i en 2007 Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg edita El bestiario de Ferrer Lerín, frut del seu proyecte de tesis doctoral sobre els ornitònims del Diccionario de autoridades.

Un any més tart apareix en l'editorial EclipsaDOs Papur, llibre de bibliofÍliEs, facsímils, artículs i atres en prosa que inclou un apartat final en el guió Die Rabe. En 2009 Tusquets edita, dins de la colecció Nous Texts Sagrats, un nou llibre de poesia, Fámulo, guardonat en abril de 2010 en el Premi de la Crítica. En 2011 apareix en la colecció Andanzas de Tusquets una versió revisada i ampliada de Níquel, en el títul de Familias como la mía, i en 2012, l'editorial Menoscuarto publica Gingival, que arreplega les entrades de caràcter narratiu del seu blog.

En l'any 2013 Tusquets publica el volum de poesia Hiela sangre. En 2014 l'editorial Jekyll & Jill publica una selecció de relats de caràcter oníric baix el nom de Mansa chatarra, i l'editorial Leteradura el volum de contes 30 niñas. En 2016 l'editorial californiana Michel Eyquem trau l'antologia bilingüe de versos i proses Chance Encounters and Waking Dreams, la barcelonesa S.D. Edicions Edad del insecto, àmplia recopilació de texts i dibuixos que es donaven per perduts, i el mestre impressor malagueny Francisco Cumpián l'antologia alfabètica El primer búfalo.

En 2018 apareixen els poemes de Ciudad Corvina, les proses de Besos humanos en Anagrama, la plaquette Razón y combate i el llibre catàlec de l'exposició Ferrer Lerín. Un experimento. En 2019 un nou poemari en Tusquets, Libro de la confusión, i l'ensaig Arte Casual en la colaboració de diversos teòrics, autors i experts en art contemporàneu. En 2020 Cuaderno de campo, texts procedents d'entrevistes, i Grafo Pez, poemes. En 2021 es publica una edició crítica de prosa breu, per part del professor de l'Universitat de Saragossa Antonio Viñuales Sánchez, baix el títul Casos completos i en 2022 es reedita el volum en prosa Papur. En 2023 Tusquets publica tota la seua poesia reunida fins a la data.

Artiste plàstic

En l'any 2016 es va desvelar la seua faceta d'artiste plàstic d'una manera parcial en el Museu d'Art Contemporàneu d'Eivissa. I en 2018, el vicerrectorat de Cultura de l'Universitat de Màlaga va organisar una exposició en "peces sonores, performances, caligrames, poemes visuals, vídeos i una bona mostra de l'art casual que commou al poeta".

Obra

• De las condiciones humanas (poesia), Barcelona, Trimer, 1964.
• La hora oval (poesia), Barcelona, Ocnos, 1971.
• Cónsul (poesia), Barcelona, Península, 1987.
• Níquel (novela), Zaragoza, Mira, 2005 (1ª ed.), 2006 (2ª ed.).
• Ciudad propia. Poesía autorizada (edición de Carlos Jiménez Arribas), La Laguna, Artemisa, 2006.
• El bestiario de Ferrer Lerín, Barcelona, Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg, 2007.
• Papur (proses), Zaragoza, Eclipsados, 2008.
• Fámulo (poesia), Barcelona, Nuevos Textos Sagrados, Tusquets, 2009.
• Familias como la mía (novela), Barcelona, Colección Andanzas, Tusquets, 2011.
• Gingival (proses), (edició de Fernando Valls), Palencia, Menoscuarto, 2012.
• Hiela sangre (poesia), Barcelona, Nuevos Textos Sagrados, Tusquets, 2013.
• Mansa chatarra (proses), (edició de José Luis Falcó), Zaragoza, Jekyll & Jill, 2014.
• 30 niñas (contes), Valencia, Leteradura, 2014.
• Chance Encounters and Waking Dreams (poesia i proses), (edició bilingüe de Arturo Mantecón), San Francisco, Michel Eyquem, 2016.
• Edad del insecto (poesia, proses i dibuixos), (edició de Javier Ozón Górriz), Barcelona, S.D. Edicions, 2016.
• El primer búfalo (poesia), (edició de Juan Buil Oliván), Málaga, 2016.
• Ciudad Corvina (poesia), Valencia, 21veintiúnversos, 2018.
• Besos humanos (proses), (edició d'Ignacio Echevarría), Barcelona, Anagrama, 2018.
• Razón y combate (poesia), Málaga, Ediciones Imperdonables, 2018.
• Ferrer Lerín. Un experimento (llibre catàlec), Universidad de Málaga, 2018.
• De las condiciones humanas, 2ª ed. facsímil (poesia), Valencia, 2018.
• Libro de la confusión (poesia), Barcelona, Nuevos Textos Sagrados, Tusquets, 2019.
• Grafo Pez (poesia), Madrid, Libros de la resistencia, 2020.
• Casos completos (proses i poesia), (edició d'Antonio Viñuales Sánchez), Valencia, Ediciones Contrabando, 2021.
• Papur reedició (proses), Barcelona, Días Contados, 2022.
• Poesía reunida (poesia), (edició d'Aurelio Major), Barcelona, Nuevos Textos Sagrados, Tusquets, 2023.

Premis

• Finaliste del Premi Internacional de Poesia Maldoror (1970) per La horal oval.
• Premi AIPEP (Associació Independent de Periodistes, Escritors i Professionals en Noves Tecnologies de l'Informació) a la millor publicació (2005) per Níquel.
• Premi del Ministeri de Cultura al llibre millor editat (2008), dins de la categoria "Obres generals i de divulgació", pel Bestiario de Ferrer Lerín.
• Premi de la Crítica per Fámulo (2009).
• Premi Extraordinari en els Premis Cálamo 2014 per Mansa chatarra.

Enllaços externs

• Francisco Ferrer Lerín en Wikipedia