Diferència entre les revisions de "Triple Entente"
(Text reemplaça - 'Serbia' a 'Sèrbia') |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
La nova potencia mundial, [[Alemanya]], governada per [[Guillem II]] d'Alemanya, en [[1890]] conseguí que tres potencies que tenien importants diferencies entre sí, [[França]], [[Regne Unit]] de [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]]; i l'[[Imperi Rus]], s'aproximaren i acabaren associant-se per a fer front a la [[Triple Aliança]] de l'[[Imperi alemà]], [[Imperi Austro-Hongarés]] i el [[Regne d'Italia]]. | La nova potencia mundial, [[Alemanya]], governada per [[Guillem II]] d'Alemanya, en [[1890]] conseguí que tres potencies que tenien importants diferencies entre sí, [[França]], [[Regne Unit]] de [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]]; i l'[[Imperi Rus]], s'aproximaren i acabaren associant-se per a fer front a la [[Triple Aliança]] de l'[[Imperi alemà]], [[Imperi Austro-Hongarés]] i el [[Regne d'Italia]]. | ||
| − | En [[1907]], encara no hi ha una aliança en sentit estricte. Els britànics, en especial, tractaren de mantindre's lliures d'obligacions. No obstant, les successives crisis que foren fitant el camí cap a la [[I Guerra Mundial]] anaven fent cada volta més solida l'Entente. | + | En l'any [[1907]], encara no hi ha una aliança en sentit estricte. Els britànics, en especial, tractaren de mantindre's lliures d'obligacions. No obstant, les successives crisis que foren fitant el camí cap a la [[I Guerra Mundial]] anaven fent cada volta més solida l'Entente. |
| − | La crisis definitiva de l'estiu de [[1914]] demostrà el funcionament de l'aliança al acabar implicant en el conflicte a les tres potencies signatàries. | + | La crisis definitiva de l'[[estiu]] de [[1914]] demostrà el funcionament de l'aliança al acabar implicant en el conflicte a les tres potencies signatàries. |
Despuix de que el [[Regne d'Italia]] abandonara la [[Triple Aliança]] en [[1915]], esta s'uniria a l'Entente pels seus interessos i per l'incomformitat que sentia al no tindre garanties en les [[Potencies Centrals]]. | Despuix de que el [[Regne d'Italia]] abandonara la [[Triple Aliança]] en [[1915]], esta s'uniria a l'Entente pels seus interessos i per l'incomformitat que sentia al no tindre garanties en les [[Potencies Centrals]]. | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
Revisió de 15:03 17 oct 2023
La Triple Entente fon una coalició conformada per l'aliança franc-rusa de 1893, l'Entente Cordiale franc-britànica de 1904 i l'acort anglo-rus de 1907.
Eric J. Hobsbawm, en el seu llibre "Història del sigle XX", la definix d'esta manera: La Triple Entente, constituïda per França, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i l'Imperi Rus. El Regne de Sèrbia i Bélgica s'incorporaren a la Triple Entente immediatament com a conseqüencia de l'atac austríac contra Sèrbia (que, de fet, desencadenà l'inici de les hostilitats) i l'atac d'Alemanya contra Bélgica.
La nova potencia mundial, Alemanya, governada per Guillem II d'Alemanya, en 1890 conseguí que tres potencies que tenien importants diferencies entre sí, França, Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda; i l'Imperi Rus, s'aproximaren i acabaren associant-se per a fer front a la Triple Aliança de l'Imperi alemà, Imperi Austro-Hongarés i el Regne d'Italia.
En l'any 1907, encara no hi ha una aliança en sentit estricte. Els britànics, en especial, tractaren de mantindre's lliures d'obligacions. No obstant, les successives crisis que foren fitant el camí cap a la I Guerra Mundial anaven fent cada volta més solida l'Entente.
La crisis definitiva de l'estiu de 1914 demostrà el funcionament de l'aliança al acabar implicant en el conflicte a les tres potencies signatàries.
Despuix de que el Regne d'Italia abandonara la Triple Aliança en 1915, esta s'uniria a l'Entente pels seus interessos i per l'incomformitat que sentia al no tindre garanties en les Potencies Centrals.